INMA MORALES, ELEGIDA CANDIDATA DEL PSC A L’ALCALDIA D’ALTAFULLA

Inmaculada Morales Navarro serà l’alcaldable del PSC a l’Ajuntament d’Altafulla a les eleccions municipals del mes de maig. La cap de llista socialista va néixer a Altafulla el 1956 i es mare de dos fills. Molt coneguda al poble, durant molts anys ha exercit professionalment com a policia local al municipi.  

L’alcaldable socialista, que es presenta com a candidata a l’alcaldia per primer cop, s’ha mostrat molt satisfeta “de poder liderar una opció, la socialista, pensada per Altafulla i des d’Altafulla, amb moltes ganes de treballar per aprofitar les enormes potencialitats positives que té un poble com el nostre.”

En relació a les propostes que inclourà el programa electoral del PSC, Inma Morales ha subratllat que “el que Altafulla necessita, clarament, és confiança, estabilitat i saber establir quines prioritats hem de desenvolupar per garantir creixement amb el manteniment d’uns estàndards de qualitat de vida d’excel·lència. Podem aconseguir-ho si tenim les idees clares i mantenim el timó ferm en direcció al progrés per a tothom.”  

En aquest sentit, Inma Morales ha alertat del perill de “trobar-nos amb una sala de plens fragmentada en grups que es donen l’esquena mútuament. Així el progrés és impossible. Nosaltres, la candidatura del PSC que jo lideraré, som l’única opció capaç de garantir estabilitat política, rigor en la gestió de l’Ajuntament i capacitat de dialogar amb tothom per trobar punts de consens i sumar en positiu. O progrés o decadència, això és el que haurem de decidir a les urnes a les eleccions del mes de maig.”  

Finalment, l’alcaldable del PSC s’ha compromès a treballar pensant en les necessitats dels veïns d’Altafulla, “de tots i de totes, al marge de la bandera que tinguin penjada (o no) al balcó. Tots som fills i filles d’Altafulla i tots ens mereixem un futur digne i amb qualitat de vida si sabem aprofitar les sinèrgies d’un poble amb el potencial que té el nostre. És l’hora de posar l’accent en les necessitats de les persones, no en els discursos abrandats que acaben en res. Altafulla mereix més i millor”, ha conclòs Inma Morales.          

PP-CIUDADANOS-VOX: CAPÍTULO UNO, ANDALUCÍA

Quedan lejos. Muy lejos. Los tiempos en los que el ideólogo de la “nueva derecha”, José Maria Aznar, se confesaba “admirador” de Manuel Azaña (presidente de la República española) y presentaba al PP como un partido de centro y reformista, sin aristas ni vínculos con la extrema derecha.

Y quedan lejos (o tal vez no tanto), los tiempos en que el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, afirmaba que su partido, a diferencia del PP, no tenía un pasado franquista y se limitaba a gestionar la economía con criterios de eficacia. Ciudadanos era la derecha 2.0. La derecha del siglo XXI.

Pero todo esto ya forma parte del pasado. Relato superado. Pantalla pasada que se dice ahora. En efecto, el rechazo a todo lo que suene a socialismo democrático ha animado a la derecha extrema a sumar sus votos a los de la extrema derecha para acabar con el gobierno progresista en Andalucía. De paso diremos que quedan también lejos los días en los que tanto los líderes del PP como de Ciudadanos “exigían” a la izquierda que permitiera gobernar al candidato de la lista más votada por “respeto a la decisión democrática de los ciudadanos.” Decisión democrática que ahora se saltan a la torera de acuerdo a los argumentos empleados por ellos mismos. La coherencia está muy bien siempre que se aplique a los otros, no a uno mismo, deben pensar Casado y Ribera.

Pero este ejercicio de conquistar al poder al precio que sea que demuestran Ciudadanos y PP empalidece si pensamos en el cómplice necesario que necesitan para “echar a los socialistas”: los 12 diputados de Vox. La extrema derecha en estado puro. Un partido de nostálgicos del franquismo que no oculta su admiración por la señora Le Pen por poner un ejemplo cercano ¿Y que hace un partido al que le gustaría hacer retroceder el reloj de la historia 40 años? Pues, por ejemplo, anunciar su determinación de acabar con la ley de violencia de género ya que, según dicen, “no es más que un invento de los socialistas para satisfacer a las feministas radicales." ¿Y qué hacen Ciudadanos y el PP? Sentarse a hablar con Vox, y aceptar encantados sus votos, para consensuar las medidas de gobierno que efectuaran una vez gobiernen juntos la Junta de Andalucía.

Algo inédito en Europa porque, digámoslo alto y claro de una vez, ¿ha pactado la señora Merkel con la extrema derecha se su país para mantenerse en el poder? No. ¿Y el señor Macron con el Frente Nacional en Francia? No. ¿Y los conservadores británicos con los ultras del UKIP? No. No, en Europa la derecha liberal y democrática no pacta con la extrema derecha nostálgica del fascismo. En Europa no pero en España PP y Ciudadanos ya los aceptan como amables y simpáticos interlocutores políticos.

Pues bien, los y las socialistas tenemos un mensaje para ustedes, señores Rivera y Casado: los derechos y libertades de las mujeres en este país no van a ser moneda de cambio para las ansias de poder del PP y Ciudadanos. No a costa de la seguridad de las mujeres. Poner trabas a la necesaria lucha contra la violencia machista que está impulsando el gobierno del cambio de Pedro Sánchez para someterse a las exigencias de la extrema derecha es indigno de la derecha democrática europea que exige, con razón, un cordón sanitario para expulsar a los ultras de las instituciones.

La lucha de las mujeres en defensa de su dignidad y de sus derechos no es “un invento de los socialistas” como afirma Vox, es una necesidad moral ante una realidad económica y social todavía muy lesiva para las mujeres. Una realidad injusta que tiene que cambiar, le guste o no a los ideólogos de Vox y a sus aliados políticos. Pero un gobierno socialista, y ahí si acierta Vox, si es la garantía de que las políticas de igualdad de género y de lucha contra la violencia machista van a seguir desarrollando en nuestro país. Y nos dejaremos la piel para que así sea. O sea que tomen nota señores del PP, Ciudadanos y Vox.

En cualquier caso las elecciones andaluzas han puesto de manifiesto cual es la disyuntiva real a la nos enfrentaremos en las próximas elecciones generales: o bien un gobierno progresista, reformista y feminista liderado por Pedro Sánchez o bien un tripartito PP-Ciudadanos-Vox con la regresión en derechos y libertades que ello supondría. ¿Habrá capitulo dos? ¿Habrá un pacto en el conjunto de España similar al que se está ultimando estos días en Andalucía? De nosotros depende, de nuestro voto, de nuestra movilización y de nuestra conciencia. O Pedro Sánchez o el dúo Casado-Rivera con el aliento de Vox. Así de claro. ¿Regreso al pasado? No gracias, los que hemos leído un poquito de historia sabemos que no tenemos ningún motivo para la nostalgia. Ninguno.        

EL PSC EXIGEIX AL GOVERN TORRA QUE “ES POSI LES PILES” I TREGUI DE L’OBLIT A LES COMARQUES DE TARRAGONA

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha exigit avui al Govern Torra “que es posi les piles, tregui de l’oblit a les comarques tarragonines, obri els calaixos i recuperi les carpetes que afecten al sud de Catalunya i que es posi a treballar amb un pla calendaritzat d’inversions. Ja fa més d’un any de les eleccions, és hora no de demanar sinó d’exigir al Govern Torra i als seus socis parlamentaris que es treguin el son de les orelles i facin alguna cosa per les comarques del sud del país. Que facin alguna cosa, que s’equivoquen si cal, però que facin quelcom ja!”

Així ho han demandat els diputats socialistes al Parlament, Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo, que també han recordat que des de l’arribada d’Artur Mas i dels seus successors a la Generalitat a finals de 2010 les inversions del Govern al Camp de Tarragona han passat d’una mitjana de 152 milions d’euros anuals, amb Govern socialista, als menys de 40 milions d’euros anuals. “A les Terres de l’Ebre encara és pitjor perquè les inversions s’han enfonsat per sota dels 20 milions d’euros.”

“La veritat és que estem patint un oblit permanent i sistemàtic per part del Govern de la Generalitat i dels grups que li han donat suport en aquests darrers anys: PDeCAT, ERC i la CUP. Les inversions a les comarques tarragonines han davallat més que a la resta del país. No entenem el perquè d’aquest menyspreu, que dura anys, entre d’altres qüestions perquè mai se’ns ha donat cap explicació o argument racional. Tot queda ocult darrere d’una gran bandera estelada...”

Davant d’aquesta “paràlisis” que perjudica greument els interessos de tots els habitants de les comarques del sud del país, els diputats socialistes han emplaçat a l’actual Govern a què recuperi i revitalitzi el Pla Estratègic del Camp de Tarragona, “que han deixat dormint el somni dels justos durant anys” i que elabori amb caràcter d’urgència un pla calendaritzat amb les inversions més necessàries i urgents per a les comarques tarragonines.

“Vivim una realitat absolutament kafkiana. El que està passant, per exemple, amb l’increment de les tarifes de la C-32 al Baix Penedès és de jutjat de guàrdia. Els veïns de la comarca porten anys i panys, en plural, escoltant promeses de la Generalitat que mai es concreten en res. No pot ser aquesta inacció sense precedents. No pot ser que sempre es treguin la responsabilitat del damunt amb el mantra de “l’Estat opressor”. El senyor Torra presideix una institució que disposa d’un pressupost superior als 40.000 milions d’euros. Alguna coseta es deu poder fer amb aquest volum inversor... fins i tot al sud del Llobregat”, han emfatitzat els diputats socialistes.

Per al PSC és “vital”, entre d’altres mesures, construir nous edificis per a escoles a diverses poblacions del Camp de Tarragona, garantir el transport sanitari urgent a tot el territori, ampliar els CAPs, construir el Fòrum Judicial de Tarragona, pagar els deutes pendents als ajuntaments, desenvolupar el pla de competitivitat de la Tàrraco Romana, elaborar un pla per reduir el fracàs escolar a Constantí, recuperar el finançament de les escoles bressol o garantir l’alliberament dels peatges de la C-32 al seu pas pel Baix Penedès per als usuaris habituals així com incloure aquesta comarca en el pla especial de comarques amb més atur de Catalunya.

“Si no tenen idees o no coneixen el territori els podem ajudar. El que és fonamental és no seguir perdent més temps ni més oportunitats. Ens cal, també als tarragonins i tarragonines, que la Generalitat actuï, que es posi a treballar i que impulsi accions dins de les seves competències. En conseqüència, exigim per enèsima vegada que tornin a invertir a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, per tal que puguem tornar, com a mínim, als nivells inversors que teníem durant els anys de Govern de progrés”, han conclòs Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo.  

EL PSC DE MONTBLANC PORTA AL PARLAMENT UNA ESMENA QUE EMPLAÇA AL GOVERN A RETORNAR LA GRATUÏTAT DEL TRANSPORT I DEL MENJADOR ESCOLAR

El primer secretari del PSC de Montblanc, Joan Manel Cabello, ha explicat aquest dijous que el grup parlamentari socialista ha presentat una esmena al Parlament que emplaça al Govern a retornar de nou la gratuïtat del transport i dels menjadors escolars als municipis amb nuclis agregats de Catalunya, com és el cas de Montblanc.  

Joan Manel Cabello ha recordat que aquest és un tema “molt important per un municipi com el nostre, que té vàries pedanies. Des de 2012, quan el Govern d’Artur Mas va aplicar la seva política de retallades al transport i als menjadors escolars moltes famílies s’han vist perjudicades per aquesta decisió ja que han hagut d’assumir un sobrecost econòmic per aquests serveis essencials en el dia a dia de la realitat escolar dels seus fills.”  

Des del PSC s’ha reiterat en múltiples ocasions l’oferta al PDeCAT i als seus socis d’ERC per assolir un gran acord de país per aconseguir que tots els nens catalans tinguin garantides les seves necessitats alimentàries bàsiques així com el transport escolar dels nuclis petits o agregats a les capitals de comarca.

“Els socialistes sempre hem defensat que cap nen se’n vagi a dormir sense sopar per això hem emplaçat al Govern a garantir tres àpats al dia als infants en risc de pobresa, la reforma de les beques de menjador i l’establiment d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin adquirir un paquet d’aliments bàsics que garanteixin una vida amb unes mínimes condicions de dignitat”, ha explicat el portaveu dels socialistes de Montblanc.

Així mateix, Joan Manel Cabello, ha afirmat que “davant la paràlisi que ha vingut demostrant durant aquest mandat tant l’alcalde de Montblanc com el seu equip de Govern els socialistes hem assumit l’obligació de defensar els interessos dels veïns de la Conca de Barberà també al Parlament. Per això hem demanat als nostres diputats que presentin aquesta esmena ja que la solució a aquesta qüestió és responsabilitat de la Generalitat i no dels municipis que ja han hagut de fer mans i mànigues per fer front, per exemple, als impagaments del Govern durant aquests darrers anys.”

“Cal recordar que la Conca ha estat una de les comarques del país en patir una desinversió més gran durant els anys de Govern de Mas, Puigdemont i Torra. No ens mereixem aquest despropòsit. Nosaltres també som catalans. Per això seguirem exigint a la Generalitat allò que ens correspon com a ciutadans d’aquest país. Ni més, ni menys”, ha conclòs el portaveu socialista.

BENVINGUT A CASA TEVA, PRESIDENT PEDRO SANCHEZ!

Un orgull. Un orgull i una satisfacció. Aquest és el sentiment que ens produeix a molts catalans i catalanes que el Govern progressista i feminista del canvi es reuneixi avui a Barcelona. Per fer què? Per atiar la intolerància, negar el diàleg, sacsejar menyspreus, alimentar l’odi o la rancúnia? Al contrari. Per aprovar mesures reals que millorin la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

I no parlo de qüestions metafísiques. Avui és un dia realment molt important per a 14.000 treballadors i treballadores de les comarques tarragonines. Treballadors i treballadors que actualment cobren el salari mínim i que han de fer mans i mànigues, de vegades autèntics miracles, per arribar a final de mes. Segur que molts de vosaltres sabeu de quina realitat estic parlant. Doncs bé, avui el consell de ministres aprovarà la pujada del salari mínim fins als 900 euros mensuals, l’increment més gran dels darrers 40 anys. Com molt bé diu el president Pedro Sánchez, un país ric no pot tenir treballadors pobres. 

En aquest consell de ministres que es reuneix avui a Barcelona també s’aprovarà un augment del 2’75% dels sous dels funcionaris públics i s’impulsaran noves mesures per combatre la violència de gènere.  

I davant d’això, què tindrem? Soroll. Soroll, crits, emplaçament al sabotatge, barricades en algunes carretes, incitacions a “incendiar-jo tot”, crides a no comprar al sector comercial català en un dia com avui, en plena campanya de Nadal, que és quan, justament, molts comerços generen una bona part de la seva recaptació. Alguns, fins i tot portaveus amb responsabilitats institucionals!, afirmen que això d’avui és una “provocació”. Fascinant teoria... apujar el salari mínim, els sous dels treballadors públics i impulsar noves mesures per combatre la xacra masclista a Barcelona és una “provocació”? Per a qui? Per aquells que sempre han apostat pel “quan pitjor, millor” i que ens han portat pel camí del pedregar.

Però el senyor Pérez, ja m’entendreu la metàfora, s’ho mira i somriu. Recorda com ha construït el benestar que pot oferir avui als seus fills: amb treball, molt de treball diari perseverant, i no amb insults ni desqualificacions. Al senyor Pérez no li agrada res del que ha passat a Catalunya en els darrers anys, ni el clima que s’ha generat. No tenia cap simpatia pel senyor Rajoy, obvi, ni per Ciutadans, ni per PP ni per Vox però també comença a sentir-se inquiet quan sent a parlar de “vies eslovenes” o se l’emplaça ara a fer “sacrificis materials i laborals” quan arribi el gran dia de no-se-què. Comença a estar una mica tip de tot plegat i aspira, com molts i molts catalans i catalanes, a viure en pau amb la convivència i la seguretat garantides.

El senyor Pérez, per descomptat, no compateix que pujar el salari mínim sigui una “provocació.” En primer lloc perquè el seu propi fill serà un dels beneficiaris d’aquest augment que, senzillament, fa justícia social. A diferència d’aquests grups organitzats d’encaputxats que provoquen aldarulls públics, el senyor Sánchez sap què és aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar i recorda el que li va dir el seu pare quan treballava de jove amb ell a la botiga: “sense pau al carrer i sense seguretat no hi ha progrés possible.” Una lliçó que mai no ha oblidat.

Durant molts anys el senyor Pérez va votar CiU, bé, més aviat va votar Jordi Pujol. Com a antic votant convergent no pot ocultar la seva estupefacció quan veu a l’actual PDeCAT en els CDRs organitzats per la CUP. Comença a tenir clar que tot pot acabar molt malament i se li posen els pèls de punta –i això no és una metàfora, és literal- quan pensa què pot passar si d’aquí a uns mesos PP, Ciutadans i Vox formen Govern a Madrid i el senyor Torra, amb les seves ocurrències i sortides de to, continua de president de la Generalitat.

El senyor Pérez comença a mirar amb simpatia al president Pedro Sánchez. L’observa i es pregunta com aconsegueix no perdre mai els nervis, mantenir sempre el respecte, i com s’obstina a seguir per la via del diàleg que tots els fanàtics intransigents volen dinamitar. El senyor Pérez no ho diu en públic, però ja ha decidit a qui votarà a les properes eleccions. Perquè el senyor Pérez, amb la seva cultura de vida, sap quines serien les conseqüències que comportaria que la via del diàleg s’estimbés...

Sí, benvingut a Catalunya president Pedro Sánchez! Benvingut a casa teva!

NO A LA VIA ESLOVENA, SÍ A LA VIA CATALANA

Compte. Molt de compte perquè sembla que la denominada via eslovena no és una insensatesa fruït d’una relliscada puntual sinó una aposta conscient per apujar la tensió al màxim sense descartar escenaris violents. Tant de bo m’equivoqui però només cal citar les paraules de Carles Puigdemont en una entrevista d’aquesta mateixa setmana. En ser preguntat per la via eslovena, el senyor Puigdemont  diu exactament això: “efectivament, va haver-hi morts, però va haver-n’hi més durant la transició espanyola. I només les víctimes directes del GAL ja són la meitat del morts d’aquella guerra. (...) els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència no estan en condicions de criticar Eslovènia.”

Doncs bé, això vindria a ser una cosa similar a dir “efectivament hi ha dones assassinades per la violència masclista, però va haver-n’hi més per la violència d’ETA.” O bé, “efectivament, el terrorisme va assassinar moltes persones, però hi ha més morts en accidents de trànsit a les carreteres.” És a dir, la via eslovena acaba amb morts però no gaires, ergo, no n’hi ha per tant i hem de “perdre la por” a seguir per camí del pedregar.

A on anem amb aquests plantejaments propis d’autèntics irresponsables? Què els passa pel cap quan la mateixa consellera de Presidència de la Generalitat afirma que dur a terme el Consell de Ministres a Barcelona és una “provocació”? Ah sí? O sigui, que si el consell executiu de la Generalitat decidís reunir-se un dia, posem per cas, a Tarragona això seria una “provocació”? Per a qui? Quanta frivolitat insensata i quanta irresponsabilitat. De vergonya aliena.  

Ara demanen “aturar-ho tot” el proper dia 21. I ho fan dirigents polítics, amb responsabilitats institucionals que afirmem estimar-se Catalunya. Se’ls ha acudit preguntar-ho al sector comercial català, que factura una quarta part de les seves vendes anuals per aquestes dates, i que s’ha posat les mans al cap quan ha escoltat crides a “no sortir al carrer” o a “incendiar” Catalunya en plena campanya de Nadal? Quin Govern democràtic europeu anima als grups minoritaris radicals a què “apretin”? Cap, excepte el Govern del senyor Torra.

Prou d’aquesta espiral de confrontació que ens aboca a tots a la derrota. Des del PSC diem un no rotund a la via eslovena i un sí absolut a la via catalana, la del diàleg, la del respecte, la de la convivència. Prou ja de discursos incendiaris ja siguin els dels independentistes o els de la dreta extrema que es prepara per governar amb Vox.

Els socialistes volem un país de tots i de totes, sense exclusions. De 7’5 milions de catalans, no només de dos. Volem evitar un segon “xoc de trens”, amb els resultats catastròfics previsibles i ja coneguts, i rectificar el rumb cap a la prosperitat i el progrés econòmic i social d’on mai hauríem d’haver sortit.  Que els irresponsables deixin d’atiar l’enfrontament entre catalans i aturin la trencadissa abans que sigui massa tard.

Com molt bé va dir un president de Catalunya: “I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim 68, 70 o 75 diputats, nosaltres sols no podríem construir Catalunya.” No són les paraules del senyor Puigdemont, ni del senyor Torra, òbviament. Però són les paraules d’un president  de la Generalitat de Catalunya, d’algú que entenia que servir Catalunya era servir a la totalitat del país, no només als seus partidaris.

APROVADA LA MOCIÓ DEL PSC PER MILLORAR LES CONDICIONS DELS MOSSOS I BOMBERS DE LES COMARQUES TARRAGONINES AMB UN PLA DE XOC DE DOS ANYS

El diputat del PSC, Carles Castillo, ha explicat aquest dijous a Tarragona que la moció presentada pel grup socialista per revertir la greu situació de mancances que arrosseguen tant els Mossos d’Esquadra com els bombers de Catalunya, i que ha estat aprovada al Parlament amb el vot de tots els partits tret de l’abstenció de la CUP, beneficiarà als agents d’ambdós cossos destinats a Tarragona. “Segons les nostres estimacions tenim més de 1.600 agents dels Mossos d’Esquadra destinats al conjunt de la demarcació”, ha assenyalat.

Castillo ha explicat que la moció socialista insta al Govern a elaborar un pla de xoc, amb partides econòmiques i actuacions calendaritzades, que s’ha d’aplicar en un termini màxim de dos anys. La moció fa una especial incidència en la necessitat de reforçar els efectius, que s’incrementin plantilles i que es disposin de més i millors mitjans materials. Així mateix, les retribucions per hores extra incorporaran increments, com a mínim, del 30% en relació als vàrems actuals.

“Estem molt satisfets perquè és la resposta que esperaven els milers d’agents dels Mossos i del cos de bombers que fa anys que reivindicaven aquestes mesures que nosaltres hem portat al Parlament i que hem aprovat en forma de moció. Els i les socialistes sempre hem defensat l’excel·lent tasca que fan tant els Mossos com els bombers, també a les comarques tarragonines, i sempre hem reivindicat que se’ls dotés amb més personal, millors retribucions, més vehicles i millores estructurals a casernes i parcs de bombers. Estarem amatents a què el Govern compleixi amb aquest mandat del Parlament”, ha reblat.  

En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que els mateixos professionals han alertat reiteradament del deficient estat de determinats serveis, per exemple, dels parcs de bombers de nombroses localitats de les comarques tarragonines. “Davant la paràlisis del Govern ens hem vist obligats a recollir les justes reivindicacions dels bombers i per això aquest pla de xoc incorpora la reparació i readaptació dels parcs de bombers que així ho requereixin.”  

“Veiem cada dia que els professionals dels Mossos i dels bombers han de fer front a una realitat molt exigent, amb situacions molt dures. Demanar “temps” i “paciència” com feia el Govern de Junts per Catalunya i ERC era una burla a aquests professionals que garanteixen la seguretat als carrers i als boscos del país. Ja ha passat el temps de la “paciència” el que ens calia ara eren “realitats tangibles”. D’aquí la necessitat de la moció que hem presentat i per això la nostra satisfacció pel fet que hagi estat aprovada”, ha conclòs Carles Castillo.

Finalment la moció socialista aprovada insta a rebutjar qualsevol intent d’instrumentalització dels Mossos d’Esquadra que sempre han de quedar al marge de tota mena de controvèrsia ideològica i política ja que estan al servei de tota la ciutadania defensant l’ordenament del nostre sistema democràtic.

ANA LÓPEZ, ELEGIDA ALCALDABLE DEL PSC A L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS

L’actual regidora de promoció econòmica i participació i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Cambrils, Ana López, ha estat elegida com a alcaldable del PSC a Cambrils a les eleccions municipals que s’han de dur a terme l’any vinent.

Ana López ha estat elegida candidata socialista després del procés de primàries internes i proclamada en una assemblea que ha comptat amb la presència de nombrosos militants i simpatitzants socialistes cambrilencs, així com també del primer secretari de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Roc Muñoz, i del secretari d’organització del partit, Salvador Illa, entre d’altres.

En les seves primeres declaracions com a candidata Ana López ha afirmat sentir-se “molt agraïda per la confiança i la generositat que han dipositat els meus companys i companyes en la meva persona. Em sento amb forces renovades per poder liderar aquest projecte tan engrescador que representa, en primer lloc, posar als cambrilencs i cambrilenques en l’epicentre de l’acció política, amb polítiques socials potents. En aquest sentit els socialistes som un valor segur de convivència i de progrés per a tots i totes.”

L’alcaldable socialista ha afegit que “el socialisme cambrilenc està més cohesionat i més il·lusionat que mai per seguir treballant en benefici del nostre estimat poble. Lluitarem per assolir l’alcaldia, un objectiu plenament possible, perquè sabem que Cambrils mereix més i que nosaltres sabrem impulsar el lideratge necessari per convertir Cambrils en la capital humana i social de les comarques tarragonines. El Cambrils que imaginem serà imparable”, ha reblat.

Al fil d’aquesta reflexió Ana López ha subratllat que “el PSC ha fet una gran tasca per garantir la governabilitat de Cambrils durant aquest mandat municipal. Hem posat seny i hem treballat per rebaixar tensions, garantir la convivència i treballar per bastir benestar social millorant vida quotidiana de tots els cambrilencs i cambrilenques. Donant resposta així a les seves necessitats reals.”

De cara als propers quatre anys l’alcaldable del PSC ha reiterat la seva disposició permanent al pacte i al diàleg. “Tocant de peus a terra sabem que caldrà pactar. Nosaltres ho farem amb aquells que respectin i ens respectin. És a dir, pactarem amb aquells que vulguin governar per a tots i totes, garantint un espai de convivència amb bona qualitat de vida i cohesió social. Ras i curt, els valors essencials que tots els nostres convilatans mereixen.”

Per la seva part Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, ha lloat la gran tasca duta a terme pels socialistes en les transformacions, millores i progrés social de Cambrils durant aquests darrers anys, ha destacat la gran capacitat política demostrada per Ana López i s’ha mostrat convençut que aquesta feina i aquest lideratge són un auguri del bon resultat que el PSC obtindrà a Cambrils a les eleccions de maig de l’any vinent.

  

QUINS SEREM ELS “ESBORRATS” DE CATALUNYA, SENYOR TORRA?

El 26 de juny de 1991 Eslovènia va proclamar unilateralment la seva independència de la federació iugoslava. L’endemà la milícia nacionalista a les ordres del Govern independentista va disparar projectils antiaeris contra dos helicòpters de l’exèrcit federal matant vuit nois de 18 anys, soldats de lleva que es trobaven a Eslovènia fent el servei militar obligatori. Es va donar la circumstància que un dels pilots assassinats era eslovè.

Van ser els primers morts. Els primers, no els únics. L’endemà van perdre la vida quatre camioners búlgars atrapats en el foc creuat a les carreteres eslovenes entre la milícia nacionalista i l’exèrcit federal. Al final d’una guerra de deu dies prop de 100 persones havien mort, centenars més havien resultat ferides per arma de foc i milers de ciutadans més havien estat desallotjats, havien fugit o bé havien caigut presoners. La primera de les dades que no

Aquesta és la denominada “via eslovena” que ens sacsegen ara. Hi ha però, una realitat poc coneguda del que va passar a Eslovènia que convé recordar abans de què alguns vulguin continuar imitant aquesta denominada via. Em refereixo als coneguts com a “esborrats”, és a dir, els ciutadans que vivint a Eslovènia van ser esborrats literalment dels registres pel Govern independentista, en la nova República, en ser considerats com a “traïdors a la pàtria”. Ho eren? No. Tan sols eren persones que havien nascut a altres territoris de la federació iugoslava i que van ser excloses del “nou país” per les autoritats independentistes, que els van negar la nacionalitat i el permís de residència, en la seva determinació de concedir la nacionalitat tan sols als considerats -per ells, clar- com a “eslovens purs”. I així milers de persones i les seves famílies van passar a ser considerades com a no-ciutadans. Sense drets, sense serveis bàsics com l’educació o la sanitat. Eren això, esborrats. Literalment. Un autèntic atemptat a la seva dignitat com a persones que va ser condemnat per Amnistia Internacional. 

Tenint present aquesta realitat històrica intentaré ara mesurar al màxim les meves paraules. S’ha de ser un autèntic irresponsable per posar aquests fets com a exemple a seguir. Un irresponsable, com a mínim. Com pot ser que el senyor Quim Torra, actual president de la Generalitat amb el suport no tan sols de l’antiga Convergència sinó també d’ERC i la CUP, consideri que els catalans hem de seguir la “via eslovena”? Com pot ser que els partits independentistes enlloc de desautoritzar immediatament aquesta imbricació cap a escenaris violents es limitin a intentar justificar al senyor Torra suggerint que potser es va equivocar o que no sap realment què va passar a Eslovènia? I quins serem els “esborrats” de Catalunya, senyor Torra? Els que continuem apostant per la via del diàleg i de la concòrdia i el consens entre catalans?

Davant de l’absoluta frivolitat del president Torra des del PSC volem adreçar un missatge de serenor i de determinació al nostre poble: no hi haurà ni morts, ni ferits, ni refugiats, ni expulsats a Catalunya. Som un sol poble, cívic i respectuós de la seva pluralitat, que majoritàriament rebutja les accions vandàliques de minories radicals, la dels encaputxats que destrossen mobiliari urbà o cremen rodes a les carreteres.

En aquest sentit, rebutgem completament la invitació del senyor Torra als CDR per tal que “apretin” al carrer. Ho considerem un greu error polític com ho és jugar als símils històrics amb Eslovènia. El que ens fa falta és més intel·ligència política per part de tots i menys invitacions als grups radicals a què actuïn. Com pot ser, per exemple, que una de les principals vies de comunicació del país hagi estat tallada per un d’aquests grups durant 15 hores i la Generalitat no hagi fet res per garantir el dret a la lliure mobilitat dels catalans?

En aquest sentit, i davant dels dubtes que volen generar tant el president de la Generalitat com el conseller d’Interior, volem defensar la professionalitat i el rigor que sempre han demostrat els agents del cos dels Mossos d’Esquadra en defensa de la seguretat i de la llibertat dels ciutadans.

Com hem dit sempre els i les socialistes ningú ens farà caure en l’odi ni en volen atiar una insensata divisió de Catalunya entorn de dos blocs antagònics que es donen l’esquena, camí segur de la derrota de tots. Volem un país líder en benestar i progrés social, amb una sanitat i una educació d’excel·lència, on capiguem tots des del respecte. Sense guerres ni cap escenari violent, ni de deu dies –com a Eslovènia- ni de deu segons. Perquè els nois que anaven en aquells helicòpters (com els camioners del dia següent, com la de tots els que van venir després) no mereixien perdre la vida d’una forma tan cruel. El senyor Torra hauria de saber-ho enlloc de proposar exemples que si ho són, precisament, no és per la nostra voluntat d’emulació sinó per tot el contrari.   

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE REDUEIXI A MENYS DE 15 MINUTS EL TEMPS D’ESPERA PER L’ARRIBADA D’UNA AMBULÀNCIA D’EMERGÈNCIES A LES COMARQUES TARRAGONINES

El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha demanat avui al Govern de la Generalitat que garanteixi un temps d’espera màxim inferior als 15 minuts entre la trucada al servei d’emergències i l’arribada d’un ambulància a les comarques interiors del Camp de Tarragona.   

Segons ha posat de relleu el diputat tarragoní, “es parla molt, amb tota justícia, de la situació exasperant que es viu en hospitals i centres d’atenció primària de les grans ciutats per l’augment de les llistes d’espera per operacions i visites però no tant de la situació intolerable que pateixen els petits municipis de les comarques de l’interior que han vist, per exemple, augmentar de manera exponencial els temps d’espera per l’arribada d’una ambulància. Un temps d’espera que s’ha arribat a doblar i superar, en alguns casos, els 30 minuts.”

“Les retallades que han aplicat als Governs de Mas, Puigdemont i Torra des de 2010 també han comportat que els veïns de pobles de comarques com el Priorat o la Conca de Barberà hagin patit en carn pròpia aquesta tisorada de les inversions destinades a salut. Els socialistes ho volem denunciar i exigir a l’actual executiu català que torni al bon servei que teníem abans de 2010, quan teníem Governs de progrés.”

En aquest sentit, Carles Castillo ha assegurat que “els socialistes serem la veu de defensa de les comarques interiors de Tarragona davant l’absència total de polítiques actives per part del Govern Torra, més preocupat en agitar el clima de tensió política que no pas en governar.”  

Així, el diputat del PSC ha considerat com a “molt preocupants” les darreres declaracions de Quim Torra en les que aquest “animava als catalans a seguir la via eslovena a la independència. És realment molt i molt preocupant. Sap el senyor Torra que a Eslovènia va haver-hi desenes de morts, centenars de ferits, milers de desplaçats i que, fins i tot ara, 18.000 ciutadans d’aquesta ex-República iugoslava estan privats de drets?”, s’ha preguntat Castillo.  

“Els socialistes no volem ni violència, ni declaracions irresponsables, ni cap aventura insensata. Sí volem, en canvi, un país equilibrat territorialment. Per tant, defensem que la Generalitat ha d’assegurar un temps d’espera màxim per emergència sanitària que sigui igual per tota la població, independentment del lloc on visqui, ja sigui a Barcelona o a Falset o Vilanova de Prades. Una adequada atenció sanitària és el mínim del mínim que hom pot exigir, fins i tot, a un Govern com el del Quim Torra més interessat en frivolitzar atiant escenaris que, n’estic convençut, no comparteixen ni el conjunt dels catalans ni tan sols els independentistes de bé que no desitgen cap dinàmica violenta”, ha conclòs el diputat tarragoní.

CONTRA L’EXTREMA DRETA, DEFENSEM ELS DRETS DE LES DONES

Ha passat. I ha passat a Andalusia, la comunitat espanyola on s’han produït més assassinats de dones a mans de botxins masclistes. Vox, un partit d’extrema dreta que directament defensa derogar la llei contra la violència de gènere i les mesures impulsades pel Govern socialista per combatre la xacra de la violència  masclista, ha obtingut quasi 400.000 vots, un 11% del total.

I amb aquesta carta d’identitat de voler derogar totes les polítiques d’igualtat d’oportunitats i de foment de la igualtat real entre homes i dones que ha revitalitzat el Govern feminista de Pedro Sànchez, el PP i Ciutadans es disposen a pactar amb Vox per constituir un Govern de dretes a Andalusia. Un pacte que vol ser el procedent d’un acord idèntic al conjunt d’Espanya que vindria si Vox, PP i Ciutadans sumen després de les eleccions generals.

Davant d’aquest perill real que suposaria una regressió absoluta en matèria de defensa dels drets de les dones, i de combat contra la violència masclista, les socialistes volem reiterar el nostre compromís d’eradicar completament la violència de gènere de la nostra societat amb polítiques i mesures concretes.

Com ha demostrat el Govern feminista del canvi incrementant les dotacions econòmiques per desenvolupar el pacte d’Estat contra la violència masclista i incorporant la visió de gènere a totes les seves accions de Govern.

Lamentablement, la Generalitat no ha fet el mateix. Les socialistes volem denunciar el retrocés que s’està donant en matèria d’igualtat a Catalunya i exigim que no es faci ús de les banderes per tapar la xacra de la violència contra les dones. No valen més excuses. Els partits que donen suport al Govern de la Generalitat han retallat fins a un 32% els recursos adreçats a la protecció de les dones des de 2010. Intolerable. Amb banderes o sense.

El socialisme feminista demana a la Generalitat que promogui un gran pacte català per corregir aquest greu error i garantir el desenvolupament de les polítiques contra la violència masclista també a Catalunya. Per això entenem que és necessari aprovar els pressupostos generals de l’Estat de 2019 que preveuen un increment de 200 milions a les partides destinades, precisament, a lluitar contra la violència de gènere.

En el moment d’escriure aquestes línies prop de 1.000 dones han estat assassinades des de 2003 pels violents masclistes. La cara més dura, però no la única, d’una realitat que hem de denunciar i contra la que cal reaccionar. Per tant, les feministes no acceptarem ni excuses ni evasives en aquesta necessària i justa lluita contra la violència masclista. Tal com ha dit el president Pedro Sànchez, tolerància zero envers la violència contra les dones! Perquè sense drets no hi ha igualtat i sense igualtat, com sabem, no hi ha ni una autèntica llibertat ni progrés. Tots i totes, doncs, hem d’evitar qualsevol intent de blanquejar l’extrema dreta patriarcal i unir-nos sota la única bandera de l’activisme contra el masclisme i la seva violència contra les dones. Avui, més que mai, ni un pas enrere en els drets de les dones!     

EL PSC DEMANA AL GOVERN QUE TORNI A INVERTIR 1.176 EUROS PER CÀPITA EN SALUT PÚBLICA AL CAMP DE TARRAGONA

El diputat socialista, Carles Castillo, ha demanat aquest dimarts al Govern de la Generalitat “que torni a invertir en salut pública a les comarques tarragonines. Ningú els demana cap cosa extraordinària, tan sols tornar al volum inversor que teníem amb els Governs socialistes i de progrés. No demanem impossibles, tan sols recuperar els paràmetres de 2010 quan teníem, gràcies a les inversions públiques i a l’esforç dels professionals, un dels millors sistemes sanitaris del món.”

Carles Castillo ha quantificat aquesta inversió necessària per revertir les retallades que els Governs de Mas, Puigdemont i Torra, amb el suport d’ERC i la CUP en diferents pressupostos, han aplicat a la sanitat pública de les comarques tarragonines.

Així, segons ha emfatitzat, cal tornar –com a mínim- a destinar 692 milions d’euros a la xarxa de salut pública del Camp de Tarragona, o el que és el mateix, invertir 1.176 euros per càpita per cada tarragoní. “Repeteixo que no estem fent volar coloms o escrivint la llista als Reis Mags, demanem tan sols el que teníem el 2010, darrer any de Govern de progrés, ja en un context molt marcat per la crisi econòmica.”

Així, Carles Castillo ha demanat a l’actual Govern de Junts per Catalunya i ERC que “deixin de mirar cap a una altra banda”, davant les justes reivindicacions dels metges i professionals de l’atenció primària, i “que deixin de dedicar totes les seves energies a “internacionalitzar el conflicte” i que es dediquin a assumir les seves responsabilitats bàsiques i inexcusables com a Govern, com és la de garantir un bon sistema de salut pública a tots els catalans i catalanes. És el mínim del mínim que podem exigir-los”, ha subratllat.

En aquest sentit, el diputat socialista ha resumit la realitat de vuit anys de Governs de CDC, ERC i CUP marcats per “les retallades dels pressupostos de salut i l’augment de les llistes d’espera i dels temps d’esperar per arribar a ser operat” amb la realitat objectiva dels anys de progrés entre 2003 i 2010 quan, amb president i consellera de salut socialista, “es va aconseguir que fins al 93% dels habitants del Camp de Tarragona resolguessin els seus problemes de salut al territori i es van reduir les llistes d’espera per procediments quirúrgics en un 25% a les nostres comarques.”

Segons el PSC cal garantir la sostenibilitat del sistema destinant un 5’5% de la riquesa del país, mesurada pel PIB, en el model de sanitat pública i gratuïta per a tothom. Així podríem aconseguir tornar a tenir més de 8.100 professionals vetllant per la salut dels tarragonins i tarragonines, “com teníem el 2010, abans que el senyor Mas decidís posar “rumb de col·lisió”, amb els resultats per a tots coneguts.”  

I seguint aquest fil el diputat socialista ha qualificat com a “absolutament inversemblant” que tant el PDeCAT com ERC hagin anunciat el seu vot contrari als pressupostos del Govern del canvi de Pedro Sánchez quan aquests comptes contemplen un augment de 2.200 milions d’euros d’inversions per Catalunya. “És incomprensible. Incomprensible que ens siguin que retallen “perquè no hi ha diners” i, al mateix temps, anunciïn que votaran en contra d’uns pressupostos que incrementen en 2.200 milions d’euros les inversions a Catalunya que servirien, en bona lògica, per redreçar aquestes retallades en sanitat pública que ells han aplicat. Incomprensible. Els demanem humilment que reflexionin perquè encara som a temps d’evitar aquest nou error polític del Govern i dels grups que li donen suport.”