dissabte, 31 de gener de 2015

DESAPRENDRE A PENSAR



Crec sincerament que no es pot aprendre a pensar –que és una de les coses més orgàniques del món- però el Govern del PP ha demostrat que si es pot desaprendre a pensar. Vegem, sinó, la campanya propagandística que està exhibint el PP amb el discurs de la “milagrosa recuperación económica.” Cada dia els ciutadans ens aixequem amb alguna declaració apoteòsica d’un dirigent o ministre del PP, quant no del mateix Rajoy, que semblen competir per a veure qui fa la sentència més triomfalista: “estamos creciendo más que Alemania”, “se crea empleo y bien remunerado”, “los españoles ya no tienen miedo a perder su puesto de trabajo”, per citar només algunes de les més recents.

Per desgràcia la realitat és tossuda i tan sols cal repassar les dades objectives de les mateixes pàgines webs dels organismes oficials per veure com aquesta burda propaganda es desfà com un sucret. Recuperació econòmica? En aquests moments tenim quasi 8.000 cotitzants menys a la Seguretat Social a la província de Tarragona dels que teníem quan el PP va guanyar les eleccions. Ocupació estable i ben pagada? A les comarques tarragonines el 92% dels nous contractes de treball són temporals (de vegades tan sols es contracta per dies, setmanes) i amb retribucions salarials molt baixes. La crisi ja és cosa del passat? A veure senyors del PP, si això és cert perquè el Govern de Rajoy ha retallat la quantia de les beques universitàries quan, al mateix temps, s’han incrementat exponencialment les taxes i els preus de les matricules de la universitat? A la nostra província la quantia mitjana de les beques que concedeix el ministeri s’ha reduït en 462 euros per alumne amb el Govern del PP. Com és possible? No diuen que ja s’han superat les dificultats? Aleshores perquè continuen retallant? Pel plaer de fer-ho? 

Les retallades que ha impulsat el Govern del PP han afectat especialment el món de la cultura i de l’educació d’aquest país. Pel que sembla volen relegar als investigadors científics, als creadors, als músics, als pintors o als escriptors al paper de pesos morts. No és casual, al PP li interessa una societat que accepti sense reflexionar el discurs de la recuperació econòmica i aquí el pensament crític sempre serà la primera víctima. Aquesta fe messiànica en la miraculosa recuperació -absolutament virtual a peu de carrer- ha arribat a límits grotescos, per exemple, recordo que quan es van aprovar els primers pressupostos de Rajoy (que implicaven la retallada en serveis i prestacions socials més gran de la història contemporània del país) un dels mitjans de comunicació al servei de l’aparell de propaganda del PP va titular: “lluvia de millones”.


No caiguem en aquesta pedanteria absurda. Oferim una mica d’espai al pensament i reflexionem sobre la realitat d’aquesta autoproclamada “recuperació.” No hi ha res més mobilitzador que el pensament. Amb la retallada de les llibertats que hem patit amb el Govern del PP la capacitat de pensar representa el nostre únic recurs, l’únic camí capaç de portar-nos a aquestes armes eficaces que són la crítica i la lucidesa. Sempre que s’estableix un pensament únic, sigui el de la “recuperación económica” o de l’ordre que sigui, el poder tendeix a suprimir l’àmbit del pensament encara que tingui un auditori petit. No s’equivoquen. Quan les el.lits extractives controlen el poder econòmic i el poder mediàtic d’una societat el poder polític cau com una fruita madura (com va demostrar durant anys el senyor Berlusconi a Itàlia). Per això, davant de la mutilació de la cultura i de l’educació que ha practicat el PP la nostra voluntat d’involucrar-nos amb la capacitat de pensar i de reflexionar és també un compromís polític. El sols fet de pensar és, ara mateix, polític.    

Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada