CIU I LA FAMÍLIA

“La família ha de disposar dels suports necessaris per poder tenir els infants que vulgui. La conciliació laboral, per tal que els pares i les mares puguin desenvolupar una vida personal i professional alhora que exerceixen la paternitat, és imprescindible. Per això crearem les places necessàries de llars d’infants per assegurar l’atenció activa als infants d’acord amb les necessitats dels nuclis familiars.” Són paraules literals del programa electoral amb el que CiU es va presentar a les eleccions al Parlament de 2010, unes eleccions que van guanyar entre d’altres coses prometent, recordem-ho, que reduirien l’atur a la meitat durant aquesta legislatura (Artur Mas dixit). Per desgràcia, però, l’actual consellera d’ensenyament del Govern de CiU o no s’ha llegit el seu propi programa electoral, o no se l’ha cregut... o les dues coses a la vegada.

Dic això encara a l’escalf de les recents declaracions de la consellera en les que afirmava que l’aportació de la Generalitat al manteniment de les places d’escoles bressol es “reduïa” a 875 euros per alumne a l’any. Els socialistes denunciem que aquesta davallada penalitzarà brutalment a milers de famílies (a les comarques tarragonines més de 8.000) que patiran un increment de les quotes mensual per al curs vinent en molts casos insuportables i que provocaran renuncies i tancaments de centres.

Cal recordar que aquesta és la quarta rebaixa anunciada pel Govern de CiU en poc més d’un any i mig. Dels 1.800 euros per any i plaça que es va acordar durant els anys de Govern de progrés (amb un ampli consens social i polític), CiU ha anat reduint l’aportació de la Generalitat primer a 1.600 euros, després a 1.300 euros, després se’ns va parlar de 1.000 euros i ara es tornar a baixar aquest llindar a, tan sols, uns raquítics 875 euros (un 52% total de reducció de l’aportació del Govern en un temps record).

Se’ns dirà, com sempre, que la solució de tots els mals del país és el pacte fiscal i que més enllà no hi ha vida possible. O pacte fiscal o la nemesis, la fi, l’apocalipsi, en definitiva. És l’excusa de sempre: tota la culpa és “dels altres.”

Els socialistes creiem que el Govern de la Generalitat té una responsabilitat que ha d’exercir sense excuses. Sí que hi ha alternatives per aconseguir més ingressos i limitar aquestes retallades tan dràstiques que tan mal estan provocant entre la ciutadania. El Govern hauria de lluitar contra l’economia submergida i el diner negre (així podríem obtenir 4.000 milions d’euros que serien de gran utilitat per a garantir una educació i una sanitat pública de qualitat), podria impulsar un impost per a les grans fortunes (com ja s’ha anunciat a França), podria recuperar l’impost de successions (que tan alegrement va eliminar), etc. Però el primer que caldria fer és ser coherent, creure’s el seu propi programa electoral, i apostar, de veritat, per les famílies catalanes, per donar resposta a les seves necessitats i problemes quotidians.   

Article de Josep Masdeu publicat al Diari de Tarragona