La Remei és una àvia que, com
moltes altres àvies del país, donen un cop de ma als seus fills amb els néts
quan aquests es posen malalts o bé s’esdevé algun imprevist de darrera hora (un
altre dels problemes quotidians que tenim com a societat i que haurien de ser
abordats sense demora). La Remei, com dic, ha hagut de venir a Tarragona des de
Barcelona perquè el xiquet del seu fill s’ha posat malalt i han trucat de
l’escola per a què el vagin a buscar. Ni el pare ni la mare, ambdós al treball,
ho poden fer.
La Remei ha sortit de casa seva
a Barcelona i a l’estació de Sants s’ha trobat amb la primera contingència del
dia: el tren en direcció a Tarragona i Reus arriba tard tot i que “només”, i al
final de l’article entendrem aquest “només”, pateix una demora de 30 minuts.
Finalment aconsegueix arribar a
Tarragona, anar a buscar al nen i portar-lo a casa del seu fill. Aquest arriba
a les 18h i la Remei pot tornar ja al seu habitatge de Barcelona. Tornar? Més
aviat intentar-ho perquè, sense saber-ho, està a punt de començar una odissea
que acabarà hores més tard. En arribar a l’estació ja llegeix als panells de
l’andana que el tren que havia hagut de sortir de Tortosa acumula “retards”
previstos en 15 minuts. Aquests 15 minuts van augmentant i acaben traduint-se en
una hora i deu minuts de rellotge d’espera -mondo i lirondo- en unes andanes on
la impaciència es va apoderant dels usuaris d’un servei que, recordem-ho,
connecta dues capitals de província i les dues conurbacions urbanes més importants
de Catalunya. Finalment pren un comboi que va aturant-se a totes les estacions
del trajecte, es para també en alguns punts de l’itinerari en plena via sense
cap explicació, i arriba a casa seva més de quatre hores després d’haver sortit
de Tarragona. Benvinguts a la realitat que es viu cada dia al servei de
rodalies de les comarques tarragonines...
He posat l’exemple de la Remei
per personalitzar un cas d’entre el via crucis diari que sofreixen els milers
d’usuaris (treballadors que es desplacen per motius de feina, estudiants, etc.)
que pateixen els retards i avaries sistèmics de la xarxa ferroviària del
litoral tarragoní. Com molt bé diu l’alcalde Ballesteros és un desastre i una
vergonya impropis d’un territori com el nostre.
Els socialistes creiem que ja
fa temps que hem arribat a una situació insostenible, a un límit insuportable,
que ofereix una imatge patètica i tercermundista als turistes i visitants que
cada any venen a gaudir de l’encant dels nostres municipis. Ha arribat l’hora
de plantar-se! Cal denunciar la manca de manteniment i d’inversions d’ADIF en
un servei de rodalies que utilitza quasi el 90% dels usuaris que viatgen per
tren de Barcelona a Tarragona o viceversa.
Sempre he dit que com a
tarragonins no som més que ningú però tampoc hem d’acceptar ser ciutadans de
segona i ser víctimes permanents d’un menysteniment absolutament intolerable.
Com és possible que els responsables del ministeri de Foment no hagin posat
encara fil a l’agulla? Per què s’incompleixen tots els compromisos i calendaris
exposats al seu dia pel mateix Govern del PP? Per què, per posar només un
exemple, encara no s’ha construït la nova estació de tren de Torredembarra tal
i com es va comprometre a fer l’executiu ja fa més de dos anys? Per què el
Govern de Rajoy no respon a les preguntes del grup socialista al Congrés a tal
efecte?
Per què, per què, per què?
Moltes preguntes i cap resposta, ni sensata ni insensata, cap resposta literal.
Ni una. Doncs fins aquí hem arribat! Els diputats socialistes per Tarragona hem
presentat una bateria d’iniciatives tant al Parlament de Catalunya com al
Congrés dels Diputats per exigir al Govern que es tregui la son de les orelles.
Tan sols cal aprovar consignacions pressupostàries d’urgència i ja es podrien
solucionar bona part de les incidències a la catenària, les vies i la xarxa
elèctrica de la demarcació de Tarragona responsables de tants i tants retards i
d’algun accident i tot.
Tarragona i la gent d’aquestes
comarques no es mereix tant de despropòsit. Hem de sumar esforços i respondre a
la demanda de solucions urgents a aquest greu problema tal i com defensa
l’alcalde Ballesteros. Volem un servei de rodalies digne que eviti que les
Remeis d’aquest país, que ja han de fer front a tantes dificultats derivades de
la crisi, hagin d’acumular un problema addicional més per pura desídia
d’aquells que tenen la responsabilitat política de gestionar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada