HOMENATGE A LA BERTA

Amb quasi total seguretat ningú escriurà una biografia sobre la Berta, diguem-li Berta. La Berta és una tarragonina, mare de dos fills, que es troba a l’atur des de fa quatre anys i ja no cobra cap prestació. Divorciada fa anys, la Berta ha de tirar endavant amb dos fills menors d’edat, un dels quals pateix paràlisi cerebral des del seu naixement. Vaig conèixer la Berta quan se’m va adreçar a l’entrada d’un acte institucional. Hi ha una manera única en què una persona que es troba en una situació autènticament desesperada es dirigeix a una altra que creu que la pot ajudar. La Berta em va dir que es passava el dia netejant cases particulars però que amb això no li arribava ni remotament per donar el benestar material que volia per als seus fills, especialment per al petit que necessita tractaments terapèutics, medicaments, transport adaptat, etc. “Em poden ajudar a l’Ajuntament? Amb qui he de parlar? Em pot ajudar? Pot fer-ho?” La resposta a aquesta pregunta és el que dóna sentit a tot el que he fet com a alcalde de Tarragona.

Des de l’any 2007, quan vaig ser elegit alcalde, l’Ajuntament de Tarragona ha doblat el pressupost destinat als serveis socials municipals. En concret hem passat de cinc milions d’euros a quasi 10 milions d’euros en aquests darrers set anys. Dir “hem doblat el pressupost destinat als serveis socials” no ens dóna una idea real de l’impacte que la crisi econòmica ha tingut en la vida diària de molts tarragonins i tarragonines. Tingueu present que la història de la Berta, diguem-li Berta, no és un cas excepcional. El seu testimoni posa cara a estadístiques com les de les prestacions d’urgència social que hem hagut d’impulsar per atendre situacions realment d’emergència per tal que tots els ciutadans de Tarragona puguin assumir el pagament dels deutes en els subministraments bàsics de manera que no es quedin sense aigua, llum o gas, garantir la seva alimentació i, en aquest àmbit, a través del projecte “dinem a l’escola” assegurar que tots els infants de la ciutat tinguin una alimentació nutricional que garanteixi el seu desenvolupament. Doncs bé, l’any 2007 hi havia 257 tarragonins que es beneficiaven d’aquestes ajudes d’urgències. L’any passat el nombre total de beneficiaris s’havia elevat fins als 19.102 tarragonins. De 257 persones a més de 19.000! I després hi ha qui nega la dramàtica situació social provocada per la crisi...      

És cert és que a Tarragona tenim un atur molt inferior al de la mitjana del país però això en cap cas ens ha de portar a conclusions entusiastes que donin l’esquena a la realitat que es viu a peu de carrer, al contrari, ha de ser un estímul per continuar treballant en el camí que hem recorregut aquests darrers set anys. Durant el proper mandat, si sabem aprofitar les sinèrgies que estan generant el treball diari i constant de la societat tarragonina i les oportunitats que ens ofereixen projectes com els Jocs del Mediterrani del 2017, generarem riquesa, llocs de treball i noves oportunitats per a què persones com la Berta puguin guanyar-se la vida amb dignitat, tal i com es mereixen. Sovint se’m pregunta a les entrevistes quina és la Tarragona que vull deixar un cop deixi de ser alcalde i sempre responc el mateix: una Tarragona lliure d’atur, de pobresa i de situacions de marginació, socialment cohesionada i orgullosa d’aquesta identitat col·lectiva. Sempre he tingut present que persones com la Berta ens exigeixen accions reals, i no discursos teòrics, i realitats concretes, no promeses ni castells de sorra artificials.  

Vull com a alcalde de la ciutat agrair i reconèixer el treball que durant tots aquests anys han fet els treballadors municipals de serveis socials i la tasca extraordinària que han fet els voluntaris de les entitats del tercer sector (Creu Roja, Càritas, associacions i fundacions, etc.) per donar solucions a situacions com les que ha viscut la Berta. Ser alcalde d’una ciutat que traspua aquesta solidaritat i aquesta qualitat humana és un autèntic privilegi i un orgull. La Tarragona positiva i de primera que defenso és, per damunt de qualsevol altre consideració, una Tarragona de dimensió humana, sensible al patiment i al dolor d’aquells dels seus fills que més han acusat els efectes de la crisi.  

Finalment, vull retre homenatge a la Berta i a les persones que com ella, enmig de les extraordinàries dificultats provocades per una crisi de la no eren culpables tot i que han estat les víctimes, s’han deixat la pell per garantir que els seus fills i filles i persones estimades no notessin les seves conseqüències. Ningú escriurà una biografia sobre ella però per l’alcalde de Tarragona la Berta i tots vosaltres sou uns herois que us mereixeu un monument a la plaça més cèntrica de la ciutat.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona