WERT CONTRA LA UNIVERSITAT PÚBLICA

El ministre Wert ha emprés una veritable creuada, amb tota la càrrega ideològica de la paraula, contra l’educació pública, la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social que proporcionen els estudis. Durant la democràcia, les aules de les universitats s’han popularitzat; ja no només hi han anat els fills de les classes altes, els preus assequibles de les matrícules i les beques han facilitat que Espanya es situï en la franja alta dels països de l’OCDE en percentatge d’alumnes universitaris.

Amb la crisi actual, aquest panorama s’ha cobert de núvols. Per primera vegada en moltes dècades, milers d’universitaris estan en risc de perdre la seva plaça per no poder fer front al pagament de la matrícula, altres tants professors associats perdran la seva feina i els grups de recerca es queden sense finançament. En els llistats internacionals de les millors universitats del món, com l’elaborat per la Universitat Jiao Tong de Shanghai o pel suplement educatiu de The Times, HIGHER, les nostres es situen molt avall o només destaquen algunes escoles de negocis, això sí, privades. En aquests rankings s’avalua, entre d’altres, la ràtio de professors i alumnes, d’alumnes de postgrau, les publicacions en revistes científiques d’impacte o la transferència de coneixement a la indústria. Aquests llistats el que ens demostren és que la universitat necessita una millora qualitativa, una aposta decisiva per la recerca i la innovació que requereix inversió. 

Davant d’aquest repte de futur de la universitat, el ministre Wert torna a mostrar la seva voluntat de domini classista amb la proposta de beques per al curs 2013-2014. El finançament necessari per millorar la universitat el pretén aconseguir estalviant en nombre d’alumnes. Ja amb l’esborrany de la LOMCE i la reforma de l’ESO, busca reduir el nombre d’alumnes que podran arribar a la universitat i ara, amb la reducció de la partida de beques, amb l’increment a un 6,5 de nota per optar a elles i l’augment del preu de la matrícula dificultarà l’entrada, o que puguin acabar els seus estudis, aquells alumnes amb menys recursos econòmics.

Les beques han de servir per ajudar a estudiar als alumnes que no ho podrien fer sense elles, perquè no tots els alumnes tenen les mateixes oportunitats depenen de les circumstàncies de cada família. En aquests moments de crisi econòmica, on cada vegada més i més famílies tenen dificultats per pagar els estudis dels seus fills, el que es necessita és incrementar les beques i el límit econòmic a partir del qual es poden demanar. El ministre Wert proposa justament l’opció contrària, reduir els beneficiaris de beques perquè la universitat pública sigui elitista i reservada als fills d’uns pocs.       

Si la dreta aconsegueix aprofitar la crisi per acabar amb l’educació pública, que garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots els joves independentment dels recursos de la seva família, provocarà una fractura social entre una majoria cada vegada més empobrida i una minoria dominant. A més, construirà una societat on imperaran els valors de la competitivitat entre individus i no d’individus competents. Daron Acemoglu i James A. Robinson, en el seu llibre Per què fracassen els països?, expliquen que quan s’instal·len en les estructures de poder el que anomenen classes extractives, oligarquies que actuen en benefici propi i no del col·lectiu, aquella societat internament es descompassa i acaba fen fallida.

Serveixin d’exemple els moviments de protesta a Brasil i Turquia que ens han sorprès aquests dies. Dos països emergents, amb uns creixements econòmics en els últims anys espectaculars, però on la seva població se sent frustrada perquè la riquesa generada no s’està traslladant al conjunt de la ciutadania en forma de millors serveis públics i més drets i oportunitats.

L’educació pública de qualitat és el millor mecanisme de justícia social que existeix, solidària amb tots els que no podríem assumir el que ara són serveis públics (educació, sanitat, pensions, etc) i que dóna la possibilitat de progressar socialment a través dels estudis. El ministre Wert, amb tota la intencionalitat, sap que deteriorant l’educació pública i dificultant l’accés a l’educació superior, s’aconsegueixen ciutadans més fàcils de manipular que no posin en perill la jerarquia social. Només una massa crítica de ciutadans formats i preparats pot impulsar una societat veritablement democràtica i una economia basada en la innovació i la tecnologia que garanteixi l’Estat del Benestar. 

Article d'opinió de Kenneth Martínez publicat al Diari de Tarragona