EFECTIVAMENT, MARCANT TENDÈNCIA

En un recent article al Diari el delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona explicava una suposada “pujada” de les inversions a les nostres comarques comparant els pressupostos presentats ara pel vicepresident Junqueras amb els comptes de fa dos anys. Afirmava també que el més important era “marcar tendència”.  Efectivament, són uns pressupostos que marquen tendència. El que s’oblida de dir el delegat és que és una tendència negativa i completament lesiva pels interessos dels ciutadans de les comarques tarragonines no només aquest any, sinó des del 2011 fins avui.

Les dades i la realitat objectiva estan a la mateixa web del Departament d’Economia on hi ha els pressupostos anuals amb les corresponents inversions territorials. I què trobem si analitzem les inversions directes de la Generalitat al Camp de Tarragona? Doncs que tenim acumulada una davallada inversora del 78% en relació als pressupostos de 2010, darrer any de Govern catalanista de progrés. De fet les dades són devastadores. En el període 2004-2010 la mitjana inversora anual de la Generalitat al Camp de Tarragona se situava en els 144 milions d’euros. Per contra, amb els Governs de CiU i ERC amb el suport de la CUP les inversions han caigut a menys de 45 milions d’euros anuals. És que som menys catalans que, posem per cas, els gironins o els barcelonins, senyors del Govern?

En el seu article el delegat del Govern es felicita perquè “ens acostem” a la mitjana inversora nacional. És realment indignant...però com podem celebrar que ens “acostem” a la mitjana inversora? És que donem per fet que som ciutadans de segona que consideren una mena de gesta aproximar-se al nivell inversor nacional? El que hauríem de fer, i el que fem els socialistes, és exigir un volum inversor com a mínim igual al nostre pes demogràfic en el conjunt nacional.

Però és que a més aquesta presumpte aproximació és purament virtual. Quina és la inversió per habitant d’aquests pressupostos a nivell nacional? 125 euros per cada català. I la inversió per càpita a les comarques lleidatanes? 118 euros. I a Barcelona i la seva zona metropolitana? 143 euros. I al Camp de Tarragona? Doncs...54 euros per tarragoní. La més baixa del país. Aquesta és la tendència que la delegació del Govern vol apuntalar?

L’única bona notícia de tot plegat és que encara estem a temps d’evitar aquest autèntic despropòsit en el tràmit parlamentari dels pressupostos. La nostra proposta a la resta de grups és molt clara: comprometem-nos tots a no aprovar cap pressupost que no contempli un volum inversor pel Camp de Tarragona que, com a mínim, no sigui igual al pes de la nostra població i al dinamisme del nostre teixit econòmic i productiu. No pot ser que siguem el 10% de la població catalana i tan sols rebem el 5% de les inversions de la Generalitat. No és just, és intolerable, és una burla al territori. No vull ni pensar que els diputats de Junts pel Sí i de la CUP elegits a la demarcació de Tarragona puguin arribar a validar amb el seu vot una injustícia tan flagrant. Repeteixo que no demanem la lluna ni res impossible: demanem una qüestió de sentit comú i equilibri territorial, que si som el 10% de la població rebem el 10% de les inversions. No demanem cap privilegi, demanem justícia per Tarragona i respecte pels interessos, anhels i necessitats dels seus habitants.

És el mínim del mínim que Tarragona pot, i ha, d’exigir. El contrari seria una autèntica presa de pèl a tots els ciutadans de les comarques tarragonines, votin el que votin i pensin el que pensin. Un insigne tarragoní, Antoni Rovira i Virgili, deia que els països, igual com les persones, han de plantar-se davant les injustícies com un imperatiu moral assumint les conseqüències de les seves decisions. Tenia raó. Ha arribat el model de plantar-se.