TORPEDE CONTRA L’AUTOGOVERN DE CATALUNYA

Després de més de quatre anys d’espera (repeteixo, més de quatre anys!) el Tribunal Constitucional ha fet pública aquesta setmana la seva sentència sobre l’Estatut de Catalunya. Un Estatut que va ser aprovat pel Parlament i per les Corts Generals (amb majoria d’esquerres) i ratificat en referèndum per una àmplia majoria del poble de Catalunya però que el PP va decidir presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional. Un tribunal que no té legitimitat, després de quatre anys de baralles polítiques, i que dictamina sense cap mena de credibilitat.

El primer, doncs, que cal dir és que si els populars no haguessin fet gala de la seva tradicional hostilitat contra Catalunya l’Estatut no hagués perdut “substància” després de passar pel Tribunal Constitucional. Un fet que els catalans no podem d’oblidar. Finalment, un article ha estat declarat inconstitucional i 13 paràgrafs d’uns altres articles també, per tant, la sentència tampoc dóna la raó al PP que impugnava un total de 124 articles. Ans el contrari, el gruix de l’Estatut ha estat declarat constitucional pel T.C., també el model lingüístic que tenim a Catalunya i que PP i Ciutadans consideraven inconstitucional. Ara el que toca és analitza bé la sentència per veure les seves derivacions a mig i llarg termini.

Davant d’aquesta tessitura, els socialistes no renunciarem a allò que els catalans i catalanes vàrem decidir en referèndum. Com va afirmar el president Montilla en conèixer la sentència, volem recuperar a través de la política i els mitjans legals que ens ofereix el nostre marc institucional el que la decisió del Tribunal Constitucional ha anul·lat o interpretat a la baixa.

Des del PSC creiem que la nostra responsabilitat passa per refer el pacte constitucional per evitar tant concepcions centralistes de l’Estat (PP) com aventures secessionistes com les que a vegades sembla somiar el senyor Mas i la gent de CiU. De fet, vull aprofitar aquestes línies per emplaçar als dirigents territorials de CDC de les nostres comarques a què abandonin l’ambigüitat i ens diguin d’una vegada per totes cap a on volen portar al país, cap a referèndums independentistes com plantegen molts alcaldes i regidors convergents?

Els socialistes volem un autogovern fort però som plenament conscients de parlar en nom de la majoria de la societat catalana que no vol arribar a carrerons sense sortida que generin més frustració i que no porten enlloc.

Malgrat el torpede contra l’autogovern de Catalunya que suposa aquesta sentència del Tribunal Constitucional estic convençuda de què l’elaboració i aprovació del nou Estatut ha valgut la pena. Ara disposem d’una eina molt millor de la que teníem fa cinc anys. Tot i la sentència, la immensa majoria d’avenços contemplats en l’Estatut, que el PP volia laminar, queden immaculats. En aquest sentit cal destacar, especialment, aquells articles que fan referència a l’augment de competències de la Generalitat en aspectes essencials com la millora dels recursos econòmics que faran que el Govern català pugui incidir més favorablement en la qualitat de vida dels ciutadans del país (per exemple, en matèria de serveis socials, foment de l’habitatge, ajudes directes al lloguer, etc.)

Tot i les dificultats hem crescut com a país i com a societat unida en la seva pluralitat. Estic convençuda que de la ma del lideratge del president Montilla Catalunya sabrà donar una resposta addient allà on cal i amb el “tempo” adequat a aquells que encara no han entès que no hi ha marxa enrera en el camí que els catalans vàrem iniciar després de la mort del dictador...