No és semblança amb
la frase que diu un personatge del Polònia, és la realitat. I els exemples són
clars.
En els últims dies
hem conegut un altre tema en què el conjunt de Catalunya hi perd, però les
comarques de Tarragona especialment.
Em refereixo a
l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, l’IREC. Aquest Institut està en
fase crítica, amb un ERO que afecta a part de la plantilla, i amb el tancament
de dues de les tres línies d’investigació que té a Tarragona. Això de moment,
perquè tot fa preveure que l’última línia que hi queda acabarà tancant, per no
poder assumir ella sola els costos estructurals.
l’IREC va néixer amb
governs d’esquerres, i la insistència
dels socialistes tarragonins, i en especial de qui fou Delegat del Govern,
Xavier Sabaté, va fer que una part de les línies d’investigació i recerca de
l’IREC s’instal·lessin a Tarragona. No
és coincidència: a les nostres comarques se situen les principals fonts de
producció d’energia del país (nuclears, refineria, cicles combinats i eòlica...) , per tant, tenia tota la
lògica que un organisme encarregat d’investigar les noves fonts d’energia netes
i sense perill, les de futur, s’hi establís, encara que només fos parcialment.
Durant tots aquest
anys, des de la seva creació el 2008, l’IREC ha col·laborat estretament amb la
URV, generant sinergies positives per tothom, i
també amb les empreses del sector petrolier i químic que li han encarregat i
pagat projectes de recerca importants. De fet, aquesta, és una de les seves
fonts de finançament pels projectes d’investigació. L’altra, són els fons de la UE als què opten per la seva
excel·lència.
El problema al què
s’enfronta ara l’IREC són la manca de recursos, no pels projectes, que els
investigadors s’espavilen a buscar, sinó la manca d’aportacions basals,
aquelles necessàries per mantenir l’estructura de l’Institut.
Amb una inversió
inicial de 28 milions d’euros, va ser un exemple d’estar a l’avantguarda de la
innovació en estalvi, eficiència, energies renovables, laboratori d’electrònica
de potència destinada a la investigació, en el disseny i la caracterització de
materials per a usos energètics.
La poca ambició en
l’àmbit de la investigació i la recerca de l’actual Govern de JxS, i també de l’anterior
de CIU, fan perillar un projecte innovador i necessari. Catalunya perd
l’oportunitat d’estar a l’alçada. S’ha fulminat, de facto, l’IREC. No s’ha
estat capaç de liderar l’aliança publico-privada per potenciar-lo, i de retruc es
perd l’oportunitat d’impulsar el naixement de noves activitats econòmiques, industrials i de creació de
llocs de treball.
Aquest
passat gener, el Govern aprovava les bases per al Pacte Nacional per a la
Transició Energètica. Segons es deia es plantejava la necessitat d’avançar cap
a un model amb menys dependència de l’exterior, amb una generació més neta, més
descentralitzada i que aprofiti els recursos renovables autòctons, que tingui
menys externalitats, que permeti un mercat més competitiu i que generi ocupació
qualificada i vinculada al territori. I tot això avançant cap a un model basat
en un 100% en energies renovables desitjablement en l’horitzó 2050.
Tot
plegat queda en paper mullat, si darrere no hi ha la voluntat clara d’apostar
per la recerca i la innovació en l’energia que garanteixi la possibilitat
d’acomplir els objectius fixats.
Els
fets desmenteixen les paraules. I els fets demostren que, un cop més, el Govern
no compleix, i que no compleix especialment a les comarques de Tarragona, ho veiem
en els pressupostos del 2017 i ho veiem en el desmantellament, a la pràctica,
de la seu de l’IREC a Tarragona.
Catalunya,
i les nostres comarques necessiten un nou Govern, una nova empenta, un nou
impuls de lideratge. En l’energia l’ha perdut, però no és l’únic, esperem que
sigui l’últim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada