divendres, 25 de gener de 2013

AIXÍ NO




Finalment, CiU i ERC han tirat pel dret i han aprovat al Parlament de Catalunya una declaració unilateral de sobirania al marge de la llei, de la legislació vigent, i sense buscar el consens amb la resta de forces polítiques. Si algú  pensava que després de les eleccions Artur Mas trauria el peu de l’accelerador s’equivocava. Més aviat el contrari, la seva dependència parlamentària d’ERC ha radicalitzat el maximalisme independentista de CiU. Molt s’ha parlat del rebuig del PSC a aquesta nova aventura que no portarà enlloc. Molt s’ha parlat però no sempre amb rigor. Per això permeteu-me que fixi ara la posició del PSC en relació amb aquesta qüestió. En contra del que diuen els independentistes, els socialistes sí que defensem el dret a decidir del poble de Catalunya, ara bé, aquesta exercici democràtic ha de comptar amb les necessàries garanties legals i polítiques per tal de poder-se dur a terme. El que no pot ser és que CiU i ERC se saltin la legalitat vigent per fer arribar a bon port les seves pretensions polítiques.
Els partidaris d’aquesta efervescència patriòtica apel·len constantment a la democràcia per justificar la celebració d’un referèndum al marge de la llei. Crec que l’equació no és correcte. Per exemple, si l’Ajuntament de Valls convoca un referèndum per declarar la guerra a Katanga i s’obté, per exemple, un 90% de “si” la decisió seria inapel·lable des del punt de vista democràtic però també seria il·legítima ja que l’Ajuntament no està facultat per declarar la guerra a cap part del planeta. El concepte modern de democràcia és basa en un “contracte” entre la ciutadania i els seus representants i aquest contacte no és només el programa electoral, son sobretot  les regles de joc (lleis) de les que ens hem dotat entre tots i hem decidit complir i fer complir. Així, avui quan es parla de democràcia es parla d’Estat de dret i de respecte a les lleis i els socialistes no podem donar suport a una proposta que ja neix  amb la voluntat explícita de saltar-se la legalitat i passar-se-la  pel forro
Aquesta ruptura unilateral per part d’aquells que s’autoqualifiquen com a patriotes ens situa en un escenari sense futur i ple d’incerteses, i això en plena crisi econòmica! Com si no hi haguessin més problemes. No hi ha cap precedent al món on un procés d’aquestes característiques s’hagi dut a terme sense negociació i pacte. Cap exemple, ni Quebec al Canadà, ni Escòcia al Regne Unit, ni tal sols les repúbliques bàltiques. A tot arreu els referèndums s’han fet a partir del pacte entre totes les parts implicades, que en realitat és el que els dota de legitimitat.
Sincerament, penso que aquest no és el camí
M’agradaria també incidir en un altre qüestió. Crec que el pitjor servei que podem fer avui a Catalunya és dividir el país entre els “bons catalans”, els que desitgen la independència, i els “mals catalans”, aquells que hi estem en contra. La ruptura de la unitat civil del poble de Catalunya seria un desastre sense precedents que trenca també un segle i mig de catalanisme progressista. Recordeu aquella famosa exclamació del president Tarradelles? “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. No catalans, ni “patriotes”, no, sinó ciutadans de Catalunya, tots els ciutadans.
Així mateix, em permeto aconsellar als partidaris d’aquesta declaració unilateral de sobirania que repassin els resultats del referèndum per aprovar la Constitució a Catalunya.    
Per tant, dret a decidir dels catalans, sí, respecte a la decisió democràtica dels catalans, sí, però saltar-se les lleis i la legalitat vigent, no. La història de Catalunya està plena d’exemples, d’aventures unilaterals d’aquest tema, impulsades d’esquenes a la realitat, i mai han acabat bé. Mai.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada