EL PSC DENUNCIA QUE ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER AL 2014 CONTEMPLEN LA INVERSIÓ MÉS BAIXA DE LA HISTÒRIA PER AL CAMP DE TARRAGONA

“Són una burla intolerable, no hi ha per on agafar-los”, així de contundents s’han manifestat els diputats socialistes per Tarragona, Xavier Sabaté i Núria Segú, a l’hora de valorar els pressupostos de la Generalitat per al 2014 a nivell del Camp de Tarragona.

“Així, segons les dades del mateix Govern la inversió total per a les sis comarques del Camp de Tarragona és de tan sols 47.682.340 euros, en la línia devastadora dels darrers pressupostos del Govern de CiU.”

“Però és que la realitat encara és més tràgica perquè analitzant les inversions reals veiem que hi ha una partida de 11.782.346 euros per al condicionament de la C-51 idèntica a l’Alt Camp i al Baix Penedès, o sigui que computa doble. Si restem aquests 11,7 milions, que sumen doblement (no sabem si per maquillar els pressupostos o senzillament per incompetència), trobem que les inversions directes reals del Govern de CiU amb la complicitat d’ERC al Camp de Tarragona es limita a uns raquítics 35.899.992 euros. O el que és el mateix, la inversió més baixa de la història en democràcia.”  

Els diputats socialistes han denunciat que des de que Artur Mas és president de la Generalitat les inversions destinades a les comarques tarragonines han davallat en un 69%. “Hem passat d’una mitjana inversora de 141 milions d’euros amb els Governs de progrés a tan sols 47 milions amb els Governs de CiU, tres vegades menys.”

El PSC considera que la inversió de la Generalitat al Camp de Tarragona és una burla intolerable a la realitat del territori i a les necessitats dels seus habitants. “Per exemple, encara que donem per bones les dades del Govern la inversió per habitant al Camp de Tarragona és de tan sols 77euros per habitant mentre que a Barcelona és de 115 euros i la mitjana nacional és de 111 euros per habitant. Perquè sempre aquest menyspreu de CiU i dels seus socis parlamentaris (ja sigui el PP o ERC) amb Tarragona? És que som menys catalans que la resta?”

El grup parlamentari socialista denuncia que mentre la població del Camp de Tarragona representa el 8,2% del total de la població del país, les inversions de la Generalitat al territori tan sols representen el 5,7% del total del volum inversor.

“En algunes comarques el menyspreu del Govern de CiU arriba a límits grotescos. Per exemple, la inversió total al Priorat és de tan sols 574.000 euros mentre que a la Conca de Barberà la inversió és de... 25.000 euros. Sembla una broma de mal gust però són les dades aportades pel mateix Govern.”

Davant d’aquesta realitat tan lamentable el grup socialista al Parlament ja ha anunciat que presentarà una bateria d’esmenes per “corregir aquesta desinversió i deixadesa del Govern d’Artur Mas i dels diputats de CiU i d’ERC en relació a les comarques tarragonines.”

LA JSC DE TARRAGONA DENUNCIA LA REDUCCIÓ DE LES BEQUES ERASMUS A 270 ESTUDIANTS TARRAGONINS

La JSC de les comarques tarragonines ha denunciat aquest dimarts que la retallada de les quanties econòmiques de les beques Erasmus anunciada ahir pel Govern del PP “perjudicarà directament als 270 estudiants de la demarcació de Tarragona que ara mateix cursen estudis a les universitats europees gràcies a aquesta programa.”

Segons el secretari d’organització de la JSC de Tarragona, Marc Liria, “en aquesta ocasió el Govern de Rajoy i Wert s’ha superat a ell mateix: no tal sols retallen sinó que van més enllà i retallen beques que ja han estat concedides! Indignant, covard i totalment reprovable. Aquesta vegada es perjudica greument a un col·lectiu d’estudiants que ja es troben fora del país i als qui ara se’ls diu que hauran de viure amb menys recursos dels que comptaven un cop van decidir estudiar a l’estranger. I com ho podran fer amb les beques reduïdes i mutilades, senyors del PP?”

Davant d’aquesta situació les Joventuts Socialistes han anunciat avui que demanaran a l’Audiència Nacional que revoqui aquesta nova retallada del PP en entendre que aquest cop s’estan retallant drets amb caràcter retroactiu.

Marc Liria ha recordat que des de que Rajoy és president del Govern les quanties destinades a beques Erasmus han davallat un 71%, passant dels 67 milions d’euros inicials a tan sols 18 milions d’euros en els pressupostos de 2014.

Finalment, des de la JSC de les comarques tarragonines s’ha acusat als Govern de CiU i del PP d’agreujar el carreró sense sortida al que estan portant als joves d’aquest país. El desmesurat augment de les matrícules dels estudis universitaris i de la formació professional, i les retallades educatives per part del “Govern dels millors” d’Artur Mas i del de “las mayorias silenciosas” de Wert i Rajoy estan propiciant que tan sols una minoria d’estudiants, fills de famílies amb un nivell de renda elevat, puguin optar a cursar estudis superiors.

“I al damunt hem d’escoltar que a tot un conseller de treball en seu parlamentària animant als joves catalans “a servir cafès a Londres”. Deu ser una etapa intermitja en el camí d’Ítaca...”, ha ironitzat Marc Liria.

EL CANVI IMPRESCINDIBLE

Primera realitat que em deia ahir mateix un professional del servei d’emergències mèdiques. Una dona, mare de dos nens, cau desmaiada al mig d’un carrer cèntric d’una ciutat de les nostres comarques. En ser atesa pels metges de l’ambulància aquests constaten que és un desmai provocat per la falta d’aliments. La mare, separada i a l’atur, explica que cobra els 426 euros d’ajuda extraordinària però que prefereix que els seus fills mengin carn almenys dos dies a la setmana enlloc d’arròs cada dia i per això aquests dos dies es queda sense menjar.

Segona realitat. Els “experts” del Fons Monetari Internacional aconsellen una rebaixa general d’un 10% dels sous dels treballadors i “alerten” (sí, sí, “alerten”) sobre l’augment del salari mínim. Com tot sabem, en una societat com la nostra si un pare de família, per exemple, amb dos fills petits a càrrec cobra 645 euros mensuals pot nadar en l’abundància... Per desgràcia, els mateixos “experts” no diuen ni una paraula sobre l’augment de les diferències socials al nostre país, ni sobre la proletarització a marxes forçades de les classes populars, ni “alerten” de l’escàndol de l’evasió fiscal.

Són els mateixos “experts” del capitalisme del desastre que ens expliquen que totes aquestes mesures són dures però, ai sí! tràgicament necessàries si volem evitar “el pitjor.” Per fer-ho ens diran que cal procedir a desregulacions i privatitzacions massives i reduccions brutals de la despesa pública i de les inversions socials. Aquest darrer paquet ens arriba després en forma de les retallades que els Governs de CiU i PP apliquen amb tant d’entusiasme. Aquesta recepta màgica se’ns presenta com a única opció possible, com una mena de balsamo de fierabras modern, capaç d’evitar “mals majors” (convindria saber què pot ser pitjor que un 25% d’atur i una taxa de risc de pobresa superior al 30%).

Però no. El canvi avui dia no és tan sols necessari sinó imprescindible. Cal tornar a posar l’economia al servei de les persones, i no a l’inrevés, i aplicar una lògica humanista. Deia Erich Fromm que hi ha una lògica militar i una lògica humana, el mateix passa en l’àmbit de l’economia. Els “experts” tancats en centres d’estudi vinculats als mercats financers ens diran que les desigualtats socials són un incentiu pel desenvolupament econòmic però jo us demano que apliqueu el sentit comú. Per exemple, és raonable que en plena crisi econòmica el nombre de milionaris (persones amb un patrimoni superior al milió de dòlars) hagi crescut un 13% durant els dos darrers anys al nostre país malgrat l’augment desorbitat de la pobresa? Però quina lògica té això? 

Cal fixar un nou decàleg dels drets dels ciutadans actualment conculcats pel capitalisme de casino i per la crisi econòmica. Els socialistes estem convençuts que el mínim comú denominador passa per impulsar una renta bàsica de ciutadania (que garanteixi que cap ciutadà quedi orfe davant dels efectes de la crisi), per l’eradicació de la pobresa i de la desnutrició infantil a Catalunya i per la garantia que totes les famílies disposin d’un habitatge on poder viure amb dignitat. Podem fer-ho si així s’aprova al Parlament de Catalunya. Lamentablement, veiem com la dreta està més preocupada per qüestions de protocol que per assolir aquests mínims paràmetres de benestar pels catalans...

Vull acabar amb un missatge d’esperança. Llegia ahir a la nit la biografia de Neus Català, una filla dels Guiamets (un poble del Priorat) que va lluitar contra la dictadura i el feixisme, es va exiliar a França on va continuar lluitant contra els nazis que la van tancar al camp de concentració de Ravensbrück. Mai, mai, a la seva vida es va rendir, ni es va considerar derrotada. Igual com ella, però ara en un escenari menys dramàtic però no menys exigent, hem de tenir el valor de lluitar per allò que sabem que és just. I en aquest empeny contant de lluita contra les desigualtats i les injustícies socials tinguem sempre present que hi ha mares que prefereixen passar gana a què els seus fills no mengin carn. El seu sacrifici, la seva abnegació i el seu heroisme ens marquen el camí.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona  

MENYS PROVOCACIONS I MÉS SOLUCIONS

Aquest dimarts al Congrés dels diputats es votava una moció presentada per la diputada Rosa Díez sobre la «falacia del denominado derecho a decidir». Bàsicament el text pretenia forçar un acte d’acatament constitucional i de jura de bandera a la seu del Congrés dels Diputats, reafirmant la vigència de determinats articles de la Constitució relatius al subjecte de la sobirania i, de passada, carregar-se qualsevol bri d’esperança en el reconeixement i l’exercici del dret a decidir dels catalans. Per fal·làcia, i sense acritud, la seva.

Primer de tot el PSC no votarà mai que el dret a decidir és una fal·làcia. Però el cert és que aquella votació no anava només sobre el dret a decidir, sinó que el que hi havia en joc era la preservació de la unitat del catalanisme polític i la lluita entre la immutabilitat i la reforma de l’organització territorial de l’Estat establerta a la Constitució.

Una cosa és el respecte al marc constitucional actual i una altra de molt diferent és que aquest no es pugui canviar. Per aquest motiu el PSC no podia votar mai una provocació d’aquelles dimensions. Per coherència amb els nostres plantejaments, per profundes conviccions democràtiques i per dignitat nacional.

Però, més enllà dels motius de la votació en si mateixos, el que sorprèn és que al Congrés dels Diputats puguin arribar a votar-se resolucions d’aquestes característiques. Un parlament ha de fer lleis, ha de controlar el Govern, ha d’instar-lo a actuar i ha d’aprovar resolucions que siguin útils als ciutadans i que aportin certeses, solucions i concrecions que puguin millorar el dia a dia de la gent. Decisions que facin d’aquest un país més lliure, més democràtic, més modern, més competitiu i amb més benestar.

Això no vol dir limitar el debat. Ans el contrari. De debats, els que convinguin, i de declaracions institucionals, també. Però mocions com la de la Sra. Díez, cap més. Són una presa de pèl als ciutadans i una falta de respecte a la institució.

Aquest afany d’utilitzar els instruments parlamentaris únicament per treure’n un rèdit partidista provocant fractures socials, territorials i polítiques és, certament, molt irresponsable. Fa temps que vivim en un excés de tacticisme que no ens porta enlloc. Estem instal·lats en el curtplacisme, en l’astúcia i en l’audàcia, en la improvisació i en l’ocurrència, oblidant els veritables debats i les prioritats reals dels ciutadans.

Aquesta setmana, mentre es votava la «fal·làcia del dret a decidir», el PP desmuntava al mateix Congrés el sistema públic de pensions, sense despertar ni de bon tros les mateixes passions ni rius de tintes, amb els efectes profundament injustos que aquesta decisió provocarà en el dia a dia dels ciutadans.

No hi ha alçada de mires, ni sentit d’estat, ni de la responsabilitat. I això val tant per al Congrés dels Diputats, com per al Parlament de Catalunya i per als nostres ajuntaments. Són temps difícils aquests i cal estar a l’altura perquè sempre és més fàcil provocar, qüestionar o destruir que proposar, comprometre’s i oferir respostes, projectes i propostes.

Els ciutadans esperen que els seus representants els aportin solucions als seus problemes, bé siguin econòmics, socials, laborals o nacionals. Ningú entén que s’hagi de recórrer a les provocacions ni a l’oportunisme polític per arreplegar un grapat de vots.

Els problemes són molts, de molts tipus i molt greus. I ens cal afrontar-los amb responsabilitat, amb intel·ligència i amb propostes, no amb actes d’acatament constitucional. O ens hi posem, o no ens creurà ningú. Les mocions com la de l’altre dia es despatxen gairebé sense ni prendre la paraula. Més rigor i menys tacticisme estèril de curta volada. Més solucions i menys provocacions. Això és el que ens cal per recuperar la credibilitat perduda.

Article d'opinió de Francesc Vallès publicat al Diari de Tarragona 

200 EUROS ANUALS MENYS PER PENSIONISTA

Al final fa pocs dies, el Govern del PP ha tirat pel dret i ha aprovat la reforma del sistema públic de pensions. Amb un cinisme realment difícil de superar Rajoy i companyia ens han volgut vendre aquesta baixada encoberta de les pensions com un “increment garantit de les pensions fins al 2020.”

Ah sí? Vegem-ho. La ministre Bañez jura i perjura que aquesta reforma preveu l’increment anual de les pensions d’un generós 0,25%. Conclusió que anuncien a bombo i plaretet: per tant, les pensions pugen. I quina és la realitat? Que enguany tancarem l’any amb una inflació interanual d’entre l’1,5% i el 1,9%  i que aquest seria el percentatge que s’hauria d’aplicar com increment a totes les pensions per garantir que no perden poder adquisitiu. Si fem la projecció per l’any vinent, això vol que els quasi 9.000 pensionistes que tenim a Valls i comarca perdran, de mitjana, uns 200 euros anuals.

Aquesta és la realitat de la reforma de les pensions  del PP que l’únic que aconseguirà és baixar la quantia real de les pensions, aconseguir que es revaloritzin menys que l’increment del cost de la vida i que els pensionistes no només els d’avui, sinó també els de demà, perdin poder adquisitiu. I al damunt, se’ns presenta i se’ns explica com  “una subida de las pensiones”. Quina barra!

Amb aquesta baixada de les pensions, Mariano Rajoy i el PP, aconsegueixen superar-se a ells mateixos i entrar, per mèrits propis, al llibre guiness dels records. Ara ja no els queda cap promesa electoral per incomplir. Ja les han incomplert totes. Recordeu allò de “si hay algo que no tocaré son las pensiones”? Doncs ni això han estat capaços de complir.

Més enllà de la denuncia de les reformes injustes del PP (que ja són una evidència fins i tot per als seus mateixos votants), el pitjor d’aquest descens del poder adquisitiu dels pensionistes és que empitjorarà l’economia de moltes famílies i dificultarà que moltes d’elles arribin a final de mes. Tingueu present que més del 40% dels jubilats reconeixen que destinen part de les seves pensions a ajudar als seus fills i néts i que un gens menyspreable 15% afirmen que destinen TOTA la pensió a ajudar la seva família. Per tant, l’efecte d’aquesta reforma del PP no va dirigida tan sols als jubilats i a la gent gran, sinó a tota la societat i especialment als més febres sobre els que recauen  un cop més, les conseqüències de l’austericidi que defensa la dreta.

No cal dir que els socialistes ens oposem rotundament a les intencions retallades del PP en matèria de pensions. El grup socialista ha defensat al Congrés i al Senat que s’utilitzi el fons de garantia de la Seguretat Social (la reserva de diners feta els anys de bonança)  per garantir el poder adquisitiu de les pensions en aquests anys de crisi econòmica. Creiem que és el més just i el més assenyat.

La resposta del Govern? La ignorància més absoluta, com ja comença a ser tradició. Potser pensen que hi ha alguna “mayoría silenciosa” de jubilats que combrega amb les ànsies retalladores de Rajoy i companyia. O potser és que ja no pensen i es limiten a ser coherents amb el programa ocult que tenien, consistent a trinxar  l’Estat del benestar i privatitzar serveis i prestacions per rodanxes. Unes mesures “necesarias para evitar lo peor”. Què pot ser pitjor que un atur del 25% i una taxa de risc de pobresa superior al 30%?

Sic transit gloria mundi, que dirien els clàssics.

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

EL PP TÉ RAÓ PERÒ...

El PP ha denunciat recentment que el Govern de CiU menysté Tarragona. Penso que el PP té molta raó en el que denuncia i sap de què parla... perquè n’és còmplice. M’explicaré. Els darrers pressupostos aprovats per la Generalitat van destinar un total de menys de 45 milions d’euros en inversions directes al Camp de Tarragona (el volum inversor més baix des de la recuperació de la democràcia) i molt inferior, proporcionalment, al de Barcelona o Girona, per posar només dos exemples. Quan els anteriors Governs de progrés destinaven el triple d’inversió a Tarragona els dirigents de CiU al territori, per exemple l’actual delegat del Govern, qualificaven els pressupostos de “burla intolerable a Tarragona” (les hemeroteques en van plenes) i exigien al Govern un augment de les inversions. Un cop arribats a la Generalitat han dividit aquesta inversió per tres però ja no la consideren cap burla sinó una “inversió ajustada a les necessitats del territori”. Bé, com diria aquell entrenador de futbol: “no hace falta decir nada más.”  

El més curiós, però, és l’actitud d’exaltada indignació que manifesta ara el PP perquè aquests pressupostos tan lesius per Tarragona es van aprovar gràcies al vot a favor del grup de CiU i (oh sorpresa!) a l’abstenció del PP. La resta de grups representats al Parlament, tots, van votar en contra. Considerarien els diputats del PP que eren uns bons pressupostos per la ciutat? Vegem-ho. D’aquests 45 milions d’euros per la regió del Camp de Tarragona la ciutat de Tarragona s’emporta exactament 3,6 milions d’euros. Des de la cordialitat més absoluta amb els nostres veïns, les inversions a Vila-seca en el marc d’aquests pressupostos van ascendir fins als 15 milions d’euros. 3,6 milions per a una ciutat de més de 140.000 habitants i 15 milions per a una amb menys de 20.000 habitants. O el que és el mateix, una inversió de 26 euros per habitant a Tarragona i de 750 euros per habitant a Vila-seca. Premi per als dirigents de CiU i PP de Vila-seca i molt deficient per als dirigents de CiU i PP per Tarragona (on –oh sorpresa- hi havia curiosament tant un diputat del PP com una diputada de CiU al Parlament). Pensaven potser els dirigents del PP validar aquests pressupostos discriminatoris amb Tarragona per denunciar-los un o dos anys després? Tot és possible en l’estrany univers de “las mayorias silenciosas” i de realitats econòmiques “que pronto sorprenderan al mundo”, segons la delirant, i un pèl berlanguiana, confessió del ministre Montoro.

Doncs bé, amb majoria absoluta al Congrés i al Senat el PP tenia l’oportunitat perfecte de redreçar aquest menyspreu a Tarragona en els pressupostos generals de l’Estat del seu Govern. Més tenint en compte que el seu cap de files i diputat al Congrés és el portaveu del PP a l’Ajuntament de Tarragona. I què ens hem trobat aquí? Una brutal retallada del 36% de les inversions de l’Estat a Tarragona. Així, en els dos primers anys de Govern de Rajoy Tarragona ha perdut 186 milions d’euros anuals en inversions. Amb Govern socialista una inversió mitjana de 511 milions d’euros, amb Govern del PP inversió mitjana de 325 milions d’euros. El pitjor de tot és que (com sempre passa en el cas del PP) les principals retallades s’han produït en els serveis socials (davallada del 30%), educació (25%), sanitat (10%) i plans d’ocupació (44%). O sigui, en una província on amb el Govern Rajoy l’atur s’ha disparat per damunt dels 70.000 aturats censats el PP retalla en plans d’ocupació, sembla increïble! I aquesta és la manera de demostrar “amor por Tarragona”? Bonica manera de fer el gamba...   

Amb tota la humilitat senyors del PP, el compromís vertader no és aquell que és purament nominal sinó el que es demostra amb fets concrets i amb inversions directes. Exhibir un tarragonisme de paraula i després quedar-se afònic a l’hora de les inversions i de l’acció no és estimar Tarragona, sinó més aviat tot el contrari. I la resta –l’escenificació, el màrqueting polític, les cançonetes-, com li agrada dir al senyor Fernández, tan sols és parole, parole, parole...

Article de Sandra Ramos publicat avui al Més Tarragona 

EL PSC DE VALLS DENUNCIA EL “TRIOMFALISME” IRREAL DE CIU DE L’ALT CAMP

La portaveu socialista a l’Ajuntament de Valls, Rosa Maria Ibarra, ha reconegut sentir-se “sorpresa i perplexa” en conèixer la valoració entusiasta que CiU de l’Alt Camp ha fet en relació a les darreres dades sobre la situació econòmica elaborades per les Cambres de Comerç.

Segons ha remarcat Ibarra “sacsejar un creixement del 0,31% de l’activitat industrial a la comarca com la victòria més gran de tots els temps llinda el ridícul, i atribuir aquest “increment” a les polítiques de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Valls ens situa ja en el camp de la ciència ficció.”

La portaveu socialista considera que el primer que s’ha de fer en aquests moments de greu crisi econòmica és “respectar el sentit comú de la gent i no fer discursos triomfalistes que no es corresponen amb la vida quotidiana dels ciutadans i, en segon terme, no fixar el debat tan sols en les grans dades macroeconòmiques sinó en el que podem fer des de l’Ajuntament o des del Consell Comarcal per ajudar a aquells que pitjor ho estan passant.”   

Rosa Maria Ibarra ha recordat que des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a l’Alt Camp ha crescut un 25% i a Valls en un 18%. “Lluny de complir la seva promesa de reduir l’atur a la meitat, CiU ha incrementat l’atur censat en una quarta part. Aquest és el balanç real del “Govern dels millors”. Aquesta és l’autèntica realitat i la resta és literatura.”

El PSC defensa que cal acabar amb l’austericidi actual en forma de retallades constants de prestacions i serveis socials que practiquen CiU i PP i impulsar mesures proactives en matèria d’ocupació que serveixin per generar nous llocs de treball. “Els socialistes hem proposat diverses un  pacte per a l’ocupació a les comarques tarragonines a fi i efecte d’aprofitar els potencials dels sectors emergents de la nostra economia, com per exemple l’economia verda, la logística, l’energia o l’agroalimentació. Tornem a estendre la ma a la resta de forces polítiques per sumar esforços i anar tots a una en un tema tan essencial com aquest”, ha resumit la portaveu del PSC.   

EL PSC DE CONSTANTÍ ORGANITZA EL SEU PRIMER FESTIVAL SOLIDARI PER RECOLLIR ALIMENTS

L’agrupació socialista de Constantí ha organitzat un festival solidari al pavelló poliesportiu del municipi pel dissabte 9 de novembre, a partir de les 17h. “L’objectiu és recollir aliments per als ciutadans de Constantí que pitjor ho estan passant com a conseqüència de la crisi econòmica. Crec que la situació dramàtica que viuen moltes famílies exigeix a tots que ens posem les piles per pal·liar aquesta tessitura i d’aquí la iniciativa, innovadora i ambiciosa, que hem impulsat des de l’agrupació”, ha afirmat el portaveu socialista Cristòbal Ramírez.

El festival inclou vàries hores d’espectacles, concerts, exhibicions folklòriques, castells, inflables per als més petits i actuacions de DJ. “L’entrada és gratuïta, l’únic requisit que demanem per entrar és que cada persona porti, com a mínim, un quilo o un litre d’aliments, prioritàriament: llet, arròs, pasta, llegums, galetes i cereals.”

Segons Ramírez, “tots els esforços són pocs per ajudar a aquells que pitjor ho estan passat. Estic convençut que omplirem l’aforament del poliesportiu perquè la gent de Constantí sempre s’ha caracteritzat pel seu tarannà solidari i altruista i aquest cop tampoc fallarà.”

En aquest sentit, des del PSC de Constantí s’ha volgut agrair la col·laboració desinteressada de tots aquells que han participat en l’organització d’aquest festival solidari. “Sense el seu compromís aquest festival de recollida d’aliments no hagués estat possible.”

Tots els aliments que es recullin seran després lliurats al Banc d’Aliments de Tarragona. Posteriorment seran distribuïts a les famílies que més ho necessitin de Constantí.  

EL PSC DEMANA EL RESTABLIMENT IMMEDIAT DEL SERVEI DE DUES AMBULÀNCIES AL BAIX GAIÀ

El PSC del Tarragonès ha demanat avui a la Generalitat “el restabliment immediat del servei de dues ambulàncies (Servei d’Emergències Mèdiques) que donaven cobertura a la comarca els vespres i que el Departament va eliminar al·legant un baix nombre de serveis que no sabem en què es justifica.”

Jordi Solé, responsable d’organització de la coordinadora comarcal del PSC al Tarragonès, ha explicat que els alcaldes, regidors i primers secretaris del PSC al Baix Gaià s’han reunit per elaborar una moció conjunta instant a la Generalitat a restablir aquest servei que es presentarà a tots els Ajuntaments de la zona afectada.

“Cal tenir present que aquest servei cobria tretze poblacions que apleguen un total de 45.000 habitants (Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, la Pobla de Montornès, Creixell, etc.) que no poden quedar-se amb una servei tan essencial com aquest mutilat. A més, a aquests nuclis de població cal afegir el tram de l’autopista Tarragona-El Vendrell.”

Segons Jordi Solé la moció recollirà la repulsa i “la més enèrgica protesta del territori per la supressió d’un servei imprescindible ja que afecta quelcom tan elemental com la salut dels ciutadans.”

Finalment, el PSC també ha denunciat mancances important en els vehicles d’ambulàncies actualment en servei com ara la carència de dispositius GPS i també la manca d’unes instal·lacions a l’alçada de les necessitats reals dels ciutadans.

“Actualment la central d’urgències de l’ambulància es troba en un tercer pis d’un edifici proper al CAP de Torredembarra, el que suposa no poder complir amb la normativa.”

En darrer terme, els representants socialistes al territori va acordar crear una Coordinadora del PSC al Baix Gaià per tal de poder dur a terme projectes comuns i realitzar accions de manera coordinada. “Era una necessitat i ja portàvem temps amb aquest projecte damunt la taula, no només ens unirà en l’esforç sinó que també tindrà una repercussió molt important per al Baix Gaià”, ha conclòs Jordi Solé.  

EL PSC DEMANA LA COMPAREIXENÇA DEL CONSELLER DE SOSTENIBILITAT PERQUÈ EXPLIQUI L’ESTAT DE LA QUALITAT DE L’AIRE I DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

El grup socialista al Parlament ha demanat la compareixença del conseller de sostenibilitat a la comissió de territori i sostenibilitat per tal que expliqui l’estat de la qualitat de l’aire i la contaminació atmosfèrica a les àrees urbanes de Catalunya.

Cal tenir present que un recent estudi elaborat per una entitat ecologista assenyala que Barcelona, el Baix Llobregat i Tarragona són les zones del país amb una major contaminació de l’aire.

El diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, ha explicat que “la totalitat d’estacions de control atmosfèric de Catalunya van registrar l’any passat nivells de contaminació per partícules sòlides superiors a les recomanades per l’Organització Mundial de la Salut.”

“Davant d’aquesta realitat els socialistes volem que el Govern ens expliqui com considera que aquests nivells de contaminació atmosfèrica afecta a la salut dels ciutadans, com pensa complir les seves obligacions europees en relació a aquests nivells de contaminació, quan pensa aprovar un pla de millora amb implicacions legals per millorar la qualitat de l’aire, quines accions pensa adoptar per reduir la pol·lució, i si és cert que el Departament ha demanat una moratòria a la Comissió Europea per assolir els nivells exigits per la Unió i, en cas afirmatiu, quina ha estat la resposta de la Comissió.”

Seguretat de les centrals nuclears  

D’altra banda, Xavier Sabaté s’ha mostrat satisfet per l’esmena que el grup socialista va presentar en relació a la seguretat nuclear després de l’accident de Fukushima i que va aprovar dijous el Parlament.

En concret, l’esmena requereix al Govern de l’Estat, a través del C.S.N., que aprovi un pla de protecció sísmica de les centrals nuclears d’acord amb els nous requeriments que va establir la U.E. després de l’accident de Fukushima.

“Ho valorem molt positivament perquè per primer cop el Parlament aprova que les centrals nuclears tinguin un pla de protecció sísmica seguint les indicacions de la Unió després de l’accident japonès. Es tracta, en definitiva, d’adequar-se als nous requeriments establerts per la Unió Europea.”

Xavier Sabaté ha afegit que el ple del C.S.N. del mes de setembre va tractar sobre un pla per a actualitzar la caracterització sísmica dels emplaçaments de les instal·lacions nuclears espanyoles. “Els socialistes volem saber quines mesures s’estableixen per aconseguir-ho, de quins terminis i de quines inversions estem parlant, i quan pensa el C.S.N. que les empreses explotadores han de posar en marxa aquestes inversions.”

EL PSC DEMANA UN COMPROMÍS CLAR I CONCRET DEL GOVERN DEL PP AMB ELS JOCS DEL MEDITERRANI DE TARRAGONA 2017

El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha demanat avui al Govern del PP “un compromís clar i concret amb els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017. Aquest compromís s’ha de traduir ja en els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any vinent amb l’esmena que hem presentat els socialistes demanant incentius fiscals per a les empreses que apostin per als Jocs i en una partida pressupostària que permeti construir un dels equipaments esportius necessaris per als Jocs: ja sigui el complex aquàtic, el pavelló de bàsquet o la rehabilitació de l’estadi d’atletisme de CampClar.”

El diputat tarragoní ha recordat que una delegació del comitè internacional dels Jocs visitarà Tarragona a finals de novembre per prendre el pols a l’estat de la qüestió de l’organització dels Jocs, “Esperem que els diputats del PP i molt especialment Alejandro Fernández facin de diputats de Tarragona i que el tarragonisme de paraula que prediquen es tradueixi en coses tangibles que la ciutat necessita com aquesta dels Jocs del Mediterrani.”

En relació a les esmenes als pressupostos presentades pel grup socialista al Congrés Joan Ruiz ha remarcat que els socialistes reclamen els 900 milions d’euros que el Govern del PP deu en concepte de disposició addicional tercera de l’Estatut que no s’han invertit a Catalunya en els dos darrers anys.

D’altra banda, el grup socialista demana que es continuï amb el desdoblament de la N-340 tant en direcció nord (a partir d’Altafulla) com sud (a partir de la Jana-Perelló), s’augmentin les inversions a l’A-27 i es doni prioritat al Corredor del Mediterrani.

“El Govern del PP menysprea Tarragona. Amb Rajoy de president les inversions a la nostra província s’han reduït un 36%, passant dels 511 milions d’euros de mitjana amb el Govern socialista a tan sols 325 milions d’euros amb el PP.”

El diputat del PSC ha remarcat que “el més preocupant d’aquests pressupostos del PP és que tornen a retallar dràsticament en polítiques socials. En aquest sentit, constatem una davallada d’un 30% en prestacions socials, d’un 25% en educació, d’un 10% en sanitat i d’un 44% en plans d’ocupació (i això en una província que suma 70.000 aturats registrats!).”

Pensions a Tarragona

Pel que fa a les pensions, Joan Ruiz ha recordat que “els socialistes vam ser els únics en denunciar la baixada real de les pensions que volia impulsar el Govern del PP i que suposava una davallada d’uns 200 euros anuals del poder adquisitiu dels pensionistes tarragonins.”

“Doncs bé, a una pregunta del grup socialista per Tarragona el Govern ens ha respost el següent: “Durante el año 2012, las pensiones mínimes del sistema de la S.S. se incrementaron un 1% y el IPC real se situó en un 2,9% lo que supone un diferencial de -1’9%.”

“I ara encara tindran la barra d’afirmar que han apujat les pensions?”, s’ha preguntat retòricament el diputat tarragoní.   

EL PSC DEMANA A LA GENERALITAT QUE PAGUI ELS 15 MILIONS D’EUROS QUE DEU ALS AJUNTAMENTS I AL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS

El PSC ha demanat a la Generalitat que pagui el deute que té pendent amb els Ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Penedès. Segons el secretari de política municipal del PSC, Josep Mayoral, “parlem d’un deute de més de sis milions amb l’Ajuntament del Vendrell, de 13 milions amb els Ajuntaments de la comarca i de quasi 2 milions amb el Consell Comarcal. A nivell de Catalunya, aquest deute de la Generalitat amb els Ajuntaments ascendeix a més de 1.200 milions d’euros!”

“És intolerable que mentre els Governs de CiU i PP ens “venen” les darreres dades d’ocupació com la sortida de la crisi els Ajuntaments, que són l’administració més propera al ciutadà, no rebin els recursos que per llei haurien de percebre per donar satisfacció a les necessitats dels seus veïns. Després això té conseqüències en forma de retallades i de famílies que no poden tirar endavant, menys beques de menjadors escolars, tancament d’escoles bressol, etc.”

En aquest sentit, Josep Mayoral ha afirmat que les prioritats del PSC són la lluita contra l’atur, assegurar la cohesió social i evitar que ningú quedi enrere, la defensa dels drets socials bàsics i la defensa de l’autonomia i de les finances dels Ajuntaments i les entitats locals. En aquesta darrer punt, el secretari de política municipal del PSC ha alertat del perill que suposen tant la llei Montoro (que recentralitza i buida de competències als consistoris) com la llei de Govern local de la Generalitat que també treu competències als Ajuntaments.  

Inversió i atur al Baix Penedès

Per la seva banda Josep Masdeu, secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, ha denunciat “la manca d’inversió de la Generalitat a la comarca del Baix Penedès. Cal tenir present que aquesta és una de les comarques amb una taxa d’atur més elevada del país mentre que, per contra, és una de les que té una inversió per habitant més baixa en el marc dels pressupostos de la Generalitat.”

Masdeu ha recordat que mentre la mitjana catalana és de 214 euros per habitant al Baix Penedès aquesta inversió davalla fins als 27 euros per habitant. “Amb el Govern d’Artur Mas i de CiU a la Generalitat les inversions al Baix Penedès han davallat un 65%, passant d’una inversió mitjana de 17,8 milions d’euros durant els anys de Govern de progrés a tan sols 6,2 milions d’euros amb CiU.”

El secretari de política municipal dels socialistes tarragonins també ha recordat que el PSC ha presentat diverses iniciatives al Parlament demanant un pla de xoc concret al Baix Penedès per fer front a l’augment de l’atur a la comarca. Unes iniciatives que s’han trobat sempre amb el menysteniment per part del Govern de CiU.