MALNUTRICIÓ INFANTIL A CATALUNYA?

Ara fa uns mesos el Síndic de Greuges de Catalunya publicava un informe on es denunciava que aquí i ara uns 285.000 nens catalans, dels quals uns 30.000 de les comarques tarragonines, malviuen en una situació de vulnerabilitat. Què vol dir això? Que un de cada quatre nens o bé no rep l’alimentació necessària i equilibrada per garantir el seu creixement harmònic, o bé no disposa del material escolar necessari, o bé no té la roba adequada per l’època de l’any, etc.

Fa pocs dies la prestigiosa organització internacional Save the children alertava que una tercera part de la població infantil a Espanya viu en paràmetres de pobresa i exclusió social, una xifra que no ha parat d’augmentar, mes rera mes, des de que Rajoy és president del Govern i es dedica a llegir la premsa esportiva.

I quina és la resposta a aquest vergonya col·lectiva, com a societat, per part dels Governs de CiU-ERC, a la Generalitat, i del PP, al Govern de l’Estat? La inacció més absoluta, la negació de la realitat mateixa i el rebuig a totes les propostes socialistes per redreçar aquesta situació del tot injusta i que perjudica greument al segment més dèbil i vulnerable de la població: els nens i nenes que no tenen cap culpa en el sorgiment i explosió de la crisi econòmica.

Així, un cop es va fer públic l’informe del Síndic, el Govern de CiU-ERC a la Generalitat es va donar presa a negar les dades atribuint les conclusions de l’estudi al seu caràcter “no científic” i afirmant que a Catalunya no hi havia malnutrició infantil. Ara els mateixos que deien això reconeixen l’existència de 650 casos de nens malnodrits “comptabilitzats i reconeguts” pel Departament de Salut de la Generalitat. Per què aleshores van ocultar les dades? Per què es neguen a impulsar un pla de xoc per combatre la pobresa infantil com ha defensat al Parlament el PSC en nombroses iniciatives parlamentàries?

Els socialistes denunciem la hipocresia amb la què han actuat sobre aquest problema tan important els Governs de CiU, ERC i PP, ocultant dades i negant l’existència mateixa d’aquesta pobresa infantil que, per desgràcia, afecta més de 650 nens al país. El PSC ha denunciat reiteradament aquesta realitat dramàtica i ha proposat mesures per resoldre el problema: la creació d’un fons d’emergència per a les famílies i persones en situació de pobresa, l’augment i la garantia de cobrament de les beques de menjador per garantir una alimentació bàsica per als infants en situació de pobresa, l’aprovació d’una renda mínima per a tots els ciutadans del país, la implantació d’un protocol de detecció de la malnutrició infantil, etc. totes rebutjades pel PP a Madrid i per CiU i ERC a Barcelona.

No ens cansaran perquè per a nosaltres la llibertat d’un país no es mesura pel nombre de discursos abrandats sinó per la existència o no de nens que passen necessitats alimentàries i materials. Així, aquesta mateixa setmana hem demanat al Parlament la celebració urgent d’un ple extraordinari sobre la pobresa infantil i l’augment de les desigualtats. No ens resignem a ser còmplices, encara que sigui per omissió, d’una realitat tan injusta que condemna a una part dels nostres fills a la pobresa per després reproduir aquest cercle d’exclusió social quan es tornin adults. Un país on hi ha nens que passen gana no és un país lliure. La lluita per eradicar aquesta injustícia és el patriotisme social que els socialistes defensem i ho continuarem fent mentre altres forces polítiques, irresponsablement, passen de puntetes sobre el tema i es dediquen tan sols a fomentar “el xoc de trens”...un “xoc de trens” que permet que hi hagi nens que passin gana mentre els directius executius de les grans corporacions econòmiques, a Catalunya i Espanya, reben unes retribucions salarials anuals superiors als 750.000 euros.  

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona