dijous, 31 d’octubre de 2013

EL PP TÉ RAÓ PERÒ...



El PP ha denunciat recentment que el Govern de CiU menysté Tarragona. Penso que el PP té molta raó en el que denuncia i sap de què parla... perquè n’és còmplice. M’explicaré. Els darrers pressupostos aprovats per la Generalitat van destinar un total de menys de 45 milions d’euros en inversions directes al Camp de Tarragona (el volum inversor més baix des de la recuperació de la democràcia) i molt inferior, proporcionalment, al de Barcelona o Girona, per posar només dos exemples. Quan els anteriors Governs de progrés destinaven el triple d’inversió a Tarragona els dirigents de CiU al territori, per exemple l’actual delegat del Govern, qualificaven els pressupostos de “burla intolerable a Tarragona” (les hemeroteques en van plenes) i exigien al Govern un augment de les inversions. Un cop arribats a la Generalitat han dividit aquesta inversió per tres però ja no la consideren cap burla sinó una “inversió ajustada a les necessitats del territori”. Bé, com diria aquell entrenador de futbol: “no hace falta decir nada más.”  

El més curiós, però, és l’actitud d’exaltada indignació que manifesta ara el PP perquè aquests pressupostos tan lesius per Tarragona es van aprovar gràcies al vot a favor del grup de CiU i (oh sorpresa!) a l’abstenció del PP. La resta de grups representats al Parlament, tots, van votar en contra. Considerarien els diputats del PP que eren uns bons pressupostos per la ciutat? Vegem-ho. D’aquests 45 milions d’euros per la regió del Camp de Tarragona la ciutat de Tarragona s’emporta exactament 3,6 milions d’euros. Des de la cordialitat més absoluta amb els nostres veïns, les inversions a Vila-seca en el marc d’aquests pressupostos van ascendir fins als 15 milions d’euros. 3,6 milions per a una ciutat de més de 140.000 habitants i 15 milions per a una amb menys de 20.000 habitants. O el que és el mateix, una inversió de 26 euros per habitant a Tarragona i de 750 euros per habitant a Vila-seca. Premi per als dirigents de CiU i PP de Vila-seca i molt deficient per als dirigents de CiU i PP per Tarragona (on –oh sorpresa- hi havia curiosament tant un diputat del PP com una diputada de CiU al Parlament). Pensaven potser els dirigents del PP validar aquests pressupostos discriminatoris amb Tarragona per denunciar-los un o dos anys després? Tot és possible en l’estrany univers de “las mayorias silenciosas” i de realitats econòmiques “que pronto sorprenderan al mundo”, segons la delirant, i un pèl berlanguiana, confessió del ministre Montoro.

Doncs bé, amb majoria absoluta al Congrés i al Senat el PP tenia l’oportunitat perfecte de redreçar aquest menyspreu a Tarragona en els pressupostos generals de l’Estat del seu Govern. Més tenint en compte que el seu cap de files i diputat al Congrés és el portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona. I què ens hem trobat aquí? Una brutal retallada del 36% de les inversions de l’Estat a Tarragona. Així, en els dos primers anys de Govern de Rajoy Tarragona ha perdut 186 milions d’euros anuals en inversions. Amb Govern socialista una inversió mitjana de 511 milions d’euros, amb Govern del PP inversió mitjana de 325 milions d’euros. El pitjor de tot és que (com sempre passa en el cas del PP) les principals retallades s’han produït en els serveis socials (davallada del 30%), educació (25%), sanitat (10%) i plans d’ocupació (44%). O sigui, en una província on amb el Govern Rajoy l’atur s’ha disparat per damunt dels 70.000 aturats censats el PP retalla en plans d’ocupació, sembla increïble! I aquesta és la manera de demostrar “amor por Tarragona”? Bonica manera de fer el gamba...   

Amb tota la humilitat senyors del PP, el compromís vertader no és aquell que és purament nominal sinó el que es demostra amb fets concrets i amb inversions directes. Exhibir un tarragonisme de paraula i després quedar-se afònic a l’hora de les inversions i de l’acció no és estimar Tarragona, sinó més aviat tot el contrari. I la resta –l’escenificació, el màrqueting polític, les cançonetes-, com li agrada dir al senyor Fernández, tan sols és parole, parole, parole...

Article de Sandra Ramos publicat avui al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari