TARRAGONA GENER DE 1939

A primeres hores del 15 de gener de 1939 les tropes franquistes estaven a les portes de Tarragona. Aquella matinada el prestigiós periodista Robert Capa immortalitzava amb la seva càmera la fugida de nombrosos tarragonins de la ciutat. Les imatges, encara ara 78 anys després, traspuen por, angoixa, desesperació i incertesa davant del futur immediat.

Colpeix especialment la fotografia en què una família amb nens petits carrega les seves escasses pertinences i fuig per la Rambla Vella i una altra, ja a la carretera en direcció a Barcelona, on una àvia que contempla un carro amb els cavalls morts. L’anotació a peu de foto assenyala el següent: “única supervivent d’un atac aeri.”

El que es va viure aquelles tràgiques jornades està a l’altura dels pitjors moments de la història de la ciutat: el setge i destrucció de Tarragona el 1811 o la devastació provocada per la pesta negre el segle XIV. És important que siguem conscients, sobretot les generacions més joves, que les actuals llibertats democràtiques que gaudim no són fruït de l’atzar o d’un regal de la història sinó que són conseqüència de la lluita de generacions i generacions de persones amb ideals de justícia, llibertat i progrés social que no val retrocedir ni renegar de les seves conviccions democràtiques ni tan sols davant del piquet d’execució. El seu sacrifici ha de ser un font d’inspiració per a nosaltres per mantenir viu aquest compromís permanent amb uns ideals que no han perdut vigència, malgrat tenir ara un context extraordinàriament menys dramàtic que el que ells van viure i sofrir.

Vull, per tant, en nom de la Joventut Socialista retre homenatge als valents tarragonins i tarragonines que van patir la devastació de la guerra, als que van ser víctimes de les més de 4.000 bombes que l’aviació feixista (fonamentalment, alemanya i italiana) va llançar sobre Tarragona durant quasi tres anys, als 766 tarragonins afusellats pels franquistes després de la seva entrada a la ciutat, als milers de represaliats que van ser tancats a la torre de Pretori, als professors i professores que van perdre la feina per ensenyar els valors democràtics i progressistes als seus alumnes, etc. Som hereus d’una tradició heroica i abnegada que hem de saber transmetre i preservar.

La tragèdia que va viure Tarragona i el conjunt del país ara fa 78 anys també ens planteja la necessitat de respondre amb justícia i solidaritat al drama dels refugiats d’avui dia. En efecte, igual com aleshores desenes de milers de persones, en aquest cas sirians, fugen de la guerra i del feixisme a la recerca d’un futur que els permeti viure en llibertat i amb dignitat. Igual també com als anys 30 els refugiats es troben amb barreres, camp on són reclosos, rebuig i condicions de vida degradants.

O és que no recordem ja que la generació dels nostres avis va ser reclosa en camps insalubres, en platges sense els més elementals serveis higiènics i sanitaris, mentre eren empesos per policies i soldats que els menyspreaven i humiliaven? Com podem permetre ara, encara que sigui des del silenci còmplice, que la història es torni a repetir?

El millor homenatge als lluitadors tarragonins per la democràcia que van patir la repressió de 1939 és atendre i acollir, com es mereixen, als refugiats de les guerres i conflictes actuals. Tarragona, una ciutat que al llarg de la seva mil·lenària història ha estat sinònim d’integració, valor cívic i abnegació sabrà estar a l’altura del repte plantejat. Confiem que els representants de determinades institucions europees i caps d’Estat i de Govern també sàpiguen fer-ho.