Aquesta setmana els ministres i
dirigents del PP s’han felicitat per la reducció de l’atur al conjunt del país,
i també a les comarques tarragonines. Els socialistes ens alegrem de què milers
de persones que estaven a l’atur hagin trobat una feina per poder guanyar-se la
vida. Un cop dit això lamento no poder afegir-me al discurs entusiasta de Rajoy
i companyia. I és que aquesta mateixa setmana també s’han fet públiques les
dades de l’augment desorbitat de la pobresa a les comarques tarragonines. Aquí
i ara hi ha 13.500 famílies de la província de Tarragona que tenen a tots els
seus membres a l’atur i que no tenen cap ingrés econòmic mensual ja que han
esgotat tots els subsidis i prestacions per desocupació. D’aquest col·lectiu,
5.200 famílies tenen un o més fills a càrrec. Així mateix, unes altres 36.000
famílies tarragonines tenen a tots els seus components a l’atur. Cadascuna
d’aquestes famílies necessita respostes immediates i urgents per part d’aquells
que ara tenen la responsabilitat de governar, és a dir, CiU i PP. I amb que ens
trobem? Amb silencis i amb pàgines i pàgines de discussions eternes sobre
referèndums, xocs de trens, trames corruptes (cas Palau o Bárcenas, per dir
només dos exemples) i intercanvi de retrets i discrepàncies entre Mas, Duran i
Junqueras, per dir alguns actors del vodevil.
Per a nosaltres hi ha altres temes
molt més importants i urgents. Aquests convilatans nostres que estan patint de
ple els efectes devastadors de la crisi necessiten una resposta ara.
Com recordareu, jo mateixa, com a
diputada al Parlament, vaig presentar a Tarragona les propostes socialistes per
assolir un gran pacte nacional que permeti a tots els ciutadans viure amb
dignitat. Recordareu també que vaig estendre la ma als diputats de la resta de
grups per impulsar entre tots aquest pacte per la dignitat. Doncs continuem a
l’espera de la resposta (algú sap alguna cosa dels diputats de CiU i PP per
Tarragona al Parlament?). Els socialistes ni ens resignem, ni ens cansem,
insistim.
Aquesta setmana hem tornat
insistir, dimecres, en Pere Navarro va reclamar un compromís al President Mas i
dijous vam presentar propostes al Parlament per pal·liar la pobresa infantil a
Catalunya. I quin ha estat el resultat? Doncs, ni un euro de més aquest estiu
pels 20.000 nens i nenes catalans que passen dificultats, vaja, res de res per
allò que Creu Roja i Càrites demanen a
crits al Govern i que algun mitjà de comunicació va resumir: “les entitats
socials li llegeixen la cartilla a Mas”.
Ara bé, per no faltar a la veritat,
he de dir que sembla que finalment alguna cossa s’aconseguirà de cara el curs
vinent i s’incrementaran les beques menjador; tot i que molt ens temem (per les
declaracions fetes des de la conselleria)
que sigui a costa de fer pagar als pares el menjador que ara tenen
gratuït (els nens obligats a desplaçar-se fora del seu municipi) o bé
implantant la jornada continua de manera obligatòria a la secundària. Vaja, el
que sigui per no destinar ni un euro més a la pobresa infantil, és gravíssim
que el Govern no vulgui comprometre pressupost per aquesta finalitat, no és la
seva prioritat.
Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada