Vull que se m’entengui bé. Ja sé que hi
ha hagut il·lustres tarragonins al Senat que han fet una bona feina. No en vull
desmerèixer cap.
Tanmateix és generalitzada la idea que
cal una nova etapa. Espanya necessita un canvi però per Catalunya és
imprescindible. I estic convençut que també a la ciutat de Tarragona i les
comarques de les quals n’és capital, aquest canvi també és molt necessari. De
forma imperiosa i urgent.
Perquè som en un tombant de la història
que he comprovat que necessitem més que mai actuar en totes les instàncies:
prop del govern de Catalunya, d’Espanya i a les administracions europees.
Aquests dies en tenim encara més proves:
La nostra economia, la defensa de les nostres empreses amb els condicionants
que limiten les seves possibilitats com l’energia i les infrastructures;
i dels nostres treballadors i treballadores, dels nostres joves que
encara no troben feina o la tenen precària.
Totes aquestes qüestions i d’altres
pendents per Tarragona que, ho dic francament, estic cansat de sentir-les
tants i tants anys i que passi el temps sense resoldre: des de l’estació de
ferrocarril fins els combois que hi circulen; el tercer fil i l’impuls a la
solució definitiva o les carreteres inacabades com l’A-7 i l’A-27; el preu de
l’energia que impedeix que les nostres empreses siguin més competitives i que
milers dels nostres conciutadans passin fred a l‘hivern; el patrimoni del
conjunt de Tarraco ( Tarragona-Roda-Altafulla i Constantí ) i el nou Museu
Arqueològic; o els Jocs Mediterranis que requereixen un darrer impuls.
Però també com a català crec que és
històric el canvi que cal en les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya
i amb Europa. O construïm entre tots una Espanya federal o continuarem
embolicats més anys en uns enfrontaments estèrils que no condueixen a res
mentre altres ens estan avançant en tantes i tantes matèries.
Així que també vull col·laborar en la
transformació de l’actual Senat en una veritable cambra de representació
territorial i que la seva seu s’estableixi a Catalunya.
Això ha de ser clau per conformar una
relació bilateral i multilateral i regular efectivament els instruments de
discussió i acord entre Estat i Comunitats Autònomes en aquest àmbit, reduint
la posició tan prevalent del govern de l’Estat. Es tracta d’evitar que si
tornem a tenir algun dia un govern tan irresponsable com el que hem tingut, en
lloc d’alimentar enfrontaments per als seus interessos polítics, les
competències i les institucions com el Tribunal Constitucional o el Consell de
Política Fiscal i Financera no responguin als interessos de partit sinó que
actuïn de forma independent i objectiva, respectant la personalitat, les
competències i els recursos que corresponguin a cada nació o regió de l’Estat.
Per últim, crec que puc aportar també el
meu esforç en allò que ha de ser el reconeixement de la pluralitat lingüística
de l’Estat. Només cal copiar de Canadà, de Bèlgica, dels Estats que tenen la
diversitat de llengües com una riquesa i un bé cultural de primer ordre.
Per tot això estic demanant aquests dies
el vot i aquests són els meus compromisos. Vull ser la veu de Tarragona al
Senat. Feu-me confiança!
Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada