EL PSC LAMENTA LA MORT DEL REGIDOR DE CREIXELL VIRGILIO CASINO GARROTE

El PSC lamenta la mort del regidor socialista de Creixell Virgilio Casino Garrote, regidor d’aquest municipi del Tarragonès des de les eleccions municipals de 2011, que va morir ahir diumenge 17 de juliol.

La també regidora socialista de Creixell i portaveu del PSC Montse Muñoz ha lloat la trajectòria política i humana del regidor difunt. “Virgilio Casino va desenvolupar les tasques polítiques que va assumir amb un gran sentit de la responsabilitat i amb vocació de servei als veïns de Creixell però, sobretot i especialment, quan parlem de Virgilio Casino parlem d’una bona persona.”

Virgilio Casino va ser regidor de serveis de l’Ajuntament de Creixell durant l’anterior mandat municipal. També va ser conseller comarcal del PSC al Consell Comarcal del Tarragonès entre els anys 2011 i 2013.

Demà dimarts se celebrarà la missa funeral a l’església de Sant Jaume de Creixell a les 12h.  

EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC DE FALSET DÓNA PER TRENCAT L’ACORD DE GOVERN A L’AJUNTAMENT

Les dues regidores socialistes a l’Ajuntament de Falset, Maria Jesús Sánchez i Immaculada Pujol, han comunicat avui a l’alcalde del municipi que el grup socialista dóna per trencat l’acord de Govern assolit a l’inici del mandat amb el grup Independents per Falset i que, per tant, les regidores socialistes deixen les responsabilitats que tenien assignades al cartipàs municipal.

Segons ha explicat la portaveu socialista Maria Jesús Sánchez, “el motiu principal que ens ha portat a prendre aquesta decisió ha estat la pèrdua de la confiança política amb l’alcalde i la manca de transparència que, a parer del grup socialista, s’ha vingut mantenint tot i les reiterades demandes que hem fet per redreçar aquesta situació.”

La regidora socialista ha afegit que “aquests darrers dies s’han produït problemes en el subministrament de l’aigua potable provinent de la xarxa de Sant Gregori. Des del primer moment vàrem demanar a l’alcalde que alertés la població del risc d’emprar l’aigua per beure o preparar aliments davant del risc de la possible presència d’elements plaguicides a la xarxa de distribució de l’aigua. Sempre hem entès que més val prevenir que curar. Tot i això, i de les gestions que hem fet amb el servei de protecció de la salut al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, l’alcalde va decidir no informar la ciutadania i esperar-se al resultat de les proves analítiques.”

“No podem ni volem ser còmplices d’aquesta política d’opacitat que pot afectar la salut de les persones i per això hem decidit sortir del Govern. Des del primer dia hem defensat que cal posar en pràctica una comunicació directe i transparent amb la ciutadania de Falset. No hem canviat d’opinió, seguim on érem, en la defensa dels interessos generals dels veïns de Falset.”

Ambdues regidores socialistes s’han compromès a continuar treballant pel poble des de l’oposició. “Farem una oposició constructiva, fugint de les polèmiques estèrils però ferma en la defensa del que entenem que és el projecte polític que desitgem: un Falset de progrés on l’avenç general no deixi cap ciutadà enrere, sense els recursos necessaris per poder viure amb la dignitat material que es mereix.”   

El grup socialista ha manifestat avui per carta la seva renuncia a les àrees assignades en el cartipàs municipal i la seva sortida del Govern municipal.

CARLES CASTILLO: “DEMANAREM A LA GENERALITAT QUE EL PROGRAMA PILOT DE PLANIFICACIÓ DE L’ACCÉS PÚBLIC ALS DESFIBRIL.LADORS S’INICIÏ AL CAMP DE TARRAGONA”

El diputat socialista per Tarragona, Carles Castillo, ha anunciat aquest dijous que el grup socialista presentarà una proposta de resolució al Parlament en què s’instarà a la Generalitat a iniciar el programa de planificació de l’accés públic als desfibril·ladors externs automàtics a la regió sanitària del Camp de Tarragona.

Segons ha explicat el diputat del PSC, “van ser els Governs de progrés els que van iniciar i promoure la instal·lació de desfibril·ladors a llocs públics, fora de l’àmbit sanitari, que registraven un gran aforament o concentració de persones. Ara bé, segons estudis del mateix Departament de Salut, el desplegament posterior de desfibril·ladors no sembla respondre a una planificació d’acord amb criteris epidemiològics.”

“El mateix informe aconsella la implementació d’un programa formal d’accés públic als desfibril·ladors automàtics externs que posi la seva atenció en aquells llocs on les taxes d’aturades cardíaques siguin elevades. Els socialistes creiem que cal impulsar aquest programa integral i que, donat que el Departament de Salut inicia sempre proves pilot per avaluar el seu funcionament abans d’implementar-lo al conjunt del país, s’hauria de començar per la regió sanitària del Camp de Tarragona.”

Cal recordar que els desfibril·ladors són uns dispositius mèdics que permeten identificar sense errades les arítmies que requereixen desfibril·lació i administrar la descàrrega elèctrica adequada a les persones que pateixin una aturada cardíaca. Aquests aparells han de ser manipulats per persones formades i entrenades i sota la responsabilitat de professionals mèdics.

Carles Castillo ha assenyalat que “la presència i servei d’aquests desfibril·ladors en espais públics d’alta concentració de persones ha permès augmentar de manera notable les possibilitats de supervivència de les persones que pateixen un infart.”        

Estimacions del grup socialista apunten que aproximadament un 6% del conjunt d’habitants de la demarcació de Tarragona majors de 64 anys han patit un infart mentre que un 5% ha sofert una aturada cardíaca greu. “Estem parlant d’un tema essencial ja que es tracta de la vida de les persones i, per tant, creiem que no podem perdre el temps ja que per cada minut de retard en la desfibril·lació un cop iniciada l’aturada cardíaca les possibilitats de supervivència es redueixen”, ha explicat el diputat tarragoní.  

GENERACIÓ PERDUDA?

“Tinc por. He estudiat una carrera universitària, he dut a terme estudis de postgrau, tinc un bon nivell d’anglès, he fet cursos a l’estranger i he treballat durant uns mesos, amb contracte de treball, a Noruega. Malgrat tot això, i ja superats els 30 anys, no trobo cap feina mínimament qualificada que em permeti encetar un projecte de vida autònom. Ara mateix treballo per a una empresa de serveis temporals amb contractes per obra que, com a molt, duren un parell de mesos. Després estic a l’espera que em tornin a trucar d’algun lloc. Quan miro el futur immediat una sensació de neguit i d’angoixa s’apoderen de mi. La veritat és que tinc por.”

Aquests paraules, que he trobat en un xat d’Internet on escriu majoritàriament la gent jove, reflexen a la perfecció, millor que qualsevol estudi sociològic, la realitat que estan patint els joves del nostre país condemnats a patir els efectes devastadors combinats de la crisi econòmica i de les retallades dels Governs del PP i de CDC-ERC. Alguns analistes parlen, fins i tot, d’una generació perduda.

Els socialistes ens neguem a acceptar aquesta realitat tan injusta. Amb una taxa d’atur juvenil superior al 50% i amb molts joves pensant en marxar a l’estranger a guanyar-se la vida (més de 3.000 joves de les comarques tarragonines han hagut d’emprendre el camí de l’exili laboral durant aquests darrers quatre anys), amb els preus universitaris i de formació professionals pels núvols a més, molts dels nostres joves s’han trobat en un carreró sense sortida.

Fins aquí el diagnòstic. I les respostes? No hi ha solucions màgiques però si que podem impulsar mesures concretes i practiques que estiguin a l’alçada dels problemes dels joves i de les seves necessitats. I podem fer-ho aquí i ara. Els joves necessiten, sobretot, trobar feina i poder iniciar així una vida autònoma.   

Per això els socialistes hem defensat, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats, aprovar un pla de xoc contra l’atur juvenil per garantir a tots els joves que en un termini màxim de quatre mesos després de la finalització dels seus estudis han de rebre des dels serveis públics d’ocupació una oferta laboral, unes pràctiques adequades al seu nivell formatiu i una orientació laboral adaptada al seu perfil i a les seves necessitats reals.

Així mateix hem d’establir mecanismes per acabar amb la mala dinàmica que representa la proliferació de contractes temporals que generen precarietat. Hem de recuperar el programa ERASMUS (amb el seu programa de màxims) i totes les beques adreçades als joves que suposin un impuls a la mobilitat europea. Necessitem crear una oficina de mobilitat laboral que faciliti el retorn dels joves que han hagut de marxar per la falta de perspectives de treball al nostre país.

El que és intolerable és que demà haguem de tornar a llegir situacions com les que exposava a l’inici de l’article. No és just, ni moralment legítim. Tampoc podem esperar l’arribada d’Ítaques mítiques per donar una solució real als problemes reals que tenen els joves d’aquest país. Com a societat hem de ser capaços de donar una resposta eficaç a aquesta generació de joves que és la més ben formada i més ben preparada de la nostra història. Generació perduda? Ni parlar-ne! Aquesta almenys és la convicció autèntica dels socialistes.   

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE MILLORI ELS SERVEIS ASSISTENCIALS A LES PERSONES AMB TRANSTORNS DE SALUT MENTAL DEL CAMP DE TARRAGONA

El grup socialista de les comarques tarragonines al Parlament ha demanat avui a la Generalitat que millori els serveis assistencials adreçats a les persones amb trastorns de salut mental de les comarques tarragonines. El grup socialista alerta que els darrers informes i enquestes de Salut assenyalen que els indicadors corresponents a la regió sanitària del Camp de Tarragona estan per sota de la mitjana catalana.

En concret, els diputats Carles Castillo i Rosa Maria Ibarra demanen al Govern que redueixi els temps d’espera per a ser atesos als centres de salut mental –en especial en el cas dels infants i dels joves que són els col·lectius de població atesa que més creix al Camp de Tarragona-, i que millori la distribució territorial dels serveis al conjunt del territori.

Carles Castillo ha explicat que “el nostre grup parlamentari ha rebut moltes queixes i reivindicacions de ciutadans que pateixen aquests trastorns i dels seus familiars i creiem que és la nostra obligació exigir al Govern que aquestes persones tinguin els serveis i prestacions que es mereixen així com una atenció el màxim de diligent possible.”

Ambdós diputats han recordat que el grup socialista al Parlament ha presentat diverses propostes de resolució durant l’anterior legislatura demanant precisament la millora de les polítiques adreçades al tractament de la Salut Mental, així com també de la prevenció de suïcidis.

“Els socialistes sempre hem defensat que cal lluitar contra l’exclusió social, la discriminació i els efectes devastadors en forma de retallades a serveis i prestacions que han patit i pateixen les persones amb trastorns de salut mental. No pot ser que s’hagin denunciat públicament impagaments i que es penalitzi a aquest col·lectiu de ciutadans amb retallades de recursos humans, tècnics i econòmics. En aquesta matèria les retallades no valen, ni un sol cèntim d’euro menys en un tema tan essencial!”, ha emfatitzat la diputada socialista Rosa Maria Ibarra.

Ambdós diputats han reconegut i posat de relleu la gran tasca que fan les entitats que treballen per preservar i ampliar els avenços dels drets de les persones amb trastorns de salut mental.

“Des del PSC hem demanat també a la Generalitat en diverses ocasions que desplegui un nou model de prestació de serveis d’habitatge així com un nou model d’inserció laboral que sigui més eficaç i garantista pel que fa als resultats. Tots els ciutadans, tots, han de tenir accés als mateixos drets i les mateixes oportunitats, aquesta és la nostra convicció política i moral.”

Cal tenir en compte que durant els darrers anys, com a conseqüència també de l’impacte devastador de la crisi econòmica, el risc de patir trastorn mental s’ha accentuat. Les darreres dades fetes públiques assenyalen que dos de cada cinc casos d’incapacitat són degut a trastorns mentals i que un terç de la demanda sanitària actual a Catalunya està relacionada amb la salut mental.       

EL PSC DEMANARÀ EL MANTENIMENT DELS LLOCS DE TREBALL DE LA PLANTA DE BIC GRAPHIC DE TARRAGONA AL PARLAMENT EUROPEU

L’eurodiputat socialista Javi López portarà el manteniment dels llocs de treball de Bic Graphic Tarragona al Parlament Europeu. Javi López, que és membre de la comissió d’ocupació i afers socials del Parlament, demanarà també una reunió amb els representants de l’empresa a fi i efecte de transmetre’ls el suport del grup socialista a la continuïtat de la planta tarragonina i la defensa de tots els actuals llocs de treball.

Així s’ha donat a conèixer després de la reunió mantinguda entre representants el comitè d’empresa, l’eurodiputat socialista i la diputada socialista al Parlament de Catalunya Rosa Maria Ibarra.  

Segons ha emfatitzat Javi López, “estem parlant d’uns 400 llocs de treball. La nostra principal preocupació i objectiu és mantenir els llocs de treball. En aquest sentit, m’he compromès amb els representants dels treballadors a fer tot el que estigui a les nostres mans per portar el tema a les institucions comunitàries, igual com hem fet amb el tema de Covestro.”  

Cal tenir present que la direcció internacional d’aquesta empresa dedicada a la elaboració de productes promocionals va anunciar ara fa uns mesos un canvi d’estratègia que passa per una auditoria que ha de determinar el futur de la planta instal·lada al polígon Entrevies de Tarragona.

En aquest sentit, la diputada socialista Rosa Maria Ibarra s’ha felicitat per l’aprovació la setmana passada a la Comissió d’Ocupació del Parlament d’una proposta de resolució del PSC en què es demana, precisament, la continuïtat de la planta i el manteniment dels llocs de treball així com la medicació de la Generalitat.

“Tots els esforços són pocs per assolir aquest objectiu de no perdre ni un lloc de treball. Els mateixos treballadors de l’empresa en han dit que hi ha famílies amb tots els seus membres treballant a la planta pel que, en alguns casos, parlem del manteniment d’economies familiars en sentit literal. Quants més esforços i més institucions estiguin involucrades –i agraeixo especialment el compromís de l’eurodiputat Javi López- més possibilitats hi haurà de portar la solució al bon port que tots volem”, ha explicat la diputada socialista.  

Rosa Maria Ibarra ha reiterat que “els socialistes tornem a emplaçar al Govern a impulsar un pla de reindustralització de les comarques tarragonines. Estem convençuts que la nostra demarcació té encara enormes potencials per desenvolupar. Els quasi 70.000 aturats que hi ha a les nostres comarques no poden esperar l’arribada d’Ítaques mítiques, ni poden perdre ni un minut, sinó que necessiten solucions ja. Nosaltres tornem a estendre la ma. Estem disposats a sumar en aquest consens necessari per reactivar el teixit productiu del Camp de Tarragona”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra.  

ENS CAL EL LOGIS PENEDÈS

No fa gaire temps, en una entrevista sobre el tema del Logis Penedès, el periodista em deia que feia tan de temps que es parlava d’aquest tema que quasi ja no semblava possible que algun dia es pogués tirar endavant.

I raons no li faltaven per dubtar del projecte. I és que després de vuit anys del seu naixement, després de quatre anys de l’aprovació del Pla Director urbanístic que definia les seves línies, el projecte està totalment aturat.

I això és especialment greu, tenint en compte la situació en la què es troba de fa anys la comarca del Baix Penedès. Segons les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a l’abril del 2016, la taxa d’atur d’aquesta comarca, era del 22,25%. És a dir, quasi una de cada quatre persones que podria i voldria treballar, està aturada.

Davant d’aquesta situació el Govern no pot quedar-se, o no hauria de quedar-se, aturat. Cal que busqui accions que suposin la creació d’ocupació i de reactivació econòmica a la comarca del Baix Penedès.

I no hi ha excuses possibles quan hi ha indicadors que demostren que el Logis Penedès és una actuació que pot ser determinant per impulsar l’economia i l’ocupació de la comarca. I això és el que ens deia  un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, quan afirmava que el Logis Penedès, suposaria la creació de 5.000 llocs de treball directes i 9.000 indirectes.

Però no tan sols la nostra Universitat de referència diu això, sinó que l’empresa Catalonia Trade & Investment de la Generalitat, fa unes setmanes en una  reunió que va mantenir amb agents polítics i socials de la comarca va manifestar que la sortida a la situació d’estancament econòmic i d’ocupació que viu actualment el Baix Penedès era l’activitat logística.

Si a això sumem que la majoria de terrenys on ha de situar-se aquest centre logístic ja són propietat de Cimalsa, empresa de la Generalitat, especialitzada en la promoció i la gestió de centres logístics, no s’entén que el Govern de la Generalitat no faci un pas més en aquest projecte, aprovant de manera immediata el planejament derivat.

És cert que el desenvolupament total del centre logístic necessita l’execució d’infraestructures que depenen del Govern de l’Estat, però també ho és que  amb les infraestructures existents en l’actualitat es podria tirar endavant entre un 15 i un 20% del centre logístic.

Com pot ser, doncs, que el Govern segueixi sense fer res amb el Logis Penedès, quan existeix una necessitat tan clara, quan es tenen els instruments per actuar, i quan les mateixes empreses públiques diuen que l’activitat logística és l’oportunitat?

Fa uns dies s’anunciava la implantació d’una activitat logística de l’empresa Amazon al Prat de Llobregat. Aquest projecte ha estat aplaudit pel Govern. No ens podem deixar de preguntar, com es pot beneir aquest projecte per al Baix Llobregat, i en canvi negar-se-li al mateix al Baix Penedès?

Des del PSC seguirem posant en evidència la necessitat d’actuar en les nostres comarques i sobretot en aquella en què més necessitat hi ha d’una actuació decidida per reduir considerablement l’atur i per incentivar l’activitat econòmica. Ho fem al territori, des dels Ajuntaments, els Consells Comarcals i la Diputació. Però també ho fem des del Parlament, presentant iniciatives parlamentàries perquè es desencalli el Logis. I ho farem el Congrés, tan aviat com estigui constituït, perquè les infraestructures necessàries pel seu desenvolupament siguin una realitat.

CARLES CASTILLO: “VOLEM COMBATRE LA PRECARIETAT LABORAL QUE PATEIXEN MÉS DE 1.500 CAMBRERES DE PIS DE LES COMARQUES TARRAGONINES”

“La situació que viuen moltes cambres de pis, dedicades a la neteja d’habitacions, és intolerable. Segons han denunciat els mateixos sindicats moltes d’aquestes treballadores són víctimes de la precarietat laboral, de subcontractacions que empitjoren horaris i salaris i de la devaluació de les condicions de treball. Precisament per això, des del grup socialista hem decidit presentar una resolució al Parlament a fi i efecte de posar el fil a l’agulla i redreçar aquesta realitat tan injusta”, així ho ha afirmat aquest dimecres Carles Castillo, diputat socialista al Parlament per Tarragona.

Segons ha detallat el diputat del PSC els salaris reals d’aquestes treballadores s’han enfonsat passant de l’entorn d’uns 1.000 euros mensuals abans de la reforma laboral del PP a 300 o 400 euros al mes ara. A les comarques tarragonines, segons estimacions del grup socialista, hi ha d’entre 1.500 a unes 2.000 treballadores que estan patint aquesta situació degradant.

“Volem aparcar d’una vegada els debats estèrils i resoldre els problemes reals de les persones derivats de la crisi i de l’augment de les desigualtats. Per això hem presentat aquesta proposta de resolució, per protegir a aquestes treballadores, moltes de les quals han passat del conveni d’hosteleria al de serveis.”

En concret, el grup socialista demana a la Generalitat que la càrrega de treball de les cambreres de pis no suposi un dany per a la seva salut. En segon lloc, que l’Institut de Seguretat i Salut Laboral dugui a terme un estudi per determinar els sobreesforços de treball de les cambreres de pis. També es demana al Govern que impulsi un acord entre la patronal i els sindicats per tal d’arribar a un pacte urgent que garanteixi les condicions necessàries per assolir uns nivells de seguretat i de salut laboral adequats.

Així mateix, se sol·licita a la Generalitat que, en el marc de les seves competències examini les possibles cessions il·legals de treballadores per part d’empreses de serveis, que exigeixi les responsabilitats en matèria preventiva a les empreses on té lloc la realització del treball i que eradiqui el frau de les ampliacions no declarades dels contractes a temps parcial no voluntaris.

“Sabem que la indústria del turisme és un dels pilars fonamentals del conjunt de l’economia del Camp de Tarragona. Volem desenvolupar i fer créixer aquest sector estratègic, ara bé, això no ha de suposar en cap cas un menysteniment de les condicions laborals i salarials dels treballadors. Els mateixos sindicats han alertat que l’externalització de serveis suposa, a la pràctica, una rebaixa de les condicions de treball i un augment de la precarietat i de la càrrega laboral. Volem revertir aquesta realitat perquè treballar a temps complert per menys de 400 euros al mes és una ignomínia que no podem permetre, ni que sigui per omissió”, ha emfatitzat Carles Castillo.   

AHORA O, ¿CUÁNDO?

Por doquier veíanse huellas de destrucción:

casas derruidas, calles cortadas bruscamente e interceptadas

por los escombros, excavaciones y profundos agujeros…

En suma, todo obedecía al tendido de la línea del ferrocarril,

muy lejos aún de encontrarse en

 condiciones de ser usado por el público.

Charles Dickens: Dombey e hijo (1846-48)

Sacar a Rajoy de Moncloa hace tiempo que dejó de ser un objetivo de las personas de izquierdas para convertirse, desde mi punto de vista, en una emergencia para cualquier demócrata o, incluso, persona decente. Pero hay más. El PSOE-PSC han dicho, hemos dicho, de todas las maneras posibles que vamos a votar NO a una eventual investidura de Rajoy y que esta es una de nuestras escasas líneas rojas. En este caso y siendo previsible que Podemos (permítaseme la simplificación), ERC, Bildu y CDC también voten NO, los 175 votos contrarios a Rajoy no se los quita nadie y con esas cuentas creo que en Santa Pola andan pidiendo un registrador de la propiedad que…

Es sabido que el anís y, en general, las bebidas espirituosas con alto contenido en azúcares dejan unas resacas largas, pesadas, dolorosas pero nada comparable a las resacas electorales. La que ya empezamos a padecer y cuyo final es incierto lleva camino de ser de las peores.

La jornada del 26 de junio, inédita en España, ha sido especial por muchas razones. Por primera vez el electorado se enfrentaba a cuatro colores políticos con posibilidad de alcanzar representación parlamentaria significativa pero, además, jamás la democracia había fracasado de tal manera como para que hubiese que convocar nuevas elecciones porque otros comicios, los del 20D, no habían servido para nada.

Conviene recordar que, en alguna medida, este fracaso colectivo del que los socialistas responsabilizamos principalmente a Podemos y, en concreto, a su secretario general, tiene que ver con nuestra escasa cintura para el pacto.

En estos días se va a repetir machaconamente el mensaje de que Rajoy, ¡por fin!, debe intentar formar gobierno. Es verdad que ha ganado las elecciones. Algo más de un veintitantos por cierto del censo y un treinta y tres por cierto de los votantes han apoyado que Rajoy siga siendo presidente del gobierno, pero eso no va a suceder, como dije antes.

Hay muchas formas de corrupción. Trincar es la más clásica y es inaceptable trincar para uno mismo como lo es, como expliqué en otros artículos, para el propio partido. No obstante, usar las instituciones del Estado, la policía y los organismos encargados de frenar la corrupción al servicio de intereses partidistas (¡e ilegales!), como ha hecho, según sabemos, el ministro del Interior y como sabía Mariano Rajoy según palabras del propio ministro, se me antoja de una gravedad difícil de describir en estas líneas.

Hay que sacarlos de ahí, levantar las alfombras, abrir las ventanas, hacer correr el aire y, casi con certeza, habilitar estancias de la Audiencia Nacional como calabozos, que falta hará.

Odón Elorza –hace poco lo alababa en otro artículo de esta serie– decía esta mañana en un brillante artículo publicado por un medio digital que Pablo Iglesias debe dimitir. Justificaba esta propuesta en una serie de cuestiones que no veo necesario repetir y que se pueden compartir o no en su totalidad pero, como siempre con Odón, son sensatas. Admito, sin embargo, que exigir o incluso sugerir desde un partido político algo que deben decidir los órganos de otro partido me parece delicado. Nos irrita cuando lo hace el podemita-jefe y no me veo moralmente capacitado para hacerlo yo.

Por otra parte, Sánchez y mi primer secretario Iceta han manifestado reiteradamente la necesidad de que los socialistas lideremos al conjunto de las fuerzas del cambio con objeto de sacar al país del marasmo en que se encuentra, unido, además, a un asfixiante bloqueo institucional y, mal que le pese a determinados varones y «baronesa» del partido, Podemos-IU se ha convertido en un actor principal de esta obra.

No se puede hacer política de izquierdas sin el PSC-PSOE y debemos decir con la valentía que ha caracterizado a los más de cien años de historia del socialismo español que tampoco se pueden conformar gobiernos de izquierdas ni hacer políticas de izquierdas hoy día sin Podemos-IU. Ahora podremos decir que Pablo Iglesias es un escollo –lo es– y podremos preferir esta o aquella fórmula de gobierno, aunque la coalición es la que se antoja más sensata, más natural, la que compromete más y exige mayores niveles de lealtad a todas las partes concernidas.

Si desde la familia socialista no somos capaces de asumir esto en primer lugar, difícilmente podremos hallar espacios comunes para marchar juntos. El PP no debe gobernar y de no pergeñarse alternativas sólidas de izquierdas nos veremos abocados a un nuevo fracaso institucional, a un nuevo desastre en forma de terceras elecciones. Y el pueblo no nos lo perdonará. Si no lo hacemos ahora, ¿cuándo?

CRT, NO PODEM PARAR

Els qui portem ja quatre anys treballant en positiu per l’ampliació del CRT de Vila-seca i Salou, no podem deixar de sorprendre’ns quan aquests dies el vicepresident del Govern sr. Junqueras afIrma que és un projecte nou i que s’ha enterrat el de 2012.

Naturalment que el de 2012 impulsat per Veremonte pel sr. Bañuelos ja és història. Però el vàrem enterrar el 30 de març de 2014 quan al Pretori de Tarragona els srs. Artur Mas i Pere Navarro, en presència de l’alcalde de Tarragona signaven un singular acord sense precedents. En efecte, el President de la Generalitat de CiU i el cap de l’oposició del PSC es comprometien a impulsar el projecte de l’ampliació del CRT de Vila-seca i Salou.

Els compromisos que allí es van contreure va donar com a resultat dos mesos desprès (10 de juny) que el Parlament aprovés la modificació de la Llei 2/1989 de Centres Recreatius Turístics (CRT) ampliant i regulant noves activitats i la possibilitat de noves inversions en el territori amb l’objectiu de millorar l’oferta turística i desestacionalitzar la demanda. Aquella llei que el sr. Junqueras va votar negativament continua vigent i és la que sustenta la inversió. És la llei que modificava també la taxa del joc – que no la resta dels impostos que es pagaran com qualsevol altra activitat empresarial – . També aquesta taxa fou especialment combatuda pels qui ara sembla que l’accepten.

I producte d’aquell acord Mas- Navarro, vàrem  treballar conjuntament Govern i PSC perquè mesos desprès (juliol de 2015), s’aprovès inicialment el Pla Director Urbanístic. Per destacar només dos elements, els habitatges continuaven essent els 2.744 previstos malgrat que se’ns havia acusat que es multiplicarien per no sé quan i l’àmbit d’hotels, zona comercial i casinos sumava un milió de metres quadrats. El Pla era molt més assequible i molt diferent de com l’havíem trobat.

Doncs bé, les modificacions d’ara són des del nostre punt de vista menors : els casinos passen de representar el 6 % al 4%, els usos hotelers ( els que més s’han reduït  i és una llàstima perquè són els usos que més llocs de treball generen ) un 30 % i una quantitat similar la destinada a pàrquings en superfície. Per tant no estem parlant de cap projecte nou ni des del punt de vista de la llei ni dels impostos sinó del projecte que ja havíem pactat el govern i el PSC amb alguns retocs.

Però més enllà de la qualificació que vulgui donar-li el vicepresident del govern català que ja veiem que accepta el model amb un any de retard que hem perdut, l’important és que ara té més consens amb la seva aquiescència. I si no ho torna a espatllar la inestabilitat política – a l’octubre tenim una moció de confiança – podríem veure màquines a finals de l’any que ve.

 Per la nostra banda, no podem parar. Ara ens ocuparem que l’adjudicació sigui a operadors que ofereixin garanties, que al territori s’engeguin els processos de formació dels futurs treballadors i treballadores i estarem amatents a la qualitat de l’edificació i la seva relació amb l’entorn  així com el tractament d’aigua, energia i residus. Hem de ser exemplars en l’eficiència, estalvi i ús d’energies renovables .

Finalment, som els pares de la idea de destinar l’u per cent de tota la inversió a finalitats socials. Aquest va ser el darrer aspecte que vam negociar en l’anomenat acord del Pretori de 30 de març del 2014 al qual hem fet referència. Així que també ens hi dedicarem molt especialment .

Sembla que n’hem sortit  però gosaria encara fer una crida a la responsabilitat perquè sigui quin sigui el devenir polític, inestabilitats incloses, ens conjurem tots plegats perquè el projecte tiri endavant. Hem demostrat que per la nostra banda i especialment per l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, no quedarà.

  

CRT: PRIMER LES PERSONES

El projecte del CRT de Vila-seca i Salou ha estat un any a ralentí. Quan el juliol de l’any passat es publicava la primera aprovació inicial del Pla Director Urbanístic, pensàvem que al desembre de 2015 es podria aprovar de forma definitiva. Tanmateix, el passat dijous vam  tenir una segona aprovació inicial i per tant, fins al proper desembre no tindrem la definitiva.

No em referiré a les causes d’aquest endarreriment, però quan es parla dels perjudicis d’avançar eleccions i tothom pensa en els diners que comporten, penso en els altres inconvenients com la paràlisi de projectes importants per a un país i de plans d’actuació que s’aturen amb la consegüent pèrdua d’activitat econòmica i de llocs de treball que es podrien generar.

Però parlem en termes optimistes. Amb alguns retocs respecte dels ja previstos fa un any ( que no va rebre més que nou al·legacions ), tornem a tenir a exposició pública el Pla Urbanístic del CRT. I dic retocs perquè en realitat el volum de superfície destinada a joc s’ha reduït del sis al quatre per cent; els usos hotelers ( els que més s’han reduït ) un 30 % i una quantitat similar la destinada a pàrquings en superfície. Per tant no estem parlant de cap projecte nou. La llei que continua sustentant el projecte és la mateixa, els impostos que abans eren tan criticats també són idèntics ( tant la taxa del joc com la resta d’impostos ) i les complexes bases que regiran l’adjudicació definitiva també són les mateixes que es van publicar el 10 de setembre del 2015.

Alguns han volgut fer la comparació amb les quantitats que els primers promotors preveien al 2012. Però allò ja queda molt lluny; perquè els qui des de l’inici hem estat treballant el tema ja havíem reduït considerablement aquelles previsions.

Benvinguts doncs al consens els qui ara a darrera hora es volen atribuir mèrits. És bo que aquest projecte tingui quants més suports millor.

Queda camí per recórrer perquè comencem a veure màquines i veiem l’acabament de les obres espero que a començaments de 2019. Mentrestant hem de continuar treballant en quatre direccions:

En primer lloc l’adjudicació que ha de ser a operadors que ofereixin garanties i no només de solvència econòmica sinó també de bona gestió del negoci pròpiament.

En la previsió de la formació de les persones que hi puguin treballar. Aquest aspecte és important perquè se’n puguin beneficiar la gent del nostre territori com volem tothom. A més persones formades del territori, més possibilitats d’ocupar-se. Per cert, torna a sortir l’argument que els llocs de treball que es generaran no són els que voldríem. Suposo que es refereixen a que seria preferible indústries de personal molt qualificat amb retribucions altes. A les noves instal·lacions hi haurà llocs de treball de tot tipus: molt qualificats i no tant. Però cal recordar que hi ha milers de persones no qualificades que necessiten també feina.

En tercer lloc hem d’estar amatents a la qualitat de l’edificació i la seva relació amb l’entorn. Hem insistit des del primer moment en aquests aspectes des del primer moment així com en el tractament d’aigua, energia i residus. Hem de ser exemplars en l’eficiència, estalvi i ús d’energies renovables

Finalment, continuem especialment interessats en què l’u per cent de tota la inversió realitzada es destini a finalitats socials. Aquest va ser el darrer aspecte que vam negociar en l’anomenat acord del Pretori de 30 de març del 20124 i que finalment s’hi va incloure. Serà una bona forma de col·laborar a cobrir necessitats d’entitats de les nostres comarques que treballen amb les persones que més atenció hem de dedicar sempre.

Mirem-ho amb optimisme. Abans d’acabar l’any aprovació definitiva i espero que abans d’acabar 2017 ja veiem màquines treballant. La diversificació de l’activitat turística és imprescindible però sempre penso més en la principal conseqüència: els milers de persones que hi podran treballar i en les seves famílies.

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE DESENCALLI EL PROJECTE DEL CENTRE LOGÍSTIC DEL PENEDÈS

La diputada socialista al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha demanat al Govern de la Generalitat que desencalli el projecte del Centre Logístic del Penedès. La mateixa diputada va formular ara fa uns dies una pregunta oral al conseller Rull al Parlament en aquesta direcció.

Segons Ibarra aquesta qüestió “és essencial tenint en compte que segons les mateixes dades oficials de la Generalitat el Baix Penedès és la comarca catalana amb la taxa d’atur més elevada del país, més d’un 22%. Davant d’aquesta situació el Govern no pot quedar-se, o no hauria de quedar-se, aturat. Cal que busqui solucions que suposin la creació de nous llocs de treball i el Logis Penedès té un potencial generador d’ocupació que ningú pot negar.”

En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que un estudi de la Universitat Rovira i Virgili constatava que el desenvolupament del Logis Penedès permetria crear 5.000 nous llocs de treball directes i 9.000 d’indirectes.

“Però és que la mateixa empresa Catalonia Trade and Investment de la Generalitat, en una reunió recent, va defensar que la sortida a la situació d’estancament econòmic que actualment viu el Baix Penedès era l’activitat logística.”

“Si a això sumem que la majoria de terrenys on ha de situar-se aquest centre logístic són propietat de Cimalsa, empresa de la Generalitat especialitzada en la promoció i gestió de centres logístics, no s’entén que la Generalitat no faci un pas endavant per fer arribar a bon port el projecte aprovant de manera immediata el planejament derivat”, ha emfatitzat la diputada del PSC.

Rosa Maria Ibarra ha reconegut que el desenvolupament total del centre logístic necessita de l’execució d’infraestructures que depenen del Govern de l’Estat però, també ha recordat que, amb les infraestructures actualment existents, es podria tirar ja endavant entre un 15 i un 20% del conjunt del projecte.

“Com és possible, doncs, que el Govern segueixi sense fer res amb el Logis Penedès quan es tenen els instruments per actuar i quan les mateixes empreses públiques de la Generalitat defensen que l’activitat logística és un dels nòduls de futur per la comarca?”, s’ha preguntat la diputada socialista.

“No entenem perquè el Govern aplaudeix la implantació d’Amazon al Prat del Llobregat i, en canvi, manté en stand-by sine die el desenvolupament logístic al Baix Penedès. És realment incomprensible... per això els socialistes demanem al Govern que executi d’una vegada un projecte necessari per la comarca del Baix Penedès més de quatre anys després de l’aprovació del seu pla director urbanístic”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra.