L’ENÈSIM TOC D’ALARMA

L’anunci, aquesta setmana, del possible trasllat a Burgos de la inversió que l’empresa Agrolab volia implementar al CIM del Camp de Tarragona és un nou toc d’alarma. L’enèsim toc d’alarma. Un seriós i alarmant toc d’alarma. Amb aquesta inversió que podem perdre marxarien de Tarragona els 200 nous llocs de treball que anaven associats al projecte i la construcció d’un nou laboratori, juntament amb els plans d’expansió d’aquesta empresa alemanya. En un document intern els mateixos portaveus de l’empresa atribueixen la decisió a la situació política “regressiva i no orientada al futur” que viu Catalunya.

Més clar l’aigua. Ja fa temps que alguns advertim que la dinàmica d’inestabilitat política i institucional on estem instal·lats com a societat té conseqüències i cap d’elles bona, i menys en l’àmbit de la generació d’activitat econòmica. I tots ho acabarem pagant si no rectifiquem d’una vegada i ens dediquem ja a modificar el rumb i posar el timó en direcció a la prosperitat i el progrés econòmic i social. Humilment és el que fa anys que venim practicant a la Canonja on tots tenim clar que el desenvolupament del poble i la cohesió social de la nostra societat són el primer. Indiscutiblement el primer.     

La marxa d’empreses i inversions no és un fet innocu ni s’esgotarà en sí mateix si no posem seny i sentit comú, com defensem els socialistes, des de la política. Hem advertit ja en moltes ocasions que les inversions estrangeres i el consum interior s’estan retraient i que la imatge exterior de Catalunya s’ha vist malmesa. Això perjudica també les comarques tarragonines. Si no rectifiquem, però ja mateix, la conseqüència de tot plegat pot refredar el creixement econòmic i, conseqüentment, afectar als llocs de treball.

Ja n’hi ha prou de jugar amb foc! Si seguim pel camí de l’aventurisme i de la irrealitat el resultat, a mitjà i llarg termini, pot ser més onerós pel conjunt del país i per les comarques tarragonines. I després serà massa tard per a lamentar-ho.

En aquesta nova etapa, per a nosaltres, el concepte essencial ha de ser la reconstrucció. Cal recuperar la pau social i institucional que retorni l’economia catalana, i la de les comarques tarragonines, cap als resultats esplèndids que tots desitgem. Tots ens juguem molt i hem d’ajudar a crear el clima que permeti recuperar la confiança dels emprenedors que després han d’invertir a casa nostra i crear nous llocs de treball. 

I ha de quedar claríssim, com ja ho està per a nosaltres, que només el sentit comú polític i la normalitat institucional permetran revertir la trencadissa i recuperar la senda de la prosperitat d’on mai hauríem d’haver sortit. No fer-ho i seguir pel camí de les “astúcies” o de la negació de la realitat seria un error gravíssim que, com ens recorda el cas d’Agrolab, té conseqüències reals, i gens positives. Resolem, des del respecte a la discrepància, el conflicte polític que patim amb l’únic instrument vàlid que tenim: el diàleg. I dialogar vol dir parlar i assolir un acord a partir de la concessió mútua. Si no ho fem seguirem lliscant pel pla inclinat de la regressió econòmica i tots en sortirem perdent. Evitem-ho abans que sigui massa tard.