Totes les eleccions són importantíssimes, perquè ens donen l’opció de ratificar o de rectificar. però si les del 20 de desembre són del tot vitals i decisives és perquè la necessitat de rectificar no pot ser més evident. Espanya i Catalunya no van precisament bé i l’oportunitat de canviar el rumb de les coses és d’una transcendència extraordinària.
Per què cal votar socialista, des del meu punt de vista, davant d’unes eleccions tan decisives? Doncs per dos motius bàsics: per la garantia que podem oferir, pel nostre programa, voluntat i trajectòria, i per una qüestió pràctica, de vot útil si voleu dir-ne així.
Sí, no hi ha programa més responsable per afrontar la situació social, econòmica i territorial que el dels socialistes. I això és així, malgrat tot el que se’ns pugui dir sobre la gestió dels primers anys de la crisi, que no sempre va ser encertada al 100%. Hem de ser honestos i reconèixer-ho. Els bancs s’havien de salvar per evitar una catàstrofe sense precedents, però ens vam equivocar en no prendre més mesures socials, de forma que els que patien la crisi no se sentissin tan abandonats.
Crec que hem après molt d’aquell error i que ara tenim una perspectiva que ens farà no repetir-lo. Estarem a totes amb les persones que pateixen, com ho estem fent, de fet, des dels ajuntaments.
Som també la garantia de revertir les retallades salvatges que la dreta ha fet en els drets socials i ens els serveis públics. És possible que l’estrall fet trigui molts anys a recuperar-se, però ens hi hem de posar d’immediat. I fer-ho sense populisme ni aventurerisme, que parlar per parlar, sobretot si és a un plató de televisió, surt de franc. Els lemes bonics, com les boniques paraules, estan molt bé, però després s’han de convertir en decisions de les que es publiquen al butlletí oficial. I tampoc crec que hi hagi altra opció millor que nosaltres en aquest sentit.
Som també l’única alternativa, l’última potser, per fer la reforma territorial que l’Estat espanyol necessita a crits. Les trencadisses mai són bones, però això no vol dir que el que tenim ara sigui òptim. I canviar-ho no pot fer-se des dels nacionalismes excloents, tant se val el català que l’espanyol, sinó des de la concòrdia i la solidaritat. Només així tothom se podrà sentir còmode dins d’Espanya i no seran necessàries aventures incertes. I algú s’imagina Rajoy o Mas tirant endavant un projecte de seny? Només nosaltres, amb la proposta federalista, podem fer-ho: per model i per tarannà.
Podríem dir-ne unes quantes més, però al final hi ha una qüestió clau. Qui, si no, des de les opcions progressistes, pot tenir la força suficient per liderar els canvis? Digueu-ne vot útil; o vot pràctic, si no us agrada això del vot útil. Però no oblideu que l’escenari electoral està molt obert i pot passar qualsevol cosa. La dreta no renunciarà fàcilment al poder. I no seria estrany que el conservés, fins i tot perdent les eleccions, amb el suport d’aquells que es posen el vestit de dreta o d’esquerra segons el dia. O d’algunes esquerres noves que semblen més dominades per l’odi a l’esquerra de sempre que per combatre la dreta...
També per això hem de votar socialista aquest proper 20 de desembre. Ens hi juguem massa per badar o per fer experiments amb gasosa.
Article de Ramon Ferré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada