EL PSC INSTA AL GOVERN A REFORÇAR ELS CENTRES D’INNOVACIÓ I FORMACIÓ OCUPACIONAL DE CATALUNYA

La comissió d’empresa i ocupació del Parlament ha aprovat aquest dimecres una proposta de resolució del PSC en la què s’insta al Govern a reforçar el paper dels centres d’innovació i de formació ocupacional de Catalunya.

Segons ha explicat la diputada tarragonina Núria Segú, “l’objectiu és programar en aquests centres els itineraris formatius necessaris per tal que incorporin tots els mòduls necessaris a fi i efecte d’obtenir l’acreditació corresponent que inclogui també els mòduls de pràctiques en centres de treball.”

Cal recordar que aquests centres porten a terme accions de formació i d’innovació tecnològica per a la consecució de noves capacitats laborals de les persones que es troben a l’atur.

“En aquests moments la programació dels cursos és de sis mesos a l’any, enlloc d’una programació per a tot l’any. Això dificulta programar certificats de professionalitat sencers, d’aquí la nostra proposta de resolució que insta la Generalitat a garantir les dotacions i infraestructures adequades per assegurar una programació sostinguda durant tot l’any.”

La diputada vallenca ha afegit que “en els darrers temps diversos alumnes d’aquests cursos han fet arribar les seves queixes per la deficient planificació de l’oferta formativa, de manera que quedaven truncats els itineraris formatius. Es tracta d’una problemàtica real que es pot resoldre immediatament si hi ha la voluntat política per a fer-ho.”   

Finalment, Núria Segú ha subratllat la importància dels cursos i accions del servei d’ocupació de Catalunya a l’hora de consolidar perfils professionals adequats a les necessitats del mercat de treball. “El tema no és menor. Les mateixes estadístiques oficials de la Generalitat indiquen que una major especialització permet trobar ocupacions més estables i amb una millor remuneració”, ha explicat la diputada del PSC.

EL 8 DE MARZO CONMEMORA LA LUCHA OBRERA DE LAS MUJERES

Cuando la profesora Clara Zetkin, representando al Partido Socialista alemán, en la conferencia internacional de mujeres socialistas de 1910 en Copenhague, propuso celebrar el día internacional de las mujeres consiguió el respaldo de todas las delegadas asistentes.

En el congreso, además, se exigieron mejoras laborales para las mujeres, derechos sindicales, mejores salarios, la jornada de ocho horas y el rechazo al trabajo infantil. Zetkin defendía un nuevo orden social.

La Revolución Rusa de 1917 tuvo mucho que ver en la elección de este día internacional. En Rusia se celebraba el 8 de marzo desde 1914. En 1917 las mujeres rusas se amotinaron ante la falta de alimentos, dando inicio al proceso revolucionario que acabaría en el mes de octubre de ese mismo año. Los acontecimientos del 8 de marzo de 1917 son importantes, además de porque dieron origen a la revolución y porque fueron protagonizados por mujeres, también porque fueron los que hicieron que el Día Internacional de la Mujer se pasara a celebrar definitivamente el 8 de marzo.

Cuando parece que todas las reivindicaciones forman parte del pasado y que las revoluciones son historia, la Organización Internacional del Trabajo (OIT) ha publicado el Informe Mundial sobre Salarios 2014/2015, dónde ha analizado entre otros aspectos sociales la desigualdad salarial entre hombres y mujeres en los diferentes países europeos.

Según los resultados del estudio realizado por la OIT la desigualdad en las retribuciones entre mujeres y hombres no está justificada por causas objetivas. La OIT señala que las españolas deberían cobrar un 2% más que los hombres si se tuviera en cuenta una comparativa de sus capacidades productivas.

Lejos de la reducción la brecha salarial, el informe de vulnerabilidades elaborado por Cruz Roja, conocido hace tres días, nos ofrece cifras alarmantes: el 75 % de estas mujeres viven en hogares de extrema pobreza. La organización ha definido un perfil: la mayoría está en el paro, no pueden llegar al final de mes, se hacen cargo del trabajo doméstico y de los hijos, están mejor cualificadas que antes y muchas han sufrido malos tratos.

Con este panorama, el lema “Pan, tierras y paz” de los motines de mujeres  de 1917 tendrá que volver a las pancartas.

El primer Día Internacional de la Mujer en 1911, sacó a la calle más de un millón de mujeres. No podemos abandonar la memoria de nuestras predecesoras, no podemos quedarnos en casa.

Este día 8 hemos vuelto a salir a la calle a defender nuestros derechos, a exigir al gobierno del PP que no nos menosprecie, que nos sitúe en primera línea, que abandone la idea de una sociedad en donde las mujeres somos ciudadanas de segunda.

Defendamos nuestra dignidad en las urnas y en las calles.

Article de Rocío León publicat al diari Més Tarragona 

FRANCESC VALLÈS: “DEDICARÉ TOTS ELS RECURSOS NECESSARIS PERQUÈ ELS TEMPS D'ESPERA A L'HOSPITAL NO SUPERI ELS SIS MESOS”

“Les retallades constants de la Generalitat, la gestió inestable i la manca de governança han portat a l’hospital de Sant Joan a una situació molt preocupant”. Així ho ha assegurat Francesc Vallès, qui ha desvetllat que Reus és la ciutat de tot Catalunya on més ha augmentat el nombre de persones en llista d’espera i els terminis per accedir al quiròfan des que Convergència i Unió és al govern. “L’alcalde mai s’ha estimat l’hospital de Sant Joan, ni s’hi ha dedicat perquè la complexitat li fa por”, ha assegurat el candidat per a qui la gestió de l’hospital “necessita un lideratge fort que no aboqui l’hospital al desastre i al col·lapse”.

El de Reus és l’hospital on més han empitjorat les dades en els quatre anys de mandat. Així, el desembre de 2010 a Reus hi havia 1009 persones en llista d’espera. Mentre que a finals de 2015, la xifra havia pujat fins a 1.552 persones, que significa un augment d’un 53,8%. Pel que fa al temps d’espera, el 2010 era de 3,35 mesos, per sota de la mitjana de Catalunya (que era de 4,11), i al 2014 havia passat a 7,92 mesos. És a dir, un augment del 136%.

Comparant el temps d’espera dels pacients de l’Hospital de Sant Joan amb les del conjunt del país, l 2010 era un 18,81% inferior a la mitjana, mentre que ara a passat a estar un 37,26 per damunt de la mitjana catalana.

Per Vallès, per a qui aquest salt és “desproporcionat i inadmissible”, ha lamentat que aquesta situació provoca, en molts casos, no poder accedir a determinats serveis i aboca els pacients a utilitzar la sanitat privada, si disposen dels recursos per fer-ho. “La sanitat pública és un dret universal i tothom hi ha de poder accedir en les condicions i els terminis que no comprometin la seva salut. I el que està passant provoca que hi hagi pacients de primera i pacient de segons, un fet que hem de combatre”.

Vallès considera que “ja no es pot demanar més esforç i contenció ni als usuaris de l’hospital ni als professionals sanitaris que treballen sota molta pressió”, i que cal adoptar mesures urgents per revertir aquesta situació.

Per això, el Grup Municipal del PSC presentarà al ple d’aquest divendres una moció instant al CatSalut a dotar econòmicament de manera i permanent a l’hospital Universitari Sant Joan de Reus, tenint en compte la seva referència territorial en oncologia, fet que li permetria reduir de manera substancial la llistes d’espera quirúrgiques així com el temps d’espera dels seus usuaris.

També  proposa que l’Ajuntament incrementi els recursos humans i materials per tal de reduir a un temps inferior als 6 mesos l’accés a qualsevol tipus de procediment quirúrgic, prova diagnòstica i consulta externa abans de finals de 2015.  La moció també demana que es facin públiques totes les dades en relació a les llistes d’espera de tots els procediments que es realitzen a l’hospital.

“Si la sanitat és una prioritat, s’hi ha de dedicar tot els recursos possibles”, ha reblat Vallès, exigint als responsables polítics de l’hospital que “deixin de fer despeses supèrflues i les dediquin al pressupost a allò que realment afecta la qualitat de vida dels ciutadans”.

EL GOVERN DEL PP DEIXARÀ ENGUANY A TOTS ALS JOVES TARRAGONINS SENSE LES AJUDES DE LA RENDA BÀSICA D’EMANCIPACIÓ

“Aquest 2015 els pocs centenars de joves de les comarques tarragonines que encara reben els 147 euros mensuals de la renda bàsica d’emancipació (el PP ja va reduir l’ajuda de 210 euros mensuals a 147 euros al mes) deixaran de percebre-la. D’aquesta manera el PP haurà acabat amb una ajuda impulsada pel Govern socialista per facilitar que els joves, greument afectats per la crisi econòmica, poguessin accedir a un habitatge de lloguer i emancipar-se de la casa dels seus pares”, així ho ha denunciat avui Joan Ruiz, diputat socialista al Congrés per Tarragona.

Malgrat que el PP ja no ha permès noves altes des de que governa encara hi ha joves que estan cobrant les ajudes de la Renta Bàsica d’Emancipació ja que van poden accedir a elles abans de què el Govern del PP derogués aquesta prestació.

“La veritat és que en un nou exemple de sensibilitat social una de les primeres coses que va laminar el PP quan va arribar al Govern van ser les ajudes d’aquesta R.B.E. Des de l’1 de gener de 2012 ja no es concedeixen noves ajudes. Per tant, aquells que van poder accedir a elles abans de ser suprimida la prestació deixaran de cobrar-la enguany ja que el termini màxim per gaudir-ne era de 48 mesos”, ha explicat el diputat tarragoní.

“Ningú mínimament sensat pot entendre com és possible que mentre Rajoy i el PP continuen instal·lats en aquest discurs pot menys que d’eufòria econòmica es retallin drets, serveis socials i prestacions a col·lectius, com és el cas dels joves, que més directament estan acusant els efectes devastadors de la crisi.”

En aquest sentit, Joan Ruiz ha recordat que en el marc dels pressupostos de l’Estat per al 2015 la quantia total que el Govern destina a les ajudes de la R.B.E. és de tan sols 14 milions d’euros, “una quantitat ridícula si tenim en compte que estem parlant d’un país on hi ha un atur juvenil superior al 50% i on les taxes i preus dels estudis universitaris i de formació professional s’han disparat amb la dreta al Govern.” 

“Per cert, en una nova exhibició d’irrealitat i de pèrdua absoluta del sentit del ridícul la ministra Ana Pastor va justificar al seu dia la supressió de la R.B.E. afirmant que el Govern socialista havia finançat així a alguns joves que vivien en, i cito textualment, “àtics de luxe.” Però en quin món viuen els ministres del PP? Quin “àtic de luxe” es pot adquirir amb 210 euros al mes?”

Joan Ruiz ha recordat que va ser el Govern socialista qui va impulsar aquesta renda bàsica d’emancipació per ajudar als joves a què pugessin tenir un projecte de vida autònom i marxar de la casa dels seus pares. Durant els anys en què va estar en vigor es va demostrar com una eina extraordinàriament útil que va beneficiar directament 8.034 joves tarragonins. De mitjana, aquests 210 euros equivalien al 42% del preu del lloguer mensual del pis. 

270 MOTIUS

“Per què et presentes per alcalde?”, així de directe m’interpel·lava un veí que em vaig trobar sortint de casa fa uns dies. Li vaig contestar immediatament: “perquè vull de què aquí a quatre anys no hi hagi cap veí del Morell a l’atur, sense tenir uns ingressos mínims per poder viure amb dignitat, perquè vull que tots els nens del poble tinguin l’alimentació nutricional que es mereixen per créixer amb bones condicions salut i perquè no vull que cap persona gran hagi de passar fred a casa seva els mesos d’hivern perquè no pot pagar la factura de calefacció.” Són unes paraules que em surten del cor i que reflexen a la perfecció les meves conviccions morals més íntimes.

No vull jutjar la feina que ha fet durant els darrers anys l’alcalde i el seu equip de Govern. Com tot a la vida crec que hi ha espais de llum i espais d’ombra però crec, honestament, que ha arribat l’hora d’obrir les finestres de l’Ajuntament i que entri aire fresc i idees noves a la sala de plens. Mireu, la situació és difícil, no vull ocultar-ho, però crec que l’Ajuntament pot fer més per garantir allò que els socialistes considerem com a més important: que tots els veïns del Morell puguin viure amb dignitat.

En aquests moments tenim 270 aturats registrats al poble, més –per desgràcia- dels que teníem ara fa quatre anys. Alguns defensen que la sortida que se’ls ha de donar passa per retallar serveis i prestacions socials. Els socialistes creiem que això és un gravíssim error que només fa que agreujar el problema i que carrega la factura de la crisi, injustament, sobre els col·lectius més vulnerables com els aturats, els joves, les dones o la gent gran que no tenen cap culpa en el sorgiment i esclat de la crisi econòmica. Després de quatre anys de Governs d’’Artur Mas i de Mariano Rajoy la realitat a peu de carrer parla per ella mateixa.

D’altres pensen que la solució passa per fer una foguera a la plaça major i abocar-hi tot el que s’ha construït durant els darrers 35 anys de democràcia. Tot i entendre la indignació de molts ciutadans, nosaltres creiem que això també és un error.

Què fer, aleshores? Doncs aprofundir en desenvolupar els serveis municipals que més ajudin als nostres convilatans, sobretot aquells que acusen amb més força els efectes perniciosos de la crisi. Sí, podem garantir l’alimentació i els serveis bàsics a totes les famílies del Morell. I afirmo i subratllo: a totes. Sí, podem assegurar el subministrament d’aigua, energia i llum a totes les llars. I, sí, podem guanyar en cohesió social i acabar amb les situacions de marginació si estalviem en despesa supèrflua. Aquest és el model que defensem els socialistes i en aquesta lluita ens hi deixarem la pell, en podeu estar segurs. Ni un sol veí del Morell sense aliments, sense serveis bàsics, ni sense uns recursos materials mínims.

Vull ser alcalde també per un altre motiu: per donar la veu al poble. No vull que continuï aquesta vella política consistent en demanar la confiança cada quatre anys i després utilitzar les majories absolutes per negar la paraula a qualsevol veu que no sigui la pròpia. Els socialistes creiem el contrari, ningú sobra en aquest compromís permanent per convertir El Morell en un municipi amb el màxim nivell de benestar i amb orgull i sentiment de poble. Si sóc alcalde, ja us ho avanço, les meves portes estaran sempre obertes a qualsevol idea o suggeriment que vulgueu aportar, sempre en positiu. El passat és un pròleg que deia el poeta, convertim aquest empeny en accions concretes en benefici dels nostres veïns i aleshores el Morell farà un pas de gegant en la recerca d’aquesta cohesió social que defensem els socialistes. Tenim, com a mínim, 270 motius diaris que ens empenyen a fer-ho possible. Ells i elles són els que donaran sentit a tot el que fem a l’Ajuntament.

Article d'Albert Ortega, alcaldable del PSC al Morell 

EL PSC DENUNCIA QUE EL TEMPS D’ESPERA A LA REGIÓ SANITÀRIA DE TARRAGONA S’HA INCREMENTAT EN 3,1 MESOS DES DE 2010

“El Govern afirma que estem igual que el 2010, tant en nombre de persones en llista d’espera com en el temps d’espera per arribar al quiròfan, però la veritat és que això no és així”, així ho ha assenyalat la diputada socialista per Tarragona i portaveu en Salut, Núria Segú.

Pel que fa al temps d’espera mitjà dels 14 procediments quirúrgics garantits a les comarques tarragonines aquest s’ha incrementat, de mitjana, en 3,1 mesos. “En concret, hem passat d’un temps d’espera de 3,9 mesos a finals de 2010 a 7 mesos ara, és a dir, un mes més del màxim termini fixat de 6 mesos per als procediments garantits.”

D’altra banda, a finals de 2010 a la regió sanitària del Camp de Tarragona hi havia 56.600 persones en llista d’espera i ara tenim 57.200 persones. “El cert és que no tenim més persones en llista d’espera perquè no estan diagnosticades, no perquè s’hagi incrementat de manera notable l’activitat quirúrgica. Aquesta és la veritat que el Govern no ha volgut explicar.”  

Núria Segú ha posat com a exemple dos procediments garantits on aquest temps d’espera més ha crescut al Camp de Tarragona. “Les pròtesis de genoll, on el temps d’espera s’ha disparat per sobre dels 10 mesos, i les pròtesis de maluc on el temps d’espera ja arriba als 7 mesos. Es tracta d’operacions d’una major complexitat on a les comarques tarragonines tenim un temps d’espera superior a la mitjana del país.”

En aquest sentit la diputada vallenca ha recordat que amb l’anterior Govern catalanista i d’esquerres els 14 procediments garantits van aconseguir situar-se per sota dels sis mesos màxims de temps espera per a ser operats mentre que ara, al Camp de Tarragona, hi ha tres procediments que superen aquest límit: les pròtesis de genoll i de maluc i els galindons. Així mateix, hi ha dos procediments més que estan fregant aquest temps d’espera màxim de sis mesos: les cataractes i les angines, on el temps mitjà a Tarragona també està per sobre de la mitjana nacional.

“No estem igual que al 2010 i al Camp de Tarragona tampoc. Les retallades tenen conseqüències tot i que el maquillatge que se’n vulgui fer a les portes d’unes eleccions. La realitat objectiva és que el pressupost del Departament de Salut es va reduir un 15% l’any passat (1.400 milions d’euros en retallades) i que ara Catalunya és la cinquena comunitat autònoma de l’Estat per la cua en pressupost sanitari per càpita quan el 2010 érem la tercera comunitat en tenir una major inversió”, ha resumit la diputada socialista.   

HEMODINÀMICA: UNA VICTÒRIA DE TARRAGONA I DEL SENTIT COMÚ

Per fi, després d’anys de reivindicació unànime del conjunt de la ciutadania tarragonina, la Generalitat ha reconegut allò que era evident per a tothom i ha ampliat a tot el dia el servei operatiu de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Es tracta d’una victòria col·lectiva de totes les comarques tarragonines i del més estricte sentit comú. Ningú no entenia com era possible que una demarcació que ja suma més de 800.000 habitants ( el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII dóna assistència a totes les comarques de la demarcació de Tarragona ) quedava orfe d’un servei essencial com aquest les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Un servei que tots els professionals reconeixen que quan va iniciar el seu camí de veritat, és a dir, protocoloritzat i amb resultats espectaculars va ser en època del govern de progrés a l’octubre de 2007 amb una inversió de 1,7 milions d’euros i una nova màquina.

Ja feia temps que era un clam l’atenció les 24 hores aquesta unitat per tractar infarts i angines de pit, és a dir, que salva vides, així de clar. Doncs malgrat les reiterades mocions i iniciatives parlamentàries del PSC en aquest sentit, el Govern de CiU-ERC no ha tingut cap problema a l’hora d’ignorar les resolucions aprovades pel Parlament. Curiosa manera de manifestar un “patriotisme” que tan sols s’exhibeix i es proclama a cop de declaracions i discursos abrandats. Per a més inri, ens prenen a tots per babaus quan diuen que la qualitat de la sanitat pública d’aquest país està “intacta” quan el Govern d’Artur Mas acumula ja més de 1.600 milions d’euros de retallades en el sector.

Alguns es van escandalitzar de les nostre paraules quan vàrem dir que el desgovern de Mas i Junqueras afectava vides de persones. La dreta tapa la realitat sempre que pot malgrat que aquesta sigui tossuda. Al cap de pocs dies els síndics de greuges i defensors del ciutadà de tota Espanya feien públic un informe dient “ la mala gestió dels serveis d’urgències augmenta la mortalitat”.

I és que les desigualtats en l’accés als serveis de salut produeix diferències en  les esperances de vida i bé que ho saben els nostres governants. A menys possibilitats de ser atesos, menys anys de vida. És molt evident però la dreta no ho diu gairebé mai i quan algú ens atrevim, som titllats de demagogs i grollers. A continuació cal preguntar-se per què aquesta diferència s’ha  d’establir en funció de les disponibilitats econòmiques – n’hi ha que es poden solucionar els problemes pagant-s’ho – o de la distància als centres assistencials. I per què aquestes diferències.

El cas del servei d’hemodinàmica, ens serveix d’exemple per comprovar un cop més que quan anem tots junts Tarragona guanya. És de justícia també reconèixer el lideratge i la tenacitat de l’alcalde Ballesteros en la defensa dels interessos dels ciutadans, un compromís que contrasta amb el silenci d’altres que fa quatre anys que resten muts tot i veure que les inversions de la Generalitat i de l’Estat han anat decreixent.    

Des del 2010 (darrer any de pressupost del Govern de progrés) fins ara les inversions del Govern d’Artur Mas a Tarragona han caigut en un 84%, passant de més de 51 milions a tan sols 8. És que el Govern de CiU considera que els tarragonins no tenim necessitat d’equipaments educatius, de salut, prestacions i serveis socials? Aquells que parlen d’independència generen noves dependències sense miraments. No som més que ningú, és cert, però tampoc som menys que la resta de ciutadans del país, ni ens mereixem un menyspreu com el que estem patint. La unitat d’acció en positiu que hi ha hagut en relació al servei d’hemodinàmica ens marca el camí a seguir.      

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE LA SITUACIÓ DEL PARC DE BOMBERS DE VILA-RODONA

El grup socialista al Parlament ha entrat a registre una bateria de preguntes al Govern de la Generalitat en relació amb els bombers voluntaris que presten els seus serveis als parcs de bombers de Catalunya.

Segons he detallat la diputada vallenca Núria Segú, “entre altres qüestions volem que la Generalitat ens expliqui quina és la situació que s’ha viscut al parc de bombers voluntaris de Vila-rodona i si el Govern té previst dotar-lo amb els mitjans necessaris per tal que pugui ser operatiu amb les condicions que exigeix el servei.”

En el mateix sentit, el grup socialista ha preguntat al Govern sobre quin capteniment té sobre les dimissions dels diferents responsables dels parcs de bombers voluntaris de les comarques tarragonines. 

“És obvi per a tothom que aquestes dimissions i els tancaments dels parcs de bombers voluntaris tindran conseqüències en les campanyes contra els incendis forestals. Ho ha previst el Govern? Quins efectes tindrà? Com pensa garantir la Generalitat que els més de 70 parcs de bombers voluntaris del país estiguin totalment operatius quan se’ls necessiti? Amb quants bombers voluntaris es podrà disposar?”

Des del grup socialista es demana al Govern que dialogui amb els representants dels bombers voluntaris per tal de cercar un acord que garanteixi les necessitats mínimes dels bombers i l’eficàcia del seu servei.

“El que també preguntem, perquè encara no se’ns ha explicat, és com valora el Govern l’actitud intransigent del Director General de Prevenció i Extinció d’incendis en relació amb els bombers voluntaris. Ha considerat el Govern el seu cessament?”

“El que és del tot intolerable és l’actitud que s’ha tingut amb un col·lectiu, el dels bombers voluntaris, que han demostrat la seva eficàcia en la lluita contra els incendis forestals. Un cop més la negligència del Govern ens fa fer un pas enrera col·lectiu en un servei necessari donada la realitat forestal del país i la seva climatologia, en especial, durant els mesos d’estiu”, ha conclòs la diputada socialista.  

EL BON PORT DE CAMBRILS

“Per què?” Aquesta és la pregunta que més m’han fet darrerament les persones que em trobaven pel carrer. “Per què vols ser l’alcaldessa de Cambrils?” Podria parlar de la ciutat que m’estimo i de la seva transformació, dels grans projectes, de les infraestructures i dels equipaments necessaris. Podria fer-ho però no ho faré. En realitat la resposta és més senzilla: vull ser-ho perquè no suporto veure persones en situació de pobresa, perquè em dol quan algun cambrilenc que està a l’atur m’explica la situació dramàtica que està patint ell i la seva família i per què m’entristeix pensar que alguns infants del nostre municipi no tindran les mateixes oportunitats que han tingut els seus pares.

Vull ser-ho per transformar aquesta realitat injusta, perquè em nego a resignar-me i a considerar-ho com una mena de “mal natural” –com sembla que sovint que fa la dreta- i perquè vull posar tots els instruments de què disposa l’Ajuntament al servei de les persones, de cadascun dels cambrilencs i cambrilenques.

No vull mirar contínuament el retrovisor i dedicar-me a fer recriminacions a l’actual equip de Govern. Suposo que devien pensar que les retallades socials i els acomiadaments de treballadors municipals eren la gran formula que ens permetria sortir de la crisi. Crec que hores d’ara, després de quatre anys d’aquesta medicina, tots coincidirem en assenyalar que aquesta ha estat una aposta equivocada que tan sols ha comportat més injustícia social i més desigualtats. Però deixem el passat perquè nosaltres volem mirar cap al futur.

Podem canviar per millorar? Sí, podem fer-ho. Com? Aprofitant i aprofundint els nostres potencials que, per sort, els tenim. Quins, en concret? Primer i molt important, el nostre sector turístic. L’Ajuntament ha de ser capaç de recolzar les polítiques ja consolidades de l’oferta turística familiar i del turisme de sol i platja i de desenvolupar altres sectors emergents com el turisme esportiu que disposa de camí per recórrer. Amb idees clares, polítiques decidides i voluntat institucional per dur-les a terme.

Molt vinculat amb això, el nostre sector comercial. A Cambrils disposem d’un bon comerç de proximitat però ens queda molt per fer, no només com a producte turístic, sinó creant sinèrgies que ens converteixin en un pol d’atracció a nivell regional. I què dir de la nostra restauració? Un autèntic sector d’excel·lència que lligat al nostre sector agroalimentari ens ha de permetre aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix un mercat cada cop més global.

I hem de saber apostar per l’energia verda de fonts renovables, pels nostres emprenedors, pel manteniment i rehabilitació d’equipaments i edificis públics (penso, per exemple, en l’escola de música), el llistat és interminable...   

Què suposarà tot plegat si fem les coses bé? Crear nous llocs de treball i posar tot el potencial de l’Ajuntament al servei de les necessitats dels cambrilencs i cambrilenques. Sense falses promeses, ni utopies irrealitzables, però amb una visió global de Cambrils. Prioritzant les inversions i saben a on volem anar per generar riquesa i benestar social. Amb transparència, amb gent honesta gestionant els recursos públics que són, en definitiva, de tots els cambrilencs i cambrilenques. També amb molta humilitat i tenint molt clar que ningú té la possessió de la veritat absoluta.     

M’enamora Cambrils, no tinc cap problema en reconeixeu. De Cambrils m’agrada tot. M’agrada la nostra singularitat, el nostre equilibri –únic- que ens ha permès créixer sense perdre la nostra identitat i, sobretot, em fascina la solidaritat que sempre han demostrat els cambrilencs i cambrilenques. Una solidaritat que, lluny de minvar, ha crescut amb la crisi econòmica. És el que jo anomeno el bon port de Cambrils. L’arribada a un destí on, fruït de l’esforç i treball diari de la gent de Cambrils i del suport que sàpiga impulsar l’Ajuntament, ens situï en un nou escenari social sense atur, sense pobresa i sense corrupció, on cap ciutadà sense recursos econòmics quedi abandonat a la seva sort. De nosaltres depèn fer-ho possible.  

Article d'Ana López publicat al diari Més Tarragona 

EMBOLICA QUE FA FORT!

Artur Mas va presentar-se a les eleccions al Parlament de 2010 amb tres objectius molt concrets: reduir l’atur a la meitat, fer “més amb menys” (és a dir, gestionar “millor” que el Govern progressista) i aconseguir el pacte fiscal amb l’Estat. Menys de cinc anys després el fracàs és més que evident. Lluny de reduir l’atur, amb el Govern de CiU el nombre de desocupats a Catalunya s’ha incrementat en un 20%, la gestió nefasta d’aquest Govern s’ha traduït en retallades a dojo que ni tan sols han servit per reduir el deute de la Generalitat que amb Artur Mas de president ha crescut un 90% i del pacte fiscal millor ni parlar-ne...

Conscient del seu fracàs, Artur Mas i CiU han arribat a la mítica conclusió de Lampedusa: un cop s’ha comès el primer error la única sortida que queda és llançar-se cap endavant atiant una falsa èpica alliberadora, tot abans de reconèixer que s’han equivocat. Així, els catalans hem estat emplaçats novament a les urnes el 27 de setembre d’enguany sota la falsa premissa d’unes eleccions “plebiscitàries” que en realitat seran unes eleccions ordinàries per elegir als membres del Parlament de Catalunya (són tan “plebicistàries” que els partidaris de la independència ni tan sols han estat capaços de posar-se d’acord en elaborar una llista conjunta. En fi...). D’aquesta manera, i segons el mateix full de ruta fixat per CiU i els seus aliats d’ERC, fa dos anys ja es van avançar les eleccions, ara es tornen a avançar per, després d’un any i mig de legislatura, tornar a convocar eleccions i a continuació convocar un referèndum d’autodeterminació. Embolica que fa fort! (que diu la sabiduria popular). Tot, això sí, embolcallat per qualificats com “històric”, “el moment més important de les nostres vides” o “eleccions decisives i úniques”... igual com ja se’ns va dir a les eleccions de 2012.

Tot plegat tan sols aconseguirà dilatar el desgovern del que som víctimes els pobles tarragonins, com la Canonja, que hem patit com el Govern d’Artur Mas retallava les seves aportacions al finançament de les llars d’infants, laminava serveis i prestacions socials, privatitzava la sanitat pública, reduïa sous públics, beques, ajudes socials, inversions, etc. Aquests que parlen tot el dia de país han tingut la poca vergonya –perquè no hi ha una altra manera de definir-ho- de dividir per cinc les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines. Per cinc! És que no som catalans els canongins i les canongines? Doncs sembla que per als diputats de CiU i d’ERC no ho som perquè han aprovat un pressupost mutilat de la Generalitat per enguany que ens condemna, un cop més, a l’oblit.

Els socialistes volem canviar totalment aquesta realitat tan injusta. La situació és difícil, no ho vull pas ocultar, però si recuperem el sentit comú i establim les prioritats socials bàsiques ens en podem sortir, fins i tot reforçats. El primer objectiu és garantir un mínim benestar material per a tots els ciutadans, eradicar la pobresa infantil i energètica, lluitar contra l’atur i reduir les brutals desigualtats socials que la suma letal derivada de la crisi econòmica i dels governs de la dreta han provocat. Sí, volem un país lliure, és a dir, un país on ningú se senti exclòs pel seu sentiment de pertinença nacional, per les seves conviccions religioses o pel color de la seva pell. Un país amb una taxa d’atur i de pobresa zero i amb un Govern que dediqui els seus esforços a resoldre els problemes dels ciutadans enlloc de parlar tot el dia sobre les desavinences que té amb el seu soci parlamentari. Ras i curt: un país amb un Govern a l’alçada del que es mereixen els catalans i les catalanes.

Article d'opinió de Salvador Ferré Budesca 

ALFONS GARCIA PRESENTA EL PROJECTE SOCIALISTA A TOTS ELS NUCLIS DE VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT

L’actual alcalde i candidat socialista a la reelecció, Alfons Garcia, ha presentat la seva candidatura i el projecte del PSC a tots els nuclis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

En concret, Alfons Garcia va iniciar aquest cicle de presentacions dijous a la sala Infant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, divendres ho va fer a l’auditori de Vandellòs i avui dilluns 2 de març per la tarda ho farà als nuclis de Masboquera i Masriudoms.

Durant la presentació es va destacar el caràcter “obert i disposat al diàleg d’Alfons Garcia. La seva experiència i vàlua professional contrastada han estat clau per fer avançar el nostre poble tot i el context de crisi econòmica. Els socialistes creiem, honestament, que és el millor candidat que podem presentar per donar continuïtat a la bona feina que s’ha fet durant aquests darrers quatre anys.”  

Per la seva banda, Alfons Garcia ha destacat “la tasca que hem fet a l’Ajuntament durant aquest mandat per millorar i garantir uns bons serveis a les persones i atendre als nostres convilatans més necessitats. En aquest sentit, vull destacar el Pla d’Ocupació Municipal, els serveis d’atenció a la gent gran (centres de dia), les ajudes a les famílies via subvencions de llibres de text, llars d’infants, etc.”

“Durant els propers quatre anys hem de saber donar continuïtat a aquesta feina que estem convençuts de què representa a la gran majoria de veïns del nostre municipi”, ha accentuat el candidat socialista. 

EL PSC PREGUNTA AL GOVERN SOBRE EL TRASLLAT DE RESIDUS NUCLEARS DE LES CENTRALS TARRAGONINES FINS AL M.T.C. DE VILLAR DE CAÑAS

El grup socialista al Parlament ha entrat a registre una bateria de preguntes al Govern en les que es demana informació sobre la posició de la Generalitat en relació als plans d’ENRESA de traslladar per carretera fins al magatzem central de residus nuclears (M.T.C.) de Villar de Cañas, a la província de Conca, els residus de les centrals nuclears d’Ascó I i II i de Vandellòs II, situats a la demarcació de Tarragona.

Segons ha explicat el diputat socialista Xavier Sabaté, “volem saber com pensa actuar el Govern davant del possible trasllat dels residus per la C-12 fins a Mora la Nova, on es connectarà amb la C-44 fins arribar a l’autopista AP-7 per després continuar trajecte en direcció sud.”  

“Quin són les mesures de seguretat que preveu el Govern davant dels, com a mínim, tres viatges mensuals de combois amb residus nuclears que hi haurà des de les centrals tarragonins fins a Villas de Cañas un cop entri en funcionament el nou magatzem?”, ha reblat Sabaté.

Així mateix, el PSC també vol saber si la Generalitat coneix l’estudi d’impacte ambiental promogut per ENRESA del projecte de construcció del magatzem de residus nuclears de Villar de Cañas, quin és el seu parer al respecte, i si el Govern ha presentat al·legacions durant el període d’exposició pública del projecte donat que les rutes de transport per carretera que hauran de seguir els residus emmagatzemats a les centrals catalanes afecten nombrosos municipis tarragonins.   

Finalment, el diputat tarragoní ha reafirmat la posició del PSC en el sentit de contemplar una data màxima de funcionament de les centrals nuclears catalanes i d’aposta decidida i enèrgica per les energies renovables, per l’estalvi i eficiència energètica i per la investigació en aquest àmbit estratègic de país.