HEMODINÀMICA: TARRAGONA NO ES MEREIX AQUEST TRACTE

Des de fa uns dies la mort d’un ciutadà mentre era traslladat a Barcelona després de patir un infart ha trasbalsat la societat tarragonina. No és per a menys. Sembla ser que aquesta mateixa setmana el conseller de Salut “anunciarà”, segons informa la Delegació de Govern, que la unitat d’hemodinàmica –el servei que permet tractar els infarts i les angines de pit- de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona passarà a cobrir les 24 hores del dia (i no tan sols des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre com passa fins ara). Se’ns diu, a més, que aquest “anunci” no té res a veure amb la tràgica mort d’aquest veí de Tarragona sinó que “ja estava programada”; ara bé, el cert és que coincideix en el temps i sembla obeir més a una reacció que a una planificació.

M’explicaré perquè en cap cas vull fer demagògia ni frivolitzar sobre qüestions que afecten la vida de les persones. Ja fa anys que Tarragona demana l’ampliació de l’horari de funcionament d’aquest servei d’hemodinàmica, anys! senyor conseller de Salut. I no només això, sinó que el grup socialista ha presentat diverses propostes al Parlament també des de fa anys per tal de que s’avalués el servei que es prestava i es valorés la seva ampliació horària tal i com preveuen els Plans estratègics en aquest àmbit. La darrera proposta exigia al Govern de la Generalitat –d’entre altres mesures- que garantís el funcionament d’aquest servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII les 24 hores del dia. Una proposta que va ser aprovada. Cal tenir en compte que aquest centre hospitalari no és tan sols un hospital de la ciutat sinó que és el centre de referència de tot el Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, és a dir, més de 800.000 habitants.

No mereixen aquests 800.000 habitants tenir un Govern que vetlli per un servei bàsic de salut com aquest? Per què un Govern que parla tot el dia de “patriotisme” és incapaç ni tan sols de donar compliment a les resolucions del Parlament de Catalunya? Té tota la raó l’alcalde Ballesteros quan exigeix al Govern que posi en funcionament el servei les 24 hores del dia “d’una punyetera vegada” i tenen raó els usuaris i les entitats tarragonines que ho reclamen des de fa anys.

L’anterior Govern catalanista i d’esquerres dels presidents Maragall i Montilla sí que va fer els deures. Conscients que les malalties vinculades a l’aparell circulatori eren la primera causa de mort al nostre país es va aprovar i posar en marxa l’anomenat Codi Infart que va suposar reduir pràcticament a la meitat el temps de resposta del sistema sanitari amb l’objectiu de garantir un temps màxim de 120 minuts entre l’infart i l’angioplàstia necessària, si era el cas. És a dir, es van salvar vides. A Catalunya es va reduir en un 35% la mortalitat per infart de miocardi. El que és del tot incomprensible és que l’actual Govern de CiU, primer amb el suport del PP i ara d’ERC, hagi posat fre al desenvolupament d’aquest pla director de malalties de l’aparell circulatori que s’ha demostrat tan eficaç. Com és possible si tenim constància que a la nostra regió sanitària tenim camí per recórrer, per millorar el temps de resposta i també el nombre d’intervencions segons la població de referència? El que ha passat és molt greu, té raons més de fons, i demostra que hi ha dues maneres de governar.

Una, la de l’anterior Govern de progrés, que a partir de la planificació estratègica consensuada i avalada periòdicament, impulsava serveis i prestacions per millorar la qualitat de vida i l’altra la de l’actual Govern de CiU que només retalla indiscriminadament a dues mans i que és incapaç de parlar de res més que de la famosa llista conjunta fins al punt que ni ells mateixos saben on són. O és que algú mínimament sensat és pot creure que la qualitat de la sanitat pública no ha baixat després d’acumular retallades per una quantia total superior als 1.600 milions d’euros?

En el cas dels ciutadans de les comarques tarragonines rebem per via doble: rebem per les retallades i rebem per la nostra condició de tarragonins. Per què el Govern de CiU ha dividit per cinc les inversions a les comarques tarragonines? Per què pugen les inversions a Barcelona i la seva àrea metropolitana mentre que les destinades a Tarragona cauen fins a límits insòlits i sense precedents? Per què tenim la inversió per habitant més baixa de tot Catalunya?

Prou ja de tant de menyspreu! Prou de parlar tot el dia de Catalunya i no parlar ni intentar resoldre els problemes reals dels catalans. No som catalans els tarragonins? No mereixem els mateixos serveis i qualitat assistencial que la resta d’habitants del país? Benvingut a Tarragona conseller Boi Ruiz. La seva visita, però, arriba tard. Tarragona no es mereix aquest tracte...

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona