EL BAIX PENEDÈS, LA NOVA FRONTERA

L’Agència Espacial Europea (ESA) ha penjat a la xarxa un mapa del planeta on es pot veure la petjada urbana sobre el territori fins a una resolució de 12 m (https://urban-tep.eo.esa.int/geobrowser/?id=guf). Si baixem el zoom a la franja litoral del Garraf, Penedès i Tarragonès, observem una conurbanització que, sense solució de continuïtat, uneix les àrees metropolitanes de Barcelona i la bipolaritzada de Tarragona-Reus. Correspon a una regió paral·lela a la línia de la costa, d’uns 45 km de llarg entre Altafulla i Sitges, i d’una amplada màxima de 7 km cap a l’interior. Aquest territori està dividit administrativament entre dues províncies, tres consells comarcals i onze municipis.

El Baix Penedès es troba al centre d’aquest territori, sent l’última estació de trens de rodalies del servei de Barcelona i Tarragona; la frontera entre les dues províncies. Aquesta comarca, abans de la crisi, va experimentar el creixement demogràfic percentual més important de Catalunya (75% des de l’any 2000), fins arribar a un total de 99.934 habitants, amb densitats elevadíssimes (Cunit 1.220 hab/km², Calafell, 1.190 hab/km², el Vendrell 993,4 hab/km²). Un creixement fonamentat en un saldo migratori interior positiu, principalment procedent de l’àrea metropolitana de Barcelona, i extracomunitari, del Magreb, el més alt de tota Catalunya (taxa d’immigració 117,8‰ davant el 48,1‰  respectivament l’any 2005). Les bones comunicacions, el diferencial de preu de la vivenda i un clima i un relleu suau van afavorir un boom immobiliari que, a la vegada, va atreure més i més població. Amb l’economia fortament depenent de la construcció, el crack d’aquest sector a partir de l’any 2008, i sense que els altres sectors madurs poguessin absorbir la demanda de feina, va provocar un increment exponencial de l’atur, registrant el territori les xifres record d’atur de Catalunya, amb una taxa actual del 20,1%, 5 punts per sobre de la mitjana.

El pressupost de la Generalitat presentat aquesta setmana passada, amb una inversió per al Baix Penedès un 27% inferior a la del 2015, amb 54€ per habitant davant els 125€ de mitjana per a tota Catalunya, és una mostra més de l’oblit que pateix aquest territori per part de les administracions superiors. En aquesta franja del litoral, castigada per l’atur i amb una societat jove formada durant l’última dècada amb població procedent d’altres comarques i països, sense prou arrelament i identificació en molts casos, les necessitats d’inversió i despesa són indiscutibles.    

Històricament, aquesta comarca va ser un territori de frontera, els castells de Calafell o Santa Oliva són un bon testimoni, i sembla que manté aquest esperit de frontera; en continua expansió, receptora de nous habitants i allunyada de les administracions superiors. Ni l’Estat ni la Generalitat són capaces de solucionar, entre altres, els problemes de comunicació que presenten les carreteres que travessen el territori: la N-340 i C31 col·lapsades pel volum de circulació i per l’alta sinistralitat, i els peatges de les autopistes AP7 i C32 que penalitzen els veïns del territori i llastren la competitivitat de les empreses. La Generalitat té encara pendent començar a executar el Logis intermodal Penedès, que permetria desenvolupar un nou focus industrial, i el Servei d’Ocupació de Catalunya continua incomprensiblement sense incorporar el Baix Penedès dins del programa “Treball a les 7 comarques”, per a les comarques que tenen una major necessitat de reactivació econòmica i de generació d’ocupació.

El que necessita urgentment aquets territori és un pla de xoc a tots els nivells, de manera coordinada entre totes les administracions, un pla Marshall o un pla quinquennal d’altres èpoques.  

El futur i les possibilitats del país passen per aquestes ciutats i territoris joves, en creixement i de població mestissa. Dependrà de si es pot garantir entre la població la igualtat d’oportunitats o reduir les desigualtats creixents. Passa perquè les administracions superior decideixin si volen que aquest territori, que és la ròtula entre Barcelona i Tarragona, vertebri i complementi el conjunt del país o l’abandonen a la seva sort, a la sort dels pioners de frontera.