Per què com a dona he de cobrar
un 29% menys, de mitjana, que un home per fer la mateixa feina, amb la mateixa
preparació acadèmica i la mateixa responsabilitat laboral? Per què senyor
Rajoy? Per què s’obstinen a negar la realitat que assenyalen les mateixes
estadístiques del seu ministeri de Treball? Per què afirma alegrement “no hay
que meterse en esto”? Ah no? I per què no? Per què ho considera just? Per
alimentar prejudicis? Per incapacitat política i una negligència invencible?
Una mica per tot plegat?
I perdonin que entri directe al
fons de la qüestió de manera contundent però és que la realitat laboral que
sofrim les dones al nostre país no deixa marge a les mitges tintes. Les dones
patim una discriminació al món del treball vertaderament intolerable. Una
vergonya col·lectiva que el Govern del PP s’obstina a no corregir. La bretxa
salarial, és a dir, la diferència entre els sous d’homes i dones per fer la
mateixa feina, continua en paràmetres estratosfèrics. Tenim una taxa d’atur
superior a la dels homes, la majoria de contractes temporals afecten a dones i
els acomiadaments també.
Quantes vegades moltes de les
dones que esteu llegint aquestes línies us heu arribat a plantejar tirar la tovallola
a l’hora de buscar feina? Quantes, després de constatar les condicions tan
nefastes que se’ns ofereixen, heu arribat a la conclusió que treballar
implicava perdre diners? Quantes esteu subjectes, encara ara!, a tenir cura en
exclusiva de les responsabilitats familiars (nens petits, persones grans,
dependents)? No, les socialistes no ens rendim davant d’aquesta realitat
injusta. Altres ho fan. Nosaltres no.
Volem continuar lluitant, com
sempre hem fet, per defensar la nostra dignitat, les nostres vides i els
nostres drets perduts. Per això el grup socialista ha presentat al Congrés un
nou pacte de rendes que garanteixi que a igual feia igual sou entre homes i
dones. Així mateix, volem derogar la reforma laboral tan nefasta que ens va
imposar el PP i aprovar un nou Estatut de treballadors i treballadores que faci
justícia d’una vegada. Us ho devem a totes vosaltres, davant la ineficàcia
d’aquells que tenen la responsabilitat governamental de fer-ho però no fan res.
Ells sabran amb quina legitimitat.
El PSC ha estat sempre, i ho
continua sent, el partit de l’esquerra feminista. Reivindiquem el treball dut a
terme durant els anys de Govern de progrés en matèria d’igualtat de gènere però
redoblem avui dia els nostres esforços davant els retrocessos que la dreta està
imposant via decret-llei. Desgraciadament ens queda molt de camí per recórrer
fins eradicar definitivament el masclisme de la nostra societat. Fins que no ho
aconseguim no serem una societat plenament democràtica.
Sabem també que aquest masclisme
s’estén per tots els àmbits de la nostra vida, no tan sols es manifesta en el
món del treball. La seva expressió més cruel i monstruosa és la violència que
s’exerceix contra les dones que perden la vida a mans d’assassins masclistes.
Les socialistes volem una
societat lliure de masclisme. Per seguir lluitant per aquest noble objectiu us
emplacem a totes, i a tots, a sumar-vos a l’aturada laboral de dues hores
convocada per la jornada de lluita i reivindicació feminista del dia 8 de març.
I subratllo: a tots! Perquè no
hi haurà progrés social al nostre país fins que no es reconegui el talent i la
capacitat de les dones en tots els àmbits d’acció de la nostra societat. El
compromís del PSC és total i absolut en aquesta direcció. Per això volem que el
dia 8 sigui un esglaó més en la lluita per sensibilitzar i conscienciar tothom
sobre la necessitat d’assolir la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
Tan sols així les dones
deixarem de trobar-nos amb preguntes del tipus “vols tenir fills?” quan anem a
les entrevistes de treball, a tenir que demostrar constantment les nostres
capacitats i la nostra vàlua, i haver d’aguantar “brometes” que no fan gràcia. Fan
pena. Pena i sovint també autèntica vergonya aliena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada