divendres, 14 de febrer del 2014

LA “NEOLLENGUA” DE PP, CIU I ERC



En la seva magistral obra “1984” Orwell recrea un escenari on el poder disposa del monopoli i submissió absoluta de la societat a través de múltiples mecanismes de control, entre els quals un dels més importants és el que bateja com a “neollengua”. En què consisteix aquesta “neollengua”? En la distorsió de la realitat per la via del llenguatge de manera que una mentida es converteixi en veritat socialment acceptada a base de repetir-la de manera incansable per tots els mitjans de difusió i propaganda al servei del poder.   

La nostra dreta contemporània, en la justificació obsessiva i mancada d’autocrítica de les seves polítiques de retallades indiscriminades de serveis i prestacions socials com a gran “fórmula per sortir de la crisi”, ha desenvolupat també una particular “neollengua” capaç de convertir el manà bíblic en pa sense necessitat de recórrer el desert del Sinaí. Parem atenció si no a les sorprenents declaracions del ministre del PP Montoro en ser interpel·lat al Congrés sobre la baixada general de sous experimentada pels treballadors en bona mesura com a conseqüència de les polítiques del Govern del qual forma part. Doncs, l’amable senyor Montoro va afirmar literalment el següent: “los salarios no están bajando en España”, i davant la cara d’estupefacció absoluta dels diputats de l’oposició i d’alguns diputats de la mateixa bancada del PP va afegir: “no están bajando...están moderando su subida.” Estem davant d’un exemple de “neollengua” en estat pur. Tan sols anant a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística podrem constatar que les retribucions salarials dels treballadors públics, de mitjana, han caigut un 4% en el darrer any i que aquesta baixada de salaris reals és de prop del 12% des de l’inici de la crisi econòmica. Malgrat aquesta realitat objectiva en l’univers mental del senyor Montoro aquest descens dels ingressos salarials dels treballadors es converteix en una “moderació de la pujada dels seus sous” i així es pot continuar afirmant que les mesures de shock del PP per reactivar l’economia estan funcionant a la perfecció i, fins i tot, es deu poder dormir tranquil amb la satisfacció “del deber cumplido”.

Havia pensat que estava davant del cas més paradigmàtic de “neollengua” de la dreta... però anava errat. I és que el Govern de CiU-ERC va decidir presentar fa unes setmanes els pressupostos de la Generalitat per al 2014 com “els pressupostos més socials de la història de Catalunya.” Sí? Segur? Vegem-ho. Segons les dades del mateix Departament d’Economia en el marc d’aquests pressupostos, comparant-les amb els darrers pressupostos del Govern de progrés (any 2010), les inversions directes en salut cauen un 16%, les inversions en educació ho fan un 28% i les de foment de l’ocupació davallen un 25%. Com poden ser, doncs, no només uns bons pressupostos sinó “els més socials de la història”? Molt senzill, no mirem les quanties reals en milions d’euros sinó que calculem la despesa social sobre el total del pressupost. D’aquesta manera un pressupost sensiblement inferior obté un percentatge “social” superior si, a més, afegim com a “socials” partides (com les ajudes a l’habitatge) que abans es conceptualitzaven de manera diferent  A través d’aquest truc de màgia uns comptes impresentables es reconverteixen en els “més socials de la història”, per afegir un punt de milenarisme al que en realitat és una trampeta d’adolescents.    

Potser no ho saben però els estrategues de CiU i ERC no fan res més que emular als seus equivalents del PP. I és que el Govern de Rajoy ja practica aquest nou exercici de “neollengua” consistent en dir que els pressupostos són més socials quan més retallades inclouen. Mirem si no què deia Alejandro Fernández dels pressupostos del PP de 2012: “Son unos buenos presupuestos para Tarragona y son los presupuestos más sociales de la historia” (aquí també les pretensions mil·lenàries són una constant). En realitat, les inversions a Tarragona queien un 33% en relació als darrers pressupostos socialistes i pel que fa al contingut social es retallava “a troche y moche” començant per les prestacions als aturats. Però la realitat no importa. Una mica més enllà va el també diputat del PP Martínez Pujalte a l’hora de valorar els pressupostos del 2014: “son los presupuestos más sociales jamás conocidos” (deuen ser els més socials de la història del cosmos)... Cal dir en defensa del senyor Pujalte que és el mateix senyor que va intentar justificar l’escàndol Barcenas dient “es como si un señor contrata en su hotel a un empleado que aprovecha su puesto de trabajo para vender droga; ha sido una mala elección, pero no tiene nada que ver con su gestión del establecimiento hotelero”, i com diria el mateix Rajoy –fin de la cita-.


Quan un llegeix aquestes justificacions dels dirigents de la dreta només pot lamentar que la seva vocació política els hagi impedit desenvolupar altres facetes de la seva personalitat... Quants autors haurà perdut la literatura del gènere fantàstic i la novel·la de ciència ficció!

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada