Aquest estiu han coincidit gravíssims
incidents relacionats amb la emigració a diferents països europeus les imatges
dels quals ens han colpit a tots. Han coincidit amb uns altres a Salou on va
morir Mor Sylla, un ciutadà senegalès. El denominador comú és l’intent de
guanyar-se la vida fugint de la misèria del seu país en condicions tan
infrahumanes com les dels que viatjaven en un pesquer de Líbia amb quaranta
morts a la bodega i milers de persones que la marina italiana va rescatar. També
allí, com a Salou i com a França i al Regne Unit les úniques autoritats que
donen la cara són les d’interior.
El ministre de l’Interior Algelino
Alfano, ha advertit que “o la comunitat internacional es disposa a resoldre la
qüestió líbia, o no serà l’última tragèdia”. També a Grècia que porten
156.000 migrants en el que va d’any. Per tant, no són només problemes de Salou
però això no ens hauria de consolar. Ni és un problema únicament de policia.
Quan un problema social es vol abordar només des de la perspectiva policial, no
es fa des d’on toca i acabem discutint sempre sobre la proporcionalitat de
l’acció dels policies. Afrontem la realitat i no posem de nou el cap sota
l’ala. Parlem de morts que hem de lamentar i rebutjar i de vides humanes en
condicions indignes.
I
sí, hi ha màfies criminals que s’aprofiten de la misèria de ciutadans que han
nascut uns quants quilòmetres més al sud que vostè i jo. Diguem-ho d’una
altra manera: vostè o jo hauríem pogut néixer perfectament al Sudan o a
Nigèria i només per atzar ens van parir una mica més al nord. No per això
som més persones humanes ni tenim més drets ( humans ). Per qui no ho
recordi la
carta de drets humans ens ho reconeix a totes les persones per igual i no a uns
més que als altres. Aprovada el 1948, el seu primer article diu que “ Tots els éssers humans neixen lliures i iguals
en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència , han de
comportar-se fraternalment els uns amb els altres “
I l’article 2 diu que “ tota persona té
tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració sense cap
distinció de raça, color, sexe, religió…. origen nacional o social, posició
econòmica, naixement o qualsevol altra condició,,,,,”Si és així, no podem
tolerar per més temps que el problema principal i de fons que és el del
subdesenvolupament, continuï en els nivells actuals. Des de les institucions de
la Unió Europea es reclama als països
membres “més solidaritat” per fer front a la crisi migratòria però no hem
sentit cap reacció dels interpel.lats mentre continuem veient militars i
policies que es fan càrrec de les tragèdies de cada dia. O sindicats de
policies a casa nostra que es queixen amb raó d’agressions intolerables.
Les activitats dels manters a les
poblacions de la nostra costa no són tanta tragèdia però tampoc no poden
continuar . No es poden resoldre d’un dia per l’altre i com tot el difícil
requereix temps, molta feina i ganes de fer-la. Però no podem tolerar activitats
il·legals als nostres carrers i a la nostra economia. Eradicar-les és necessari
per no perjudicar els nostres comerciants que no poden competir en les mateixes
condicions, que paguen els impostos que serveixen per mantenir el nostre estat
social i que generen llocs de treball.
Lluitar contra les màfies i contra aquesta
activitat ha de ser possible al mateix temps que es resol el greu problema de
persones que no disposen de mitjans per sobreviure. Els manters han de complir
les mateixes obligacions que les persones nadiues i s’han de sotmetre a les
lleis. I per això els hem de proporcionar la inserció social que ho faci
possible.
A Salou i al Parlament només hem vist
el conseller d’interior i l’alcalde torna a declarar que és un problema policial. Però necessitem
veure vist sobretot que actuï la d’atenció social i el de treball. I cal que es
conjurin amb els ajuntaments, l’Estat i representants dels col·lectius
afectats. Només planificant solucions s’hi podrà posar remei. I
fent-ho des de la consciència que és un gravíssim problema que requereix
accions decidides i valentes.
Article de Xavier Sabaté i Toni Brull publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada