M’ho deia ahir mateix, amb una gran ansietat.
“Em passo el dia repartint currículums però no trobo res de res, estic
desesperat.” M’ho comentava una persona que fins fa dos anys es guanyava bé la
vida, que té estudis superiors i de postgrau i amb coneixement d’idiomes, anglès
i alemany. “Des de la setmana passada busco feina als supermercats per fer de
caixer o el que calgui. A vegades et diuen que et trucaran però la majoria de
cops es limiten a assenyalar un feix de papers que deuen ser els currículums
d’altres persones. He tret del meu CV els estudis universitaris, m’han dit que
així tinc més possibilitats que em truquin.” Aquesta és la realitat real al
carrer a novembre de 2013 el mes en què el ministre Montoro va reiterar la seva
ja famosa i paradoxal predicció consistent a dir que “pronto España sorprenderá
al mundo.” De moment sorprèn al món i al sentit comú amb les seves
declaracions. La persona que busca feina a la que feia referència m’ho deia indignada:
“No paro d’escoltar declaracions entusiastes de Rajoy, Mas i companyia dient
que el pitjor de la crisi ja queda enrera i que les coses estan millor, però en
quin món viu aquesta gent?”
Reconec que em va impressionar i em va fer
reflexionar. En aquests moments en què tanta i tanta gent ho està passant
malament, amb situacions realment dramàtiques a moltes famílies, el que no es
pot fer des dels Governs de CiU i PP és intentar negar la realitat per la via
del llenguatge, atiant falses expectatives sacsejant algunes dades
macroeconòmiques quan el nombre d’aturats s’acosta als 6 milions i amb la taxa
de pobresa per damunt del 22%. El primer que podem demanar, i hem d’exigir, és
un mínim de respecte. Dic això també al fil dels pressupostos de la Generalitat
i de l’Estat a la província de Tarragona i la dinàmica perversa que darrerament
s’està generant.
M’explicaré. Amb el PP al Govern les
inversions de l’Estat a Tarragona han davallat un 36%, passant d’una mitjana
inversora de 511 milions d’euros amb el Govern socialista a tan sols 325
milions d’euros amb Rajoy de president. I què diu el PP de Tarragona i el seu
cap de files, senyor Fernández de tot això? No ho sabem. I perquè? Doncs perquè
des de dos anys quan a Madrid presenten els pressupostos el senyor Fernández i
els diputats del PP per Tarragona opten per callar, no explicar perquè cada cop
el seu Govern inverteix menys a les nostres comarques i mantenir-se fidels al
que ja es coneix com a “estil Rajoy” consistent a no dir absolutament res quan
els temes no són agradables i esperar a què el temps i el silenci vagin
ocultant allò que no els és favorable. Per contra, els diputats i senadors de
CiU van fer una roda de premsa per denunciar el maltracta del Govern central
amb les comarques tarragonines.
Molt bé, molt bé, però vet aquí que al cap de
poques setmanes el Govern de CiU, amb el suport d’ERC, va presentar els
pressupostos de la Generalitat, uns pressupostos que situen el Camp de
Tarragona i les terres de l’Ebre a la cua del país en inversions directes.
Exceptuant una compareixença kafkiana del delegat de la Generalitat a
Tarragona, senyor Nin, on va afirmar que la culpa de tot era del tripartit,
d’Espanya i de la crisi, i on no va ser capaç d’aclarir si els 11 milions que
es destinen a la C-51 consten o no per partida doble als pressupostos, tret
d’aquesta esperpèntica compareixença dic, els diputats de CiU i ERC per Tarragona
han optat pel silenci abans d’explicar el perquè d’aquest nou menyspreu del
Govern Mas al territori. Però, oh sorpreses de la vida!, saben qui va
organitzar una roda de premsa per denunciar aquests pressupostos? (Ja ho
sospiten, oi?) Efectivament, els diputats del PP per Tarragona en compareixença
conjunta a la seva seu provincial. Uns dies després vam veure als caps de llista
de CiU i d’ERC en roda de premsa però... no per explicar els seus pressupostos
sinó per exigir al Govern central que acabi l’A-27.
En nom del PSC i de la societat tarragonina
demano a aquests grups parlamentaris un mínim de respecte per als ciutadans que
diuen representar. Els socialistes sempre hem donat la cara, sempre. En moment
de crisi, en què calia explicar uns comptes que reduïen inversions precedents,
hem sortit en roda de premsa per donar compte als tarragonins dels pressupostos
que els afectaven directament. El que no és legítim és intentar estalviar-se
les critiques exigint als altres allò que som incapaços d’exigir-nos a
nosaltres mateixos. Així no, senyors diputats de CiU, PP i ERC per Tarragona,
així no.
Demano... però sense gaire esperança, la
veritat. Escric aquestes línies davant d’una fotografia dels diaris d’avui. Es
veu als diputats del PP a les Corts Valencianes rient mentre es passen un full
en plena sessió parlamentària. El contingut? Una petició d’indult a un alcalde
del PP condemnat a tres anys de presó per corrupció. I subratllo i remarco:
condemnat per prevaricació i falsedat en sentència ferma, per tant, no és un
“presumpte” corrupte sinó un corrupte condemnat per la justícia per delictes
objectivament provats. Doncs bé, els diputats del PP demanen al Govern del PP
que indulti a aquest alcalde corrupte del PP argumentant “la seva alta condició
humana.” I no signen la petició d’indult un o dos diputats, no, la signen 45
diputats sobre un total de 54, o sigui el grup parlamentari del PP quasi en
ple! Són els mateixos que després s’ompliran la boca parlant de l’Estat de Dret
i de l’imprescindible respecte “al imperio de la ley” i els que ens juraran que
“la prioridad número 1 del PP es la lucha contra la corrupción.” I aquesta gent
encara disposa de dos anys sencers de majoria absoluta a les Corts Generals...
Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada