A SERVIR CAFÈS?

De tots es coneguda l’increïble recepta del Govern de CiU per reduir el desmesurat atur juvenil que hi ha al nostre país. Com sabeu, el conseller d’empresa va definir a la perfecció la política de la Generalitat en matèria de foment de l’ocupació pels joves catalans: “que agafin un avió i se’n vagin cap a Londres a servis cafès.” Això és el que va defensar el senyor Mena en plena comissió de polítiques de joventut del Parlament davant la cara estupefacta dels diputats de l’oposició (i, cal dir-ho, fins i tot d’alguns diputats de CiU).

L’audàcia ideològica del senyor Mena ha creat escola perquè recentment hem conegut quina és la política del Govern del PP a Madrid, que va en la mateixa línia que la dels seus cosins germans ideològics de la Generalitat. Així, la secretaria general d’immigració del Govern de Rajoy, la senyora Marina del Corral, preguntada sobre el perquè de l’augment del nombre de joves espanyols que marxen a l’estranger a guanyar-se la vida, va atribuir aquest increment exponencial no a la manca de perspectives de trobar feina al país sinó, i cito textualment, “al espíritu aventurero de la juventud”. No marxen perquè no veuen futur a Espanya, no, marxen perquè són aventurers i intrèpids. En fi... 

Tenint present, doncs, que les polítiques de joventut estan en mans d’ànimes tan càndides i generoses com les que he exposat no és d’estranyar que l’atur juvenil s’hagi incrementat nou punts en només un any i ja superi el 57%. Un 57% d’atur entre els joves és un autèntic desastre que condemna a tota una generació a no tenir futur tret si, estimulats pel seu esperit aventurer, marxen a Londres a servir cafès de franc tal com alegrament proposen CiU i PP. Els joves socialistes no ens resignem a aquesta catàstrofe social a la què ens porten aquells que afirmaven “tenir la recepta per generar ocupació i crear nous llocs de treball.” Precisament per això des de la JSC hem iniciat una campanya, conjuntament amb altres organitzacions juvenils socialistes europees, que sota el lema “Generació de la crisi: Rise Up!” vol posar fi a aquesta obsessió per l’austeritat de la dreta i actuar a favor d’una Europa democràtica i ecològica, on els joves no hagin de marxar a l’estranger per guanyar-se la vida.

I mentre la crisi continua provocant milers de drames quotidians i diaris, què fan aquells que tenen la responsabilitat de governar? Doncs jugar a canviar el nom de les coses, com si no hi haguessin altres problemes. I és que només des de la demagògia més absoluta i una certa frivolitat ideològica es pot entendre l’ocurrència del diputat del PP, Alejandro Fernández, que la setmana passada va convocar una roda de premsa per proposar canviar el nom de la nostra universitat.

Volen saber el senyor Fernández i els diputats del PP com poden demostrar el seu amor per Tarragona? Doncs fent alguna cosa que vagi en la línia del que es van comprometre a fer i no fan: reduir l’atur i generar treball, aconseguir recursos per la ciutat en els pressupostos generals de l’Estat (uns pressupostos tan desastrosos que fins i tot el PP s’ha negat a presentar-los a Tarragona (potser perquè –siguem positius- encara mantenen un mínim sentit de la vergonya)), i garantir el finançament de l’Estat per portar al projecte dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 a bon port.

Diu la cultura popular que “el movimiento se demuestra andando.” Si aquest tarragonisme que s’afirma defensar no va acompanyat d’inversions i compromisos reals per la ciutat, l’amor a Tarragona del senyor Fernández i del PP no passarà del món de les paraules...      

Article d'opinió d'Eloi Menasanch publicat al diari Més Tarragona