dijous, 1 de març del 2012

CINC ENGANYS I UNA VERITAT


“Si el PP gana las elecciones nos comprometemos a dos cosas, la primera a no subir los impuestos y la segunda, aquí en Tarragona, a priorizar el Corredor del Mediterraneo y a construir la A-27”, són paraules textuals del cap de llista del PP a Tarragona a les recents eleccions legislatives, Alejandro Fernández, efectuades en el debat de candidats organitzat pel Col·legi de periodistes.

Recordava aquestes paraules quan escoltava al Senat les paraules del portaveu d’economia del grup del PP defensant les virtuts de la pujada de tots els trams de l’IRPF i de l’IBI. Les excuses, les mateixes que ja ha utilitzat CiU a Catalunya per justificar les retallades, és a dir, “tot és culpa del Govern anterior” i “la situació és pitjor de la que ens pensàvem”. Pel que fa al Corredor del Mediterrani, encara vivim sacsejats a les nostres comarques per l’efecte de l’anunci del Govern popular de prioritzar el Corredor central. En fi...

De fet, si repassem les primeres cinc mesures aprovades pel Govern del PP podrem comprovar la dimensió dels retrocessos en drets i serveis socials que la vice-presidenta del Govern, eufemisticament, definia com “el principi del principi”.

A la pujada general d’impostos ja esmentada el Govern de Rajoy va decidir congelar el salari mínim interprofessional com una mesura destinada a “generar confiança en els mercats.” A vegades crec que la desídia en relació a la política que es fomenta a la nostra societat permet qualsevol arbitrarietat. Segons sembla, la crisi provocada per la voracitat sense mesura del capitalisme financer és culpa de... els perceptors del Salari Mínim Interprofessional (que veuen congelats els seus ingressos en 641 euros mensuals). De pena.

La resta d’iniciatives del Govern van en la mateixa direcció, és a dir, carregar en les classes populars i mitjanes i en els ciutadans amb les rendes més baixes la factura de la crisi econòmica. Si els joves, amb una taxa d’atur propera al 50%, ja tenen prou dificultats objectives per poder tirar endavant el seu projecte de vida, el Govern decideix suprimir la renda bàsica d’emancipació, l’ajuda de 426 euros al mes que els ajudava a pagar el lloguer d’un habitatge.

Més greu és la paralització de la llei de dependència. Fins a 6.300 tarragonins que tenien dret a una prestació enguany no la percebran gràcies a la moratòria aprovada pel Govern que torna a colpejar a les persones que més necessiten l’escalf de l’Estat del Benestar.

Finalment, la reforma laboral anunciada fa pocs dies és una autèntica contrareforma social que implementa les tesis més neoliberals de la dreta i que suposa un atac frontal als treballadors d’aquest país. Una reforma laboral que no servirà per crear ocupació i que abarateix per decret l’acomiadament de centenars de milers de treballadors. Tot això, val a dir, amb el suport entusiasta dels diputats de CiU a les Corts Generals, els mateixos que en el debat al que em referia abans afirmaven, cito textualment: “plantarem cara al PP en la defensa dels ciutadans de Catalunya.”

I després CiU i PP diuen que no hi ha diferències entre la dreta i l’esquerra...

De tot aquest reguitzell de males notícies hi ha una única veritat en el que diu el Govern: estem en un moment realment molt difícil, amb una taxa d’atur desbocada superior al 20% i amb unes perspectives econòmiques negatives a curt termini. Els socialistes exercirem una oposició lleial pensant en l’interès general del país i no en carregar totes les desgràcies al Govern, com van fer el PP i CiU quan estaven a l’oposició.

Ara bé, en aquests moments difícils és quan els poders públics han de protegir amb més empeny als ciutadans que es queden orfes davant el tsunami provocat pels mercats financers. Els socialistes reiterem la nostra convicció en que podem disposar d’una xarxa de protecció social que eviti que els ciutadans es quedin sense recursos i que garanteixi unes condicions de vida dignes per a tots els ciutadans, al marge del seu nivell d’ingressos. La crisi no ha de ser una excusa perquè la dreta trinxi en pocs mesos allò assolit gràcies a l’esforç de tots en les darreres dècades. Aquest és el nostre compromís i per això treballarem al Congrés i al Senat en aquests propers quatre anys.

Article d'opinió de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada