dijous, 27 d’agost del 2015

EL PSC PRESENTA UNA ESMENA DE 9 MILIONS D’EUROS ALS P.G.E. DE 2016 PER DOTAR DE RECURSOS ALS JOCS MEDITERRANIS DE TARRAGONA 2017



El grup socialista al Congrés dels diputats ha entrat a registre una esmena als pressupostos generals de l’Estat per al 2016 de 9 milions d’euros per poder construir i adequar els equipaments necessaris per celebrar el 2017 els Jocs Mediterranis de Tarragona. Aquests 9 milions d’euros haurien de ser complementats amb una partida de 6 milions d’euros addicionals en els pressupostos generals de l’Estat de l’any 2017.

Segons ha explicat el diputat socialista Joan Ruiz “es tracta d’una esmena perfectament assumible si hi ha voluntat política i sensibilitat territorial per dur-la a terme. Per tant, emplacem al grup parlamentari del PP a donar suport a aquesta esmena que es limita a donar compliment als compromisos i suports assumits el seu dia tant pel Congrés dels diputats com pel mateix consell de ministres.”

En aquest sentit Joan Ruiz ha recordat que els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 no són tan sols un projecte local de Tarragona sinó que “estem davant d’un projecte de país amb majúscules. Cal tenir present i no oblidar mai que estem parlant d’un esdeveniment que va més enllà de l’àmbit purament esportiu. L’impacte positiu en matèria d’activitat econòmica serà superior als 900 milions d’euros i la capacitat de generació d’ocupació prevista s’eleva per sobre dels 11.000 nous llocs de treball. Les dades són clarificadores i parlen amb una eloqüència absoluta.”


“Perdre aquesta oportunitat per la falta d’implicació d’uns pocs seria un error històric que la ciutadania de Tarragona no perdonaria mai”, ha emfatitzat el diputat tarragoní.    

NI SÓN NOMÉS DE SALOU NI S'HAN ACABAT


Aquest estiu han coincidit gravíssims incidents relacionats amb la emigració a diferents països europeus les imatges dels quals ens han colpit a tots. Han coincidit amb uns altres a Salou on va morir Mor Sylla, un ciutadà senegalès. El denominador comú és l’intent de guanyar-se la vida fugint de la  misèria del seu país en condicions tan infrahumanes com les dels que viatjaven en un pesquer de Líbia amb quaranta morts a la bodega i milers de persones que la marina italiana va rescatar. També allí, com a Salou i com a França i al Regne Unit les úniques autoritats que donen la cara són les d’interior.
El ministre de l’Interior  Algelino Alfano, ha advertit que “o la comunitat internacional es disposa a resoldre la qüestió líbia, o  no serà l’última tragèdia”. També a Grècia que porten 156.000 migrants en el que va d’any. Per tant, no són només problemes de Salou però això no ens hauria de consolar. Ni és un problema únicament de policia. Quan un problema social es vol abordar només des de la perspectiva policial, no es fa des d’on toca i acabem discutint sempre sobre la proporcionalitat de l’acció dels policies. Afrontem la realitat i no posem de nou el cap sota l’ala. Parlem de morts que hem de lamentar i rebutjar i de vides humanes en condicions indignes.
I sí, hi ha màfies criminals que s’aprofiten de la misèria de ciutadans que han nascut uns quants quilòmetres més al sud que vostè i jo. Diguem-ho d’una altra manera:  vostè o jo hauríem pogut néixer perfectament al Sudan o a Nigèria i només per atzar ens van parir una mica més al nord.  No per això som més persones humanes  ni tenim més drets ( humans ). Per qui no ho recordi la carta de drets humans ens ho reconeix a totes les persones per igual i no a uns més que als altres. Aprovada el 1948, el seu primer article diu que “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència , han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres “

I l’article 2 diu que “ tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració sense cap distinció de raça, color, sexe, religió…. origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició,,,,,”Si és així, no podem tolerar per més temps que el problema principal i de fons que és el del subdesenvolupament, continuï en els nivells actuals. Des de les institucions de la Unió Europea  es reclama als països membres “més solidaritat” per fer front a la crisi migratòria però no hem sentit cap reacció dels interpel.lats mentre continuem veient militars i policies que es fan càrrec de les tragèdies de cada dia. O sindicats de policies a casa nostra que es queixen amb raó d’agressions intolerables.
Les activitats dels manters a les poblacions de la nostra costa no són tanta tragèdia però tampoc no poden continuar . No es poden resoldre d’un dia per l’altre i com tot el difícil requereix temps, molta feina i ganes de fer-la. Però no podem tolerar activitats il·legals als nostres carrers i a la nostra economia. Eradicar-les és necessari per no perjudicar els nostres comerciants que no poden competir en les mateixes condicions, que paguen els impostos que serveixen per mantenir el nostre estat social i que generen llocs de treball.
Lluitar contra les màfies i contra aquesta activitat ha de ser possible al mateix temps que es resol el greu problema de persones que no disposen de mitjans per sobreviure. Els manters han de complir les mateixes obligacions que les persones nadiues i s’han de sotmetre a les lleis. I per això  els hem de proporcionar la inserció social que ho faci possible.

 A Salou i al Parlament només hem vist el conseller d’interior i l’alcalde torna a declarar  que és un problema policial. Però necessitem veure vist sobretot que actuï la d’atenció social i el de treball. I cal que es conjurin amb  els ajuntaments, l’Estat i representants dels col·lectius afectats. Només planificant solucions  s’hi podrà posar remei.  I fent-ho des de la consciència que és un gravíssim problema que requereix accions decidides i valentes.
Article de Xavier Sabaté i Toni Brull publicat al diari Més Tarragona

dimecres, 26 d’agost del 2015

PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA DEL PSC PER TARRAGONA A LES ELECCIONS DEL 27-S


CARLES CASTILLO ROSIQUE

Número 1 a la llista electoral per Tarragona

- Llicenciat en Dret especialitzat en urbanisme i riscos laborals. Ha estat regidor socialista a l’Ajuntament de Tarragona des de 2003. Des de 2007 fins al 2015 ha estat el regidor de mobilitat, territori, llicències i seguretat ciutadana de Tarragona. Membre de la comissió executiva de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.


ROSA MARIA IBARRA OLLÉ

Número 2 a la llista electoral per Tarragona

- Llicenciada en Dret. Actualment és la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Valls. En les recents eleccions municipals ha estat la candidata socialista a l’alcaldia de l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp. Presidenta del Consell de Federació del PSC del Camp de Tarragona.


BIBIANA PORRES CARRANZA

Número 3 a la llista electoral per Tarragona

- Primera secretària del PSC de Sant Jaume d’Enveja. Membre del Consell Nacional del PSC i de la comissió executiva de la Federació del PSC de les terres de l’Ebre.


RAIMÓN FERRÉ VALLÈS

Número 4 a la llista electoral per Tarragona

- Metge i investigador de la facultat de medicina i ciències de la salut de Reus. Membre de l’agrupació socialista de Reus on és el titular de la secretaria de Salut. És membre també de l’executiva local del PSC de Reus.


ROCÍO LEÓN ALLER

Número 5 a la llista electoral per Tarragona

- Treballa a l’Autoritat Portuària de Tarragona. Delegada sindical de la UGT. És dirigent i impulsora de diferents moviments feministes. Membre també de l’executiva de l’agrupació socialista de Tarragona.


ELOI MENASANCH SEVIL

Número 6 a la llista electoral per Tarragona

- Regidor socialista de l’Ajuntament de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) on és el segon tinent d’alcalde i responsable de les àrees d’hisenda, promoció econòmica, comunicació i relacions institucionals. Primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines.


MARIA BELTRÁN PIÑOL

Número 7 a la llista electoral per Tarragona

- És alcaldessa de Tivenys. Vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Ebre. Graduada social per la URV treballa al gabinet jurídic de la UGT. Ha estat diputada socialista a la Diputació de Tarragona durant vàries legislatures.


CRISTIAN MARTÍNEZ RODRÍGUEZ

Número 8 a la llista electoral per Tarragona

- Regidor del PSC a l’Ajuntament de Santa Oliva (Baix Penedès). Membre de la JSC de les comarques tarragonines.


MARIA JESÚS SÁNCHEZ SOLDEVILA

Número 9 a la llista electoral per Tarragona

- Regidora del PSC a l’Ajuntament de Falset. A les recents eleccions municipals va ser l’alcaldable socialista a l’Ajuntament de la capital del Priorat.


ANDER MIKEL BASTERRETXEA ARANGUREN

Número 10 a la llista electoral per Tarragona

- Advocat en exercici especialitzat en drets de la infància i violència de gènere. És l’actual portaveu del PSC a l’Ajuntament de Vila-seca.


LAURA VIDAL GARCÍA

Número 11 a la llista electoral per Tarragona

- Estudiant de ciències polítiques. És la primera secretari de la JSC de Reus.


JORDI LÓPEZ LEOR

Número 12 a la llista electoral per Tarragona

- Enginyer industrial. És el segon tinent d’alcalde i portaveu socialista a l’Ajuntament de Mora la Nova.


MERITXELL CANO BRAVO

Número 13 a la llista electoral per Tarragona

- Regidora socialista a l’Ajuntament de Constantí on és la responsable de les àrees de joventut, dona, gent gran, sanitat, associacions i entitats. Membre de la JSC de les comarques tarragonines.


JORDI VILLAR ESPARZA

Número 14 a la llista electoral per Tarragona

- Graduat en màrqueting i vendes. Vice-primer secretari de l’agrupació socialista de Cambrils.


MONTSE MUÑOZ MADUEÑO

Número 15 a la llista electoral per Tarragona

- Arquitecta. Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Creixell. 


EUGENI MONLLAÓ SABATÉ

Número 16 a la llista electoral per Tarragona

- Delineant i interiorista. Secretari executiu del PSC de Tortosa.


LUCÍA LÓPEZ CERDÁN

Número 17 a la llista electoral per Tarragona

- Regidora del PSC a la Canonja. Secretaria de política municipal i igualtat de la JSC de les comarques tarragonines.


LUCIO MORENO FERNÁNDEZ

Número 18 a la llista electoral per Tarragona


- Jubilat. Membre de l’agrupació socialista de Calafell. 

dilluns, 3 d’agost del 2015

CONSTITUÏDA LA NOVA EXECUTIVA DE LA JSC DE CALAFELL



L’assemblea de la JSC de Calafell ha elegit per unanimitat la nova comissió executiva de l’agrupació. Així, repeteix com a primera secretària Noemí Espigares, Emma Gallardo és la nova secretària d’organització i Jefferson Doñe és secretari de formació.  

Així mateix, l’assemblea ha elegit Jefferson Doñe i David Lorente com a representants de la JSC de Calafell en el Consell de Federació de la JSV i a Emma Gallardo com a consellera nacional de l’agrupació.  

Durant la seva intervenció Noemí Espigares ha subratllat el compromís de la JSC “de defensar els interessos del jovent al nostre municipi. Volem ser la veu dels joves al carrer i també a l’Ajuntament. A Calafell, com a la resta del país, necessitem créixer i millorar en oportunitats de treball, de formació i d’oci adreçat als joves.”


En aquest sentit, la primera secretària de l’agrupació ha recordat que “la combinació de crisi econòmica i de retallades de drets socials ha provocat que la nostra generació sigui, objectivament, la que pitjor ho ha tingut per tirar endavant. Nosaltres entenem que davant d’aquesta tessitura cal reforçar els serveis i prestacions municipals per ajudar als joves que, d’altra banda, són el futur de Calafell.”

divendres, 31 de juliol del 2015

GOVERN MAS: FEM BALANÇ?



Devastador. És difícil trobar una acció de Govern (més aviat inacció) més nefasta a nivell de comarques tarragonines que la que ha dut a terme el Govern d'Artur Mas des de 2010, primer amb el suport del PP i després amb el d'ERC.

En realitat, les dades són d'una eloqüència esfereïdora. Durant aquests anys les inversions de la Generalitat a Tarragona han davallat fins a límits mai vistos en democràcia. Si l'any 2010 el Govern de progrés liderat pel president Montilla va destinar 152 milions d'euros en inversions directes a les comarques tarragonines enguany el Govern del tàndem Mas-Junqueras ha reduït les inversions fins a uns ridículs 43 milions d'euros. És a dir, un insult a les necessitats reals i objectives dels tarragonins i tarragonines.  

"Ajustos" necessaris que afecten el conjunt del país? Tampoc això és totalment cert perquè si analitzem les inversions per comarques veurem que s'ha retallat més a Tarragona i les seves comarques que a la resta de Catalunya. Som els tarragonins per aquest Govern menys catalans, posem per cas, que els gironins? Mai se'ns ha donat cap explicació, tot i les mocions i les preguntes del grup socialista al Parlament reivindicant un volum inversor proporcional, com a mínim, a la nostra població.

La veritat és que el Govern d'Artur Mas mai ha cregut en Tarragona. Amb ell de president de la Generalitat cada ciutadà tarragoní ha perdut, de mitjana, 184 euros directes d'inversió en relació al volum inversor de l'anterior govern de progrés. S'ha arribat a límits autènticament grotescos i esperpèntics com la constatació que les inversions a tota una comarca, la Conca de Barberà, han estat inferiors al sou d'un diputat de CDC o d'ERC al Parlament (tan sols 25.000 euros per tota aquesta comarca en els pressupostos de 2014, un nou nou record negatiu sense precedents a la història democràtica de Catalunya).

L'únic que es pot reconèixer a Artur Mas és una certa coherència en relació a  aquest oblit permanent de Tarragona, primer de la ma del PP durant la seva primera legislatura i després amb ERC aquests darrers tres anys.

El resultat? Per a mi el pitjor ha estat l'augment de la pobresa i de les desigualtats socials que, sumat a les retallades del Govern de Mariano Rajoy i als efectes de la crisi, s'ha traduït en què quasi 15.000 famílies de la província de Tarragona tinguin ara mateix tots els seus membres a l'atur i ja hagin esgotat la prestació i els subsidis per poder viure amb un mínim de dignitat material (i això segons les mateixes dades oficials del Govern).

Conscients, com ho són, d'un balanç tan lamentable els partidaris de què Artur Mas continuï sent president de la Generalitat el 28 de setembre intentaran passar de puntetes sobre tan de desgavell i centrar el debat polític exclusivament en el discurs monotemàtic de la independència. No podem caure en el parany. No podem fer-ho pensant en les necessitats reals dels ciutadans que el dia després de les eleccions, pensin el que pensin de la independència, continuaran tenint l'angoixa de saber com arribaran a final de mes, ni dels treballadors a l'atur, ni de les persones en llista d'espera per poder operar-se, etc.

Els socialistes volem recuperar el temps perdut entre tant discurs estèril per part d'aquells, ja siguin de Barcelona o de Madrid, que no escolten res més que la seva pròpia veu i que tan sols citen als altres per desqualificar-los. Som un sol poble, al marge del sentiment de pertinença nacional que pugui tenir cadascú, unit entorn d'uns mateixos objectius de benestar social. Aquesta és la nostra convicció política i, sobretot, ètica.


Les nostres prioritats són clares: impulsarem programes d'inversió pública i público-privada per tornar a generar ocupació i llocs de treball i recuperarem els nivells de qualitat que tenien la nostra sanitat i educació públiques durant els anys de Govern dels president Maragall i Montilla. A les comarques de Tarragona recuperarem allò que per justícia ens pertoca i que ens han arrabassat tant el Govern de Rajoy com el Govern d'Artur Mas: un nivell inversor adequat a les necessitats dels tarragonins i tarragonines que en cap cas, i subratllo: en cap cas, sigui inferior al pes de la nostra població en el conjunt del país. Estan els candidats de CDC, ERC i el PP en condicions d'afirmar el mateix?

Article de Carles Castillo publicat al diari Més Tarragona 

dimarts, 28 de juliol del 2015

ANDER BASTERRETXEA: “HA ARRIBAT L’HORA DE QUÈ EL RESPECTE A LA PLURALITAT POLÍTICA SIGUI UNA REALITAT A VILA-SECA”



Els grups municipals a l’oposició a l’Ajuntament de Vila-seca han presentat tres mocions conjuntament a fi i efecte d’elaborar un reglament orgànic municipal, un reglament de participació ciutadana i una comissió per modificar els estatuts dels patronats de música i de turisme del municipi.

Cal subratllar que és el primer cop que els cinc grups que estan a l’oposició a l’Ajuntament de Vila-seca (PSC, C’s, PP, decidim i VSEC) es posen d’acord per presentar propostes al ple de manera conjunta.

Segons ha destacat el portaveu socialista Ander Basterretxea, “per desgràcia ja fa temps que a Vila-seca patim el personalisme i la vanitat política de l’alcalde i del seu equip de Govern que sempre han menystingut als grups de l’oposició. Aquest menyspreu s’ha d’acabar, hem de fomentar la participació, el pluralisme i l’entrada d’aire nou a Vila-seca i als seus òrgans municipals. Precisament per això hem decidit sumar forces amb la resta de grups per diu prou a aquest monòleg permanent al que ens té acostumats el senyor alcalde.”


En un altre ordre de coses, el grup municipal socialista presentarà també al ple d’aquest divendres dues mocions més, una demanant l’elevació dels passos de vianants i la millora de la seva il·luminació a fi i efecte de millorar la seguretat dels ciutadans. La segona, demana la reprovació del ple a la llei orgànica de seguretat ciutadana que ha impulsat el Govern del PP.  

dilluns, 27 de juliol del 2015

ELOI MENASANCH I LUCÍA LÓPEZ, CANDIDATS DE LA JSC A LES ELECCIONS AL PARLAMENT PER TARRAGONA



Dos membres de la JSC seran candidats socialistes per la demarcació de Tarragona a les eleccions al Parlament del 27-S. En concret es tracta d’Eloi Menasanch, actualment primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines, que ocuparà el sisè lloc de la candidatura i de Lucía López, regidora de joventut a l’Ajuntament de la Canonja, que ocuparà la 17ena plaça de la llista del PSC per Tarragona.

Eloi Menasanch ha subratllat que aquestes són unes eleccions “decisives” pel jovent d’aquest país, també a nivell de les comarques tarragonines. “Els joves som un dels col·lectius estafats pel Govern d’Artur Mas. En aquests darrers anys no hem fet més que rebre agressions en forma de retallades de prestacions, drets i serveis de la Generalitat alhora que, per exemple, hem vist com el preu de les taxes i matricules universitàries i de formació professional s’enlairaven fins als núvols, impedint a molts joves cursar estudis universitaris o de F.P.”

El candidat socialista ha demanat als joves que expressin a les urnes el que ja expressen a la seva vida quotidiana: “el rebuig al carreró sense sortida a on ens volen portant tant el Govern de CiU-ERC a Barcelona com el del PP a Madrid. En termes socials, són dues cares de la mateixa moneda.”

“Ha arribat l’hora de reaccionar! Prou ja de retallar en beques d’estudi, en ajudes al lloguer d’habitatges per als joves, en dificultats per accedir al sistema sanitari públic o en cursos ocupacionals per a joves a l’atur. Així no anem enlloc. O redrecem ja tanta insensatesa o no vull ni pensar on estaran els joves d’aquest país d’aquí a quatre anys...”


Eloi Menasanch ha alertat del perill que “el “monotema” acabi monopolitzant el debat polític previ a les eleccions. Tot i que per a alguns sembli increïble hi ha vida més enllà del debat independentista. Una societat com la nostra amb un atur juvenil superior al 50% té un problema gravíssim que no podem obviar ni menystenir. “Passar” d’anar a votar o votar a aquells que ara sacsegen una falsa èpica però que després continuaran apostant per les mateixes polítiques de retallades socials que ja han aplicat no serveix per a res. Tan sols un vot socialista suposa un canvi real per als joves d’aquest país”, ha afirmat el primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines.  

L’AVI, EL NÉT, LA SENYERA



Una fotografia. Crec que és d'una de les manifestacions en defensa de l'Estatut de finals dels anys 70 però no ho recordo amb certesa, en tot cas és una imatge plena de simbolisme. A la fotografia es veu un home gran mutilat, sense cames, plorant emocionat mentre una dona l'acarona i li xiuxiueja alguna cosa a l'oïda. Alhora, un nen que sosté una senyera contempla l'escena a unes passes de distància. Darrere, en una gran pancarta es pot llegir: "els veterans de la lleva del biberó de la batalla de l'Ebre amb l'Estatut", o un missatge similar.  
   
Sempre m'ha commogut aquesta imatge. En primer lloc, per la seva vessant humana. Què devia pensar aquest avi? Què el seu sacrifici a la serra de Pàndols o de Cavalls suportant durant mesos la infinita superioritat franquista en material de guerra subministrat pels nazis i els feixistes finalment tenia un sentit? (en un dels pocs i estranys moments en què la història s'esmena a ella mateixa i fa justícia als seus veritables protagonistes). M’agrada pensar que va ser així.     
 
Ara bé, aquesta fotografia també té per a mi un significat simbòlic que té plena validesa atrapats com estem en un escenari de maximalismes antagònics. Ubicats de ple en una sínia que gira i gira però que no es mou de lloc des de fa ja quatre llargs anys seria molt interessant i intel·ligent recordar el sacrifici d'aquest avi i continuar sostenint la senyera que enlairava aquest nen.

I fer-ho des de la raó i no des de l’excés d’apel·lacions verbals presumptament patriòtiques, i fer-ho des dels arguments i no des del foment del mite i la desqualificació de totes les opinions i sentiments que no siguin les pròpies. Recuperar, en definitiva, l’essència integradora i plural que sempre havia defensat el catalanisme.   

A dos mesos d’unes eleccions que se’ns presenten com a “històriques” (com ja ens van dir que eren les de l’any 2012) el soroll, com diria el poeta, tornarà a ofegar les paraules. Els discursos grandiloqüents amb gestos abrandats intentaran fer-nos oblidar que a Catalunya més de 50.000 nens i nenes han caigut en la pobresa durant aquest mandat que ara abruptament s’acaba. Que 250.000 conciutadans nostres viuen, més aviat malviuen, sense els mínims ingressos econòmics bàsics per garantir-los una vida digna.

No tinc cap dubte que tant els partidaris de la independència com aquells que s’hi oposen frontalment es dedicaran en exclusiva a parlar del que a Catalunya ja coneixem com “el monotema”. I, especialment, a obviar tots els altres problemes i reptes que tenim pendents començant per l’intolerable augment de la pobresa i de les desigualtats que s’ha produït en el nostre país durant aquests darrers anys de Govern Mas a Barcelona i Govern Rajoy a Madrid.  

Davant d’aquesta situació, i a banda del resultat electoral que es pugui produir, vull afirmar l’orgull que em produeix militar en un partit, el PSC, que s’ha negat a alimentar el frontisme i a fomentar que una meitat del país s’imposi sobre l’altra. Un partit que no parla monotemàticament de banderes i d’Estats sinó de defensar als més dèbils, combatre les retallades que ens ha imposat la dreta, preservar els nostres drets socials i millorar la qualitat democràtica del país. Més enllà de tessitures puntuals i de tàctiques de curta volada la història ens jutjarà a tots, com va dir el president Companys.

Sovint he pensat durant aquests mesos en la fotografia a què abans feia referència i al moment històric que reflectia. Igual com aleshores, tot i que ara en una situació menys dramàtica, hi ha persones que es van negar a tolerar la injustícia. Van ser derrotats, sí, però mai es van considerar vençuts.  

Persones com l'avi que va perdre les cames a la batalla de l’Ebre i que, malgrat tot, no va retrocedir. Seria molt interessant ara recuperar el seny, reflexionar sobre el sacrifici de tantes generacions de catalans i recordar que Catalunya mai serà lliure si aquesta llibertat es construeix sobre el temor i el rebuig de la meitat del país (sigui quina sigui la meitat que s’imposi). Som un sol poble, cohesionat entorn d’uns objectius de benestar social que ens uneixen a tots.


Avui vull retre homenatge a aquestes persones, a l’avi de la batalla de l’Ebre, veritables herois de la història de Catalunya. Tot i que quasi ningú els recorda jo no els he oblidat. No us fallarem, malgrat tot continuarem enlairant la senyera, l’Estatut i la bandera de la llibertat.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona 

dimecres, 22 de juliol del 2015

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE EL SERVEI D’AMBULÀNCIES A TARRAGONA, REUS I MONTBLANC



El grup socialista al Parlament de Catalunya ha preguntat avui al Govern sobre el servei d’ambulàncies operatives a les comarques tarragonines. En concret, segons ha explicat la diputada Núria Segú, “volem saber si el Departament de Salut té constància, com assenyalen algunes fonts, de què l’ambulància de suport vital avançat amb base a Montblanc pot ser trasllada fora de la comarca de la Conca de Barberà.”

“Pensa fer-ho el Departament? Vol introduir canvis en la cobertura horària o en el nombre de personal i el seu perfil professional? Com pensa garantir el Departament de Salut la necessària dotació de recursos sanitaris per atendre l’increment de la població durant els mesos d’estiu als municipis de la Conca de Barberà?”

En el mateix sentit, la diputada socialista ha preguntat al Govern sobre els canvis previstos a les ciutat de Tarragona i Reus –així com al conjunt de la comarca del Tarragonès- en els recursos mòbils i la seva tipologia, la cobertura horària, el seu perfil professional i el nombre de vehicles de suport vital bàsic i avançat en el concurs sanitari que s’ha d’implementar passat l’estiu.


“Els socialistes creiem que els ciutadans de les comarques tarragonines, com els de tot el país, mereixen que el Govern garanteixi la màxima qualitat assistencial d’un servei bàsic com és el transport sanitari públic. Aquestes comarques tenen durant aquests mesos d’estiu un increment de població estacional i el Departament de Salut ha de donar resposta a aquesta realitat. Cal tenir en compte que les retallades endegades des de 2010 pel Govern de CiU han fet augmentar el temps d’espera del transport sanitari no urgent. Es tracta d’una situació injusta que cal redreçar amb celeritat”, ha afirmat la diputada vallenca.  

dimarts, 21 de juliol del 2015

UNA GRAN OPORTUNITAT QUE NO PODEM DEIXAR PERDRE...



Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de participar en un debat sobre què cal fer en aquests moments des de les institucions per facilitar la sortida de la crisi. Com acostuma a passar darrerament ben aviat es van evidenciar dues posicions maximalistes: D’una banda, la d’aquells que defensen que no ens moguem ni un mil·límetre del culte a l’austeritat i a les retallades pressupostàries com a “formula” quasi miraculosa per sortir de les dificultats. De l’altre, la dels imitadors dels tòtems revolucionaris que es dediquen a rebutjar-tot tot i no sortir d’un escenari virtual de manifestos teòrics amb paraules grandiloqüents, això sí, sense plantejar cap proposta real per reactivar l’ocupació. Durant la meva intervenció vaig tenir la possibilitat de defensar que cal combinar creixement econòmic, d’acord amb la realitat de l’economia globalitzada que tenim, amb lluita contra la pobresa i les desigualtats socials que, efectivament, han crescut en els darrers anys fins a límits intolerables. Un plantejament que doni l’esquena a la realitat objectiva és una política condemnada a l’esterilitat. Com vaig recordar, un pressupost públic de zero euros suposa zero euros d’inversió en beques de menjador. Tan sols es pot repartir la riquesa que es genera i només la revitalització de l’activitat econòmica podrà crear nous llocs de treball i obrir escenaris de futur. Dedicar-se en exclusiva a fer manifestos teòrics que després no es tradueixen en res no serveix de gran cosa a les persones que estan patint el drama de l’atur o de la pobresa.

I és en aquest sentit on a les comarques tarragonines tenim un projecte de futur a curt termini que pot ser d’una gran utilitat per créixer econòmicament i, sobretot, per crear ocupació i reduir les desigualtats. Una d’aquelles oportunitats que tan sols passen un cop a la vida. Ras i curt: els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017. De vegades, reconec, em quedo literalment estupefacte quan escolto certes declaracions d’algunes persones que tenen responsabilitats polítiques. De veritat podem abandonar, sense fer cap esforç per evitar-ho, un projecte que garanteix una repercussió econòmica de més 360 milions d’euros per les nostres comarques? I els llocs de treball que es generaran? I la projecció del territori a un arc mediterrani que suma 450 milions d’habitants? I els nous mercats turístics que es podrien aconseguir?

Sembla increïble la frivolitat amb la parlen alguns en relació a inversions que contemplen aquestes magnituds. No és el cas dels socialistes. Nosaltres hem apostat des del primer moment per aquest projecte que no és només de Tarragona o de les comarques tarragonines sinó que és, amb majúscules, un projecte de país. I subratllo, de país, si es fan les coses bé i tothom sap estar a l’alçada del repte que tenim plantejat i dels beneficis col·lectius que podríem obtenir.    

En relació a això, vull posar de relleu l’eficàcia del treball en comú i lleial de les diferents administracions implicades en el projecte. Com a diputat provincial m’és especialment gratificant subratllar l’aposta de la Diputació de Tarragona pels Jocs, així com la de l’Ajuntament i la de la Generalitat. Confio també en què el Govern de l’Estat sàpiga donar compliment al seu compromís d’aportar 15 milions d’euros pels Jocs Mediterranis. És, precisament, la suma d’esforços el que dóna resultats i fa que tots guanyem. Per separat no haguéssim arribat ni a la cantonada. La via de l’enfrontament és una via morta que no porta enlloc. No la volem en aquesta qüestió, ni en cap altre. Efectivament, com deia fa uns anys un dirigent polític, parlant la gent s’estén. Aquesta, almenys, és la nostra convicció.


Tarragona i les nostres comarques, doncs, tenen una magnífica oportunitat d’aquí a només dos anys per guanyar en promoció exterior, arribada de nous contingents turístics, creació de llocs de treball, activitat econòmica i riquesa. I també en projecció de la nostra cultura, de la gastronomia de la nostra terra i dels valors del respecte, la tolerància, l’esforç, la solidaritat i el diàleg com a trets distintius de la nostra àrea d’influència. No podem perdre aquesta gran fita que ens tornarà a situar de ple en l’epicentre de la Mediterrània. Els ciutadans de les comarques tarragonines es mereixen que tots els implicats en què el projecte arribi a bon port facin un esforç, des del rigor i la generositat, a fi i efecte de fer-ho possible. Precisament, pensant en els aturats, els joves sense oportunitats, i aquells que han vist com la seva vida material empitjorava en els darrers anys hem de fer un pas endavant col·lectiu i proclamar un sí inequívoc als Jocs Mediterranis de Tarragona 2017.

Article de Salvador Ferré Budesca publicat al diari Més Tarragona 

dilluns, 20 de juliol del 2015

EL GRUP SOCIALISTA PREGUNTA AL GOVERN SOBRE LES CAUSES DE LA MANCA D’ACCESSIBILITAT ALS TRENS A LES ESTACIONS DEL VENDRELL I DE SANT VICENÇ DE CALDERS



El Grup Socialista al Congrés dels Diputats ha entrat a registre tres preguntes al Govern en què es demana quines són les raons per les quals RENFE i el gestor d’infraestructures ferroviàries ADIF no garanteixen el dret d’accessibilitat dels ciutadans per pujar amb total seguretat als trens a les estacions del Vendrell i de Sant Vicenç de Calders.

Així mateix, el grup socialista vol saber quines són les raons tècniques, o de qualsevol tipus, per les quals el servei de Renfe “atendo” (que assisteix als passatgers que tenen mobilitat reduïda) no és plenament operatiu a l’estació del Vendrell, ni a l’estació propera de Sant Vicenç de Calders.

Finalment, es demana al Govern si té previst dur a terme un pla de modernització i accessibilitat a les estacions de tren del Vendrell i de Sant Vicenç de Calders. En cas afirmatiu, es pregunta que es detalli el temps i el cost econòmic de l’execució de les obres.

El diputat socialista Francesc Vallès ha explicat que situacions com la que hem conegut recentment “d’un jove vendrellenc que pateix atròfia muscular espinal i que no podia accedir amb la seva cadira de rodes al vagó de tren des de l’estació del seu municipi per poder desplaçar-se a Barcelona, on cursa estudis universitaris, no es poden tornar a produir.”


“És intolerable que a dues estacions que registren un trànsit tan elevat de combois i de passatgers com el Vendrell i Sant Vicenç de Calders l’accés als trens per part de les persones amb mobilitat reduïda no estigui complement garantit. L’accés real als mitjans públics de transport ha de ser una prioritat absoluta per part de qualsevol Govern que mereixi aquest nom”, ha emfatitzat el diputat socialista.  

divendres, 3 de juliol del 2015

EL BRÒQUIL S’ESTÀ FLORINT... O NO



“El bròquil s’està florint...tu ja m’entens”, així deia la famosa cançó que s’interpretava durant la Dictadura. Per què? Doncs perquè la repressió i la censura franquista impedien l’exercici fonamental de la llibertat d’expressió i, per tant, els cantants i el conjunt dels ciutadans es veien obligats a emprar subterfugis metafòrics per referir-se al dictador o a esdeveniments que es consideraven “punibles” segons el codi penal del franquisme. És conegut el cas del periodista que va ser jutjat i condemnat en consell de guerra per “atemptar” contra “l’honor militar” en un article d’opinió. En aquell context, el significat del “bròquil” era clar per a tothom.

Creia que es tractava d’un trist passat feliçment superat però anava errada. I és que l’anomenada llei de seguretat ciutadana, més coneguda a peu de carrer com a “llei mordassa”, que ha entrat en vigor aquesta mateixa setmana ens retrotrau a temps pretèrits que pensàvem definitivament superats. Es tracta d’una llei aprovada pel Govern del PP que compta amb l’oposició frontal de tots, i subratllo, de tots els grups representats al Congrés. De tots. Què suposa en realitat aquesta llei? Tornar a l’Estat policial ja que el seu objectiu és sancionar al dissident, al que discrepa, al que protesta... A partir d’ara aquell que, per exemple, es manifesti al carrer alterarà la “tranquil·litat pública” i podrà ser víctima d’un règim sancionador que dóna a les forces de seguretat poders desorbitants per “protegir” aquesta denominada “tranquil·litat pública”. 

Ras i curt, estem davant d’un llei que criminalitza la dissidència ideològica ja que es dóna per fet que aquesta discrepància altera l’ordre públic i la seguretat ciutadana. I no només al carrer, sinó també a Internet i a les xarxes socials. I no tan sols com a autor, el sol fet de participar o de divulgar aquestes, preteses, “alteracions de la tranquil·litat pública” seran objecte de sanció. “1984” d’Orwell en estat pur...

Només un Govern de tics tan autoritaris com el del PP és capaç d’impulsar en ple segle XXI una llei tan repressiva que sembla recordar en alguns supòsits la llei de premsa del 1966 del ministre Fraga Iribarne, aleshores ministre de la dictadura i després pare i fundador, per cert, del PP actual. Igual com aleshores l’objectiu real de les lleis restrictives és impedir l’expressió d’idees o d’opinions que no resultin convenients pel poder, políticament parlant.

Ara bé, aquesta nova llei quadra perfectament amb el relat que ha construït el PP durant aquests darrers quatre anys basat en la por. Por a uns llocs de treball que no es poden mantenir, a un nivell de vida que se’ns diu que no es correspon amb la realitat, a unes prestacions socials “orgiàstiques” fruit segons el PP dels “excessos” dels Governs socialistes. Por ara a manifestar-se, a expressar les opinions per escrit o a les xarxes, unes manifestacions o opinions que en qualsevol moment es poden considerar “alteracions de la tranquil·litat pública” i, en conseqüència, ser considerades delictes castigats amb condemnes de presó. Quan governa el PP no tan sols pateixen els drets socials (que també) sinó que pateixen els drets, sense més additius.

No és casual. Una societat amb por, on tots els seus membres estiguin disposats a fer el que sigui per salvar-se, és una societat controlable. La por fomenta l’enveja, l’odi i la xenofòbia i eradica la capacitat de pensar, per això és una arma tan poderosa.


“El bròquil s’està florint” que deia el poeta...Creiem que sí, que mai tornaríem a aquest passat fosc de repressió de les veus discrepants o, senzillament, diferents. “El bròquil s’està florint”... o no.     

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona