APROVADA LA CANDIDATURA DEL PSC DE LA CANONJA A LES ELECCIONS MUNICIPALS

L’assemblea de l’agrupació socialista de la Canonja ha aprovat per unanimitat la candidatura del PSC a les eleccions municipals del 26 de maig. La llista està liderada per l’alcalde Roc Muñoz i, a continuació, queda formada per les següents persones: Salvador Ferré Budesca, Lucía López, Paqui Márquez, Paco Roca, Glòria Virgili, José Luís Sánchez, Antonio Reyes, Marina Clavero, Nereida González, Lidia Muñoz, Miki Pérez i Maria de la Coba.

Cal remarcar que una tercera part de la llista està formada per candidats independents. Encapçalada per l’actual alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, seguit per l’actual diputat socialista a la Diputació de Tarragona, Salvador Ferré. La tercera plaça l’ocupa una candidata jove, Lucía López, membre de l’executiva nacional de la JSC i membre també del gabinet de la subdelegació del Govern d’Espanya a Tarragona. De la resta de la llista en destaca la incorporació de nou persones joves que formaran part per primer cop de la candidatura.  

Segons ha afirmat l’alcaldable socialista, Roc Muñoz, “hem incorporat molta gent jove pensant en clau de futur per tenir persones preparades per donar-los el relleu en els propers anys i garantir un bon Govern. Estic satisfet de poder presentar una llista fantàstica, l’única que combina experiència amb renovació, amb gent jove i preparada per gestionar l’Ajuntament pensant en el màxim benestar per als ciutadans de la Canonja. És una llista guanyadora, tenim per endavant quatre anys amb molts reptes per garantir el futur del nostre poble a tots els nivells: benestar social, prestacions municipals, inversions en equipaments i desenvolupament econòmic de la Canonja. Als socialistes ens impulsa i estimula l’empeny permanent de treballar per convertir el nostre poble en un paradigma de benestar i qualitat de vida.”

“Els socialistes som els únics capaços de garantir la continuïtat de la bona feina que s’ha fet des de l’Ajuntament aquests darrers anys, sense incerteses i sense improvisacions. Som un valor segur. Ara cal donar un nou impuls a aquest afany que és també un compromís polític i moral. L’entrada de gent jove, saba nova, en serà una garantia”, ha conclòs el líder dels socialistes canongins.

EL PSC ES COMPROMET A REVERTIR LES RETALLADES DEL PP EN INVERSIONS A CÀRREC DE L’1’5% CULTURAL QUE A TARRAGONA VA ACUMULAR UNA DAVALLADA DEL 72%

“Menys. Aquesta és la paraula clau que el Govern del PP, i els seus socis de Ciutadans aquesta darrera legislatura, van associar a la demarcació de Tarragona. Menys inversions, menys projectes, menys pressupostos. Menys futur, doncs, per al conjunt de tarragonins i tarragonines. Volem tornar a aquests anys foscos? Això és el que també està en joc a les eleccions del 28-A”, així ho ha emfatitzat aquest dijous Joan Ruiz, diputat del PSC per Tarragona durant aquest mandat.

“Aquest “menys” es va manifestar també en una eina important que durant els anys de Governs socialistes es va demostrar a molt útil per recuperar el patrimoni arquitectònic i dinamitzar l’atractiu turístic i cultural de molts municipis tarragonins: l’1’5% cultural. Aquesta mateixa setmana, sense anar més lluny, Aiguamúrcia, Alcover, Amposta, Montblanc. Móra d’Ebre, Riudecanyes, Solivella i Tarragona han obtingut recursos d’aquest fons per millorar o recuperar elements del seu patrimoni cultural.”

Doncs bé, segons ha destacat el diputat del PSC, durant els anys de Govern de Rajoy aquestes inversions a les nostres comarques van davallar en un 72% en relació amb el darrer període d’executiu socialista. Així, les inversions van passar de quasi 24 milions d’euros, amb Govern socialista, a tan sols 7 milions d’euros, amb el PP al poder.

De fet, durant anys ni tan sols es van arribar a concretar convocatòries per accedir a aquests recursos. Durant els dos primers anys d’executiu de Rajoy no es va destinar ni un sol cèntim d’euro a finançar nous projectes a càrrec de l’1’5% cultural a la província de Tarragona. Tot va ser ajornar sine die. Paràlisi total.    

En aquest sentit, Joan Ruiz s’ha compromès a “retornar al volum inversor que vàrem tenir durant els anys de Govern de progrés i que tan útil va ser per a tants i tants municipis de les nostres comarques, com Falset, Alcover, Montblanc, Cambrils, Flix, Pratdip, etc. Volem eradicar l’adverbi “menys” del vocabulari polític de l’executiu. Tarragona mereix un Govern que estigui amatent a les seves necessitats i anhels.”

“Tant a nivell de l’1’5% per cent cultural com pel que fa a pensions, salari mínim, dependència, etc. o bé avancem amb un Govern socialista liderat per Pedro Sánchez o bé fem un fenomenal salt enrere, amb tot el que això suposaria, de la mà d’un executiu format per PP-Ciudadanos-Vox. Això és el que estarà en joc a les urnes d’aquí a un mes i mig. Ni més ni menys”, ha conclòs el diputat tarragoní.

IVAN NAVARRO, ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC A VILA-SECA

“Volem que l’onada del canvi arribi a Vila-seca. Després de dècades de Govern monocolor del senyor Poblet, amb els seus encerts i els seus errors, volem aconseguir que saba nova, aire fresc, entri a l’ajuntament i per això em presento com a candidat del PSC perquè és l’única opció transversal capaç de garantir aquest canvi real que Vila-seva necessita”, així s’ha manifestat Ivan Navarro un cop elegit alcaldable socialista per Vila-seca.

Ivan Navarro ha estat escollit com a cap de llista del PSC a les eleccions municipals del 26-M en votació secreta dels afiliats i afiliades socialistes vilasecans en l’assemblea que es va dur a terme ahir al vespre.

L’alcaldable del PSC té 35 anys i ha estat molt vinculat al moviment associatiu de Vila-seca. Professionalment ha treballat al sector de l’hosteleria. És militant de l’agrupació socialista de Vila-seca des de fa 18 anys.   

En les seves primeres declaracions com a candidat a l’alcaldia Ivan Navarro ha subratllat que “els i les socialistes volem una Vila-seca socialment cohesionada, on tots i totes tinguem veu a l’hora d’aportar el nostre granet de sorra en l’empeny constant de fer un municipi millor, haguem nascut o no a Vila-seca. Després de tots aquests anys de Govern monocolor del senyor Poblet la nostra opció de canvi real vol fomentar la transparència i la participació ciutadana en la gestió municipal, els serveis socials, l’ocupació i erradicar la pobresa, la marginació i l’atur del nostre estimat poble.”

Ivan Navarro ha posat de relleu que “la candidatura socialista representa en aquestes eleccions la centralitat política, la única capaç de parlar amb tothom i de sumar en positiu pensant en l’interès general dels vilasecans i vilasecanes, des dels valors necessaris de renovació i progrés.”

Finalment, Navarro s’ha compromès a “dur a terme una campanya en positiu, a peu de carrer i mirant a la cara dels nostres veïns. Farem una campanya en positiu, sense insults ni desqualificacions, directament adreçada a la ciutadania per donar-los a conèixer les nostres propostes en matèria de reactivació econòmica i foment de la transparència i la participació ciutadana. Per a nosaltres, per a mi com a alcaldable, cap veu que sumi en positiu a Vila-seva, vingui d’on vingui, ha de ser menyspreada”, ha emfatitzat l’alcaldable socialista.   

UNS 6.000 PARES TARRAGONINS ES BENEFICIARAN DE L’AMPLIACIÓ DEL PERMÍS DE PATERNITAT DE CINC A VUIT SETMANES

L’ampliació del permís de paternitat de cinc a vuit setmanes, que entrarà en vigor aquest primer d’abril, beneficiarà a uns 6.000 pares de les comarques tarragonines aquest 2019, segons estimacions del grup socialista fetes públiques avui per Maria Jesús Sequera, membre de la comissió executiva del PSC del Camp de Tarragona.

En concret, el decret aprovat divendres passat pel Govern permetrà que els pares disposin d’un permís remunerat de vuit setmanes aquest 2019 que s’anirà ampliant i arribarà a les 16 setmanes al 2021, segons ha explicat Maria Jesús Sequera.

“Tal com sempre hem defensat els i les socialistes l’ampliació del permís de paternitat és i continuarà sent una prioritat del Govern. Així, l’ampliació del permís a vuit setmanes aprovat ara, augmentarà fins a les 12 setmanes el 2020 i a les 16 setmanes el 2021, quan assolirem la equiparació total amb el permís de maternitat el que serà, sens dubte, un pas de gegant en matèria d’igualtat.”

Aquest permís, intransferible i pagat al 100%, situa al nostre país al capdavant d’Europa en aquesta prestació. Segons les estimacions del grup socialista al Congrés aquesta ampliació suposarà una inversió total d’entre 250 a 300 milions d’euros per als beneficiaris d’aquesta prestació de paternitat al conjunt d’Espanya.

Maria Jesús Sequera ha recordat que “durant els passats anys de Govern del PP hem patit tant a les comarques tarragonines, com al conjunt del país, un retrocés tant dels permisos de maternitat com dels permisos de paternitat. Parlem d’una davallada quantificada del 47% de les prestacions per maternitat, des de 2011 fins a principis de 2017, i del 22% dels permisos de paternitat. També en aquest camp, com en tants altres sobretot en matèria de polítiques socials, durant els anys de poder de Rajoy vam anar com els crancs, cap enrere.”

“I això és el que ens jugarem a les urnes d’aquí a un mes: o bé anem endavant, des del diàleg en positiu que facilita el progrés, amb un Govern socialista liderat per Pedro Sànchez o bé entrem en un període de regressió amb un tripartit de dretes format per PP-Ciudadanos-Vox. Tan sols cal pensar que podria arribar a fer algú de Vox liderant un eventual “ministeri de la família”...”

En canvi, segons la portaveu socialista, “amb aquesta extensió progressiva del permís de paternitat continuarem corregint un dèficit que ens vam trobar heretat del Govern del PP ja des dels temps d’Aznar, que parlava molt de família, sí, però que només oferia un permís de paternitat de tres dies laborals”, ha conclòs Maria Jesús Sequera.

EL PSC DENUNCIA QUE 12.656 UNIVERSITARIS TARRAGONINS ES PODRÍEN QUEDAR SENSE BECA PEL REBUIG DEL PDeCAT I ERC ALS PRESSUPOSTOS

El diputat del PSC al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha denunciat avui que “el rebuig d’ERC, PDeCAT, Ciutadans i PP als pressupostos socials del canvi del Govern de Pedro Sànchez suposarà que 12.656 estudiants universitaris de les comarques tarragonines, que podrien haver accedit a una beca, es quedin sense les ajudes públiques necessàries per pagar els seus estudis.”

En concret, segons ha detallat el diputat tarragoní, en els pressupostos hi havia una partida de 8.236.200 euros destinada, precisament, a pagar les beques dels estudiants universitaris tarragonins (més de 77 milions d’euros en el conjunt de Catalunya). “Doncs bé, el rebuig del PDeCAT i ERC a tramitar (no dic aprovar, dic que ni tan sols han permès que es poguessin tramitar!) els pressupostos socials del Govern socialista ha comportat que, ara mateix, aquests milers d’estudiants tarragonins s’hagin quedat sense beca. I quina explicació han donat? Ninguna, més enllà del mantra habitual “referèndum”, “referèndum”.

Segons ha remarcat Carles Castillo, “el súmmum” d’aquesta decisió absolutament incomprensible pels mateixos independentistes ha arribat quan, una setmana després de tombar els pressupostos amb PP i Ciutadans, el secretari d’universitats de la Generalitat reconegués que el Govern de Junts per Catalunya i ERC no pensa rebaixar les taxes universitàries un 30%, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya.

“Ens trobem davant del cas paradoxal que el Govern independentista incompleix un mandat democràtic del Parlament que és, a més, un clam unànime de tota la comunitat universitària. I quina és l’excusa que donen? Que per rebaixar les taxes universitàries es necessitarien 60 milions d’euros que la Generalitat no té. I ho diuen una setmana després d’haver rebutjat uns pressupostos que contemplaven un augment de 2.200 milions d’euros per Catalunya dels quals 1.600 gestionats directament per la Generalitat! De vergonya aliena, sincerament...”

Carles Castillo ha reiterat el compromís del PSC amb aquesta rebaixa d’aquest 30% de les taxes universitàries. “Cal recordar que els Governs de Mas i Puigdemont, unilateralment, van aprovar aquests increments de fins al 30% de les taxes universitàries el que va suposar un autèntic torpede contra els fills de les classes populars i treballadores d’aquest país que, lògicament, no poden afrontar aquests increments desmesurats dels preus dels estudis universitaris, una realitat que els socialistes sempre hem denunciat.”

En aquest sentit ha manifestat que “els socialistes creiem que l’educació superior no ha de ser un privilegi només accessible a aquells que s’ho puguin pagar. És increïble que el Govern Torra mantingui una taxes universitàries tan abusives i, al mateix temps, ERC i PDeCAT votin en contra que Catalunya obtingui més recursos. Repeteixo, és incomprensible pels mateixos independentistes. Sembla realment que han renunciat a fer política real pensant en les persones obsessionats com estan per la paraula totèmica “referèndum”, ha reblat Carles Castillo. 

Davant d’aquesta realitat el PSC reitera la seva aposta per una universitat pública, de qualitat i per a tothom, que sigui un baluard a la progressiva privatització dels serveis públics que ha introduït la dreta amb el suport o el silenci còmplice d’estranys companys de viatge. “Aquests preus abusius de les taxes universitàries són un impediment a la generalització de l’educació superior i implica una discriminació directe per als estudiants de les famílies de les classes populars i treballadores que no poden accedir a la universitat, també aquí a les comarques tarragonines”, ha conclòs Carles Castillo.

EL PSC DE MONTBLANC EXIGEIX A JOSEP ANDREU QUE EXPLIQUI COM ÉS QUE ELS DIPUTATS D’ERC HAN TOMBAT UNA PARTIDA DE 15,3 MILIONS D’EUROS PER A L’A-27

“Durant anys hem escoltat a Josep Andreu “exigir” celeritat en les obres de construcció de l’A-27, ha impulsat mobilitzacions, ha fet declaracions grandiloqüents, s’han convocat actes de protesta, etc. I què ens trobem ara? Que els diputats d’ERC al Congrés han tombat, juntament amb el PP i Ciudadanos, que es poguessin tramitar els pressupostos generals de l’Estat que incloïen, precisament, una partida de 15.3 milions d’euros per construir el tram variant de Valls-Montblanc de l’A-27”, així ho ha denunciat públicament avui el portaveu del PSC a Montblanc, Juanma Cabello.

En aquest sentit, l’alcaldable socialista ha exigit a l’alcalde Pep Andreu “que defensi els interessos de Montblanc i que actuï com a alcalde de la vila, i no només com a dirigent d’ERC. Com pot justificar el rebuig d’ERC als pressupostos socials quan durant anys ha defensat l’acceleració de les obres i la necessitat de noves inversions? I ara, quan aquestes arriben, què? Doncs els diputats d’ERC al Congrés voten en contra. Té alguna cosa a dir l’actual alcalde de Montblanc d’aquest rebuig absolutament incomprensible?”, s’ha preguntat Juanma Cabello.

“Però és que no només ens referim a l’A-27. Amb el vot contrari dels independentistes als pressupostos, sumats als del PP i Ciudadanos, hi haurà pensionistes de Montblanc que hauran de seguir pagant-se els medicaments que necessiten, estudiants universitaris montblanquins que es quedaran sense una beca, famílies de la nostra vida amb familiars en situació de dependència que hauran de continuar esperant... El rebuig intransigent de l’independentisme als pressupostos del canvi, que revertien les retallades del PP, també té una traducció aquí a Montblanc, a peu de carrer, en la vida diària de molts montblanquins i montblanquines”, ha lamentat el portaveu del PSC.     

Segons ha destacat Juanma Cabello, “s’han negat a parlar, així de clar, perquè no és que hagin votat “no” després de negociar els pressupostos políticament, és que s’han negat a tramitar-los. S’han negat a fer política, senzillament. Es neguen a dialogar i subordinen qualsevol acció de millora real de la vida real de la gent per la paraula màgica i totèmica “referèndum”. I aquells que, com el senyor Andreu, s’han passat anys “exigint” inversions, quan aquestes arriben i depenen dels vots d’ERC, els seus diputats voten alegrement en contra i ens sacsegen una enorme bandera estelada davant la cara per intentar fugir d’estudi... Doncs no, els veïns de Montblanc mereixem una resposta.”

L’alcaldable del PSC ha defensat l’arribada quan més aviat millor de l’autovia fins a Montblanc. Pels socialistes de Montblanc es tracta de donar satisfacció a una reivindicació unànime de la ciutadania del municipi, tant pel que fa a la millora de la seva mobilitat diària com pel que fa a la seguretat i la reducció d’accidents ja que la via actual registra una alta sinistralitat.

Finalment l’alcaldable socialista ha presentat la candidatura del PSC que liderarà ell mateix com “l’opció del canvi real. Som el canvi d’un model personalista esgotat que, per posar només un exemple, demana accelerar obres i inversions i després no diu res, roman callat, quan els seus diputats al Congrés tomben pressupostos que incloïen més de 15 milions d’euros, precisament, per accelerar aquestes treballs de construcció de l’A-27. Estic convençut que aquesta onada de canvi anirà a més i es manifestarà plenament a les urnes el proper 26 de maig”, ha reblat.

JOAN RUIZ: “VOTARAN PDeCAT I ERC EN CONTRA DE QUÈ 124.635 PENSIONISTES TARRAGONINS DEIXIN D’HAVER-SE DE PAGAR ELS MEDICAMENTS QUE NECESSITEN?”

“Ha arribat l’hora de la veritat i s’ha acabat el temps de les excuses. Els diputats d’ERC i del PDeCAT han de decidir aquesta setmana si voten a favor de què Catalunya guanyi recursos per incrementar pensions, dependència, beques, lluita contra la pobresa infantil o contra la violència masclista o bé se sumen al front del “no” als pressupostos socials amb PP, Ciudadanos i Vox. No hi ha volta de fulla”, així ho ha resumit el diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz, que ha reiterat la seva convicció de què “Tarragona vol que s’aprovin els pressupostos socials del canvi.”

“Emplaço directament als diputats d’ERC i del PDeCAT al Congrés per Tarragona. Votareu en contra de què 124.635 pensionistes de les nostres comarques deixin d’haver-se de pagar els medicaments que necessiten per culpa del copagament que va introduir l’anterior Govern del PP? Sí o no?”

Joan Ruiz ha recordat que tant ERC com el PDeCAT van denunciar el seu moment el copagament farmacèutic que va aprovar el Govern de Rajoy i van afirmar per activa i per passiva que farien “tot el possible” per eradicar aquesta mesura anti-social tan injusta. “I ara que poden fer-ho aprovant els pressupostos socials de Pedro Sánchez es tiraran enrere amb excuses que no tenen res a veure amb els pressupostos? Doncs que ho expliquin primer als 124.635 pensionistes tarragonins que es veuran directament perjudicats per la seva decisió.”

El diputat socialista ha emplaçat als diputats d’ERC i del PDeCAT “a parlar amb la gent, amb els catalans i catalanes, a peu de carrer, amb els pensionistes, els estudiants, les famílies amb persones en situació de dependència, etc. Ells i elles seran els beneficiaris dels pressupostos més socials de la nostra història recent. Ells i elles seran els damnificats si un eventual “front del no” que sumaria els vots del PDeCAT i ERC amb els del PP i Ciudadanos tomba els pressupostos. Encara estan a temps de pensar en la gent, per exemple en els pensionistes de casa nostra que han de pagar-se els medicaments que necessiten, i evitar sumar així un nou error als molts que porten acumulats des de 2012.”

Finalment, el diputat tarragoní ha afirmat que l’escenari al conjunt d’Espanya cada cop és més clar: o bé tenim un Govern progressista liderat per Pedro Sànchez que defensi el diàleg i la convivència, en el marc de la Constitució i l’Estatut, o bé tindrem un executiu PP-Ciudadanos-Vox que fomentarà la crispació i l’enfrontament amb insults tal com demostra cada dia el senyor Casado.

“L’independentisme considera l’aprovació dels pressupostos com “fer-li un favor a Pedro Sánchez” o vinculant-ho a temes que no tenen res a veure amb els pressupostos, i és un error. Això ni va de fer-li un favor a ningú, va de millorar la vida diària de milions de treballadors, pensionistes, dependents, estudiants, etc. Va, en definitiva, de fer política en positiu pensant en les persones que tenen una vida real i problemes reals, i no en cap imaginari de banderes”, ha conclòs Joan Ruiz.  

EL PSC DE TORREDEMBARRA DEMANA AL MINISTRE DE FOMENT CELERITAT EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESTACIÓ FERROVIÀRIA

El cap de llista del PSC a Torredembarra a les eleccions del mes de maig, Vale Pino, ha demanat al ministre de Foment José Luis Ábalos la màxima celeritat en la construcció de la nova estació ferroviària de Torredembarra.

L’alcaldable del PSC ha pogut donar a conèixer la problemàtica que pateix Torredembarra en aquesta qüestió directament al ministre durant l’acte de presentació dels candidats socialistes a les eleccions municipals que s’ha dut a terme aquest diumenge a Tarragona.

“Cal recordar que Torredembarra és víctima manifesta dels incompliments del Govern del PP. Tots recordem com el 2014 l’executiu de Rajoy es va comprometre solemnement a construir una nova estació a Torredembarra i a dur a terme els treballs de millora i d’endreçament de les instal·lacions que es trobaven en  un estat realment molt lamentable”, ha explicat Vale Pino.

“Doncs bé, malgrat que van jurar que farien l’estació el 2014 quatre anys després, quan van quedar fora del Govern, la nova estació continuava als llimbs, perduda en algun calaix de promeses pendents del ministeri de Foment. Hem explicat tot això al ministre Ábalos i li hem demanat que la nova estació es pugui construir quan més aviat millor.”

L’alcaldable del PSC ha recordat que “l’estació no dóna servei a una petita comunitat d’usuaris sinó que és una de les que registra un major nombre de viatgers de tota la província. Segons les nostres dades fins a 30 trens diaris, en cada direcció, transiten per la nostra estació. De fet, la construcció de la nova estació és un clam pràcticament unànime de tota la ciutadania torrenca”, ha reblat.

Vale Pino també ha explicat al ministre de Foment les mobilitzacions periòdiques i permanents en defensa d’una estació digne que s’han succeït a Torredembarra en els darrers anys, inclosa una manifestació multitudinària el 2014. També ha recordat que l’estació dóna servei a molts veïns de municipis propers a Torredembarra com ara la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, la Nou, Salomó, etc.

“Si sóc elegit alcalde a les eleccions del mes de maig em deixaré la pell per aconseguir que tinguem una estació digne, dimensionada a les necessitats dels torrencs i torrenques. Torredembarra vol una estació capaç de donar servei a les necessitats reals del nostre poble. Aquesta ha estat sempre la convicció dels socialistes i això és el que sempre defensarem, al marge de si estem a l’oposició o bé tenim responsabilitats de Govern”, ha reiterat l’alcaldable del PSC.  

ANTONIO LÓPEZ, ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC AL CATLLAR PER UNANIMITAT

L’agrupació socialista del Catllar ha elegit per unanimitat Antonio López com a alcaldable del PSC a les eleccions municipals que se celebraran aquest proper mes de maig. Cal recordar que Antonio López va liderar la candidatura socialista a les darreres eleccions municipals, una candidatura que va guanyar les eleccions malgrat que després un pacte a vàries bandes amb l’únic objectiu de fer fora al PSC de l’alcaldia va forçar un canvi de Govern.

“I això és el que els veïns del Catllar haurem de decidir a les eleccions, volem quatre anys més de paràlisis i de pacte de perdedors, sense idees ni projecte pel Catllar? Aleshores que votin a qualsevol dels grups que conformen l’actual majoria –que no equip- de Govern. O bé volem reconnectar-nos amb el progrés, amb les idees i els objectius clars, amb un alcalde que treballi a peu de carrer i amb un Ajuntament que garanteixi el respecte i la convivència al poble? Aleshores, humilment, la candidatura que tindré l’honor d’encapçalar serà la llista guanyadora”, ha explicat el candidat del PSC en les seves primeres declaracions com a alcaldable.  

Antonio López ha afegit que “al Catllar tots ens coneixem i, fins i tot aquells que discrepen de nosaltres, saben que quan he estat alcalde he treballat de valent per donar solucions reals als problemes reals dels meus convilatans perquè els seus problemes són també els meus. Volem un Catllar de tots i per a tots, sense exclusions, ni divisions de cap mena. Al nostre estimat poble no sobra ningú, ans el contrari, tots som necessaris.”

L’alcaldable socialista ha recordat que en aquests darrers tres anys de Govern dels perdedors el Catllar ha hagut de patir la paràlisis d’una majoria de Govern que ha actuat per inèrcia, sense lideratges ni projecte “ja que l’únic projecte que els va unir va ser fer fora del Govern al partit que havia guanyat les eleccions. Tres anys, doncs, perduts per Catllar. No ens podem permetre quatre anys més de paràlisis perquè ja hem perdut el tren del progrés una vegada i entrar en un nou període d’inestabilitat seria letal per al nostre poble. No, ara cal canviar per millorar i això és el que representem nosaltres.”

Pel que fa a la candidatura que el PSC presentarà a les eleccions, Antonio López ha assegurat que s’està treballant per consolidar un equip de persones compromeses i molt vinculades al Catllar, i amb molta capacitat i ganes de treballar per convertir el poble en un dels referents del Camp de Tarragona pel que fa al nivell de qualitat de vida dels seus habitants.

A les eleccions de 2015 el PSC va obtenir el 30% dels vots al Catllar, a quasi 10 punts i amb el doble de regidors que la segona força política.

EL PROBLEMA TORRA

“Estem en una República declarada però que no s’ha fet efectiva”, paraules d’aquest mateix dijous del president de la Generalitat, senyor Quim Torra. Quan les he escoltat he recordat la cita de Gaziel, referides precisament als fets d’octubre del 34 (quantes analogies podríem fer!), quan el genial periodista català assenyalava que “no hi ha res més trist que veure a algú que es vol autoenganyar i s’anima a anar directe al precipici amb la seguretat d’un somnàmbul.”

Anem a veure, “una República declarada però que no s’ha fet efectiva”, què vol dir això? Res. No vol dir res, literalment res. Parla el senyor president “d’aprofitar les eines republicanes que tenim, com el Consell de la República.” Què el Consell aquest? Res. Bé, si és quelcom, és una placa que han posat a la residència del senyor Puigdemont a Waterloo. “Consell de la República”, una placa.

A on van amb aquesta distorsió de la realitat, amb aquest doble llenguatge, amb aquesta obsessió per jugar amb les paraules i els conceptes fins a límits realment orwelians per generar expectatives impossibles que acaben sempre amb la frustració dels seus mateixos partidaris? Pitjor encara, cap a on arrosseguen a Catalunya amb aquesta dèria d’inventar-se realitats i majories que senzillament no existeixen?

I sé que hi haurà gent de bona fe, dels que creuen en la veritat única i vertadera, que m’estarà maleint per això que acabo de dir. Però és que ja és l’hora d’afrontar la realitat objectiva, condició sine qua non per poder transformar-la, abans que tot acabi en desastre!

No hi havia cap pla secret de 18 mesos d’on sortien “estructures d’Estat” i reconeixements internacionals com conillets del barret de copa del màgic Andreu, ni hi ha cap “majoria republicana del 80%”, ni cap Estat del món condemna Espanya com una tirania antidemocràtica, ni tan sols deixen entrar al senyor Puigdemont al Parlament europeu, etc. La veritat és que han actuat amb una gran irresponsabilitat i una frivolitat invencible, i el que és pitjor, es continua actuant així! Sacsejant la matraca de “la necessària intervenció internacional”, una intervenció que no s’ha produït, no es produeix, ni es produirà (com sabem tots, també el senyor Torra i els CDR).

Ja n’hi ha prou de tanta radicalitat insensata i d’agitar el carrer i els talls de carreteres... senyor Torra, vostè és el president de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la Constitució i l’Estatut (i no de cap ens imaginari), disposa d’un pressupost superior als 40.000 milions d’euros, d’un cos de funcionaris de quasi 250.000 professionals i de més de 16.600 agents dels Mossos d’Esquadra. Alguna coseta es deu poder fer amb això, dic jo... Si té alguna idea per contribuir a la millora del benestar dels catalans i catalanes apliqui-la ja, en cas contrari -si el que es tracta és de continuar amb aquesta tendència lamentable d’inventar-se institucions inexistents com si fossin bombolles de sabó- plegui i deixi pas a algú que vulgui treballar de veritat per afavorir el progrés del país (del país real).       

A tots vosaltres, al poble de Catalunya. Això té solució. Som una gran país que ha estat capaç de fer coses molt importants en aquests darrers 40 anys, com per exemple desenvolupar un dels millors sistemes de salut pública del món. A Catalunya no sobra ningú, al contrari, tots som necessaris per tornar a connectar-nos amb el progrés social que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Els socialistes, el PSC, volem una Catalunya unida entorn d’aquests ideals per assolir el millor sistema de benestar social d’Europa i no seguir aprofundint en la divisió entorn de dos blocs irreconciliables (estimulada per l’independentisme, sí, però també per Ciudadanos i el PP) que és la ruïna de Catalunya. De tots.

Ara tenim una oportunitat, la que garanteix el Govern del canvi de Pedro Sánchez, amb la mà estesa sempre per dialogar i amb la convicció que mai (mai!) hem de posar en risc la imprescindible convivència entre catalans. Tots sabem, fins i tot el senyor Torra, quina és l’alternativa a aquest Govern progressista: la que han conformat el trio PP-Ciudadanos-Vox a Andalusia. I tots sabem què passaria si algun dia hi ha un executiu d’aquestes característiques a Madrid i a Barcelona continuen el senyor Torra i els CDR instal·lats a la Plaça de Sant Jaume...

Evitem aquest escenari tan poc estimulant ara que encara hi som a temps. Dividir Catalunya entre “bons” i “dolents” és la ruïna del país. Nosaltres, els socialistes, el PSC de Miquel Iceta, representem l’opció de la reconciliació, la transversal, la que buscar el prestigi, el progrés i l’autoestima del país. Això és el que hem de recuperar.

Perquè ara és l’hora, realment. L’hora dels moderats que s’estimen el país real, des de la sensatesa i el respecte, i no la d’aquells que ens han demanat “resistir amb els cossos al carrer” just el dia abans de marxar a l’estranger amagats al seient de darrere d’un cotxe.       

A SERVIR CAFÈS UNA ALTRA VEGADA?

Com una guillotina. En forma de retallades... així és com ens va caure al damunt la crisi als joves d’aquest país. Tots sabem quina va ser la recepta de la dreta (econòmica i política) a partir del 2011: baixada dels sous dels treballadors, regressió de drets i condicions laborals, laminació de les prestacions socials i expulsió dels joves. A l’atur o a l’estranger. Com va dir un alt càrrec de la Generalitat d’Artur Mas: “els joves haurien d’anar a Londres a servir cafès” (sí, sí, tal com sona). Afirmació vergonyosa que ja va ser inspiradora d’un primer article en què que ja denunciava aquesta situació .

Si no podem treballar haurem d’aprofitar per millorar la nostra formació, universitària o de formació professional. Doncs tampoc! No? Per què? Doncs perquè en aquests anys els Governs del PP i de CiU van incrementar els preus de les matrícules i estudis universitaris i de FP fins a un 30% en alguns casos! (com molt bé saben, per exemple, els 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili). Resultat: molts estudiants van haver d’abandonar o ajornar els seus estudis per anar, realment, a servir cafès (però no a Londres, sinó a les nostres costes. I no amb un salari digne, sinó en precari i treballant només amb caràcter temporal). Així durant els anys dels presidents Mas, Puigdemont i ara, Torra. I que va fer ERC quan va entrar al Govern? Va revertir aquests exponencials augments dels preus dels estudis universitaris? No. I la CUP quan va aprovar els darrers pressupostos del Govern Puigdemont? No. No van fer res. Ni tan sols simbòlicament. Tot quedava ocult darrere la gran paraula màgica de: referèndum, referèndum...

Doncs bé, ara els joves d’aquest país tenim l’oportunitat de fer justícia social i de revertir aquestes retallades que condemnaven al jovent a servir cafès. Podem fer-ho gràcies als pressupostos que ha presentat el Govern socialista i del canvi del president Pedro Sánchez. I no parlo de literatura, ni de promeses que s’emporta el vent, no, sinó de partides pressupostàries concretes. Que augmenten. També aquí a Tarragona. De partides com la inversió social de més de 77  milions d’euros en beques que beneficiarien 8.236 estudiants de les nostres comarques. Persones que tenen una vida real i que es mereixen un futur. Una oportunitat de viure amb dignitat material, en definitiva.

Podem rebutjar uns pressupostos que impliquen, per exemple, aquest gran increment en beques d’estudi, ajudes per material escoles o beques de menjador? D’acord amb el sentit comú: no. D’acord amb la “lògica” del PDeCAT-ERC: sí/potser sí.   

Imagina, amable lector, que tens l’oportunitat, posem per cas, d’obtenir 400 euros addicionals als teus ingressos mensuals en el marc d’una economia familiar. Qui seria l’insensat que votaria en contra de poder aconseguir més guanys i més recursos? Ningú. Ningú, tret clar, d’aquells que diguessin que “això no va de beques o de pensions” sinó que va de negociacions bilaterals per negociar un presumpte referèndum de secessió o d’exigències a un president democràtic per tal que pressioni a un jutge en el marc d’un judici que ni tal sols ha començat.

S’entén, oi? Doncs aquesta és la fascinant teoria que defensen avui dia el senyor Puigdemont i els seus seguidors per tombar els pressupostos socials i donar així l’alegria de l’any al trio Vox-PP-Ciudadanos que ja deuen tenir preparada l’ampolla de xampany – i no cava- a la nevera.

Però què podem esperar de racional quan llegim avui mateix que el senyor Puigdemont ha denunciat a la Mesa del Parlament (amb majoria independentista i president d’ERC) al Tribunal Constitucional per prendre “decisions arbitràries”? O sigui, el senyor Puigdemont denuncia als seus mateixos socis independentistes (fet, ja de per si, insòlit). I a qui? Doncs al Tribunal Constitucional que segons el mateix Puigdemont és un òrgan “anti-democràtic” i repressiu. O sigui, denuncies “als teus” davant la justícia “de l’Estat enemic”. És que ja no s’entén res de res... 

En nom, no ja del socialisme democràtic català, sinó dels estudiants d’aquest país exigim als grups independentistes que es deixen de romanços, de buscar excuses o de forçar la imaginació demanant “negociadors internacionals”. Ras i curt: aquests són uns magnífics pressupostos per a Catalunya i per als nostres joves. Tombar-los per qüestions que no tenen res a veure amb els pressupostos seria un nou i espectacular error que sumarien al llarguíssim llistat de pífies que porten acumulades des de 2012; a banda de donar una gran alegria a l’extrema dreta. No es tornin a equivocar, si us plau, i votin sí als pressupostos. Tenen 8.236 raons a Tarragona, sense anar més lluny.

“LLAVORS QUIN PROBLEMA HI HA?”

M’ho preguntava ahir mateix un conegut pel carrer: “però escolta, això dels pressupostos realment de què va?”. “Doncs va de la teva vida”, vaig respondre. Va de què tinguis assegurada una bona assistència sanitària, de què els teus fills puguin accedir a una educació pública i de qualitat, que el teu pare tingui una pensió de jubilació més alta i que tu mateix puguis treballar en condicions dignes, amb salaris justos i amb la seguretat de què estaràs socialment cobert si perds la teva feina o treballes en condicions precàries. Ras i curt: van de democràcia, justícia social i dignitat humana.

Era un home intel·ligent. “Ja ho entenc”, em va respondre. “Llavors quin problema hi ha?”, bona pregunta. I adient. Aquests pressupostos augmenten en més d’un 50% les inversions a Catalunya i disparen les inversions (a mi no m’agrada parlar de despesa sinó d’inversions) socials. Aleshores quin problema hi ha? Tenint en compte el que deia (augment de les inversions a Catalunya i augment de les inversions socials) era, fins i tot, previsible el rebuig frontal de PP, Ciudadanos i Vox. Augmentar les inversions en educació, sanitat, dependència, pensions o lluita contra la violència de gènere? Va de retro! Aquest Pedro Sànchez...Quines idees que té! (deuen pensar des del nou govern de la Junta).

Sí, sí, previsible la reacció del bloc de la dreta... però que ERC i PDeCAT, que cada dia sacsegen el mantra que la Generalitat no té diners, votin en contra d’un augment de les inversions socials que, precisament, serien majoritàriament gestionades per la Generalitat, que és qui té les competències en educació i sanitat, és totalment incomprensible. De fet, és una contradicció com una casa de pagès. “Llavors quin problema hi ha?” Doncs el problema és que per a alguns això no va d’inversions socials (ni de pensions, ni d’eradicar el copagament farmacèutic, ni d’augmentar les beques, ni de les partides per dependència, ni de combatre la pobresa infantil, etc.). No, per ells això va de donar-li una puntada de peu a la Constitució i a l’Estatut i de negociar un referèndum per la secessió “amb observadors internacionals independents”. O sigui, va de tot menys dels pressupostos.

I això és realment el que han de decidir els diputats del PDeCAT i d’ERC, també els de Tarragona. Vostès volen augmentar les inversions a Catalunya i garantir un Estat del benestar fort i solvent que garanteixi la dignitat de les persones? Aleshores votaran sí als pressupostos. O bé volen seguir amb la matraca de la “necessària intervenció internacional” i de demanar-li, en una democràcia, a un president del Govern que li digui el que ha de fer a un jutge? Aleshores votaran no, que és el que faran el PP i Ciudadanos (i el que Vox ha anunciat que faria si tingués diputats al Congrés).

Els i les socialistes no tenim ni una màcula de dubte. Sí als pressupostos socials del Govern de Pedro Sànchez! Sí al diàleg i a la convivència! Sí al progrés i sí també a Tarragona! Perquè aquests pressupostos també incorporen inversions molt importants per casa nostra, com l’autovia Tarragona-Montblanc, el Corredor del Mediterrani o les destinades al port de Tarragona i l’aeroport de Reus.

“Llavors quin problema hi ha?” Doncs el sol fet que aquells que juren i perjuren “estimar-se Catalunya”, i s’autoatribueixen la potestat de parlar en exclusiva del poble català, es plantegin votar en contra d’augmentar les inversions a Catalunya en més d’un 50% ja és un problema. I greu. I un perill pel progrés del país.

Sic transit gloria mundi...