diumenge, 13 de setembre del 2015

I EL DIA 28, QUÈ?



“Ara mateix utilitzem la meva pensió per pagar el “cole” i la roba dels meus néts. És clar que ho faig per la meva família, només faltaria! Però el pitjor és quan he de parlar d’aquestes temes amb la meva filla i el seu home, els dos a l’atur, perquè se senten humiliats i ho passen molt malament. Fins l’any passat rebien l’ajuda aquella dels 426 euros però ara no cobren ni això i aleshores, clar, és impossible viure. Tens fills tu?” Això em deia ahir mateix un avi a Valls. És tan sols un exemple, un d’entre molts, de les moltes vivències quotidianes que són una autèntica lliçó de la realitat social que es viu a peu de carrer.

Ja fa temps que penso que tant els candidats de Junts pel Sí com els del PP fa temps que no escolten ningú que no sigui del seu estricte àmbit polític, ni trepitgen gaire els carrers i places del país. Només així s’entén que es dediquin en exclusiva a parlar del “monotema” i, sobretot, no diguin ni mitja paraula de la realitat dramàtica a la què aquest avi feia referència.  

Però la veritat és que tampoc és estrany. Des de que aquest Artur Mas és president de la Generalitat i Mariano Rajoy president del Govern les retallades de drets socials, prestacions, ajudes públiques, etc. i l’absència d’estímuls a la creació de llocs de treball han estat de tal magnitud que intenten ocultar la seva incompetència llançant-se les banderes pel cap (quasi literalment).

No perdrem el temps parlant del senyor Rajoy perquè la seva credibilitat política arribats a aquesta alçada de la legislatura és igual a zero. Però, i el senyor Mas i la seva candidatura? Ens animen ara a iniciar un procés de “desconnexió” d’Espanya que durarà 18 mesos. Però com és poden dir aquestes coses, amb aquesta frivolitat? Pensem per exemple amb les empreses dels polígons químics de Tarragona que donen feina a tanta gent. Com afectarà aquesta “desconnexió” a les empreses nacionals que passarien a ser “estrangeres”? I a les empreses internacionals si quedem fora de la Unió Europea? I els llocs de treball? I les inversions? Cap resposta, cap concreció. Tan sols se’ns emplaça a seguir el lideratge d’Artur Mas perquè se’ns assegura que té “molt prestigi internacional”. Sí, és clar! Té tant prestigi que va de quart a la seva pròpia llista. No lidera ni la seva candidatura! El tenen amagat, sense donar la cara.  En fi...

Els socialistes sí volem parlar dels temes que preocupen a l’avi que es veu obligat a pagar amb la seva pensió la roba i el col·legi dels seus néts, i dels aturats que han perdut fins i tot l’esperança, i de les dones que continuen carregant amb el pes de les seves famílies, i dels joves sense futur laboral, i dels treballadors i autònoms que no arriben a final de mes. Volem impulsar mesures concretes que els facin justícia per això impulsarem des de la Generalitat que paguin més aquells que més tenen a través d’una nova tributació sobre les grans fortunes, modificant l’impost de patrimoni i apujant els tipus progressius. I tot això per a què? Per evitar que cap persona es quedi sense ingressos, i sense una educació i una sanitat pública de qualitat, mentre el Govern de Mas continua dedicant recursos a campanyes de propaganda institucional convertides en autobombo del Govern i del seu projecte polític.

I el senyor Mas, el senyor Bel, el senyor Junqueras, el senyor Batet? Tindrien el rigor d’explicar-nos que pensen fer en l’àmbit de les polítiques socials? Perquè l’únic segur si guanyen és el que el dia 28 el president de la Generalitat és dirà Artur Mas. Però, i la resta? Què li diem a la gent que ho passa malament, que s’esperi 18 mesos fins a la “desconnexió”? I mentrestant, què?


I mentre els “patriotes” del signe que sigui parlen de les banderes i de les fronteres els que defensem el catalanisme social de veritat, els que volem fixar el debat en l’eix social, som menystinguts, obviats i fins i tot ridiculitzats si gosem aixecar la veu i expressar quins són els problemes reals de milions de catalans.          

Article d'opinió de Carles Castillo publicat al Diari de Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada