EL PSC DENUNCIA QUE ARTUR MAS ESTÀ DISPOSAT A VENDRE’S LES COMARQUES DE TARRAGONA PER SER PRESIDENT

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines, els portaveus del PSC a l’Ajuntament de Salou i de Vila-seca i el regidor del PSC a l’Ajuntament de Tarragona Pau Pérez han carregat avui durament contra la proposta d’acord anunciada ahir per Junts per Sí i la CUP per la qual el projecte de BCN World quedaria aturat i paralitzat sine die.

Segons ha remarcat el diputat socialista Carles Castillo “Artur Mas, i també Oriol Junqueras, estan disposats a vendre el futur de les comarques tarragonines per convertir al primer en president de la Generalitat a qualsevol preu. És intolerable que el Govern ara es posi de genolls davant la CUP i incompleixi així un acord que el mateix Govern va signar solemnement a Tarragona.”

“És una vergonya i una burla als ciutadans i ciutadanes tarragonins que un grup de representants de Junts pel Sí i de la CUP tancats en un despatx de Barcelona decideixin, d’esquenes i menyspreant al territori, acabar amb un projecte que podria generar 10.000 llocs de treball en una província on hi ha 70.000 aturats.”

Segons els diputats socialistes “un cop més Tarragona paga la factura de les ambicions personals d’Artur Mas. Convergència demostra així per enèsima vegada que posa els seus interessos partidistes per damunt del benestar dels tarragonins i tarragonines. Està clar que per als senyors Mas i Junqueras Catalunya acaba al Maresme, més al sud no hi ha res. Avui constatem que la investidura del senyor Mas té un preu: 10.000 llocs de treball de tarragonins i tarragonines que continuaran a l’atur. Qui, d’altra banda, confiarà en un Govern que obvia amb tanta frivolitat els acord que ha signat?”, han emfatitzat els diputats i portaveus socialistes.

Joan Ruiz, Carles Castillo, Rosa Maria Ibarra, Toni Brull, Ander Basterretxea i Pau Pérez han recordat que el projecte permetia diversificar el sistema productiu de les comarques tarragonines i intensificar el desenvolupament del nostre sector turístic, amb nous hotels, centres de convenció, teatres i l’ampliació de l’oferta comercial.

També han recordat que, gràcies a l’acord assolit pel PSC, un 1% del total de la inversió del projecte es destinaria a inversions socials i territorials, com per exemple ajudes directes a associacions de discapacitats o d’aturats de Tarragona. “Això suposa, pel cap baix, uns 47 milions d’euros per a les comarques tarragonines. Per fer-nos una idea del que això representa només cal tenir present que aquesta xifra és superior a tota la inversió destinada al Camp de Tarragona en el marc dels pressupostos de la Generalitat per enguany.”

“Nosaltres volíem que aquesta inversió es gestionés des de Tarragona. Però ahir els representants de Junts pel Sí i de la CUP van decidir a Barcelona una altra cosa...”, han emfatitzat els portaveus socialistes.

Ander Basterretxea ha demanat a l’alcalde de Vila-seca Josep Poblet “que es pronunciï sobre aquest principi d’acord que pot posar en risc un projecte que sempre ha defensat. L’emplaço a què actuï amb responsabilitat pensant en els interessos dels vilasecans i vilasecanes.” Per la seva banda, Toni Brull ha donat ple suport a les declaracions de l’alcalde de Salou en defensa del projecte i de la creació de llocs de treball i d’inversions pel territori que comporta.

El diputat socialista electe al Congrés per Tarragona Joan Ruiz ha subratllat que “encara som a temps de recuperar el seny i posar fre a tot aquest despropòsit. Demanem sentit de la responsabilitat al senyor Mas i al seu grup parlamentari. Tarragona no perdonaria perdre oportunitats d’aquesta magnitud, en matèria de creació de llocs de treball i d’atracció de noves inversions, per satisfer l’ambició personal de qui vol ser president de la Generalitat –i mai millor dit- a qualsevol preu”, han conclòs. 

MISÈRIA I MEDIOCRITAT

L’alcalde de Reus i candidat al Senat així com el delegat del Govern al Camp de Tarragona i el Conseller Vila han demostrat aquesta campanya que ja practiquen allò de saltar-se la llei i fer el que els dóna la gana. Al mateix temps, abusen del poder en lloc de servir als ciutadans. No hi havia cap motiu per no esperar una setmana a la inauguració de les obres d’un tram de la carretera TV-3141 Reus-Cambrils.

Al mateix temps demostren els dos representants del Govern Provisional de la Generalitat i de l’Ajuntament de Reus deuen pensar que els ciutadans es mouen per una inauguració d’unes obres de remodelació o perquè els veuran més a la foto.

Qualifiquem aquesta actitud de Junts pel Sí/Democràcia i Llibertat/CDC com a lamentable i intolerable.

Si la Justícia pogués castigar la misèria i la mediocritat desitjaríem que se’ls apliqués tot el rigor.

Xavier Sabaté

Coordinador de la Campanya del PSC al Camp de Tarragona

DIANA SALVADÓ: “IMPULSAREM UN PLA DE XOC PER ERADICAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE DE LA NOSTRA SOCIETAT”

La número 2 socialista al Congrés per Tarragona, Diana Salvadó ha recordat aquest divendres que “prop de 800 dones han estat assassinades a Espanya des de fa 12 anys, el que ens dóna una idea de la dimensió d’aquest xacra. No podem ni volem romandre impassibles davant d’aquesta violència.”

La candidata socialista ha emfatitzat que “la violència de gènere és el major exercici de desigualtat entre homes i dones i és incompatible amb la democràcia. El Govern del PP ha retallat un 21% les partides adreçades a combatre la violència de gènere i això és intolerable. Només el 0,01% dels pressupostos generals de l’Estat per al 2016 es destinen a lluitar contra la violència de gènere. Inadmissible!”

Per contra, el Govern socialista va posar a disposició de la justícia 4.000 dispositius que han quedat, en bona part, sense ser utilitzats. “Per a nosaltres la lluita contra la violència de gènere és una qüestió d’Estat i, per tant, defensem un pacte d’Estat per combatre amb major eficàcia la violència de gènere.”

Cal recordar que el Govern socialista va aprovar el 2004 la llei integral contra la violència de gènere, que va ser fruït del consens amb la societat civil i l’impuls de les organitzacions de dones. Aquesta llei es basa en tres pilars fonamentals: la prevenció, la protecció de la vida de les dones i dels seus fills i filles, i la persecució i càstig als violents per acabar amb la impunitat.

“Davant del retrocés que han suposat els anys de Govern del PP, els socialistes considerem fonamental impulsar un veritable pla de xoc contra les retallades del PP i donar un pas més cap a l’eradicació definitiva de la violència de gènere a la nostra societat”, ha explicat Diana Salvadó.

Aquest pla de xoc desenvoluparia una bateria de mesures en matèria de polítiques d’igualtat que anirien des de la reforma de la Constitució fins a l’esport, passant per la igualtat salarial entre homes i dones o la conciliació i la coresponsabilitat familiar “perquè l’única prevenció de la violència de gènere és una societat en igualtat  i un Pacte d’Estat específic contra la violència de gènere”, ha afirmat la candidat del PSC.

Balanç final de campanya

Finalment, el cap de llista del PSC a la demarcació, Joan Ruiz, ha valorat la campanya electoral que acaba avui. Per al candidat socialista “la campanya ha evidenciat que d’aquí a tres dies, el dia 21, el president d’aquest país es dirà Pedro Sánchez o Mariano Rajoy. No hi ha més alternatives. Per tant, demano a tots els tarragonins i tarragonines que volen un canvi que votin socialista aquest diumenge. És l’únic vot que permetrà el canvi real, el canvi al servei de la majoria. Dividir el vot del canvi entre les opcions minoritàries tan sols permetrà tornar a tenir Mariano Rajoy a la Moncloa quatre anys més. Cal tenir-ho present per evitar haver-ho de lamentar dilluns...”

Durant aquests quinze dies de campanya els candidats socialistes han convocat actes electorals a totes les comarques de Tarragona i també han dut a terme campanyes porta a porta i parades informatives a la majoria de ciutats i pobles de les nostres comarques. “Ha estat una campanya intensa i positiva on hem donat la cara i hem estat a peu de carrer parlant amb milers de tarragonins i tarragonines, des de Calafell a Amposta i fins a Vilanova de Prades a Falset. Estic convençut que això augura una victòria socialista a les urnes que ens connectarà amb el Govern de progrés que volem la immensa majoria de tarragonins i tarragonines.”  

DE QUINES FACTURES PARLEM?

Quan els socialistes parlem de fractura social i diem amb tota modèstia que hem treballat per evitar-la, en realitat ens referim a diverses fractures i no una de sola, que es manifesten en múltiples ocasions i circumstàncies.

Perquè és cert que hem estat un instrument de cohesió, de no discriminació, de facilitadors de mútua comprensió i tolerància entre persones de diversitat d’orígens, cultures i llengües.

Però també hem esmerçat molts esforços en evitar altres fractures socials que suposa la distància entre classes socials per raó econòmica, d’accés a serveis bàsics que satisfan drets essencials com la salut, la vellesa digna, l’atenció a la diversitat i a les dificultats físiques o mentals, l’accés a l’habitatge, a l’energia i  l’aigua.

Aquestes fractures són veritables i intolerables injustícies i en la immensa majoria dels casos es produeixen per raó d’origen social o per dificultats sobrevingudes al llarg de la vida. D’aquí que les titllem d’injustícies perquè no és just que pel fet d’haver nascut a un indret o a un altre – de vegades amb pocs metres de diferència – una persona hagi de tenir moltes menys oportunitats que una altra: viure menys anys i amb pitjor qualitat. O pel fet que al llarg de la vida hagin sobrevingut una malaltia o un accident.

Contra aquestes injustícies que produeixen fractures socials, classes socials diferents en funció de la disponibilitat de rendes i de patrimoni contra les que ens rebel·lem i contra les que lluitem.

Si volen que ho posi en positiu, lluitem per una societat més justa, en la qual tothom tingui les mateixes oportunitats. Hem vist que amb la crisi s’han accentuat les diferències i les fractures. Milions de persones no tenen , en la pràctica, els seus drets reconeguts: el dret a la feina, a l’habitatge, a la salut, a l’educació, a l’assistència en cas de dificultat i particularment en la infantesa, en la vellesa i en dificultats físiques o mentals; el dret a la igualtat d’oportunitats de les dones, el dret a l’aigua o a la cultura. O, encara no són drets però també són ja essencials per viure, el dret a l’energia i el de l’accés a les xarxes cibernètiques. 

Tot aquest conjunt de drets i serveis són objecte de mercantilització i de negoci i són al mercat. I els governs de la dreta fins i tot afavoreixen que hi siguin amb l’excusa que serà més eficients la seva prestació i més barat.

Però són tants els abusos que la pròpia administració ha de posar en marxa mecanismes de vigilància i sovint imposa sancions ( grans corporacions energètiques, farmacèutiques, telefòniques ,,,, són exemples recents ) perquè  es passen en les seves ànsies de fer negoci i d’oferir bons balanços als seus accionistes quan es tanca l’any o cada dia a la borsa.

Per això des d’una opció d’esquerres com la socialista cridem a aturar aquest estat de coses i oferim un programa i una acció de govern que torni a posar la persona en el centre de l’atenció. I si convé haurem de reconsiderar en mans de qui s’ha de deixar la prestació d’aquests serveis, si de grans companyies que acaben constituint veritables monopolis o si és millor que siguin els poders públics els qui siguin els titulars i els prestadors d’aquests serveis.

Falten pocs dies per la jornada electoral i tot això també està en joc. Jo diria que és el fonamental i que al resta de qüestions, també la de si construïm un estat i/o una Europa federal com defensem els socialistes o un estat nou per Catalunya com volen els independentistes, només serà important en funció de com s’atenen millor les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes i evitem les fractures que aquests darrers de governs de la dreta a Madrid i a Barcelona s’han eixamplat i fet més profundes.

Article d'Antonio López, alcalde del Catllar 

PER QUÈ UN TARRAGONÍ AL SENAT?

Vull que se m’entengui bé. Ja sé que hi ha hagut il·lustres tarragonins al Senat que han fet una bona feina. No en vull desmerèixer cap.

Tanmateix és generalitzada la idea que cal una nova etapa. Espanya necessita un canvi però per Catalunya és imprescindible. I estic convençut que també a la ciutat de Tarragona i les comarques de les quals n’és capital, aquest canvi també és molt necessari. De forma imperiosa i urgent.

Perquè som en un tombant de la història que he comprovat que necessitem més que mai actuar en totes les instàncies: prop del govern de Catalunya, d’Espanya i a les administracions europees.

Aquests dies en tenim encara més proves: La nostra economia, la defensa de les nostres empreses amb els condicionants que limiten les seves possibilitats com l’energia i les infrastructures;  i dels nostres treballadors i treballadores, dels nostres joves que encara no troben feina o la tenen precària.

Totes aquestes qüestions i d’altres pendents per Tarragona que, ho dic francament, estic cansat  de sentir-les tants i tants anys i que passi el temps sense resoldre: des de l’estació de ferrocarril fins els combois que hi circulen; el tercer fil i l’impuls a la solució definitiva o les carreteres inacabades com l’A-7 i l’A-27; el preu de l’energia que impedeix que les nostres empreses siguin més competitives i que milers dels nostres conciutadans passin fred a l‘hivern; el patrimoni del conjunt de Tarraco ( Tarragona-Roda-Altafulla i Constantí ) i el nou Museu Arqueològic; o  els Jocs Mediterranis que requereixen un darrer impuls.

Però també com a català crec que és històric el canvi que cal en les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya i amb Europa. O construïm entre tots una Espanya federal o continuarem embolicats més anys en uns enfrontaments estèrils que no condueixen a res mentre altres ens estan avançant en tantes  i  tantes matèries.

Així que també vull col·laborar en la transformació de l’actual Senat en una veritable cambra de representació territorial i que la seva seu  s’estableixi a Catalunya.

Això ha de ser clau per conformar una relació bilateral i multilateral i regular efectivament els instruments de discussió i acord entre Estat i Comunitats Autònomes en aquest àmbit, reduint la posició tan prevalent del govern de l’Estat. Es tracta d’evitar que si tornem a tenir algun dia un govern tan irresponsable com el que hem tingut, en lloc d’alimentar enfrontaments per als seus interessos polítics, les competències i les institucions com el Tribunal Constitucional o el Consell de Política Fiscal i Financera no responguin als interessos de partit sinó que actuïn de forma independent i objectiva, respectant la personalitat, les competències i els recursos que corresponguin a cada nació o regió de l’Estat.

Per últim, crec que puc aportar també el meu esforç en allò que ha de ser el reconeixement de la pluralitat lingüística de l’Estat. Només cal copiar de Canadà, de Bèlgica, dels Estats que tenen la diversitat de llengües com una riquesa i un bé cultural de primer ordre.

Per tot això estic demanant aquests dies el vot i aquests són els meus compromisos. Vull ser la veu de Tarragona al Senat. Feu-me confiança!

Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al diari Més Tarragona

JOAN RUIZ: “EL SENYOR MAS ES VEN TARRAGONA PER SOTMETRE’S A LES EXIGÈNCIES DE LA CUP DE RETIRAR EL PROJECTE DE BCN WORLD”

El cap de llista del PSC al Congrés per Tarragona, Joan Ruiz, ha advertit avui que “Artur Mas està disposat a vendre’s Tarragona per sotmetre’s a les exigències de la CUP de retirar el projecte de BCN World.”

Joan Ruiz ha alertat que “en cas de ser així les comarques tarragonines perdrien un projecte que generaria entre 8.000 i 10.000 llocs de treball directes en un territori que ara mateix té 70.000 aturats i que permetria una inversió de 47 milions d’euros per a les comarques tarragonines en acció social.” Per fer-nos una idea del que això representa tan sols cal tenir present que aquesta xifra és superior a tota la inversió destinada al Camp de Tarragona en el marc dels pressupostos de la Generalitat per enguany. Aquesta inversió addicional que aconseguiríem es destinaria a finalitats socials i territorials com ara les entitats del tercer sector, un fons socials per als treballadors o inversions per al patrimoni de les nostres comarques.  

El candidat socialista ha recordat al president del Govern que hi ha un acord subscrit per ell mateix i signat solemnement a Tarragona per desenvolupar el projecte i que el PSC va aconseguir condicions que milloraven i humanitzaven el projecte inicial com aquesta inversió territorial de l’1% del total de la inversió, així com que aquesta inversió es gestioni des de Tarragona. “Seria un gravíssim error que Artur Mas es tornés a agenollar davant la CUP i que Tarragona perdés un projecte que permetria l’arribada de noves inversions i la creació de milers de nous llocs de treball a les nostres comarques.”

Votar PSC és votar pel canvi real  

En un altre ordre de coses, Joan Ruiz ha demanat a tots els tarragonins que volen canvi, que són la immensa majoria, “que votin socialista aquest diumenge. Només el vot al PSC és el vot que garanteix el canvi real que volem tots. Votar Podemos o Ciutadans tan sols comportarà quatre anys més de Rajoy a la Moncloa.”

“Cal que tots ho tinguem molt clar perquè el dia 21 serà massa tard per a lamentar-ho si el president del Govern es torna a dir Mariano Rajoy. Els socialistes som la garantia de recuperar un Govern de progrés que pensi en el benestar de la majoria, que lluiti contra les desigualtats socials i que eradiqui la pobresa infantil, la que més mal ens fa perquè és la més injusta i la que perjudica als nostres fills”, ha emfatitzat el cap de llista socialista per Tarragona.

REALMENT S'ESTÀ PREOCUPANT EL GOVERN DE LA GENERALITAT?

Pels no iniciats o que no segueixen l’actualitat de molt a prop, em refereixo al complexe projectat al nostre territori i conegut inicialment com a “BCN-World”. Perquè ens entenguem tots.

El “Pla Director Urbanístic del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou” es troba en l’etapa final de la seva tramitació, i si som sincers (amb nosaltres mateixos) el futur d’aquest projecte és una nuvolosa d’interrogants que necessiten una resposta urgent. El territori ho necessita, i ho reclamem. Uns interrogants que creixen amb el silenci del Govern i que realment ens fan dubtar del compromís que aquest en el seu dia va adquirir. ¿Serà que no vol que aflorin les diferències dins del propi grup de Junts pel Sí? ¿O perquè el CRT es pot convertir, en algun moment d’aquesta inacabable negociació que es porten entre mans, en moneda de canvi davant de la CUP?

El CRT no és un joc. Estem parlant d’un projecte de grans magnituds amb un total de 2.477 habitatges, prop de 15.000 places hoteleres, tres casinos i una àrea de compres, entre altres, i que en total sumen 825 hectàrees de terreny. Una xifra considerable i que suposa, fent un símil i perquè ens fem una idea, urbanitzar una superfície equivalent al nucli de la ciutat de Valls. Tanmateix, encara és hora que coneguem l’encaix que tindrà aquest projecte amb el model turístic i econòmic de les nostres comarques. Amb la resta d’actors implicats. Hem d’aclarir dubtes per poder remar tots i totes en la mateixa direcció com a territori.

Desconeixem si durant tots aquests mesos el Govern ha encarregat un estudi econòmic que analitzi l’impacte que aquest projecte tindrà en l’entorn. Si s’ha pensat com es poden establir sinèrgies amb la resta de motors turístics, per tal que no esdevinguin elements independents. Tampoc sabem com afectarà el fet que finalment es retirés l’inversor que havia promogut la iniciativa, i que estiguem parlant de tres casinos en lloc de quatre. Manté això les dimensions inicials? Assumiran la resta d’inversors el sobrecost que això suposarà? Se’ns va vendre fum quan es va parlar de prop de 7.000 llocs de treball?

No es pot seguir jugant amb les expectatives que es van crear. La demarcació de Tarragona té la comarca del Baix Penedès, que és la de l’índex més elevat d’atur a Catalunya. Estem davant d’un territori castigat, poc atès i poc invertit per la Generalitat de Catalunya, i que necessita aferrar-se a realitats i no a falses promeses. Perquè tot això només ens condueix a pensar que aquell projecte que es va presentar el setembre de l’any 2012 no era realment el que se’ns va dir.

El desenvolupament del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou ha estat la gran aposta del Govern d’Artur Mas a les comarques de Tarragona durant la passada legislatura. Permeteu-me dir que pràcticament ha estat l’única. I ara mateix estem davant d’un escenari amb més incerteses que realitats. Aclarim-les, i fem-ho ja.

Article de Carles Castillo publicat al Diari de Tarragona

PER QUÈ VOTAR SOCIALISTA EL 20-D?

En les últimes setmanes hem sentit missatges dels diferents partits polítics donant arguments de per què votar a l’un o l’altre. Els candidats i candidates del PSC també ho han fet abastament.

Sense voluntat de repetir allò que ja s’ha dit, i contribuir a la saturació política que venen patint els ciutadans i ciutadanes  els últims mesos, voldria donar tres raons per les que votar socialista.

Ho faig des d’una òptica personal, en tres aspectes que em toquen d’aprop, i pels que crec que és important anar a votar el proper diumenge, i fer-ho per una opció que garanteixi, de debò, un canvi al govern de l’Estat.

En primer lloc, pels municipis:  pels pobles i ciutats. Com a Regidora a l’Ajuntament de Valls crec que la llei que ha aprovat el PP de suposada racionalització de l’administració, la LARSAL, és un atac frontal a l’autonomia municipal. Aquesta llei buida de competències a molts municipis, de competències importantíssimes per la ciutadania, com els serveis socials. Aquestes  matèries diu la llei que les hauran de prestar les Diputacions, i si aquestes no poden fer-ho  podran externalitzar els serveis a un privat. I aquí trobem la mare dels ous, no és que vulguin fer més racional l’administració, no és que vulguin estalviar més diners, és que volen donar beneficiar als seus amics. Així actua la dreta, l’espanyola, però també la catalana.

Els socialistes ens hem oposat i ens oposem a aquest llei, perquè entenem que des d’on millor es presten serveis a la ciutadania és des dels municipis.

Per tant, un canvi en el govern de l’Estat, un canvi socialista, portarà a eliminar una llei que és profundament injusta amb els pobles i ciutats de Catalunya i de la resta d’Espanya.

La segona raó és la situació que viu Catalunya.

Com a Diputada puc dir que des de les eleccions del 27 S el Parlament està paralitzat. No hi ha activitat legislativa, no es fan lleis, que és la funció principal d’un Parlament. Però el més greu és que tampoc podem exercir el control sobre el Govern perquè el Govern està en funcions, i poca cosa pot i vol fer.

Els socialistes hem demanant un Ple per la situació d’emergència social que s’està produint, perquè hi ha milers de persones a Catalunya en la pobresa, però des de Junts Pel sí i la CUP se’ns diu que ara això no toca. Sembla que la seva prioritat no és aquesta.

Però d’aquesta situació esperpèntica que estem vivint a Catalunya, amb paràlisi de les seves institucions, amb un President que ha posat a subhasta el seu càrrec, i la mateixa  Generalitat, hi ha dos responsables: per un costat el mateix Mas i per l’altre el Sr. Rajoy. Cada vegada que el Sr. Rajoy i el seu govern han obert la boca, ha crescut la voluntat independentista.

Per tant, l’Estat espanyol necessita un canvi de govern, però Catalunya dins d’aquest Estat encara el necessita molt més. Perquè només amb un canvi al Govern Central podrem desencallar la situació a Catalunya.

Els socialistes proposem un canvi importantíssim. Proposem una reforma de la Constitució Espanyola, una Constitució que ens ha fet un bon servei durant anys, però que ha arribat el moment de canviar-la perquè tots i totes ens hi sentim reflectits. Necessitem diàleg, negociació i pacte, i això, sense un govern socialista a  Madrid no es podrà produir.

I la tercera raó, que m’afecta directament i per la que crec que s’ha de votar socialista, és perquè sóc dona.

Perquè sóc dona i he vist com el govern del PP aprovava una reforma laboral que ha fet més gran l’escletxa salarial entre dones i homes. Perquè com a dona he vist com el govern del PP privava a les dones de poder decidir si són mares o no i perquè com a dona he vist com el govern del PP retallava de manera brutal els recursos destinats a la violència de gènere.

Perquè com a dona i com a socialista, vull un pacte d’Estat contra aquesta xacra que ens està matant, perquè com a dona i com a socialista vull més recursos per les dones que han patit violència de gènere, però sobretot vull més recursos perquè no es torni a produir.

Perquè com a dona crec que només un govern socialista podrà impulsar les polítiques d’igualtat que necessitem. Perquè, de fet, aquest país, quan més ha avançat en drets i llibertats ha estat amb governs socialistes.

Per aquestes raons, que he volgut transmetre des d’una òptica personal, i per moltes i moltes més hem de votar el diumenge per canvi, per un canvi possible que només pot venir de la mà dels socialistes i de Pedro Sánchez.

Article de Rosa Maria Ibarra publicat al setmanari El Vallenc 

EL 20-D RECUPEREM LA DIGNITAT

El 20 de desembre ens hi juguem molt. Ens juguem el nostre sistema de pensions; una sanitat i una educació públiques, universals i de qualitat; el sosteniment de la llei de depedència; la qualitat democràtica i la salut de les nostres institucions. I sí, també ens juguem recuperar la decència política del govern espanyol i especialment del seu president.

El pròxim 20 de desembre ens la juguem. Ens juguem el futur dels nostres fills, el present dels nostres grans, l'autoestima dels nostres joves i el benestar de les nostres famílies. Ens hi juguem els drets i llibertats d'aquells que es mobilitzen, la sostenibilitat de les petites i mitjanes empreses, i un futur laboral sostingut, amb garanties i millors perspectives salarials per als treballadors.

El 20 D, els municipalistes, aquells que ens esforcem dia a dia per construir des de la política més propera, també ens la juguem. Ens juguem seguir administrant unes engrunes insuficients, més encara per la LRSAL, que ens impedeixen donar resposta al rostre més dur d'aquesta crisi. Un rostre que després d'anys es resisteix a donar-nos treva i continua mirant-nos amb ulls ameneçants.

Parlo de metàfores però els fets són ben reals: persones d'edat avançada que moren soles perquè no poden assumir les despeses de l'atenció domicilària; famílies amb tots els seus membres a l'atur; mestres que t'expliquen que tenen alumnes que no mengen suficientment; desnonaments; joves sense esperança que marxen a l'estranger; comerços que tanquen. Des de la distància dels soberbis potser és fàcil mirar cap a una altra banda.

El govern de Rajoy ens ha donat l'esquena, als municipis. Als municipis, als alcaldes, als regidors. I, per extensió, als ciutadans, a les famílies, als infants, a la gent gran, als depenents, als joves, a les petites i mitjanes empreses.

Tots plegats ens hi juguem molt. Hem de votar per recuperar la dignitat que ens han robat aquests darrers anys. Per això el 20 de desembre tenim l'oportunitat de dir prou i reclamar allò que creiem just. El Partit Socialista té clar què signifiquen justícia i decència política. Formen part de la seva consciència i sap com exercir-les amb experiència i criteri. El 20 D cal recuperar la dignitat. Nosaltres, els socialistes, ho farem amb responsabilitat.

Article d'opinió de Fran Morancho alcalde de Mont-roig del Camp 

JOAN RUIZ: “AMB GOVERN SOCIALISTA NO HI HAURÀ NI PERDÓ NI AMNISTIA FISCAL PER ALS GRANS DELINQÜENTS ECONÒMICS”

“Seré breu però claríssim: si els socialistes guanyem diumenge les eleccions no hi haurà ni perdó ni més amnisties fiscals als grans delinqüents econòmics. El que hi haurà serà més inspeccions, sentències i presó per als evasors fiscals que s’atreveixin a robar als ciutadans defraudant impostos”, així de contundent s’ha mostrat Joan Ruiz, cap de llista del PSC per Tarragona a les eleccions del 20-D.

El candidat socialista ha estat especialment rotund a l’hora d’afirmar que “el Govern presidit per Pedro Sánchez acabarà amb els privilegis i les opacitats existents actualment en els mercats. Els ciutadans estan farts, i amb raó, de veure com s’enriqueixen uns pocs, els de sempre, mentre els seus fills han de fer les maletes per marxar a l’estranger a guanyar-se la vida.”

En aquest sentit Joan Ruiz ha recordat que segons estimacions del mateix grup socialista a les Corts l’evasió fiscal a la província de Tarragona se situa en uns 1.500 milions d’euros anuals, a Catalunya en 16.000 milions d’euros i al conjunt d’Espanya en 44.000 milions d’euros. Es calcula que els treballadors tarragonins han de pagar, de mitjana, 926 euros anuals més de sobrecàrrega en impostos per cobrir la pèrdua que suposa aquesta descomunal evasió fiscal a càrrec, sobretot, de les grans fortunes i les grans corporacions empresarials.  

“Si aquests diners tributessin al nostre país no seria necessari dur a terme aquestes brutals retallades en serveis i prestacions socials. Per exemple, es podria cobrir el 90% de la factura sanitària nacional. Per als socialistes la lluita contra aquestes xarxes d’evasió fiscal serà un objectiu prioritari aquesta propera legislatura.”

Entre el paquet de mesures que impulsarà l’executiu socialista Joan Ruiz ha destacat el compromís d’exigir a les entitats financeres que operen al país que notifiquin a les autoritats als clients que tinguin comptes bancaris a paradisos fiscals i que, en cas que aquestes entitats no col·laborin, siguin sancionades econòmicament.

En la mateixa línia, “modificarem la figura del delicte fiscal per a fer-la més efectiva a fi i efecte que tots els delictes fiscals siguin considerats com a delictes greus amb condemnes a presó d’entre 2 a 6 anys.”

També s’incrementaran les plantilles de treballadors públics de l’Agència Tributària destinats a la lluita contra el frau fiscal dels grans delinqüents econòmics. Així mateix, es crearan jutjats especialitzats en delictes econòmics, frau fiscal i frau a la Seguretat Social amb els mitjans adequats.   

“El que mai més ens podem tornar a permetre com a societat és el que ha fet el PP aquesta legislatura en plena crisi econòmica: impulsar una amnistia fiscal que ha permès als defraudadors pagar tan sols un 10% per blanquejar els diners evadits del país, sense interessos, sense recàrrecs, sense sancions ni imputacions penals. Això al mateix temps que s’impulsava el copagament farmacèutic i sanitari o es laminaven les ajudes als dependents. Un autèntic escàndol! Si volem evitar més infàmies com aquesta cal votar socialista aquest diumenge a les urnes”, ha afirmat Joan Ruiz.

TRES PERLES DE LA CAMPANYA

La dreta vol reduir a simples números de la macroeconomia un incipient repunt del creixement econòmic. Però a la gent d’esquerres ens preocupa la situació de la immensa majoria de la població que pateix o tem patir les conseqüències de la lògica del mercat que mana i dirigeix les nostres vides. Una lògica que no es fonamenta en cap altra raó que sacrificar el benestar econòmic, els drets i llibertats de tothom al benefici econòmic dels grans poders econòmics, bancaris, monopolis i oligopolis de grans corporacions. Aquestes,  amb l’excusa que generen llocs de treball o que els poden traslladar en un tres i no res a qualsevol altre punt del planeta tenen a la immensa majoria de la població atemorida i condicionen el seu present i el seu futur.

És un nou esclavatge, una nova manera de condicionar la llibertat de les persones. Que això sigui inevitable, que no hi hagi una altra manera de governar i d’organitzar la societat és quelcom que interessa als qui pretenen que les coses continuïn igual, és a dir, en detriment de les persones.

Però la immensa majoria de la població desitja un canvi. Perquè la nostra vida ha empitjorat amb els governs de la dreta a Espanya i a Catalunya. Avui estem pitjor que fa quatre anys sense dubte. I tothom sap que el futur pot ser més negatiu si no es fa res. I els qui ara governen no pensen canviar. Han estat servidors dels grans poders i ara no actuaran de forma diferent.

Prenem com exemple dues de les moltes propostes que circulen aquesta campanya electoral. La de Ciutadans, un partit que proposa el contracte únic de treball que s’ha demostrat abastament que empitjoraria encara molt més les condicions laborals que han mermat el PP i CiU que va donar suport a la seva reforma laboral. 

El segon cas és l’ocurrència del PP d’estimular que continuïn treballant les persones que arriben a l’edat de jubilació eliminant l’impost de l’IRPF que haurien de pagar. Es tracta, evidentment, d’evitar durant uns anys que entrin en el col·lectiu de pensionistes les persones que ara es jubilen amb una pensió mitja o mitja alta per generar-li estalvis al sistema i qui dia passa anys empeny tot esperant que arribin els nous col·lectius de pensionistes que perquè han cotitzat menys anys o amb quotes més reduïdes, no caldrà gastar tant.

Això, que ja de per si suposaria que hi hauria persones que no pagarien impostos, cosa ja de per si poc solidària i discriminatòria, suposaria també que s’hi acollirien les persones amb menys més possibilitats mentre que les que han tingut una vida laboral més penosa o que tenen una salut precària, no s’hi acollirien.

La tercera perla ha estat la proposta de Ciutadans de treure l’agreujant penal per violència de gènere del Codi Penal. Ho vaig haver de llegir tres cops perquè no m’ho creia. En uns moments en què la societat està commocionada per l’assassinat enguany de 72 dones per violència masclista, que tothom mira quines mesures podem afegir en la prevenció i eliminació d’aquesta xacra, el PP disminueix els pressupostos destinats a combatre-la i Ciutadans proposa inexplicablement relaxar les penes dels qui assassinen.

Qui després digui que no hi ha diferència entre propostes només cal que es fixi en aquestes perles de la campanya.

Necessitem un canvi per un país millor, en unes polítiques més justes, que persegueixin la igualtat d’oportunitats, la justícia i l’esperança que no anirem a pitjor sinó que reprendrem el camí de més justícia i dignitat. Això és el que volem representar i pel que volem lluitar els homes i dones socialistes.

Article de Joan Ruiz publicat al diari Més Tarragona

PER ELIMINAR DEPENDÈNCIES

En un temps en què a Catalunya no es parla d’independència de les persones, sóc dels qui pensa que en unes eleccions com les que tenim al davant s’ha de tractar de com plantegem el present i el futur de les dependències de les persones concretes, de cadascuna de les que viuen a Catalunya.

El context internacional de la globalització de l’economia, del terrorisme, de les agressions al Planeta ha incrementat les dependències dels ciutadans del nostre país. Així, tots som més dependents i tenim més risc per a les nostres vides per causa d’aquests factors. Llegir un dia i un altre que es deslocalitzen empreses i s’eliminen centenars de llocs de treball o que simplement se’n van a un altre país per no pagar impostos és una altra dependència que genera incertesa i desesperança.

 Aquestes amenaces i noves dependències globals se sumen a altres que els governs de la dreta espanyola de Rajoy i catalana d’Artur Mas primer amb Alícia Sánchez Camacho i desprès amb Oriol Junqueras en són molt responsables aquests darrers anys: la dependència de la pobresa de milers de catalans i catalanes, la de les persones que tenen feina però depenen d’un contracte precari laboral, la dels joves que no es poden emancipar, la de la salut dels malalts que depenen d’una llista d’espera, la dels nois que depenen d’uns recursos insuficients dels pares per poder pagar les noves taxes de la FP, la de l’habitatge, la dependència d’infants i  grans i de les persones que pateixen algun tipus de dificultat i de discriminació, la dependència d’uns preus insuportables d’energia i aigua o la del  deteriorament mediambiental que afecta la nostra salut individual i la del Planeta en el seu conjunt. Estem parlant de retrocessos vergonyants en drets bàsics i llibertats.

Moltes, massa dependències que a qui té un mínim de sensibilitat l’impacten i el commouen. Però d’aquestes dependències no en vol sentir parlar la dreta que han trobat en Catalunya un motiu perfecte per tapar la seva insensibilitat amb problemes de les persones que viuen a la nació catalana . A no ser que pensin que  aquesta només la constitueixen muntanyes i rius i no les persones.

Necessitem un canvi, en profunditat, real, que capgiri la lògica de pensar només en els números de la macroeconomia, en allò que  demanen les grans corporacions financeres i els monopolis i oligopolis. Els ciutadans i les ciutadanes i les seves dependències han d’anar en primer lloc de les preocupacions dels governs, dels seus plans d’actuació, de les seves polítiques, dels seus pressupostos, de les seves relacions.

Els socialistes hem comès errors, com en tota obra humana se’n cometen. Però tothom sap que els avenços en drets i serveix bàsics, la reducció de les dependències, s’han assolit quan hem governat els socialistes.

Això és el que pretenem fer i per això us demanem el vot.

Article d'Ana Ordoñez, alcaldessa de Banyeres del Penedès