Després de tota una vida professional
entrevistant presidents i estadistes internacionals el prestigiós periodista
nord-americà Walter Lippmann dividia els polítics que havia conegut en quatre
grans grups: el primer, deia, tenen principis però no tenen idees. Altres tenen
idees però no tenen principis. També hi ha que no tenen principis ni idees.
Finalment, afirmava, ens hem de fixar en aquells que tenen idees i principis.
No cal ni assenyalar que la nostra companya Carme
Chacón formava part d’aquest darrer grup. Darrerament, determinats cercles de la
nostra societat eleven als altars a aquells que presumeixen de discursos
dogmàtics, que repeteixen com un mantra, però que són incapaços de traduir-los
mai en propostes concretes capaces de transformar la vida de les persones en
positiu. La Carme mai va exhibir aquest dogmatisme que no fa res més que
intentar ocultar l’absència total d’idees capaces d’aplicar a una realitat
social permanentment canviant que no entén de clixés ideològics apriorístics.
Aquests dies s’ha parlat molt de la seva acció
política (inesborrable a la memòria col·lectiva la seva imatge de dona
embarassada ordenant a una formació militar posar-se ferms). A nosaltres ens
agradaria subratllar les profundes conviccions socialistes de la Carme i el seu
compromís amb la justícia social. No amb quatre consignes de manual apresses de
memòria sinó amb mesures concretes que beneficiaven la vida quotidiana de
centenars de milers de persones.
Mesures com ara la renda bàsica d’emancipació que
va impulsar durant la seva etapa com a ministra d’habitatge del Govern
socialista i que va permetre que més de 12.000 joves de les comarques
tarragonines rebessin 210 euros mensuals a fi i efecte de poder marxar de la
casa dels seus pares i iniciar un projecte de vida autònom accedint a un pis de
lloguer.
Conscient, com era, de les enormes dificultats de
la gent jove per poder emancipar-se rebent, com rebien, de ple els efectes
devastadors de la crisi econòmica la Carme va apostar decididament per mantenir
aquestes ajudes que representaven, aproximadament, la meitat del preu real del
lloguer de l’habitatge d’aquests joves. Per dignitat i per fer justícia a un
col·lectiu sense el qual no hi ha futur a cap societat. Unes ajudes, per cert,
que van ser de les primeres que van suprimir Mariano Rajoy i el PP quan van
arribar al poder...
I és que el gran repte de la política no és
denunciar les injustícies humanes i mundanes sinó posar en pràctica idees que
es tradueixin en mesures reals per transformar la realitat d’acord amb els
nostres principis humanistes. Mesures com les que va impulsar la Carme, una
socialista amb principis i amb idees.
Ens calen persones com la Carme. Persones que
assumeixin responsabilitats polítiques per poder dur a terme la necessària
transformació cap a una societat socialment més justa i més humanista, però no
fer-ho amb discursos abrandats però estèrils sinó els peus ben assentats al
terra, en el món real, i amb idees que siguin factibles de poder dur a la
pràctica.
Necessitem, ara més que mai, polítiques amb el
seu lideratge moral –amb l’autoritas ètica que deien els romans- que combinava
les seves profundes conviccions socialistes amb la capacitat de prendre
decisions difícils, fixar objectius i assumir riscos quan considerava que era
necessari. Que no eludia la crítica, ni s’amagava de manera covard quan entenia
que calia anar a contracorrent. Sense buscar culpes alienes, ni difamant amb la
lleugeresa de la que alguns fan gala.
Que el dolor per la seva pèrdua es converteixi en
un estímul afegit per continuar treballant per bastir una realitat social més
justa i reafirmar el compromís amb el nostre projecte polític al servei de les
persones, la passió per dur-lo a terme i el coratge de lluitar per allò que
sabem que és just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada