Fa pocs dies vaig tenir
l’oportunitat de participar en un debat sobre què cal fer en aquests moments
des de les institucions per facilitar la sortida de la crisi. Com acostuma a
passar darrerament ben aviat es van evidenciar dues posicions maximalistes:
D’una banda, la d’aquells que defensen que no ens moguem ni un mil·límetre del
culte a l’austeritat i a les retallades pressupostàries com a “formula” quasi
miraculosa per sortir de les dificultats. De l’altre, la dels imitadors dels
tòtems revolucionaris que es dediquen a rebutjar-tot tot i no sortir d’un
escenari virtual de manifestos teòrics amb paraules grandiloqüents, això sí,
sense plantejar cap proposta real per reactivar l’ocupació. Durant la meva intervenció
vaig tenir la possibilitat de defensar que cal combinar creixement econòmic,
d’acord amb la realitat de l’economia globalitzada que tenim, amb lluita contra
la pobresa i les desigualtats socials que, efectivament, han crescut en els
darrers anys fins a límits intolerables. Un plantejament que doni l’esquena a la
realitat objectiva és una política condemnada a l’esterilitat. Com vaig
recordar, un pressupost públic de zero euros suposa zero euros d’inversió en
beques de menjador. Tan sols es pot repartir la riquesa que es genera i només
la revitalització de l’activitat econòmica podrà crear nous llocs de treball i
obrir escenaris de futur. Dedicar-se en exclusiva a fer manifestos teòrics que
després no es tradueixen en res no serveix de gran cosa a les persones que
estan patint el drama de l’atur o de la pobresa.
I és en aquest sentit on a les
comarques tarragonines tenim un projecte de futur a curt termini que pot ser d’una
gran utilitat per créixer econòmicament i, sobretot, per crear ocupació i reduir
les desigualtats. Una d’aquelles oportunitats que tan sols passen un cop a la
vida. Ras i curt: els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017. De vegades, reconec,
em quedo literalment estupefacte quan escolto certes declaracions d’algunes
persones que tenen responsabilitats polítiques. De veritat podem abandonar,
sense fer cap esforç per evitar-ho, un projecte que garanteix una repercussió
econòmica de més 360 milions d’euros per les nostres comarques? I els llocs de
treball que es generaran? I la projecció del territori a un arc mediterrani que
suma 450 milions d’habitants? I els nous mercats turístics que es podrien
aconseguir?
Sembla increïble la frivolitat amb
la parlen alguns en relació a inversions que contemplen aquestes magnituds. No
és el cas dels socialistes. Nosaltres hem apostat des del primer moment per
aquest projecte que no és només de Tarragona o de les comarques tarragonines
sinó que és, amb majúscules, un projecte de país. I subratllo, de país, si es
fan les coses bé i tothom sap estar a l’alçada del repte que tenim plantejat i
dels beneficis col·lectius que podríem obtenir.
En relació a això, vull posar
de relleu l’eficàcia del treball en comú i lleial de les diferents
administracions implicades en el projecte. Com a diputat provincial m’és
especialment gratificant subratllar l’aposta de la Diputació de Tarragona pels
Jocs, així com la de l’Ajuntament i la de la Generalitat. Confio també en què
el Govern de l’Estat sàpiga donar compliment al seu compromís d’aportar 15
milions d’euros pels Jocs Mediterranis. És, precisament, la suma d’esforços el
que dóna resultats i fa que tots guanyem. Per separat no haguéssim arribat ni a
la cantonada. La via de l’enfrontament és una via morta que no porta enlloc. No
la volem en aquesta qüestió, ni en cap altre. Efectivament, com deia fa uns
anys un dirigent polític, parlant la gent s’estén. Aquesta, almenys, és la
nostra convicció.
Tarragona i les nostres
comarques, doncs, tenen una magnífica oportunitat d’aquí a només dos anys per
guanyar en promoció exterior, arribada de nous contingents turístics, creació
de llocs de treball, activitat econòmica i riquesa. I també en projecció de la
nostra cultura, de la gastronomia de la nostra terra i dels valors del
respecte, la tolerància, l’esforç, la solidaritat i el diàleg com a trets
distintius de la nostra àrea d’influència. No podem perdre aquesta gran fita
que ens tornarà a situar de ple en l’epicentre de la Mediterrània. Els
ciutadans de les comarques tarragonines es mereixen que tots els implicats en què
el projecte arribi a bon port facin un esforç, des del rigor i la generositat,
a fi i efecte de fer-ho possible. Precisament, pensant en els aturats, els
joves sense oportunitats, i aquells que han vist com la seva vida material
empitjorava en els darrers anys hem de fer un pas endavant col·lectiu i proclamar
un sí inequívoc als Jocs Mediterranis de Tarragona 2017.
Article de Salvador Ferré Budesca publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada