ÉS A LES TEVES MANS!

Tinc un cartell a les meves mans. És de la primera campanya electoral del 1977, les primeres eleccions democràtiques després de 40 anys de franquisme. En el cartell es veu un treballador que baixa d’un tren. Amb una ma agafa la seva maleta, amb l’altre subjecta i enlaira una rosa, símbol universal de la llibertat. A sota de la imatge es pot llegir aquesta frase: “que l’atur i l’emigració acabin depèn de tu.”

M’ha entristit la lamentable actualitat d’aquesta tessitura. Igual com aleshores molts joves es veuen obligats a marxar del país a la recerca d’un futur davant de l’atur superlatiu que vivim al nostre país. Malgrat la propaganda irreal del PP, que ens ven una mena de Nirvana econòmic senzillament inexistent a peu de carrer, acabem aquests quatre anys de Rajoy amb menys cotitzants a la Seguretat Social dels que teníem el 2011 quan solemnement Rajoy va prometre “acabar con el problema del paro en dos años.”

Fals, com demostren les mateixes dades oficials del ministeri de Treball. El pitjor, però, ha estat l’augment de les desigualtats i de la pobresa que s’ha produït al nostre país i també a les comarques tarragonines amb el PP al Govern i Rajoy a la Moncloa. Aquí i ara hi ha famílies que han d’elegir entre menjar, posar la calefacció o adquirir roba perquè no tenen recursos per a poder pagar el serveis i subministraments bàsics. Per contra, a l’altra banda de la galàxia social, el segment més privilegiat dependent del capital i dels mercats financers ha continuat enriquint-se a dues mans (com és pot entendre, si no, l’increment per exemple de la compra de productes de luxe de gamma alta en plena crisi econòmica?).

Aquest descens dels salaris dels treballadors i de les classes populars, aquest augment de la pobresa, és intolerable i per això els socialistes impulsarem un ingrés mínim vital a fi i efecte que totes les famílies disposin d’uns recursos econòmics suficients per poder viure amb la dignitat material que es mereixen. Ens dol la situació dramàtica que viuen molts infants i per això ens comprometem a eradicar la pobresa infantil en aquests propers quatre anys.

Les desigualtats comencen a la infància i per això triplicarem les inversions destinades a l’educació pública, unes inversions que el PP ha laminat començant per les beques adreçades als estudiants i als investigadors en recerca i innovació. No pot ser que tinguem 15.000 tarragonins en llista d’espera per poder operar-se i per això impulsarem un pla de xoc a la sanitat per tornar als temps d’espera que teníem durant els anys de Govern de progrés. 

Hi ha molta feina a fer i el primer que cal és un Govern que cregui en els valors de la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la convicció que aquells que més tenen han de contribuir més al benestar públic. És obvi que el PP no assumeix aquests principis i Ciutadans, amb el mateix programa econòmic i social que els populars, menys. Només els socialistes representem la garantia del canvi.

Malgrat el cartell del que parlava a l’inici tinc també davant meu altres cartells socialistes de l’època on es defensava assolir un sistema de salut pública per a tothom, accés a l’educació per a tots els nens del país, un sistema públic de pensions universal, etc. Tots aquests drets i avenços socials els vam dur a la pràctica els socialistes quan vàrem governar a partir del 1982. Amb els nostres encerts i els nostres errors, van ser Governs socialistes els qui van desenvolupar els drets socials del nostre Estat de benestar (i vull aquí reivindicar especialment el protagonisme d’Ernest Lluch com a ministre de Sanitat). Som els únics que ens podem presentar davant la ciutadania amb l’aval que ens dóna l’avenç social que s’ha produït quan nosaltres hem governat. A diferència d’altres candidatures, ni som un brindis al sol, ni som fruït per personalisme narcisista de ningú, ni hem de canviar de referents i de model cada sis mesos.

El 1982 l’anhel de canvi es va materialitzar en una gran majoria a favor d’un Govern socialista i de progrés. Igual com aleshores el canvi real, depèn de tu, és a les teves mans. Amb el teu vot pots transformar i canviar la realitat. Feu-nos confiança!

Article de Joan Ruiz publicat avui al diari Més Tarragona