Devastador. És difícil trobar una acció de Govern (més
aviat inacció) més nefasta a nivell de comarques tarragonines que la que ha dut
a terme el Govern d'Artur Mas des de 2010, primer amb el suport del PP i
després amb el d'ERC.
En realitat, les dades són d'una eloqüència esfereïdora.
Durant aquests anys les inversions de la Generalitat a Tarragona han davallat
fins a límits mai vistos en democràcia. Si l'any 2010 el Govern de progrés
liderat pel president Montilla va destinar 152 milions d'euros en inversions
directes a les comarques tarragonines enguany el Govern del tàndem
Mas-Junqueras ha reduït les inversions fins a uns ridículs 43 milions d'euros.
És a dir, un insult a les necessitats reals i objectives dels tarragonins i tarragonines.
"Ajustos" necessaris que afecten el conjunt del
país? Tampoc això és totalment cert perquè si analitzem les inversions per
comarques veurem que s'ha retallat més a Tarragona i les seves comarques que a
la resta de Catalunya. Som els tarragonins per aquest Govern menys catalans,
posem per cas, que els gironins? Mai se'ns ha donat cap explicació, tot i les
mocions i les preguntes del grup socialista al Parlament reivindicant un volum
inversor proporcional, com a mínim, a la nostra població.
La veritat és que el Govern d'Artur Mas mai ha cregut en
Tarragona. Amb ell de president de la Generalitat cada ciutadà tarragoní ha
perdut, de mitjana, 184 euros directes d'inversió en relació al volum inversor
de l'anterior govern de progrés. S'ha arribat a límits autènticament grotescos
i esperpèntics com la constatació que les inversions a tota una comarca, la
Conca de Barberà, han estat inferiors al sou d'un diputat de CDC o d'ERC al
Parlament (tan sols 25.000 euros per tota aquesta comarca en els pressupostos
de 2014, un nou nou record negatiu sense precedents a la història democràtica
de Catalunya).
L'únic que es pot reconèixer a Artur Mas és una certa
coherència en relació a aquest oblit
permanent de Tarragona, primer de la ma del PP durant la seva primera
legislatura i després amb ERC aquests darrers tres anys.
El resultat? Per a mi el pitjor ha estat l'augment de la
pobresa i de les desigualtats socials que, sumat a les retallades del Govern de
Mariano Rajoy i als efectes de la crisi, s'ha traduït en què quasi 15.000
famílies de la província de Tarragona tinguin ara mateix tots els seus membres
a l'atur i ja hagin esgotat la prestació i els subsidis per poder viure amb un
mínim de dignitat material (i això segons les mateixes dades oficials del Govern).
Conscients, com ho són, d'un balanç tan lamentable els
partidaris de què Artur Mas continuï sent president de la Generalitat el 28 de
setembre intentaran passar de puntetes sobre tan de desgavell i centrar el
debat polític exclusivament en el discurs monotemàtic de la independència. No
podem caure en el parany. No podem fer-ho pensant en les necessitats reals dels
ciutadans que el dia després de les eleccions, pensin el que pensin de la
independència, continuaran tenint l'angoixa de saber com arribaran a final de
mes, ni dels treballadors a l'atur, ni de les persones en llista d'espera per
poder operar-se, etc.
Els socialistes volem recuperar el temps perdut entre
tant discurs estèril per part d'aquells, ja siguin de Barcelona o de Madrid,
que no escolten res més que la seva pròpia veu i que tan sols citen als altres
per desqualificar-los. Som un sol poble, al marge del sentiment de pertinença
nacional que pugui tenir cadascú, unit entorn d'uns mateixos objectius de
benestar social. Aquesta és la nostra convicció política i, sobretot, ètica.
Les nostres prioritats són clares: impulsarem programes
d'inversió pública i público-privada per tornar a generar ocupació i llocs de
treball i recuperarem els nivells de qualitat que tenien la nostra sanitat i
educació públiques durant els anys de Govern dels president Maragall i
Montilla. A les comarques de Tarragona recuperarem allò que per justícia ens
pertoca i que ens han arrabassat tant el Govern de Rajoy com el Govern d'Artur
Mas: un nivell inversor adequat a les necessitats dels tarragonins i
tarragonines que en cap cas, i subratllo: en cap cas, sigui inferior al pes de
la nostra població en el conjunt del país. Estan els candidats de CDC, ERC i el
PP en condicions d'afirmar el mateix?
Article de Carles Castillo publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada