DOS MÉS DOS SUMEN CINC

“Es ético y legítimo que el manto protector del Estado se extienda des de la cuna hasta la tumba? Creo que si alguna cosa buena ha demostrado la crisis económica es que esto no es sostenible ni deseable”, són paraules textuals de la dirigent del PP i presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en un recent esmorzar informatiu amb els mitjans de comunicació. Llegia aquestes sorprenents i curiosíssimes declaracions el dia després de prendre part en una manifestació convocada per la federació de centres especials de treball per protestar contra les retallades del Govern del PP a aquests centres que donen feina a persones amb discapacitat. Sovint penso que caldria que els tècnics i responsables polítics que passen la tisora pels pressupostos i retallen drets, prestacions i serveis socials anessin a concentracions d’aquest tipus per prendre consciència de l’autèntic drama que viuen moltes famílies i persones que queden totalment desemparades davant dels efectes d’una crisi que ells no han provocat.




Persones que es queden estupefactes quan se’ls diu que no hi ha diners per pagar les subvencions o prestacions a discapacitats, dones, joves, treballadors, pensionistes o aturats mentre, al mateix temps, el Govern del PP ofereix 23.000 milions d’euros, o el diner públic que sigui necessari, per a recapitalitzar BANKIA (per cert, mascaró de proa durant molts anys del model de gestió de la senyora Aguirre i del senyor Rato, “excel•lent gestor”, segons els corifeus del PP i el mateix Alejandro Fernández). Ciutadans que reaccionen amb indignació quan veuen reduït el seu salari, es queden a l’atur, o se’ls puja l’IRPF mentre, al mateix temps, l’executiu de Rajoy aprova una amnistia fiscal per donar barra lliure als grans defraudadors.

Els socialistes considerem que aquestes mesures del PP són totalment injustes. Per això des del grup socialista hem demanat un impost per a les grans fortunes i la creació de nous impostos verds, en la línia del que ja anunciat el nou president socialista francès François Hollande. Reconeixen que es van prendre algunes decisions errònies en el darrer període de Govern de progrés, crec que aquest és el camí que com a societat hem d’emprendre: el d’una acció política que garanteixi la protecció social de les classes populars i mitjanes (la immensa majoria de la població) davant de les desigualtats que ha provocat un model de creixement especulatiu que molts defineixen ja com a “capitalisme de casino”.



Ja fa anys Erich Fromm ens va advertir del risc de caure en el que ell va anomenar com a sistemes tancats. Sistemes com la que estem patint on es desdibuixa la frontera entre els mitjans i les finalitats i on els diners deixen de ser un instrument posat al servei de les necessitats de les persones per convertir-se en una finalitat en sí mateixa. Un model que defensa que hi ha una lògica dels “mercats” per sobre d’una lògica humana. Un sistema tancat, per cert, que fomenta constantment la idea de la “inutilitat de la política” i del menyspreu dels representants polítics, sobretot els d’esquerres, “que són tots uns lladres i uns inútils”. No és casual. Una societat orfe d’un sistema democràtic fort i sòlid és una societat indefensa en mans d’aquells que consideren que, pel que fa a l’impacte d’aquesta economia especulativa en les nostres vides, dos més dos sumen cinc. Un sistema que deixi les persones sense “el manto protector del Estado” que sembla que tant enutja a la senyora Aguirre i al PP.

Article de Núria Segú publicat al Diari de Tarragona