dijous, 31 d’octubre del 2013

200 EUROS ANUALS MENYS PER PENSIONISTA



Al final fa pocs dies, el Govern del PP ha tirat pel dret i ha aprovat la reforma del sistema públic de pensions. Amb un cinisme realment difícil de superar Rajoy i companyia ens han volgut vendre aquesta baixada encoberta de les pensions com un “increment garantit de les pensions fins al 2020.”

Ah sí? Vegem-ho. La ministre Bañez jura i perjura que aquesta reforma preveu l’increment anual de les pensions d’un generós 0,25%. Conclusió que anuncien a bombo i plaretet: per tant, les pensions pugen. I quina és la realitat? Que enguany tancarem l’any amb una inflació interanual d’entre l’1,5% i el 1,9%  i que aquest seria el percentatge que s’hauria d’aplicar com increment a totes les pensions per garantir que no perden poder adquisitiu. Si fem la projecció per l’any vinent, això vol que els quasi 9.000 pensionistes que tenim a Valls i comarca perdran, de mitjana, uns 200 euros anuals.

Aquesta és la realitat de la reforma de les pensions  del PP que l’únic que aconseguirà és baixar la quantia real de les pensions, aconseguir que es revaloritzin menys que l’increment del cost de la vida i que els pensionistes no només els d’avui, sinó també els de demà, perdin poder adquisitiu. I al damunt, se’ns presenta i se’ns explica com  “una subida de las pensiones”. Quina barra!

Amb aquesta baixada de les pensions, Mariano Rajoy i el PP, aconsegueixen superar-se a ells mateixos i entrar, per mèrits propis, al llibre guiness dels records. Ara ja no els queda cap promesa electoral per incomplir. Ja les han incomplert totes. Recordeu allò de “si hay algo que no tocaré son las pensiones”? Doncs ni això han estat capaços de complir.
Més enllà de la denuncia de les reformes injustes del PP (que ja són una evidència fins i tot per als seus mateixos votants), el pitjor d’aquest descens del poder adquisitiu dels pensionistes és que empitjorarà l’economia de moltes famílies i dificultarà que moltes d’elles arribin a final de mes. Tingueu present que més del 40% dels jubilats reconeixen que destinen part de les seves pensions a ajudar als seus fills i néts i que un gens menyspreable 15% afirmen que destinen TOTA la pensió a ajudar la seva família. Per tant, l’efecte d’aquesta reforma del PP no va dirigida tan sols als jubilats i a la gent gran, sinó a tota la societat i especialment als més febres sobre els que recauen  un cop més, les conseqüències de l’austericidi que defensa la dreta.

No cal dir que els socialistes ens oposem rotundament a les intencions retallades del PP en matèria de pensions. El grup socialista ha defensat al Congrés i al Senat que s’utilitzi el fons de garantia de la Seguretat Social (la reserva de diners feta els anys de bonança)  per garantir el poder adquisitiu de les pensions en aquests anys de crisi econòmica. Creiem que és el més just i el més assenyat.

La resposta del Govern? La ignorància més absoluta, com ja comença a ser tradició. Potser pensen que hi ha alguna “mayoría silenciosa” de jubilats que combrega amb les ànsies retalladores de Rajoy i companyia. O potser és que ja no pensen i es limiten a ser coherents amb el programa ocult que tenien, consistent a trinxar  l’Estat del benestar i privatitzar serveis i prestacions per rodanxes. Unes mesures “necesarias para evitar lo peor”. Què pot ser pitjor que un atur del 25% i una taxa de risc de pobresa superior al 30%?

Sic transit gloria mundi, que dirien els clàssics.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada