Aquestes darreres setmanes hem estat testimonis de com els serveis d’urgències dels centres sanitaris es col·lapsaven, també el del nostre Pius Hospital. La raó: la passa de grip que ha patit bona part de la població.
La culpa: la falta de llits per ingressar a les persones que ho necessitaven i que els obligava a passar hores i dies a urgències.
La responsabilitat: de qui ha decidit reduir els pressupostos en salut dels centres hospitalaris sense planificar com, quan i a on es fan els ajustos i sense garantir la qualitat en l’assistència.
De fet, ha estat l’enèsim exemple que demostra que retallar en despesa social a tort i a dret, com practiquen CiU i PP, no porta enlloc.
Catalunya té el trist privilegi de ser la Comunitat Autònoma que més ha retallat en inversió en salut de tot el país. Des de que CiU governa la Generalitat la retallada en matèria sanitària ha estat del 14%, és a dir, un total de 1.382 milions d’euros menys. Això vol dir que és la sanitat la que assumeix el 50% de les retallades del pressupost de la Generalitat pel 2012.
Cada cop és més evident que CiU no té relat de país, més enllà d’aplicar el mantra de què “tot és culpa dels altres” i de què retallant serà la formula màgica per sortir de la crisi. Llàstima que ho facin malament i qui ho acabin pagant son els ciutadans que no tenen recursos econòmics suficients per acollir-se a la sanitat privada.
Fa pocs dies el delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Quim Nin, presentava tot cofoi el pla de salut del Govern per a les nostres comarques. Es tracta d’un document decebedor que, de fet, tan sols es dedica a planificar el passat aprofitant la inèrcia de la ingent acció dels Governs catalanistes i d’esquerres. Més enllà de no aportar res d e nou, hi ha una dada que ens situa de ple en el quadre de composició que tenim ara mateix. Des de que el Govern “dels millors” d’Artur Mas va prendre el relleu al Govern de progrés el nombre de ciutadans que s’han inscrit en una mútua de salut privada a les comarques tarragonines s’ha incrementat en 20.000 ciutadans. 20.000 persones en menys d’un any i mig! Aquest és el resultat del real de retallar a tort i a dret, un trasllat de ciutadans de la sanitat pública a la privada.
Ara bé, el que més ens preocupa als socialistes és l’escenari que es comença a dibuixar a la sanitat catalana i que significa un canvi de model sanitari que vol implantar Convergència i Unió a partir de fets consumats i de decisions preses amb la cohartada de la crisi. Una sanitat pública més minsa, concentrada i inequitativa territorialment i socialment. No puc deixar de preguntar-me quin paper hi ha de tenir el Pius Hospital? L’atencio a la cronicitat, les visites a especialistes i la realització de proves diagnòstiques amb llargues llistes d’espera?. Decebedor, n’hauriem d’esperar més dels millors, no?
Núria Segú
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada