La dreta vol reduir
a simples números de la macroeconomia un incipient repunt del creixement econòmic. Però a la gent d’esquerres ens preocupa la situació de
la immensa majoria de la població que pateix o tem patir les conseqüències de
la lògica del mercat que mana i dirigeix les nostres vides. Una lògica que no
es fonamenta en cap altra raó que sacrificar el benestar econòmic, els drets i llibertats de tothom al benefici econòmic dels grans poders econòmics,
bancaris, monopolis i oligopolis de grans corporacions. Aquestes, amb
l’excusa que generen llocs de treball o que els poden traslladar en un tres i
no res a qualsevol altre punt del planeta tenen a la immensa majoria de la població atemorida i condicionen el seu present i el seu futur.
És un nou esclavatge, una nova manera de condicionar la llibertat de les persones. Que això sigui inevitable, que no hi hagi una altra manera de governar i d’organitzar la societat és quelcom que interessa als qui pretenen que les coses continuïn igual, és a dir, en detriment de les persones.
Però la immensa majoria de la població desitja un canvi. Perquè la nostra vida ha empitjorat amb els governs de la dreta a Espanya i a Catalunya. Avui estem pitjor que fa quatre anys sense dubte. I tothom sap que el futur pot ser més negatiu si no es fa res. I els qui ara governen no pensen canviar. Han estat servidors dels grans poders i ara no actuaran de forma diferent.
És un nou esclavatge, una nova manera de condicionar la llibertat de les persones. Que això sigui inevitable, que no hi hagi una altra manera de governar i d’organitzar la societat és quelcom que interessa als qui pretenen que les coses continuïn igual, és a dir, en detriment de les persones.
Però la immensa majoria de la població desitja un canvi. Perquè la nostra vida ha empitjorat amb els governs de la dreta a Espanya i a Catalunya. Avui estem pitjor que fa quatre anys sense dubte. I tothom sap que el futur pot ser més negatiu si no es fa res. I els qui ara governen no pensen canviar. Han estat servidors dels grans poders i ara no actuaran de forma diferent.
Prenem com exemple dues de les moltes propostes que circulen aquesta campanya electoral. La de Ciutadans, un partit que proposa el contracte únic de treball que s’ha demostrat abastament que empitjoraria encara molt més les condicions laborals que han mermat el PP i CiU que va donar suport a la seva reforma laboral.
El segon cas és l’ocurrència del PP d’estimular que continuïn treballant les persones que arriben a l’edat de jubilació eliminant l’impost de l’IRPF que haurien de pagar. Es tracta, evidentment, d’evitar durant uns anys que entrin en el col·lectiu de pensionistes les persones que ara es jubilen amb una pensió mitja o mitja alta per generar-li estalvis al sistema i qui dia passa anys empeny tot esperant que arribin els nous col·lectius de pensionistes que perquè han cotitzat menys anys o amb quotes més reduïdes, no caldrà gastar tant.
Això, que ja de per si suposaria que hi hauria persones que no pagarien impostos, cosa ja de per si poc solidària i discriminatòria, suposaria també que s’hi acollirien les persones amb menys més possibilitats mentre que les que han tingut una vida laboral més penosa o que tenen una salut precària, no s’hi acollirien.
La tercera perla ha estat la proposta de Ciutadans de treure l’agreujant penal per violència de gènere del Codi Penal. Ho vaig haver de llegir tres cops perquè no m’ho creia. En uns moments en què la societat està commocionada per l’assassinat enguany de 72 dones per violència masclista, que tothom mira quines mesures podem afegir en la prevenció i eliminació d’aquesta xacra, el PP disminueix els pressupostos destinats a combatre-la i Ciutadans proposa inexplicablement relaxar les penes dels qui assassinen.
Qui després digui que no hi ha diferència entre propostes només cal que es fixi en aquestes perles de la campanya.
Necessitem un canvi per un país millor, en unes polítiques més justes, que persegueixin la igualtat d’oportunitats, la justícia i l’esperança que no anirem a pitjor sinó que reprendrem el camí de més justícia i dignitat. Això és el que volem representar i pel que volem lluitar els homes i dones socialistes.
Article de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada