“El feminisme és la idea radical que sosté que les dones som persones”.
Aquesta màxima de la professora, filòsofa i activista Angela Davis, condensa la
crua i vergonyant discriminació que hem patit les dones de tot el món, des del
neolític fins avui dia. Si som persones igual que els homes, hem de rebre el
mateix tracte i hem de tenir el mateix valor, ras i curt. Però la realitat ens
allunya de la lògica aclaparadora i ens endinsa en un món obscur ple de
prejudicis i de por.
No hi ha argument teòric, científic o esotèric que pugui sostenir una
injustícia que afecta al 52% de la població del món, sense importar la raça, la
classe social, la formació acadèmica, l’orientació sexual, la creença religiosa
o la política.
De la mateixa manera que el capitalisme desenfrenat que ens ha avocat a una
crisi econòmica, que ha canviat la fisonomia social dels nostres països, no
tenia una cara visible i recognoscible; el patriarcat sembla una mà fosca i
borrosa que misteriosament provoca la bretxa salarial, el sostre de vidre, la infrarrepresentació de
les dones a quasi tots els àmbits de la vida, la menysvaloració dels
assoliments esportius, científics, artístics, polítics, empresarials,
periodístics... Tot i que últimament estem assistint a una
proliferació d’homes que llueixen el masclisme amb orgull i l’exerceixen des
dels seus llocs de poder. És greu que ho pensin, però ho és més que es sentin
prou còmodes com per fer-ne gala des la presidència d’un país o un escó del
Parlament Europeu.
Tot i així les dones (i molts homes al nostre costat) continuarem alçant la
veu i continuarem lluitant. A força d’ésser discriminades s’ha gravat a foc al
nostre ADN l’esperit revolucionari. Sóm conscients del lloc que ens correspon
al món i a la societat. Des les Femmes Républicaines Révolutionaires fins
les FEMEN o les noies skater a Iran, passant pel sufragisme i la revolució
sexual dels 60, tota aquesta lluita ha obtingut i continuarà obtenint els seus
fruits.
Ja hem après que no podem afluixar, és una tasca constant i diària, des de
tots els àmbits, des de tots els racons del planeta, recuperant la memòria de
les que ens han precedit, reconeixent
els èxits de les que s’intenta invisibilitzar, reivindicant coses tan bàsiques
com que mereixem cobrar el mateix que un home per la mateixa feina, o que
mereixem ser avaluades sota els mateixos criteris.
A base d’anys de lluita ho portem a l’ADN, de sèrie, com el treball en
xarxa, l’empatia, la constància i tantes altres característiques que
s’atribueixen la des dones: Som revolucionàries.
Recordant a la rapera, politòloga, poetissa i feminista Gata Cattana “yo os invoco hijas de Eva buscando una
luz... Sin más que decir, que apuntar a la causa un tributo a mis musas que
luchan...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada