El juliol de l’any passat hi havia
2.590 ciutadans de l’Alt Camp que havien sol·licitat accedir a les ajudes o
serveis contemplats en la llei de dependència. Doncs bé, l’1 de juliol el
nombre de sol·licituds a la nostra comarca ja és de 2.837 persones, un 8.7%
superior a la de l’any passat. Fins aquí, res que no sigui de pur sentit comú,
la llei es segueix desenvolupant, tot i que més lentament, i els nostres avis
es fan grans i necessiten més suport o sorgeixen noves situacions de
dependència adquirida. El que no és
lògic és, que mentre el nombre de sol·licituds no para de créixer i les llistes
d’espera es dilaten fins quasi la
paràlisi total, el nombre de
beneficiaris de la llei de dependència a l’Alt Camp no arribi ni al miler de
persones (tan sols, 906 beneficiaris) i llista d’espera s’acosti a les 3.000 persones!
La veritat és que el està fent CiU
(sobretot el PP des del Govern de
l’Estat que cada vegada redueix mes les seves aportacions) amb la llei de
dependència és de jutjat de guàrdia. Només cal recordar que la immensa majoria
de demandants són persones majors de 80 anys i que, per tant, no poden esperar!
Necessiten l’ajuda ARA, com l’aire que respiren, i no poden esperar mesos i
mesos en rebre una resposta perquè també, la majoria, no pot pagar els preus
dels serveis al sector privat que no han parat d’elevar-se des de que CiU i PP
han anat laminant la llei de dependència per rodanxes.
Cal recordar que parlem d’un Govern
que no passa un dia sense parlar de referèndums, del dret a decidir i
d’Escòcia, Kosovo i Montenegro. Parla molt de Catalunya però no diu ni una
paraula dels catalans, per exemple, d’aquests ciutadans en situació de
dependència que encara estan a l’espera que la conselleria de benestar social es
digni a fer efectiu el seu dret. De fet,
la situació de paràlisi i ineficàcia demostrada
per CiU des de que Artur Mas és president és tal que ha hagut de jugar-s’ho tot
a la carta de les “estructures d’Estat” per tractar de salvar la cara i obviar
tots i cadascun dels seus incompliments electorals (recordeu allò de: “en la
propera legislatura reduirem l’atur a la meitat”)
Amb l’excusa de la reducció del
dèficit a qualsevol preu, només en el darrer any han reduït un 15% la quantia
de les prestacions econòmiques a les famílies, han suspès els convenis
especials amb la Seguretat Social per als cuidadors familiars, han paralitzat
la llei per a noves prestacions econòmiques i han ajornat la incorporació dels
dependents moderats fins al 2015!
Deu ser el camí que es pensen que
ens portarà a la mítica i màgica illa d’Ítaca...
Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada