TARRAGONA, VISTA AMB ULLS D’UN INFANT

Fa uns mesos vaig ser testimoni de com un nen es dirigia a la seva mare en un barri de Tarragona. En sí mateix això no representa gran cosa però he de reconèixer que el que li va dir, fins i tot la seva expressió, se’m va quedar gravat. I és que la mare recollia productes del banc d’aliments de Tarragona. Hi ha una manera única amb què un infant d’una família que té greus necessitats econòmiques observa uns lots d’aliments. Puc dir que em satisfà enormement l’acció eficaç dels serveis socials municipals i de tantes entitats tarragonines que donen resposta a les necessitats bàsiques dels nostres conciutadans que més acusen els efectes devastadors de la crisi. Puc dir-ho, sí, però també afirmo que sempre estaré en deute amb el què em va transmetre amb la seva expressió aquest nen tarragoní.

Hi ha qui diu que la culpa de tot és dels “polítics” i que la solució passa per abandonar-se a un escenari “on no hi hagi polítics” (el que, de facto, suposa suprimir la democràcia i apostar-ho tot al líder autoritari carismàtic de torn o a grups oligàrquics, siguin del signe que siguin, que no depenen, precisament, del vot ni del control dels ciutadans). Altres defensen que cal “aprimar” l’administració i deixar el benestar públic exclusivament en mans dels “mercats” i de la iniciativa privada i a partir d’aquí que cadascú s’espavili com pugui.

No és el meu cas, ni el de la meva candidatura. Nosaltres creiem que l’Ajuntament és, i ha de ser encara més, una eina per millorar la qualitat de vida dels tarragonins i tarragonines. Crec que, amb les seves mancances i el seus errors, l’Ajuntament ha prioritzat l’atenció a les persones augmentant beques menjador, impulsant mesures per evitar desnonaments, garantint el cobriment de les necessitats bàsiques i potenciant l’actuació d’entitats que fan una tasca impagable. Seguirem incrementant aquest proper mandat el Fons de Contingència Social Municipal per tal que tots els ciutadans tinguin aliments, roba, energia, aigua, medicaments i els subministraments bàsics assegurats.

Diu un sociòleg amic meu que actualment la societat es divideix entre els responsables de la crisi, les seves víctimes i els qui no fan res. Als responsables de tant de dolor tan sols els diré que negant la humanitat de les víctimes traeixen la seva pròpia humanitat. Per sort, Tarragona és una ciutat on els valors de la solidaritat, la cooperació i l’ajuda tenen una vigència absoluta. He estat testimoni diari de com els tarragonins i tarragonines s’han mobilitzat per fer front, també amb sentit de ciutat, a les conseqüències més nefastes de la crisi. El vostre coratge està molt per sobre de qualsevol elogi que jo us pugui fer. La vostra força no deixa d’admirar-me.

Jo no tinc adversaris en aquesta lluita permanent per eradicar la pobresa i l’atur de la nostra estimada ciutat. Totes les aportacions en positiu sumen.

Què vull realment? Una ciutat líder en benestar i en progrés social i econòmic. No vull una Tarragona a dues velocitats, ni tornar-me a trobar mai més amb la mirada d’un nen que ha anat a dormir sense sopar. Em bull la sang quan tantes persones m’aturen al carrer i em parlen de familiars a l’atur sense esperança, de persones grans abandonades a la seva sort.

Ara que estem en campanya electoral n’hi ha que prometen transformacions quasi miraculoses d’un dia per l’altre. Amb tota honestedat us dic que jo no tinc solucions màgiques. El que sí tinc és una ambició immensa per fer realitat el meu somni d’aconseguir que tots i cadascun dels 140.000 habitants de Tarragona tinguin una vida material digna, garantida pels serveis que depenen de l’administració, ja sigui de l’Ajuntament, de la Generalitat o del Govern de l’Estat. El nostre compromís és total i absolut en aquesta direcció. Per contra, no m’interessen ni les crítiques estèrils, ni les recriminacions que cauen en el buit, perquè els ulls de l’infant tarragoní del que parlava a l’inici em van transmetre quin ha estat, i vull que torni a ser, el meu deure com a alcalde de Tarragona.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Més Tarragona