SOM SALOU

“Recordes quan ens escapàvem a jugar per les roques a la platja dels capellans? O quan anàvem a menjar la mona a la platja llarga? Quins temps aquells i quantes coses han canviat!”, això em comentava un amic de la infantesa ara fa pocs dies. Sí, quins temps i quants canvis! Hi ha una cosa però que no ha canviat: la voluntat de ser un sol poble i de fer gran una ciutat on no es jutja a ningú en funció d’on ha nascut si no que, al contrari, sempre s’ha estès la ma amb la convicció de què entre tots construiríem el poble que somiàvem per als nostres fills.

El repte no era senzill, ni fàcil. Per començar no disposàvem ni tan sols d’identitat. A la gent jove de Salou avui dia els sorprèn encara quan els recordo que no fa ni 30 anys érem encara un barri de Vila-seca. No teníem equipaments. Recordo, per exemple, com l’esforç dels veïns habilitava espais com el camp de futbol de la Plaça de la Pau. Possiblement aquesta és la característica de Salou que més m’agrada: aquest empeny, aquest esperit superador de les dificultats. A Salou la força de la gent sempre ha anat per davant de la realitat institucional. Ja érem un poble abans de la segregació. De fet, som l’autèntica capital de les persones del Camp de Tarragona.

Després van venir els anys del creixement derivat de l’esclat del turisme i de la consolidació de projectes de la importància de Port Aventura. Vam créixer molt i el risc era, com ha passat en altres indrets, dividir el municipi entre els salouencs “de tota la vida” i els nouvinguts. Hi havia un risc real de fragmentació però no ha estat així gràcies, un cop més, a la gent de Salou. Avui tenim una societat realment cosmopolita on conviuen persones provinents de més d’un centenar de nacionalitats diferents i tot i això, o més ben dit gràcies a això, el sentiment de pertànyer i sentir-se salouenc no admet discriminacions. Un sentiment que fa que ningú et pregunti a quin país van néixer els teus pares si no que podem fer per guanyar en qualitat de vida i convivència.

Fruït de la idiosincràsia de la seva gent avui tenim una ciutat amable, receptiva i acollidora on tothom hi és benvingut. Cal aprofundir en aquests valors tan nostres i portar-los a l’Ajuntament, per això ja anuncio que els socialistes crearem la figura del regidor de barri, com un instrument de proximitat que acosta a l’administració municipal les necessitats i anhels dels veïns. No entenc la figura de l’alcalde com un senyor tancat en un despatx. Ans al contrari, vull portes obertes i disposició total i absoluta a tenir un tracte personal i directe amb tots els salouencs que ho vulguin. En aquest sentit el meu compromís és total, vull ser l’alcalde de tots.

He començat aquest article evocant records personals. També recordo ara l’exemple del meu pare, de quan sortia a la mar, a pescar, cada dia. I quan recordo al meu pare recordo també al propietari d’un comerç del carrer Barcelona que s’esforça constantment per millorar el seu servei, i recordo als treballadors de Port Aventura i de la indústria química, molts dels quals han de matinar de valent per incorporar-se als seus llocs de treball, i així podríem continuar. Ho recordo cada dia i ho vaig recordar molt especialment quan vaig prendre la responsabilitat de presentar-me com a alcaldable del PSC a Salou perquè aquests són els valors que vull assumir com a alcalde. Treball constant, empatia, proximitat, voluntat de superació. A Salou podem aplicar el que diu el clàssic del poeta Jean Cocteau: “van triomfar perquè no sabien que era impossible”. Tan sols amb una variant: “malgrat ser impossible vam triomfar perquè érem –som- de Salou.”    

Sí, som un poble. Sí, som Salou. 

Article d'opinió de Toni Brull publicat al diari Més Tarragona