dimarts, 21 de juliol del 2015

UNA GRAN OPORTUNITAT QUE NO PODEM DEIXAR PERDRE...



Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de participar en un debat sobre què cal fer en aquests moments des de les institucions per facilitar la sortida de la crisi. Com acostuma a passar darrerament ben aviat es van evidenciar dues posicions maximalistes: D’una banda, la d’aquells que defensen que no ens moguem ni un mil·límetre del culte a l’austeritat i a les retallades pressupostàries com a “formula” quasi miraculosa per sortir de les dificultats. De l’altre, la dels imitadors dels tòtems revolucionaris que es dediquen a rebutjar-tot tot i no sortir d’un escenari virtual de manifestos teòrics amb paraules grandiloqüents, això sí, sense plantejar cap proposta real per reactivar l’ocupació. Durant la meva intervenció vaig tenir la possibilitat de defensar que cal combinar creixement econòmic, d’acord amb la realitat de l’economia globalitzada que tenim, amb lluita contra la pobresa i les desigualtats socials que, efectivament, han crescut en els darrers anys fins a límits intolerables. Un plantejament que doni l’esquena a la realitat objectiva és una política condemnada a l’esterilitat. Com vaig recordar, un pressupost públic de zero euros suposa zero euros d’inversió en beques de menjador. Tan sols es pot repartir la riquesa que es genera i només la revitalització de l’activitat econòmica podrà crear nous llocs de treball i obrir escenaris de futur. Dedicar-se en exclusiva a fer manifestos teòrics que després no es tradueixen en res no serveix de gran cosa a les persones que estan patint el drama de l’atur o de la pobresa.

I és en aquest sentit on a les comarques tarragonines tenim un projecte de futur a curt termini que pot ser d’una gran utilitat per créixer econòmicament i, sobretot, per crear ocupació i reduir les desigualtats. Una d’aquelles oportunitats que tan sols passen un cop a la vida. Ras i curt: els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017. De vegades, reconec, em quedo literalment estupefacte quan escolto certes declaracions d’algunes persones que tenen responsabilitats polítiques. De veritat podem abandonar, sense fer cap esforç per evitar-ho, un projecte que garanteix una repercussió econòmica de més 360 milions d’euros per les nostres comarques? I els llocs de treball que es generaran? I la projecció del territori a un arc mediterrani que suma 450 milions d’habitants? I els nous mercats turístics que es podrien aconseguir?

Sembla increïble la frivolitat amb la parlen alguns en relació a inversions que contemplen aquestes magnituds. No és el cas dels socialistes. Nosaltres hem apostat des del primer moment per aquest projecte que no és només de Tarragona o de les comarques tarragonines sinó que és, amb majúscules, un projecte de país. I subratllo, de país, si es fan les coses bé i tothom sap estar a l’alçada del repte que tenim plantejat i dels beneficis col·lectius que podríem obtenir.    

En relació a això, vull posar de relleu l’eficàcia del treball en comú i lleial de les diferents administracions implicades en el projecte. Com a diputat provincial m’és especialment gratificant subratllar l’aposta de la Diputació de Tarragona pels Jocs, així com la de l’Ajuntament i la de la Generalitat. Confio també en què el Govern de l’Estat sàpiga donar compliment al seu compromís d’aportar 15 milions d’euros pels Jocs Mediterranis. És, precisament, la suma d’esforços el que dóna resultats i fa que tots guanyem. Per separat no haguéssim arribat ni a la cantonada. La via de l’enfrontament és una via morta que no porta enlloc. No la volem en aquesta qüestió, ni en cap altre. Efectivament, com deia fa uns anys un dirigent polític, parlant la gent s’estén. Aquesta, almenys, és la nostra convicció.


Tarragona i les nostres comarques, doncs, tenen una magnífica oportunitat d’aquí a només dos anys per guanyar en promoció exterior, arribada de nous contingents turístics, creació de llocs de treball, activitat econòmica i riquesa. I també en projecció de la nostra cultura, de la gastronomia de la nostra terra i dels valors del respecte, la tolerància, l’esforç, la solidaritat i el diàleg com a trets distintius de la nostra àrea d’influència. No podem perdre aquesta gran fita que ens tornarà a situar de ple en l’epicentre de la Mediterrània. Els ciutadans de les comarques tarragonines es mereixen que tots els implicats en què el projecte arribi a bon port facin un esforç, des del rigor i la generositat, a fi i efecte de fer-ho possible. Precisament, pensant en els aturats, els joves sense oportunitats, i aquells que han vist com la seva vida material empitjorava en els darrers anys hem de fer un pas endavant col·lectiu i proclamar un sí inequívoc als Jocs Mediterranis de Tarragona 2017.

Article de Salvador Ferré Budesca publicat al diari Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada