QUAN ARRIBARÀ EL TREN?

“Quan arribarà el tren?”, aquesta pregunta aparentment innocent la va formular un turista estranger aquest passat mes d’agost a l’estació ferroviària de Tarragona. En realitat, però, la pregunta suposa la constatació de dues cultures relatives al temps i a la responsabilitat institucional: la europea i la que ens veiem obligats a patir amb el Govern del PP.

El turista al que feia referència no estava acostumat a la realitat diària que sofrim els usuaris de l’estació de tren de Tarragona. Al seu país, ens deia amb vehemència, els trens arriben puntuals o en cas contrari s’informa exactament del temps d’espera previst per a la seva arribada. Se’l veia inquiet, passejant amunt i avall de l’estació, mirant la pantalla informativa on tant sols es podia llegir “retard” i sorprès per l’aparent resignació dels soferts usuaris, diguem-ne, nadius que han de patir en carn pròpia aquest servei tan deficient amb tanta freqüència.   

I és que el ciutadà europeu i el ciutadà tarragoní que coneix el que es cou al servei de rodalies de Renfe tenen un sentit del temps completament diferent per exigències de la realitat que viuen. L’europeu està convençut que l’existència del temps és objectiva i que correspon, per posar un exemple, a l’operador ferroviari del seu país fixar els temps, freqüències i horaris dels combois per donar el servei de qualitat que mereixen els seus conciutadans.

Els soferts tarragonins que han de suportar retards quasi a diari perceben el temps de manera molt diferent. Nosaltres sabem que des d’un despatx llunyà alguns responsables d’ADIF o de Foment del Govern del Partit Popular, que no han de patir els fruïts de la seva incompetència, conceben el temps i fixen els horaris d’una forma més elàstica i subjectiva sabent, d’antuvi, que no es compliran. El temps que perden els seus compatriotes és per a ells una realitat passiva que no mereix cap esforç real més enllà d’una certa retòrica d’afirmar “grans esforços” en els treballs de millora del servei (uns “grans esforços” purament virtuals). És a dir, exactament el contrari de la manera de pensar europea.     

Traduït a la pràctica això suposa que, si tornem a l’inici de l’article, si l’europeu torna a preguntar perquè no arriba el tren que segons l’horari previst ja hauria d’haver arribat i, per contra, ni està ni se l’espera la resposta institucional de l’executiu de Rajoy serà una tautologia: “arribarà quan arribi”. Què deu passar pels seus caps quan els seus gabinets de premsa els informen de les continues queixes i reivindicacions d’absolutament tothom al territori? Ho ignoro. Tenen empatia amb les víctimes de tanta ineficàcia? O ja s’han acostumat i “passen” absolutament de tot? És difícil de dir...

El que si que està clar, i aquí ve la segona característica de la manera d’actuar del Govern Rajoy, és que han demostrat menystenir i ignorar olímpicament tots els requeriments i iniciatives dels grups parlamentaris. Jo mateix com a diputat per Tarragona m’he cansat de preguntar i exigir als responsables de l’executiu del PP quan pensen posar el fil a l’agulla i situar el servei de rodalies per ferrocarril que dóna servei a les comarques tarragonines al segle XXI. Quan construiran d’una vegada les noves estacions, com la de Torredembarra, que el mateix Govern de Rajoy es va comprometre a construir...fa anys. Quan explicaran els motius dels continus accidents –descarrilaments inclosos- i incidents ferroviaris que hem patit aquests darrers mesos? Què han fet per evitar que es tornin a produir (en cas d’haver fet alguna cosa)? Quina inversió s’està executant per millorar l’estat operatiu de la nostra xarxa ferroviària (en cas d’existir)? Què? Quan? Per què?

Res. Rien de rien. Ni una paraula de resposta. L’habitual silenci i menyspreu al que el PP ens té acostumats. Ni tan sols es dignen a contestar per escrit a les preguntes dels diputats tarragonins (ja fa un any que no rebem cap resposta).

Doncs no aconseguiran que ens cansem de seguir treballant per Tarragona! Com molt bé diu l’alcalde Ballesteros no podem seguir patint un servei tan deficient en un servei essencial i hem d’exigir una solució real ara. Els tarragonins i les tarragonines també som ciutadans, senyors del PP, i ens mereixem els mateixos serveis, prestacions i equipaments que la resta de la població. Com a mínim ens mereixem -però ja mateix- una resposta que en aquests moments, fins i tot, se’ns nega. Els usuaris tarragonins tenen tota la raó de protestar per aquests retards constants i aquests temps de trajecte excessius que són, vertaderament i sense risc a exagerar, intolerables. Continuaré insistint al Congrés i a les comissions parlamentàries en aquest sentit fins que se’ns garanteixi una solució a aquest problema que no admet més dilacions ni demores.