dimarts, 29 de gener de 2013

ARA S’ENTÉN!




La veritat, ho he de confessar sincerament, és que no entenia res de res. Una crisi econòmica sense precedents, l’atur desbocat, retallades brutals de serveis públics bàsics, salaris a la baixa, impostos a l’alça i enmig d’aquest desgavell al Govern del PP no se li acut res més que aprovar una amnistia fiscal per als grans defraudadors. Sí, sí, així tal com sona. Com era possible (em preguntava)? Cal tenir present que aquesta amnistia anava acompanyada d’una reforma del codi penal que tenia com a objectiu aconseguir que no es pugessin perseguir els delictes fiscals d’aquells que regularitzin ara els seus comptes amb hisenda. D’aquesta manera, a partir de l’entrada en vigor de l’amnistia, mentre es posa la lupa sobre els treballadors, els autònoms i les petites i mitjanes empreses si algú, per exemple, ha tingut durant anys un milió d’euros no declarats a Andorra i ara vol regularitzar els seus comptes amb hisenda no rebrà cap multa, ni sanció (i encara gràcies que no se’ls va acudir donar-los la medalla al mèrit civil). Com deia, no entenia res.

La resposta em va venir la setmana passada de la ma de Luis Bárcenas, extresorer i gerent del PP, qui presumptament ha ocultat més de 22 milions d’euros (uns 3.660 milions de les antigues pessetes) d’origen il·legal a Suïssa. El mateix Bárcenas que va deixar els seus càrrecs després de ser imputat en la trama de corrupció de la xarxa Gürtel. El mateix Bárcenas de qui Mariano Rajoy va dir el següent l’abril de 2009: “nadie podrá demostrar nunca que Bárcenas no es inocente.” El mateix Bárcenas a qui el PP va reconèixer públicament “su magnífica gestión como gerente y como tesorero del PP por lo que queremos agradecerle la lealtad que ha demostrado al partido y a sus dirigentes.” Doncs bé, el mateix advocat de Bárcenas ha reconegut ara que el seu client ha utilitzat aquesta amnistia fiscal del PP per regularitzar 10 milions d’euros. Ara s’entén!  

I és que després de passar-se per l’arc del triomf totes i cadascuna de les seves promeses electorals ara sembla que el PP ha iniciat el seu particular camí cap a la insolvència moral gràcies a aquesta amnistia fiscal que afavoreix als grans defraudadors i permet, fins i tot, regularitzar diners provinents del món del delicte alliberant de tota responsabilitat penal als delinqüents.
Recordeu les paraules de la secretaria general del PP, Cospedal, demanant la dimissió de Duran i Lleida pel cas Pallerols?: “imagináis que de un presidente del PP se hablara de cuentas en Suiza? ¿a que yo ya habría tenido que dimitir?”, és preguntava retòricament. Doncs la realitat li dóna ara l’oportunitat de transcendir el món de la retòrica i exigir-se a ella mateixa allò que amb tanta vehemència demanava als altres.  

I mentre els grans defraudadadors surten, com es diu popularment, “de rositas”, a l’altra costat de la galàxia social les persones més vulnerables als efectes de la crisi continuen orfes de qualsevol ajuda o protecció social per part del Govern del PP. El darrer exemple és la laminació per etapes (com si fos un salamí) de la llei de dependència. Ara, el Govern de Rajoy ha anunciat la supressió total del programa de teleassistència (que tants bon resultats donava i que tant necessitaven milers i milers de dependents). A les retallades ja anunciades ara s’afegeix aquesta nova amputació d’un servei social que passa de tenir un pressupost de 30 milions d’euros a 0 euros. Zero, ni un cèntim d’euro de l’Estat per a la teleassistència.  

Zero euros per a la teleassistència en un país on, segons els mateixos tècnics del ministeri d’Hisenda, les gran fortunes i alguns grans complexos empresarials, és a dir, molt menys de l’1% de la població, evadeixen un mínim de 42.000 milions d’euros a l’any en un frau fiscal sense precedents pel volum de l’evasió. I després podran acollir-se a l’amnistia fiscal impulsada pel Govern del PP!

I així s’escriu la història, com diria Herodot...

Article d'opinió de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada