divendres, 11 d’octubre de 2013

EL DEBAT INVISIBLE



Tots sabem perquè ho copsem dia rere dia, que  s’ha instal·lat en el centre del debat mediàtic la polèmica entorn del dret a decidir, la independència, la relació entre Catalunya i Espanya, etc. Segur que si avui agafeu qualsevol diari o mitjà de comunicació trobareu pàgines i pàgines dedicades a aquest tema, ja sigui en un sentit o en un altre.

Hi ha un altre debat, però, que és molt més quotidià i que exigeix mesures concretes a curt termini però que té una presència molt inferior per no dir que està absent de tot aquest soroll mediàtic. És el debat invisible a la nostra societat.

M’explicaré. Aquesta setmana des del mateix grup socialista de les comarques tarragonines hem denunciat les dades esfereïdores de l’augment de la pobresa a la província de Tarragona. Així, l’avenç de la darrera enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística assenyala que 122.000 ciutadans de la demarcació viuen en situació de pobresa. O el que és el mateix, un de cada sis tarragonins han de malviure amb uns ingressos anuals inferiors als 9.000 euros.

Aquest augment de la pobresa no és casual sinó que és conseqüència directa de la crisi econòmica que ens sacseja des de ja fa cinc anys sumat a les polítiques de retallades dels Governs de CiU i PP que estan tenint uns efectes devastadors pel que fa a l’augment de les diferències entre els que viuen molt bé i als  què s’adreça una amnistia fiscal feta a mida (i que segons un informe d’aquesta setmana del banc suís Credit Suisse  han crescut un 13%) i les classes populars i mitjanes que s’empobreixen  a marxes forçades i a cops de retallades.

La lletra petita de l’enquesta encara ofereix resultats més preocupants. Per exemple, un 40% dels tarragonins reconeix que no disposa de recursos per fer front a despeses no previstes i una tercera part dels ciutadans reconeix que amb prou feines arriba a final de més. Per no parlar de la realitat dramàtica que pateixen els joves obligats a marxar a l’estranger com durant els anys de la postguerra. A que esperem, doncs, per fer visible Aquest debat? A que esperem per canviar de rumb?.

S’ha demostrat que es van equivocar quan van dir que tenien “la fórmula” per generar riquesa i reduir l’atur a la meitat. Insistir en aquest camí de les retallades tan sols comportarà més patiments, més frustració, més atur i més dificultats per a la immensa majoria de la població.

Entenc que des de la dreta, tant al PP com a CiU i fins hi tot ERC (per motius diferents), se sentin més  còmodes  parlant de Catalunya i no de la vida real dels catalans però aquells que ens reconeixem d’esquerres hem de ser capaços de sumar vots al Parlament per aconseguir quelcom tan bàsic com un mínim de recursos per lluitar contra aquest augment de la pobresa i pel desemparament de les persones amb discapacitat i amb dependència.

És el debat invisible pels “patriotes” però és també pels socialistes, el motiu essencial –lluitar contra les desigualtats i eradicar la pobresa- que ens mou  a continuar treballant a les institucions per redreçar, encara que sigui en part, una realitat social cada dia més injusta.

Article d'opinió de Núria Segú  

Cap comentari:

Publica un comentari