divendres, 10 de febrer del 2017

LA DIGNITAT DE LA POLÍTICA



Sempre explico, sobretot a la gent jove, que el compromís polític té una vessant extraordinàriament positiva quan veus que es tradueix en accions concretes que beneficien al conjunt de la ciutadania. Com a alcalde de la Canonja tinc múltiples exemples d’això que dic. Recordo per exemple tota la lluita per poder impulsar el nostre institut, les reivindicacions de pares i mares, les reunions constants amb altres administracions per poder tirar endavant el projecte, etc. Avui l’institut és una realitat. Això representa un èxit col·lectiu fruït del treball de molta gent però és un paradigma també del que és i representa el compromís polític, des de la proximitat i a peu de carrer.

Subratllo això perquè enmig d’un bombardeig permanent i diari de notícies relacionades amb la política totes de connotacions negatives no sempre és fàcil identificar el que la política representa de positiu i eficaç al servei del poder popular. Això en cap cas suposa un exercici d’autocomplaença. Al contrari, cal rectificar tot allò que sigui necessari per recuperar el bon nom de la política i redoblar esforços per exigir-nos el màxim en el nostre treball polític tant a les institucions com al carrer. Aquesta és l’empenta que vull donar al PSC de les comarques tarragonines i per això, entre altres motius, he assumit el repte de ser el primer secretari dels socialistes de les comarques tarragonines aquests propers quatre anys.   

Què puc aportar? Dedicació, treball, disposició permanent al diàleg i esforç constant. És necessari el projecte que representa el socialisme democràtic per a les comarques tarragonines? Sens dubte. No només és necessari, sinó que possiblement és més necessari que, posem per cas, fa deu anys. Malgrat les dades macroeconòmiques que sacseja permanentment el Govern del PP l’atur estructural a les nostres comarques se situa entorn de les 60.000 persones i tenim 15.000 famílies a la nostra província que ja no cobren cap subsidi o prestació que els permeti viure amb dignitat material. Tot sabem de casos d’avis que paguen amb les seves pensions els estudis dels néts, de famílies que no arriben a final de mes, de persones que sense les xarxes de solidaritat familiar haurien caigut a la pobresa, de ciutadans que han de retallar despesa energètica o en la compra de roba per poder assegurar-se una alimentació suficient.

En tots ells pensem els socialistes quan manifestem el nostre suport al projecte del CRT de Vila-seca i Salou (més conegut popularment com a BCN World). Ho fem perquè sabem que 60.000 persones a les nostres comarques no poden esperar a escenaris hipotètics a llarg termini i que no podem perdre el tren de les oportunitats que suposarà la creació de milers de nous llocs de treball. Volem el projecte, sí, però de mesura humana i amb la garantia que el fons social que, gràcies als socialistes, va incorporar l’acord final es destini exclusivament a Tarragona. I què es decideixi des de Tarragona.

I aquest és l’espai que volem eixamplar i que, n’estic segur, representa la voluntat de desenes de milers de tarragonins i tarragonines: la del socialisme democràtic, una esquerra transformadora de debò i útil a les comarques del Camp de Tarragona. Entre la dreta liberal que considera que cal donar tot el protagonisme a la iniciativa privada i l’extrema esquerra radical que rebutja totes les inversions i es limita a fer declaracions teòriques que mai es tradueixen en res tangible hi ha un espai molt ampli que combina la llibertat, la igualtat d’oportunitat i la justícia social en un compromís permanent que no s’atura mai.


Per tant, inicio aquesta nova singladura amb la voluntat de rectificar allò que no s’hagi fet bé però també amb la seguretat que els valors que representem són els que volen la immensa majoria dels nostres conciutadans. Vaig dir en ser elegit primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, i repeteixo ara, que no pretenem que ens aclamin ni estem jugant a aconseguir vots amb promeses irrealitzables, sinó que volem guanyar-nos el respecte i la confiança dels ciutadans d’aquestes comarques perquè estem segurs que el nostre és el projecte que millor defensa els seus interessos. I això tan sols ho aconseguirem amb treball. I el treball no sorgeix només de les paraules, sinó de l’acció que es demostra amb resultats reals, i els resultats no s’obtindran agitant una vareta màgica a l’aire. S’obtindran amb esforç. S’obtindran amb més socialisme. S’obtindran aprofitant el millor de la dignitat de la política. 

dijous, 9 de febrer del 2017

EL PSC DENUNCIA LA CAIGUDA DRÀSTICA DELS PERMISOS DE MATERNITAT I PATERNITAT A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat avui “la caiguda lliure tant dels permisos de maternitat com dels permisos de paternitat a les comarques tarragonines des de que el Mariano Rajoy és president del Govern. Parlem d’una davallada del 47% de les prestacions per maternitat, des de 2011 fins avui, i del 22% dels permisos de paternitat. Unes dades eloqüents que parlen per elles mateixes.”

En concret, i segons dades del mateix Govern responent a una pregunta parlamentària del grup socialista, les quanties destinades a sufragar la prestació per maternitat a la província de Tarragona han passat d’un total de 31.812.192 euros el 2011 a 19.845.654 euros aquest recent 2016.

Per la seva banda, les quanties dels permisos de paternitat també han caigut de 4.263.257 euros el 2011 a 3.325.545 euros el 2016.

Segons el diputat socialista “aquesta davallada respon a varis motius. En primer lloc, els efectes devastadors de la crisi i, en conseqüència, de l’augment de l’atur i de la precarietat que s’ha produït mentre el Govern del PP es dedicava a sacsejar el discurs triomfalista de la “miraculosa recuperació econòmica” que a peu de carrer no ha aparegut per enlloc.”

“A això cal sumar-hi les conseqüències derivades de la reforma laboral que va impulsar el PP i que el senyor Rajoy afirma a cada entrevista que ha funcionat tan bé. La veritat és que, com denuncien els sindicats, la por a perdre el lloc de treball fa que molts pares no sol·licitin la prestació per paternitat perquè això els situa en el punt de mira dels acomiadaments. L’augment de la precarietat i dels treballs temporals ha fet la resta...”


Joan Ruiz ha contraposat aquesta realitat objectiva amb l’acció de Govern de l’anterior executiu socialista quan es va apostar de manera decidida per fomentar la igualtat real entre homes i dones a la nostra societat. Aquesta aposta es va concretar en la llei orgànica per a la igualtat entre homes i dones que, entre d’altres mesures, va incloure el nou dret del permís de paternitat. 

dimecres, 8 de febrer del 2017

APROVADES AL PARLAMENT LES ESMENES DEL PSC QUE DEMANEN AL GOVERN QUE EXECUTI LES OBRES PENDENTS A L’HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA



El diputat del PSC al Parlament per Tarragona Carles Castillo s’ha mostrat “molt satisfet” per l’aprovació al Parlament de les esmenes del PSC referents a l’execució, per part del Govern de la Generalitat, de les obres pendents a l’hospital Joan XXIII de Tarragona.

En concret el diputat socialista es refereix a cinc esmenes aprovades que demanen al Govern que garanteixi els recursos suficients, en els pressupostos de la Generalitat per enguany, per iniciar les obres de reforma de la setena planta de l’hospital, per redactar el projecte bàsic i executiu de les noves consultes externes del centre hospitalari i per garantir els recursos necessaris per a l’UCI pediàtrica, per a la unitat litotriptor i per a la segona unitat hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona.    

L’objectiu d’aquestes esmenes és “garantir que davant de la paràlisi que està demostrant el Govern de Junts pel Sí les inversions sanitàries absolutament necessàries i imprescindibles per Tarragona s’executin sense més demores. Els socialistes demanem el suport de tots els grups representants a la Cambra per impulsar definitivament les obres de millora i ampliació de l’hospital Joan XXIII de Tarragona que beneficiaran enormement al conjunt de la ciutadania tarragonina.”

Carles Castillo ha recordat que va ser l’anterior Govern catalanista i d’esquerres qui va aprovar un pla d’inversions en matèria sanitària tant a la ciutat de Tarragona com al conjunt de les comarques tarragonines. “Un projecte mesurat i perfectament realitzable però que va ser aplaçat i ajornat sine die un cop CiU va tornar al Govern.”


“El patriotisme i el tarragonisme no es defensen només amb paraules ni amb discursos abrandats sinó també, sobretot, s’han de demostrar amb realitzacions concretes que assegurin inversions que siguin útils per als ciutadans. És incomprensible, en aquest sentit, el rebuig de Junts pel Sí a les esmenes socialistes que tan sols demanaven executar inversions previstes i pactades pel mateix Govern de la Generalitat. Ja anuncio que el grup socialista presentarà també propostes de resolució al Parlament demanant al Govern que actuï per reduir les intolerables llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques que els ciutadans patim a la regió sanitària de Tarragona”, ha reblat el diputat tarragoní.      

UN ENTRE 15.000



La Mercedes és la mare de tres fills. El seu marit, treballador de la construcció, va rebre de ple els efectes de la crisi i està a l’atur des de 2010. Fa quatre anys va esgotar la prestació d’atur. La Mercedes treballa ocasionalment de cuidadora de persones grans o netejant domicilis particulars. Són feines puntuals, mal remunerades i que no representen ingressos regulars amb els que pugui comptar. Sense l’ajuda de la família, sobretot dels avis que amb les seves pensions són l’únic ingrés mensual segur de tot el nucli familiar, no sabria com tirar endavant. Malgrat això l’angoixa davant el present i el futur immediat és la seva companya permanent des de fa anys.

La realitat de la Mercedes és només un cas d’entre les 15.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació que, segons les mateixes dades del Govern que es dedica a sacsejar el discurs triomfalista de la “miraculosa recuperació econòmica”, hi ha a les comarques tarragonines. 15.000 famílies en una província de 800.000 habitants. Aquesta és la injusta realitat que hem de redreçar des del compromís polític amb els treballadors i les classes populars.

Fa uns dies un periodista em preguntava el perquè del suport del PSC al projecte de Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou (més conegut popularment com a BCN World). Perquè estem a favor d’un projecte que crearà milers de nous llocs de treball? Perquè pensem en la Mercedes i en les persones que, com ella, viuen en carn pròpia el drama de l’atur. Precisament el projecte del CRT ens demostra com de necessari és el socialisme democràtic també a les comarques tarragonines. Entre la dreta liberal que dóna barra lliure a la iniciativa privada i l’esquerra radical que rebutja totes les inversions i viu instal·lada a la torre de marfil dels manifestos teòrics que mai es tradueixen en res (per no parlar d’aquells que defensaven que per validar una inversió que beneficiava al Camp de Tarragona calia votar en referèndum al conjunt de Catalunya) hi ha un ampli espai, que representa desenes de milers de tarragonins i tarragonines, que esperen de nosaltres la defensa dels seus interessos. Una esquerra transformadora de debò i útil a les comarques tarragonines. Una esquerra que representa el PSC.

Sabem que els reptes que tenim per endavant són molts i complexos. Sabem també que cal defensar drets i conquestes socials que creiem garantits, començant per l’educació pública i l’assistència sanitària universal i gratuïta per a tots els ciutadans. Com és possible, per exemple, que les llistes d’espera per ser operat a la regió sanitària de Tarragona continuïn en xifres superlatives i que no parin de créixer any rere any? Per què aquest despropòsit? Per què el Govern no reacciona?

Però també sabem que tots aquests problemes no són conseqüència de cap catàstrofe natural i sí d’un model ideològic, el capitalisme liberal, que va confondre la vida de les persones en fitxes d’una mena de monopoly global dels mercats de derivats. Amb les conseqüències devastadores per tots conegudes...

En el moment d’assumir la responsabilitat de ser el primer secretari del PSC de les comarques tarragonines reafirmo la meva convicció en la vitalitat del nostre poble. El Camp de Tarragona mereix més perquè té molts potencials encara per desenvolupar. Cal, en aquest sentit, demanar al Govern de la Generalitat que no reprodueixi el centralisme que ell denuncia en relació al Govern central. Necessitem més eines institucionals per gestionar els nostres recursos i els nostres projectes des de Tarragona, pensant en els ciutadans del Camp de Tarragona i en la defensa dels seus interessos i anhels. Ni Espanya és una Castella ampliada ni Catalunya és una àrea metropolitana de Barcelona ampliada.

En aquest nou període els socialistes volem ser la força transformadora progressista, feminista, ecologista, laica i defensora de la llibertat en pluralisme, de la igualtat d’oportunitats i de la justícia social que hem estat sempre. Som la aposta segura que encara volem i necessitem ser més. La força que garanteix que avancem tots junts, sense deixar ningú a la cuneta abandonat a la seva dissort. Pensant sempre en la Mercedes i amb les persones que es troben en la seva situació perquè la defensa dels seus interessos és i serà la nostra raó de ser política. En podeu estar segurs.

     

dissabte, 4 de febrer del 2017

ROC MUÑOZ ELEGIT PRIMER SECRETARI DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA AMB EL 98% DELS VOTS



Roc Muñoz ha estat elegit primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona pels propers quatre anys. L’alcalde de la Canonja ha obtingut el suport del 98% dels delegats al Congrés que representaven a totes les agrupacions socialistes de les comarques tarragonines.

Pel que fa a la nova comissió executiva elegida en el Congrés, en destaca l’entrada d’un nombrós grup de persones que fins ara no tenien responsabilitats orgàniques així com la continuïtat de militants amb un llarg bagatge i experiència política.

Així, han estat elegits membres de la comissió executiva: Josep Fèlix Ballesteros, com a president, Diana Salvadó com a vicesecretària primera i portaveu, Kenneth Martinez com a responsable de l’àrea d’organització, Josep Masdeu de la de política municipal, Nicolás García de la de formació, Imma Costa de la de relacions institucionals amb Martí Carnicer d’adjunt, Andreu Martín de la de polítiques parlamentàries i Sandra Ramos de la de polítiques d’igualtat.  

També han estat elegits membres de l’executiva Judith Alberich com a adjunta a organització, Salvador Ferré com a responsable de finances i comunicació, José García com a adjunt a organització, David González com a responsable d’acció electoral, Nacho García com a responsable d’implantació territorial amb Jessica Moya com a adjunta, Laura Vidal com a responsable de xarxes socials, Alfons Ribas com a adjunt a política municipal, Joan Ruiz com a responsable d’implantació municipal, Fran Morancho com a titular d’acció comarcal amb Joan Sanahujes d’adjunt.   
  
Completen la nova comissió executiva de la federació les següents persones: Antonio López, Pere Valls, Rosa Maria Ibarra, Núria Ortiz, Toni Brull, Carlos Castillo, Elena Saninas, Juan Martínez, Llorenç Torruella, José Bravo, Joan Gené, Dídac Lorite, Estela Martín, Alejandro Fernández, Baltasar Santos, Estela Baeza, Sandra Guaita, Montse Roca, Rocío León, Sofia Acosta, Tomasa Molina, Ana Isabel Martínez, Laura Craiu, Bachir el Azzouz, Montse Martínez, Maria Jesús Sánchez, Yolanda Pérez, Montse Muñoz, Aurora Rodríguez, Olga González, Màxima Serrano, Aranzazu Longares i Lucia López.  

El que ha estat primer secretari aquests darrers cinc anys, Josep Fèlix Ballesteros, ha agraït la confiança dipositada en ell durant aquest període i ha encoratjat als militants i simpatitzants socialistes “a seguir treballant per fer realitat el projecte de futur que representa el socialisme democràtic per les comarques tarragonines. En aquest empeny col·lectiu tan estimulant sempre podreu comptar amb l’escalf d’aquest que us parla.”

Per la seva banda el nou primer secretari dels socialistes de les comarques tarragonines, Roc Muñoz, ha afirmat que “en aquests darrers anys de Governs de la dreta i de crisi econòmica hem retrocedit en drets, igualtat i en prestacions socials. Fruït d’aquesta dinàmica en aquests moments 15.000 famílies de les nostres comarques tenen a tots els seus membres a l’atur i ja no reben cap prestació ni subsidi que els permeti viure amb dignitat material. Cal redreçar aquesta injustícia i aquest ha de ser el nostre objectiu polític número u.”

Així mateix, Roc Muñoz també ha demanat als militants socialistes que “no mirem de portes endins, sinó que centrem tots els nostres esforços en resoldre els problemes reals de les persones a peu de carrer. En aquests moments necessitem més honestedat que mai, més idees d’esquerra que mai, més feina que mai i més compromís que mai perquè hem de garantir el futur d’una demarcació com la nostra, que ja supera els 800.000 habitants, però encara amb molt potencial per desenvolupar.”

“Cal, en aquest sentit, aprofundir en la necessària articulació federalista també a nivell de Catalunya. No pot ser que decisions que ens afecten directament es decideixin exclusivament en determinats despatxos de Barcelona i de Madrid. Aquest és el nostre compromís i per això treballem i ho continuarem fent durant aquests propers quatre anys”, ha conclòs el nou primer secretari de la Federació del PSC del Camp de Tarragona.


El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, ha estat el responsable de cloure el Congrés dels socialistes de les comarques del Camp de Tarragona.

dijous, 2 de febrer del 2017

APROVADA UNA ESMENA DEL PSC QUE DEMANA A LA GENERALITAT CORREGIR LES DEFICIÈNCIES ESTRUCTURALS DEL BARRI DE CENTCELLES DE CONSTATÍ



El Parlament de Catalunya ha aprovat una esmena presentada pel grup socialista als pressupostos de la Generalitat en la que es demana a la Generalitat que garanteixi l’elaboració d’un pla d’anàlisi, diagnosi i actuació de les deficiències estructurals dels habitatges del barri de Centcelles, al municipi de Constantí.  

En relació a aquesta qüestió el PSC per Tarragona Carles Castillo ha explicat que “des del grup socialista sempre ens hem pres molt seriosament totes les problemàtiques que afecten Constantí perquè som plenament conscients de les dificultats actualment existents al municipi i de la lluita de l’Ajuntament per donar-hi resposta. Per contra, en els darrers anys el Govern de la Generalitat no ha fet res més que desinvertir a Constantí.”

En aquest sentit Castillo ha recordat la caiguda brutal de les inversions de la Generalitat a Constantí que han passat d’un volum inversor de 2,3 milions d’euros el darrer any de Govern catalanista i de progrés a tan sols poc més de mig milió d’euros en els darrers pressupostos del Govern Convergència-ERC.

Per contra, “el PSC ha estat l’únic grup polític en parlar de Constantí al Parlament perquè creiem necessari que la Generalitat inverteixi al municipi per, per exemple, ajudar a pal·liar l’alt nivell de fracàs escolar que hi ha, resoldre el drama dels desnonaments que s’ha produït, arranjar estructuralment el barri de Centcelles com ara hem defensat, etc.”   


“Cal tenir present que Constantí és un municipi del Tarragonès ple de vitalitat i amb un volum de població que s’acosta als 7.000 habitants. Cal, doncs, garantir els serveis, prestacions i equipaments necessaris per tal que els veïns de Constantí disposin dels paràmetres de qualitat de vida que es mereixen, exactament igual que la resta de catalans. Els socialistes no abdicarem d’aquest propòsit i estarem amatents a què el Govern de Junts pel Sí doni compliment a aquest mandat del Parlament impulsat pel grup socialista”, ha conclòs el diputat tarragoní.  

dimecres, 1 de febrer del 2017

EL PSC DENUNCIA UNA DAVALLADA DEL 72% DE LES INVERSIONS DE L’1% CULTURAL A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA



El diputat socialista per Tarragona Joan Ruiz ha denunciat avui “la davallada de les inversions de l’1% cultural a les comarques tarragonines que hem patit amb el PP al poder. Les mateixes dades oficials assenyalen que des de 2011 fins avui les inversions destinades a la demarcació de Tarragona han caigut un 72% en relació amb l’obra de Govern de l’executiu socialista.”

“El més inversemblant és que el Govern del PP vulgui ara treure pit subratllant que han invertit menys de 7 milions d’euros en cinc anys quan l’anterior Govern socialista va destinar quasi 23 milions d’euros en set anys. Què expliquin el perquè d’aquesta desinversió enlloc de presumir d’una acció de Govern que no han dut a terme”, ha emfatitzat el diputat socialista.

Concretament, durant el darrer període de Govern socialista (2004-2011) es van executar inversions a càrrec de l’1% cultural a les comarques tarragonines que van ascendir a 23.843.995 euros. Amb el PP al Govern aquestes inversions han caigut a tan sols 6.779.611 euros.

“Al damunt, i per a més inri, el Govern del PP comptabilitza com a seves inversions que es van aprovar amb Govern socialista com les que afectaven a projectes de Falset, Alcover, Montblanc i Cambrils. Si descomptem aquestes inversions el volum global destinat a Tarragona seria ridícul tenint en compte la riquesa cultura, patrimonial i històrica de les nostres comarques.”

Joan Ruiz ha afegit que “celebro que ara el subdelegat del Govern animi als ajuntaments a presentar projectes. El que lamento és que hagin trigat quasi 6 anys a fer-ho. Potser és perquè de les primeres coses que va fer Rajoy quan va arribar al poder, a banda d’acabar amb les ajudes al lloguer destinades als joves, va ser paralitzar sine die l’aprovació de nous projectes a càrrec de l’1% cultural. En els dos primers anys de Govern del PP es van destinar exactament ni un sol euro d’inversió, ni un projecte nou, per Tarragona.”


“Prou d’atribuir-se mèrits que no són seus i d’enganyar l’opinió pública ocultant desinversions que, via notes de premsa oficials, se’ns presenten com a èxits. El grup socialista estarà amatent a la convocatòria de noves subvencions en concepte d’1% cultural perquè quan nosaltres vàrem governar vam demostrar que era una eina molt útil per recuperar patrimoni arquitectònic i dinamitzar l’atractiu turístic i cultural de molts municipis tarragonins. Tan sols cal recordar la restauració de la muralla de Montblanc, del pont del diable de Tarragona, dels castells de Flix, Falset, Pratdip, etc.”, ha conclòs el diputat tarragoní.

...I LA CUP VA DEMOSTRAR LA SEVA “COHERÈNCIA”



Com tothom que llegeixi aquestes línies sap els dirigents de la CUP s’han distingit des de sempre per autodefinir-se com a exemples de la “coherència” revolucionària. Tan sols cal anar a la xarxa i llegir les seves intervencions per constatar com afirmaven una vegada i una altra que “la nova política” que ells deien representar no acceptaria “sota cap concepte” renunciar als seus principis i conviccions i sotmetre’s als designis de la dreta liberal. “No ens acotxarem davant dels neoindependentistes neoliberals catalans del Camarilla party”, “no anirem de bracet amb la bèstia retalladora ultraliberal que ha destrossat la sanitat i l’educació d’aquest país”, es deia des de la mateixa Tarragona. Es contraposava aquesta presumpta fermesa ideològica amb l’acció política del socialisme democràtic venut, segons ells, al poder financer i responsable de totes les catàstrofes divines i mundanes. Els “social-traïdors” que deien els seus avis ideològics.

Sí, sí, tots coneixem aquesta lletania pseudo-narcisista i aquests juraments emfàtics a “no trair l’essència de les autèntiques conviccions d’esquerres” que “mai” serien sacrificades en l’altar del pragmatisme institucional.

Mentre ressonen encara aquestes afirmacions solemnes llegeixo, no sorprès la veritat però si certament decebut, com la CUP anuncia el seu suport als pressupostos de la Generalitat proposat pel Govern de Junts pel Sí (CDC-ERC, per entendre’ns). Són uns bons pressupostos per Catalunya? Els mateixos portaveus i diputats de la CUP que anuncien que votaran a favor afirmen que no. “No són els pressupostos que el país necessita”, assenyalen ells mateixos (i recalco, ells mateixos). El portaveu del secretariat nacional de la CUP va més enllà i defineix els pressupostos com a “liberals”. A continuació afirma que “els pressupostos no redistribueixen els recursos a favor de les classes populars, no demanen a les classes altes que paguin més, i continuen amb les privatitzacions de serveis públics”. A la mateixa roda de premsa on van anunciar el seu suport als pressupostos el dos portaveus de la CUP van dedicar més de 15 minuts a desgranar el caràcter antisocial dels mateixos.

Com és possible aleshores que la CUP doni suport a uns comptes que considera lesius per les classes populars i treballadores i per al conjunt del país? El mateix portaveu Quim Arrufat té la gentilesa d’explicar-ho, el suport de la CUP als pressupostos és conseqüència “d’un xantatge de Junts pel Sí” (textual)... Toma del frasco Carrasco, que diria un amic meu!

Però, un moment, no jurava la CUP que “mai” cediria davant cap xantatge ni es vendria per un plat de llenties? Doncs bé, els mateixos dirigents de la CUP ens expliquen el perquè de tant misteri: el seu suport als pressupostos està únicament condicionats a la celebració del referèndum. Tant és així que si el referèndum no es du a terme, com a molt tard, a la tardor d’enguany la CUP ja avança que retirarà el seu suport als pressupostos i al Govern. I les beques menjador? i la renda bàsica garantida per a tots els ciutadans? I l’augment impositiu a les rendes altes? I les ajudes als dependents? I les mesures contra la pobresa energètica? I les inversions de la Generalitat a les comarques tarragonines? I així podríem seguir fins l’infinit... Tot això, per la CUP, representa exactament un cero a l’esquerra insignificant arraconat per la paraula màgica: referèndum. De fet, el que de forma fina i perifràstica acaba de demostrar la CUP és que els importa tot un rave tret del fabulós referèndum. I tot en nom de la “coherència” revolucionària i d’esquerres.

Però que ningú esperi cap propòsit d’esmena o reflexió crítica. Possiblement es posaran al capdavant de la propera manifestació reivindicativa de protesta, posem per cas, dels estudiants universitaris de rebuig als abusius preus de les taxes i matrícules que els pressupostos que s’aprovaran amb el seu vot estableixen.

I com diria el clàssic: sic transit gloria mundi.


No serveix de res sentir vergonya aliena...  

dimarts, 31 de gener del 2017

EL PSC DEMANA AL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT QUE REDUEIXI LA RATIO L’ALUMNES A L’ESCOLA MARCEL.LÍ DOMINGO DE ROQUETES



El grup socialista al Parlament de Catalunya ha presentat una proposta de resolució en la que s’insta al Departament d’Ensenyament a emprendre mesures a fi i efecte de reduir la ratio d’alumnes per aula a l’escola Marcel·lí Domingo de Roquetes, al Baix Ebre.

Segons ha destacat el diputat socialista Carles Castillo, “les retallades impulsades pels Governs de CiU i ERC aquests darrers anys han comportat la pèrdua de la meitat del professorat de suport lingüístic i la supressió en aquest centre escolar de Roquetes d’una línia de tercer de primària, fet que ha provocat un increment de la ratio a 27 alumnes per aula.”

Davant d’aquesta realitat l’AMPA de l’escola ha recollit i lliurat més de 600 signatures demanant al Departament d’Ensenyament que es limiti a 25 el nombre màxim d’alumnes per classe o bé que s’augmenti el nombre de docents. En la mateixa línia, es demana al Departament més recursos per a l’aula d’informàtica i la reducció dels temps d’espera per rebre les valoracions de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic que ja superen els 4 mesos.

“Des del grup socialista creiem que es tracten d’unes reivindicacions justes i legítimes. Per això hem decidit portar el tema al Parlament i preguntar directament a la directora dels serveis territorials d’ensenyament què en pensa d’aquesta reivindicació de la ciutadania de Roquetes, si pensa prendre alguna decisió al respecte i quina resposta vol donar als pares i mares que denuncien la situació que viuen els seus fills”, ha explicat Castillo.


Segons el diputat del PSC, “les Terres de l’Ebre ha estat un dels territoris del país més castigats pel Govern de Junts pel Sí i la CUP en forma de desinversió. Cal recordar que estem a la cua d’inversions pel que als pressupostos de la Generalitat per enguany que la CUP acaba d’avalar, darrera fins i tot del Camp de Tarragona, l’altre regió especialment damnificada per la inacció de l’actual Govern. Sembla, realment, que per a alguns el mapa de Catalunya s’acabi a l’Alt Penedès”, ha conclòs Carles Castillo.  

dilluns, 30 de gener del 2017

L’EMPREMPTA HUMANA DE TARRAGONA



Aquests darrers dies m’ha commogut especialment llegir en una recent entrevista al Papa Francesc com es refereix a la mort d’una nena. Explica el Papa que durant una trobada amb els treballadors dels serveis de salvament i emergència que atenen als refugiats que arriben a Europa via embarcacions precàries pel Mediterrani un home el va agafar pel braç mentre no parava de plorar. “No vaig poder, no va vaig poder”. Quan l’home es va tranquil·litzar va explicar al Papa que no va arribar a rescatar a una nena que es va ofegar davant seu. “No tindria més de quatre anys la nena Se’m va anar a baix. Li dono a vostè això”, i va lliurar al Papa el salvavides que està en la ment de tots. “Aquest és el símbol de la tragèdia que avui estem vivint”, ens diu el Papa.

De la tragèdia i de la vergonya, afegeixo jo. La vergonya de veure com els drets més elementals són trepitjats davant de la inoperància –per dir-ho suaument- dels Estats europeus que, ho bé sembla que miren cap a un altre costat, o bé avantposen l’egoisme nacionalista a l’universalment reconegut dret d’asil.

La mort d’aquesta nena ens emplaça a tots a respondre a una qüestió que sembla elemental: què val la vida humana a la nostra societat? Pensem per un moment en el via crucis que devia passar aquesta família per arribar a Europa. Possiblement els pares d’aquest infant devien explicar-li que ben aviat arribarien a una terra segura, Europa, on no hi haurien bombes i la seva vida no estaria amenaçada diàriament. Una esperança cruelment truncada a les aigües del nostre estimat mar Mediterrani.

I és aquí on Tarragona ha de tornar a demostrar la seva empremta humana, la seva vàlua ètica que l’ha distingit en el decurs de la història. Com a alcalde no necessito apel·lar-vos directament perquè des de l’Ajuntament hem tornat a constatar la generositat i solidaritat dels tarragonins que s’han ofert a acollir refugiats, a ajudar en tot allò que es pugui. El que faig com a alcalde de Tarragona és apel·lar a la responsabilitat de les institucions europees perquè estiguin a l’altura del compromís assumits pels ciutadans. Aquesta setmana s’ha anunciat l’arribada a Espanya de 55 refugiats sirians i iraquians, dels quals 14 seran acollits a Tarragona. Sigui benvinguda aquesta acció però es tracta d’un volum de refugiats ridículament petit tenint en compte que Espanya es va comprometre a acollir 15.000 refugiats i que la situació que es viu als camps de refugiats és angoixant, com assenyalen totes les entitats i associacions que treballen amb ells a peu de carrer, en aquest cas, a peu de camp de refugiats. Com a alcalde de Tarragona, i en nom del que significa de justícia i dignitat, exigeixo celeritat i diligència en el compliment dels acord sobre l’arribada dels refugiats.      

Antoni Rovira i Virgili deia que a la seva vida s’havia limitat a servir a les dues grans idees que havia après de Tarragona: la ciutadania universal i la llibertat d’esperit. Tenia raó. Fem nosaltres el mateix i serem dignes de donar continuïtat a una tradició tarragonina de defensa de la dignitat humana que ha estat heroica.

Fa dos mil anys algú va dir en el Senat de la ciutat que va fer possible posteriorment el naixement de Tarragona la següent afirmació: “a qui té se li donarà per a què tingui en abundància; però a qui no té se li traurà fins i tot l’esperança de tenir.” De vegades alguns, amb la seva sorprenent passivitat, sembla que vulguin donar validesa a aquesta injustícia. Em nego a seguir exaltant les presumptes virtuts de discutibles triomfadors econòmics mentre es releguen a l’oblit als herois de la quotidianitat, als tarragonins i tarragonines que aquests dies truquen a l’Ajuntament oferint menjar, roba d’abric i les seves pròpies llars per acollir als refugiats. A tots ells expresso la meva admiració sincera i profunda perquè vosaltres sous els autèntics herois d’aquests temps convulsos.

Perquè si tots estem imbuïts –i espero que ho estiguem, també a determinades cancelleries europees i cercles de poder econòmic- de la idea de la santedat de la vida humana i reconeixem el dret d’asil com un element essencial de la mateixa idea d’Europa no veurem la realitat únicament com una qüestió estadística, ni de guerres i conflictes, ni divinitzarem l’èxit econòmic com l’objectiu únic i exclusiu de les nostres vides.


Antoni Rovira i Virgili acabava el recull de les seves memòries, a l’exili i lluny de la seva estimada Tarragona, dient: “a ningú hem d’estar més agraïts que als qui, en una època difícil com la nostra, reforcen el que hi ha d’humà en nosaltres perquè només qui es manté lliure enfront a tot i enfront a tots augmenta i preserva la humanitat del món.” Sàvies paraules que faig meves i que sintetitzen l’autèntic sentit de la Tarragona d’empremta humana que és i serà immortal.     

divendres, 27 de gener del 2017

ROC MUÑOZ, EL MILLOR CANDIDAT PER AL MILLOR PROJECTE



Com a regidor al meu poble, a la Canonja, he pogut copsar de primer ma les virtuts de Roc Muñoz com a alcalde: la proximitat, el rigor en la gestió, la capacitat de diàleg no exempta de fermesa quan ha calgut. He pogut constatar com va conduir el procés de recuperació de la nostra plena municipalitat com a poble i com hem bastit, entre tots, aquesta Canonja orgullosa de la seva raó de ser.

Per tant, no puc més que celebrar que finalment Roc Muñoz hagi donat el pas endavant d’optar a ser el nou primer secretari dels socialistes de les comarques del Camp de Tarragona. El repte està a l’alça de la humilitat del nou primer secretari. Sabem que malgrat els atacs, les insídies i les ganes no dissimulades d’alguns per eradicar el socialisme de la nostra terra, i tot les innegables dificultats, avui dia representem a milers i milers de tarragonins i tarragonines que esperen de nosaltres respostes als seus problemes, coherència, exemplaritat i la defensa aferrissada dels interessos de les classes populars i treballadores.

Els problemes que tenim per endavant són immensos però també ho és la nostra determinació i la nostra convicció en la honestedat de la nostra causa. Cal defensar, també a casa nostra, la vigència de drets socials com l’educació i l’assistència sanitària, universal i gratuïta que creiem garantits però que estan sent actualment amenaçats pel tsunami neoliberal que hem patit i que amenaça d’arrossegar-ho tot. No ens posem davant de ningú, sinó al costat, acompanyant molta gent en el projecte col·lectiu de reforçar un model de progrés per a tothom en aquestes comarques. Sabem que els temps han canviat i que caldrà molt diàleg per refer ponts i la necessària unitat de les diferents expressions de les esquerres però també que els valors socialistes de llibertat, igualtat i justícia social són perdurables.   

I ja em perdonaran si parlo amb franquesa, però entenc que aquests no són moments de romanços ni d’anar amb embuts, sinó de dir les coses clares.

Els socialistes ens presentem a aquest Congrés com l’esquerra útil del Camp de Tarragona. No és un lema fàcil o una frase senzilla de màrqueting polític, al contrari, és una realitat que cada dia més es posa, i es posarà, més de manifest. Amb els nostres defectes, que els tenim, i amb els nostres errors, que els hem comès, la nostra defensa d’un sistema de valors obert, plural i respectuós, amb uns drets i serveis socials de la màxima qualitat i posant l’economia al servei de les persones converteix el nostre projecte polític en una proposta més necessària que mai. Sens dubte més necessària que ara fa deu anys. Només cal recordar l’esfereïdora xifra de 15.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i que ja no cobren cap subsidi o prestació que els permeti viure amb dignitat material que tenim a les comarques tarragonines.


Sabem que una democràcia que evoluciona permanentment sabrà sobreviure als pitjors excessos del capitalisme liberal i també al populisme demagògic d’aquells que qualifiquen règims dictatorials de partit únic de “democràcia social avançada”. Vivim en una societat lliure, governada per uns parlaments i òrgans legislatius que depenen del sufragi universal dels electors i de l’opinió pública dels ciutadans. Sapiguem ara donar un nou impuls socialista a la societat de les comarques tarragonines recuperant el control de la política sobre el poder econòmic i ideològic d’aquells que no han estat votats per ningú. Podem fer-ho en un grau elevat i honorable i, sens dubte, gloriós. Podem fer-ho amb persones de la integritat moral de Roc Muñoz, el millor candidat per al millor projecte al servei dels ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona. 

dijous, 26 de gener del 2017

EL PSC DENUNCIA QUE L’INCREMENT SOSTINGUT DE LES TAXES UNIVERSITÀRIES DEL GOVERN DE JUNTS PEL SÍ AFECTA ALS 11.000 ESTUDIANTS DE LA URV



El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Carles Castillo, ha denunciat avui que “l’increment de les taxes universitàries que va aprovar al seu moment el Govern d’Artur Mas amb el suport del PP i que ara mantenen el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras està afectant molt negativament als 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.”

“Cal recordar que el Govern unilateralment va arribar a aprovar increments de fins al 30% de les taxes universitàries el que va suposar un autèntic torpede contra els fills de les classes populars i treballadores d’aquest país que, lògicament, no poden afrontar aquests increments desmesurats dels preus dels estudis universitaris.”

Castillo ha explicat que el grup socialista ha rebut “nombroses queixes d’estudiants de les comarques tarragonines protestant per aquests increments desmesurats i demanant que es revoquin aquests pujades desproporcionades. De fet, hem presentat diverses preguntes i requeriments al conseller a fi i efecte que ens expliqui si el Govern pensa redreçar aquesta situació tan lesiva pels joves estudiants universitaris. De moment no hem obtingut cap resposta.”

El diputat socialista ha demanat als diputats d’ERC i als de la CUP que facin valer la seva influència política per fer que el Govern rebaixi les taxes universitàries. “Els socialistes creiem que l’educació superior no ha de ser un privilegi només accessible a aquells que s’ho puguin pagar. És sorprenent que el senyor Junqueras, que ens diu que ha elaborat els pressupostos més socials de la història, mantingui una taxes universitàries tan abusives. Més sorprenent encara és que aquells que diuen parlar en nom de la coherència no posin la rebaixa dels preus universitaris com a condició sine qua non per aprovar els pressupostos”, ha reblat Carles Castillo. 

En el mateix sentit, el diputat tarragoní també ha denunciat que tant les beques del Ministeri d’Educació com les de la Generalitat són clarament insuficients per garantir la igualtat d’oportunitat real dels estudiants tarragonins.

“Emplacem als diputats d’ERC i la CUP que es considerin d’esquerres a què, com a mínim, convencin al conseller d’economia que cal baixar les taxes universitàries a Catalunya perquè són les més elevades de l’Estat i perquè l’ensenyament universitari es un servei públic que no pot permetre augments desmesurats dels preus de les taxes de les matricules.”


Davant d’aquesta situació el grup socialista reitera la seva aposta per una universitat pública, de qualitat i per a tothom, que sigui un baluard a la progressiva privatització dels serveis públics que ha introduït la dreta amb el suport o el silenci còmplice d’estranys companys de viatge. “L’increment excessiu de les taxes universitàries és un impediment a la generalització de l’educació superior i implica una discriminació directe per als estudiants amb menys recursos econòmics, també aquí a les comarques tarragonines”, ha conclòs Carles Castillo.