CALEN SOLUCIONS

Ens trobem en un moment d’incertesa i angoixa per a la gran majoria de la població davant les amenaces i els riscos que han augmentat significativament en els darrers anys: la crisi social i econòmica, les amenaces terroristes, la precarització de la feina quan es té, l’habitatge, l’atenció sanitària, el dret a una educació gratuïta i de qualitat, l’atenció a la dependència d’infants i  grans i de les persones que pateixen algun tipus de dificultat i de discriminació, el dret a l’energia i a l’aigua i el deteriorament mediambiental que afecten la nostra salut individual i la del Planeta en el seu conjunt. Estem parlant de retrocessos vergonyants en drets bàsics i llibertats.

La dreta vol reduir a simples números de la macroeconomia un incipient repunt del creixement econòmic però a nosaltres  ens preocupa la situació de la immensa majoria de la població que pateix o tem patir les conseqüències de la lògica del mercat que mana i dirigeix les nostres vides. Una lògica que no es fonamenta en cap altra raó que sacrificar el benestar econòmic, els drets i llibertats de tothom al benefici econòmic dels grans poders econòmics, bancaris, monopolis i oligopolis de serveis essencials com l’energia o les tecnologies de la informació tradicional o nova.

La nostra vida, doncs, ha empitjorat amb els governs de la dreta a Espanya i a Catalunya. Avui estem pitjor que fa quatre anys sense dubte. I tothom sap que el futur pot ser més negatiu.

Per si no n’hi hagués prou, a Catalunya vivim un dels pitjors moments de la democràcia en les relacions amb la resta d’Espanya que deteriora les nostres relacions amb la resta de comunitats i amb una falta de govern que ha paralitzat l’administració catalana i les possibilitats de desenvolupament del nostre país. El PP va dur a terme una ofensiva brutal contra l’Estatut i la llengua i la cultura catalanes fins aconseguir treure rèdits electorals però a costa d’enfrontar Catalunya amb la resta d’Espanya. La resposta d’Artur Mas i ERC va ser respondre amb més confrontació i repetir eleccions al 2012 i al 2015. Tres eleccions en cinc anys que han submergit el país en una provisionalitat indescriptible i en una manca d’acció de govern intolerable.

Mentrestant, això ha servit per tapar la corrupció de CDC i un bon grapat de dirigents entre els que es troba el seu fundador i per amagar una política que ha retallat llibertats i drets als catalans i les catalanes amb el PP a catalunya els tres anys i amb el PP a Madrid aquesta passada legislatura.

Catalunya no té,doncs, un govern que lideri un projecte col.lectiu solidari, que faci funcionar la seva economia, animi empresaris i treballadors, engresqui  investigadors, sigui suggerent per a les persones joves. I el resultat és una Catalunya esmicolada, fragmentada, amb grans diferències pel que fa a igualtats d’oportunitats degudes especialment a la gestió de la crisi que la dreta catalana i espanyola no han sabut conduir amb criteris de justícia social.

Això al nostre territori de les comarques tarragonines es manifesta amb especial cruesa: on més atur, menys inversions d’un govern català que quan es queixa amb raó de l’Estat faria bé examinar com tracta els diferents territoris de Catalunya tal com hem vingut denunciant reiteradament.

Calen solucions a aquesta situació i aquesta només pot iniciar-se amb un canvi al govern de l’Estat. El PP no oferirà solucions, ans al contrari, empitjorarà les polítiques socials i les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya. I la fragmentació del vot a altres partits  només afavoreix al sr. Rajoy que amb un mal resultat podria continuar al capdavant del Govern. Davant aquesta disjuntiva, per evitar les polítiques que ens han portat a aquesta situació no hi ha altra alternativa que el vot als socialistes. Ho dic sincerament, no em cega la passió. Però el vot als socialistes està clar que és el més possibilista, el que pot donar una sortida de progrés i encetar una nova etapa federal a Espanya en la qual Catalunya tingui reconeguts els seus drets econòmics i la seva personalitat nacional. Però sobretot pensant en les persones que hi viuen. Perquè no hi ha pàtria sense ciutadans i ciutadanes que necessiten viure amb la màxima dignitat possible. Dignitat per la qual la dreta d’aquí i d’allà ha demostrat que no sap i/o no vol lluitar.

Article d'Oscar Sánchez, alcalde de Constantí