GENERACIÓ PERDUDA?

“Tinc por. He estudiat una carrera universitària, he dut a terme estudis de postgrau, tinc un bon nivell d’anglès, he fet cursos a l’estranger i he treballat durant uns mesos, amb contracte de treball, a Noruega. Malgrat tot això, i ja superats els 30 anys, no trobo cap feina mínimament qualificada que em permeti encetar un projecte de vida autònom. Ara mateix treballo per a una empresa de serveis temporals amb contractes per obra que, com a molt, duren un parell de mesos. Després estic a l’espera que em tornin a trucar d’algun lloc. Quan miro el futur immediat una sensació de neguit i d’angoixa s’apoderen de mi. La veritat és que tinc por.”

Aquests paraules, que he trobat en un xat d’Internet on escriu majoritàriament la gent jove, reflexen a la perfecció, millor que qualsevol estudi sociològic, la realitat que estan patint els joves del nostre país condemnats a patir els efectes devastadors combinats de la crisi econòmica i de les retallades dels Governs del PP i de CDC-ERC. Alguns analistes parlen, fins i tot, d’una generació perduda.

Els socialistes ens neguem a acceptar aquesta realitat tan injusta. Amb una taxa d’atur juvenil superior al 50% i amb molts joves pensant en marxar a l’estranger a guanyar-se la vida (més de 3.000 joves de les comarques tarragonines han hagut d’emprendre el camí de l’exili laboral durant aquests darrers quatre anys), amb els preus universitaris i de formació professionals pels núvols a més, molts dels nostres joves s’han trobat en un carreró sense sortida.

Fins aquí el diagnòstic. I les respostes? No hi ha solucions màgiques però si que podem impulsar mesures concretes i practiques que estiguin a l’alçada dels problemes dels joves i de les seves necessitats. I podem fer-ho aquí i ara. Els joves necessiten, sobretot, trobar feina i poder iniciar així una vida autònoma.   

Per això els socialistes hem defensat, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats, aprovar un pla de xoc contra l’atur juvenil per garantir a tots els joves que en un termini màxim de quatre mesos després de la finalització dels seus estudis han de rebre des dels serveis públics d’ocupació una oferta laboral, unes pràctiques adequades al seu nivell formatiu i una orientació laboral adaptada al seu perfil i a les seves necessitats reals.

Així mateix hem d’establir mecanismes per acabar amb la mala dinàmica que representa la proliferació de contractes temporals que generen precarietat. Hem de recuperar el programa ERASMUS (amb el seu programa de màxims) i totes les beques adreçades als joves que suposin un impuls a la mobilitat europea. Necessitem crear una oficina de mobilitat laboral que faciliti el retorn dels joves que han hagut de marxar per la falta de perspectives de treball al nostre país.

El que és intolerable és que demà haguem de tornar a llegir situacions com les que exposava a l’inici de l’article. No és just, ni moralment legítim. Tampoc podem esperar l’arribada d’Ítaques mítiques per donar una solució real als problemes reals que tenen els joves d’aquest país. Com a societat hem de ser capaços de donar una resposta eficaç a aquesta generació de joves que és la més ben formada i més ben preparada de la nostra història. Generació perduda? Ni parlar-ne! Aquesta almenys és la convicció autèntica dels socialistes.